![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLSd5D9Fy4C5o14DrGBynXduG6WYNy2NINaspHh7ZptZqiXi2vKJH1SDJtNd4WyTORx7MVtmR-T1HqTXs53aOe_glPxjRu51qi8Pve7jizx4u839LWYaVIU2rssuTxg9Cw0gprVw/s400/primula.jpg)
Prímula
(Jacint Verdaguer)
Li diuen flor del cucut
a la gentil primavera,
perquè aixís que el sent cantar
en son coixí se desvetlla.
Estira els dèbils bracets
de ses fulles verdes,
per fer enllà lo llençol
de la geladora gebre.
Obre sos ulls blavejants,
son capcironet aixeca,
com pastoreta gentil
que ha fet un son sobre l’herba.
Mira al seu entorn,
a ses companyes desperta,
que s’alcen ací i allà
constel·lant tota la terra.
Tremola encara de fred,
mes tota s’alegra
al sentir com al cucut
li ha respost l’oreneta,
entonant un càntic nou
amb una tonada vella:
-Lo bon temps és arribat,
beneïda primavera.
(de Brins d’espígol)
La il·lustració és de Jim Bliss.
2 comentaris:
bonic pero avorrit, ke es broma, es bonic i diver per als nens
Verdaguer és un poetasso naturaliste. El poema és preciós. Aquest abril: una rosa, un llibre i una prímula, en honor a Verdaguer. Un petó.
Lluís M., Amposta
Publica un comentari a l'entrada