Estem commemorant el 150 aniversari del naixement de Joan Maragall. Per apropar aquest escriptor als xiquets l'editorial Baula acaba d'editar La vaca cega i altres poemes, de Joan Maragall, amb il·lustracions de Subi.
És un xicotet homenatge que inclou, a més del famós poema de la vaca cega, sis poemes més: La ginesta altra vegada, La fageda d'en Jordà, L'himne a l'arbre fruiter, Sol, solet, La diada de Sant Jordi i Els reis... Les il·lustracions de Subi recreen i apropen els versos als xiquets, interpretant el simbolisme del poema, versos realistes molt emotius.
És un xicotet homenatge que inclou, a més del famós poema de la vaca cega, sis poemes més: La ginesta altra vegada, La fageda d'en Jordà, L'himne a l'arbre fruiter, Sol, solet, La diada de Sant Jordi i Els reis... Les il·lustracions de Subi recreen i apropen els versos als xiquets, interpretant el simbolisme del poema, versos realistes molt emotius.
La vaca cega
(Joan Maragall)
(Joan Maragall)
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
5 comentaris:
No sé si és un poema aquest molt adient als infants. Quan era petita em produïa una intensa amargor i una profunda tristesa.
Ei, Julia! En primer lloc un saludet primaveral! La gràcia de les il·lustracions de Subi, en aquest cas, és que contraresten el to de tristor del poema.
Besadetes
És una bona iniciativa. A casa els agrada molt Joan Maragall: La ginesta, la Vaca Cega, Sol Solet i els Reis d'Orient són dels seus preferits. Mirarem de trobar el llibre a veure què els sembla!
Gràcies, Sàlvia!
Justament els teus poemes preferits estan al llibre. Trobe que, aprofitant l'aniversari, és interessant apropar la poesia de Maragall als xiquets. Per ací els seus poemes són menys coneguts.
Ja em diràs si t'agrada el llibre.
Besadetes
Tankhe you! :))
Publica un comentari a l'entrada