(Salvador Espriu)
Entra la tranquil·la tarda
pel fosc camí de la mirada.
Enllà del mar ben treballat
pels bous del sol, endins del blat,
quan més perfecta mor la flor
a l'aire lleu, pel gran dolor
d'aquest camí de la mirada,
se'n va tranquil·la la tarda.
d'aquest camí de la mirada,
se'n va tranquil·la la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada