4.11.07

Novembre, poema de Júlia Costa


NOVEMBRE
Júlia Costa
El novembre és a la porta
I com sempre, a la tardor,
amb les pluges i els bolets,
arribaré també jo.

Mireu de ser bons minyons
I menjar moltes castanyes,
I no altres coses estranyes
que valen més dinerons.

Els caramels i els xiclets
fan tornar les dents corcades.
Un got d’aigua per la set,
i castanyes ben torrades.

Fins aviat, si tot va bé,
ara que ja fa fresqueta.
Us saluda, la Quimeta
rovellons i Castanyer.

(Castanyera diplomada,
per Tots Sants, molt esperada).

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina castanyera més poètica. Una vegada més el poema de Júlia ens sorpren.
Petons a les dos. Jordi Bonhome

Anònim ha dit...

La tardor, les fulles a terra, les primeres gelades, els boletaires al camp... i la castanyera (també ara hi ha molts castanyers) amb les castanyes torrades, calentes... muuuuu, què bo!
Encara seria millor si enlloc d'envoltar-les en aquests papers buits s'ompliren els cucurulls de papers amb poemes com aquest de Júlia. Ho proposo: cucurulls poètics per a les castanyes torrades!

Pep Xirivella, de Mallorca

Anònim ha dit...

Me es difícil entender el poema en su plenitud (te escribo desde Guadalara, México). Pero con la traducción que he hecho al castellano, "a grosso modo" como dices en el blog, he comprobado que el poema es precioso. Felicitaciones por el blog, aunque nos cueste mucho leerlo desde aca lo seguimos.

Cristina Fernández de la Rosa

Anònim ha dit...

Magnífic i graciós poema per aquest mes de gelor i fred. Salutacions, Salvia, i també a la Castanyera Poètica.

Quico (Valencia)

Anònim ha dit...

Buscant i rebuscant poemes sobre la castanyada m'he "topetejat" amb els bloc i els poemes de Julia. Preciosos.
Geroni Torremuit, Lleida

Anònim ha dit...

Una castanyera encisadora, un poema encantador.

Pamela Julià (Barna)