De vegades a Youtube tenim la sort de trobar pel·lícules com aquesta de la que us volem xerrar hui: La segunda estrella a la derecha. Un fantàstic i poètic curtmetratge de Pablo Bullejos que ens ajuda a comprendre, als adults, com els llibres infantils són la clau de la imaginació. Tot realitzat am molta sensibilitat i enginy, sense quasi paraule, doncs és la música la que ens acompanya.
Ambientada en una biblioteca pública (la BPM de La Chana, Granada) trobem dos personatges centrals que estan units per la mateixa clau: la lectura.
Una animació lectora que podem aprofitar tan sols veient la pel·lícula, doncs surten personatges del món fantàstic de la literatura infantil que tothom coneixem i que pot donar pas a llegir aquests llibres o altres dels mateixos autors.
Però el més interessant, per a mi, és el missatge poètic clar que transmet la seua visualització: adults i xiquets podem veure el mateix món amb la clau de la imaginació que es troba amagada als llibres. Malauradament, aquests dies que estic a la biblioteca realitzant diverses animacions lectores per als menuts, comprove que de vegades són els adults els que amaguen la clau, els que rebutgen l'imaginari dels xiquets, els que troben que llegir és tan sols cosa de "delletrejar", els que pensen que acudir a una biblioteca amb els fills és perdre el temps, els que no saben -o no volen- compartir una estoneta del seu temps amb els menuts, el que veuen la lectura com una obligació que imposa el col·le i no com un plaer per a compartir, els que troben que "això de la imaginació són xorrades", els que es preocupen perquè el seu fill o filla llig "massa", els que no regalen mai un llibre però omplin la casa de joguines per a que els menuts juguen sols, els que....
Tambè estan els altres pares, o avis, o cuidadors que amb un bon pessic d'il·lusió i una mica de fantasia li ajuden a trobar la clau que obri les portes de l'imaginari personal. De tot hi ha, però em preocupa que cada vegada són més els pares que omplin els temps d'oci dels seus fills i filles d'activitats extraescolars i són incapaços de gaudir, al menys, d'una lectura compartida amb ells.
Doneu-li una ullada a la pel·lícula i espere que gaudiu d'ella (està dividida en dos parts, però la marjor part del curtmetratge està en la primera). Al blog de pablo Bullejos podem adquirir la pel·lícula en DVD.
1 comentari:
La segunda estrella a la derecha que observa infinitramente nuestros asombrados ojos, luz de luz de estrellas. Nacida de una aspiración que dijo un poeta: "cuando la ameba aspiraba a ser cometa" y nuestros ojos-estrellas giraron sobre si mismos y se reconocieron estrellas activas observadoras de la inmensidad de nuestro entorno, hasta de lo más pequeñín que nace de la base del asombro y del corazón, pulsación tendra pulsación del corazón de un niño o una remota nota musical venida de otra galaxia, de allá llum que se derrama desde los balcones, balcones de estrellas caen como una cascada poniendo luz a la extensa materia oscura.
Ser principito y caminar por los caminos que llevasn a las estrellas, ¡qué maravilla! Quizá al tocarlas con nuestros menudos dedos, delicadamente como en "CONTAT", podríamos oír, sentir, ver el lenguaje, su lenguaje de estrella, de luz de estrella.
Podría decir sois hijos míos, míos i germans de totes les llums que hay en este universo, o decir: vinimos de vosotros que dejasteis esparcidas luces, luces de deseos de poner luz en tanto espacio de ébano.
Podríamos hacer, de conocer su lenguaje, un maravilloso libro con un alfabeto de estrellas. Cada página sería letra, sonido y color y cambiarían sus colores según su estado de ánimo o el del lector: si las páginas las mirara un hombre una mujer un niño, hasta los otros seres que conforman el todo.
Hoy color triste lila. Palabra lila rayos cuatro intensidad un poquito desvanecida crecería a medida que subiera la alegría de él, de ella, dels petits: roja lila azul lila bella y hermosa estrella lila o verde o rosa estrella lila y qué nos diría: por un momento, un momento de esperanza. Y, ¿la música? que suena en este video y sus imégenes y sus palabras.
De Floren para Pablo i Sàlvia
Publica un comentari a l'entrada