2.6.10

Música, marxa, ritme i poesia... al fons del mar



També hi ha festa al fons del mar. Música i ball, poesia i ritme, per a celebrar que una estrella s'ha submergit, deixant el firmament sense permís, per a conèixer l'univers marí. Quina música els acompanyarà? Serà una rumba? Serà de jazz? Serà un fandango... un rock o un vals? Quina s'imagineu vosaltres?

Fiesta en el mar
(Andrés Díaz Marrero)

Suenan caracolas
flautas de coral.
Tocan lo tambores,
pulpo y calamar.

Baila que te baila
en suave compás
hay una estrellita
que brilla en el mar.

Mueve su ancha enagua
de blanco cancán
y a todos convida
con ella a bailar.

Se fugó del cielo
en noche de San Juan
sin que se enterará
don Sol, su papá.

Pues, cuando se entere,
¡ya ustedes verán!
que en la madrugada
la vendrá a buscar.

4 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Un poema senzill i bonic, dels que a mi m'agraden...no sembla fet per un senyor tan "important".
Besadetes marineres,
M. Roser

isabel ha dit...

Me gusta el poema así como la ilustración, creo que me lo voy a quedar para cuando suba las poesías del mar.Besos
Los finales de curso son agobiantes

Sàlvia ha dit...

M. Roser, compartim gustos poètic i literàris, cada vegada ho tinc més segur. La bona poesia, la que té molla i és intel·ligent, és la que cal enlairar als xiquets. Els poetes molt "reconeguts" de vegades tenen alguns poemes que són "infumables" i d'altres que són molt interessants i no tenen edat, com és aquest.
Besadetes i bon cap de setmana.

Sàlvia ha dit...

Isabel, no te agobies, que el tiempo transcurre mejor sin agobios. Estoy deseando leer esos poemas del mar.

Sonrisas y tranquiladad para ese finalizar académico.
Besadetes