16.4.08

Lyrikline.org, una web de poesia multilíngüe en 48 idiomes


L'aprofitament de les noves tecnologies al camp de la poesia és cada vegada major. Una prova del que diem és Lyrikline.org, un plataforma per internet per sentir i llegir poesia contemporània en la llengua original i en diferents traduccions. S'hem assabentat d'aquest lloc gràcies al blog de BEAT.cat.
La base de dades poètica fou creada, originalment, a novembre de 1999 en Berlin per promocionar la poesia contemporània alemanya i el 2001 va rebre el suport de les Nacions Unides. El lloc web té versions en alemany, anglès, francès, eslovè i àrab i en aquests moments aplega 4.600 poemes de 460 autors, en 48 llengües, entre les quals el català (amb poemes d'Enric Casassas, Francesc Parcerisas, Eduard Escoffet, Josep Ramon Roig i Ester Xargay) i el castellà (amb poetes d'Espanya, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Cuba, Perú, Xile, Guatemala i Uruguay).
Els poemes es poden cercar pel nom de l'autor ordenats alfabèticament, per l'idioma original, per l'idioma de traducció i a partir de 4 temes: poemes que tenen versió àudio (mitjançant el sistema de reproducció Real Audio Player) llegida pels propis autors, poesia contemporània, poesia per a infants i poesia visual. De cada poeta i poetessa representats s'hi inclou una fotografia, la biografia, la bibliografia, els premis i una selecció de poemes.

El dilluns passat, a Punt 2, vaig tenir el plaer d'escoltar a la poetessa i gran traductora Clara Janés, una dona prolífica, interessant, amb una gran sesibilitat i amb un gran bagatge poètic. Així que, aprofintant el meu record de l'entrevista, l'he buscada en aquesta web i he pogut escoltar-la recitant els seus poemes.
Un "xollo" trobar els poemes en versió original, recitats pels poetes i amb la traducció. Projectes com aquests són els que es necessiten per a difondre la poesia... enlairant versos per tot arreu.

Las nubes ceden a estrellas

Las nubes ceden a estrellas,
las estrellas forman fuegos,
los fuegos incendian nubes
y por los espacios giran
discos y planos y esferas
en espirales ascensos,
desapariciones súbitas,
caídas y retrocesos,
sonámbulas simetrías,
urentes círculos tensos
por un radio indetenible.
Los fuegos incendian nubes,
las nubes ceden a estrellas,
las estrellas forman fuegos.

La il·lustració és del blog Vendetta.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es bonito este cierre del Universo que hace la Clara. Lo traba en círculo como dedos que se entrecruzan y se comparten sus respectivos fuegos:nubes fuegos y estrellas.
Como flechas de fuego ardor y color discos y pájaros de fuego traspasan atravesando como líneas mínimas de luz incendiadas el círculo de los dedos travados en color calor armonía y círculo.
En el centro de todo ello se genera el impacto de luz y crece crece y crece como la música y la luz en perfecta armonía y sube como un canto hacia las estrellas de más arriba del Universo. La espiral es la fusión de todos los colores incendios números letras y amores sube y sube y gira en espiral ascendiendo y ascendiendo sobre sí misma "como aquella espléndida voz blanca del MISERERE DE ALEGRI", que brota y se esparce y sube asciende como blanca pura y bellísima espiral a Dios o al infinito o tal vez quiere buscar y alcanzar la última esfera aquella que rebasa la séptima. La Máxima. y traspasarla y llenarla de amor.
Brotando estallando ascendiendo espiral infinita tres más tres delicados dedos en círculo convierten y dejan pasar tanta energía para que alcance la tierra nuestro cuerpo y aun más nuestro pensamiento que no puede quedarse más que extremecido por tanta belleza. Sino que la tristeza a veces es honda. FLOREN.