17.9.20

Barcos de papel para navegar con la poesía / Vaixells de paper per a navegar amb la poesia

 
 
Navegarem tot el curs amb vaixells de paper, plens de poemes. Navegarem cada dia dins d'un llibre de poesia.

Barcos de papel
(Carlos Reviejo)

Los libros son como barcos,
y con ellos llegaremos
hasta las lejanas islas
que aparecen en los sueños,
o a selvas impenetrables
donde habitan los misterios.
Sin salir de nuestras casas
y sin apenas movernos,
nos llevaran a paises
para arribar en sus puertos,
y entre valles y montañas
pisaremos sus senderos,
conoceremos sus mares,
sus costumbres y sus pueblos.
Nos enseñarán que el mundo
es casi como un pañuelo,
que, aunque de color distinto,
y distintos pensamientos,
la gente que en él habita,
no importa que estén muy lejos,
tiene los mismos problemas
y también los mismos sueños.
Los libros son como amigos,
como buenos compañeros:
no nos piden nada a cambio
y nos dan conocimiento.


Il·lustració de Natalia Letona.

15.9.20

Paraules entremaliades: juguem amb la llengua i la poesia



Ara més que mai necessitem jugar amb la poesia, des de casa i al col·le. Al llibre de poesia infantil Paraules entremaliades, trobem una selecció de poemes, feta per Montse Ginesta, que ens permet jugar amb els versos enredant la llengua, perquè hi trobem molts fonemes conflictius que ofereixen una certa dificultat per a pronunciar-los.

A la fi el llibre té un marcat objectiu pedagògic, que prima sobre la pròpia poesia, el que fa que trobem poemes ben xulos amb altres que estan creats encadenats als seu objectiu, sense més interés literari.

Nosaltres anem a llevar-li eixe aprofitament didàctic i deixar tan sols la part lúdica, utilitzant-los a l'estil d'embarbussament i donant peu a crear els nostres propis poemes.


Us fiquem uns exemples:

La taca
(Montse Ginesta)

Una taca tafanera,
per atzar
d'un tinter
s'ha esquitllat
i ha caigut
amb pulcritud
i amb extrema ingratitud
al damunt del vestit
més extremat
i més absurd
de la cantant.
I ella, amb un ai!,
ens dedica,
un xisclet de papagai!

 
*

El comediant
(Montse Ginesta)

Un comediant
ha trobat
al restaurant,
navegant
dins del plat,
un tripulant
extravagant
que s'escusa
saludant
amb un peu
i mastegant
un fideu.

*

Xiiittt!
(Montse Ginesta)

El porc gruny,
el mussol fa un esgarip,
rauca, rauca la granota,
i jo no puc dormir!

Brama l'ase
i renilla el cavall,
el llop udola amansit,
borfa el gos,
miola el gat,
bruela el bou,
cloqueja la gallina,
i belen l'ovella i la cabra.

Voleu fer el favor de callar!

*

Encantari
(Montse Ginesta)

Xip-xap, zas,
zub-zub,
pif-paf, plataplaf.

Plof, pluf,
crec, catraquec,
nyec-nyec.

Quatre pèls de barmamec
i una cua de dragonet.
D'ara endavant
seràs porquet!


14.9.20

La gente que me gusta: versos i paraules de Mario Benedetti per celebrar el centenari del seu naixement


 
Hui, 14 de setembre de 2020, el gran escriptor Mario Benedetti compliria 100. És una gran data per a celebrar-la i ho volem fer amb les seues pròpies paraules, amb els seus versos; sempre tan senzills com profunds, universals i atemporals.

Un centenari per a celebrar-ho difonent les seues obres, les seues paraules, els seus versos, sobretot entre la gent jove, molts d'elles desconeixedors del seu pensament i la seua poesia.

La gente que me gusta

(Mario Benedetti)


Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad. Me gusta la gente con capacidad para asumir las consecuencias de sus acciones, la gente que arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien se permite huir de los consejos sensatos dejando las soluciones en manos de nuestro padre Dios.

Me gusta la gente que es justa con su gente y consigo misma, la gente que agradece el nuevo día, las cosas buenas que existen en su vida, que vive cada hora con buen ánimo dando lo mejor de sí, agradecido de estar vivo, de poder regalar sonrisas, de ofrecer sus manos y ayudar generosamente sin esperar nada a cambio.

Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente, pero sin lastimarme ni herirme.
La gente que tiene tacto.

Me gusta la gente que posee sentido de la justicia.

A estos los llamo mis amigos.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría y la predica. La gente que mediante bromas nos enseña a concebir la vida con humor.

La gente que nunca deja de ser aniñada.

Me gusta la gente que con su energía, contagia.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos razonables a las decisiones de cualquiera.

Me gusta la gente fiel y persistente, que no desfallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.

Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza en reconocer que se equivocó o que no sabe algo. La gente que, al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.

La gente que lucha contra adversidades.

Me gusta la gente que busca soluciones.

Me gusta la gente que piensa y medita internamente. La gente que valora a sus semejantes no por un estereotipo social ni cómo lucen. La gente que no juzga ni deja que otros juzguen.

Me gusta la gente que tiene personalidad.

Me gusta la gente capaz de entender que el mayor error del ser humano, es intentar sacarse de la cabeza aquello que no sale del corazón.

La sensibilidad, el coraje, la solidaridad, la bondad, el respeto, la tranquilidad, los valores, la alegría, la humildad, la fe, la felicidad, el tacto, la confianza, la esperanza, el agradecimiento, la sabiduría, los sueños, el arrepentimiento y el amor para los demás y propio son cosas fundamentales para llamarse GENTE.

Con gente como ésa, me comprometo para lo que sea por el resto de mi vida, ya que por tenerlos junto a mí, me doy por bien retribuido.
 
La gent que m'agrada... il·lustració de Tali Yalonetzki.
 

11.9.20

Semillita: un poema infantil d'Haydé G. de Guacci


 Amb paciència,  molta cura i mim, aquella llavoreta que vàrem plantar en primavera ha anat creixent i fent-se una bonica planta.  La paraula també és la llavor de la poesia, que va creixent poc a poc a la vida dels xiquets i grans. Tingam cura d'ella.
 
Semillita
(Haydé G. de Guacci)
 
Semillita, semillita
que en la tierra se cayó
y dormidita, dormidita
enseguida se quedó.
¿Dónde está la dormilona?
un pequeño preguntó
y las nubes contestaron:
una planta ya creció.
Semillita, semillita
que recibiste calor
para dar una plantita
muchas hojas y una flor.

 
La il·lustració és de DoKyung Lee 

8.9.20

Anem a l'escola: poema de Lola Casas per a començar el curs amb poesia

 



El nou curs ha començat i us desitgem una molt bona singladura acadèmica. Serà un tant especial, amb tota aquesta situació que crea el coronavirus, però segur que serà tan bonic, interessant i poètic que superarem tots els entrebancs.

Que no se us olvide, cada dia, alimentar als xiquets i les xiquetes amb un poc de poesia. Nosaltres continuarem ací per ajudar-vos a difondre-la (després d'aquest llarg parèntesi que hem tingut). Comencem amb un poema infantil, de Lola Casas, per anar a l'escola.


Anem a l'escola

(Lola Casas)
Hola Joan,
Maria i Anna:
Ha anat bé
el cap de setmana?


Carrer avall
veig venir en Pere:
Sembles un cargol amb closca!
Et pesa molt la cartera?


Dic content
a la Carlota:
Ets una noia trempada!
No t'has descuidat la pilota!


Corrents
arriba en Bernat:
Portes la gorra posada...
i l'abric... tot descordat!


De la plaça
ve la Berta:
Quina cara d'adormida.
És hora d'estar desperta!


Junts entrem a l'escola.
Ens espera el treballar,
també el riure i fer tabola.
Ens hi vols acompanyar?

 

Les il·lustracions són de Nicoletta Costa.

22.6.20

Poemas para Jazmín, llibre de poesia infantil de Graciela Genta


Hui anem a recomanar-vos un llibre de poesia infantil que podem llegir, i descarregar-se, digitalment. Poemas para Jazmín és un poemari de Graciela Genta, poeta uruguaia, que li dedica a la seua neta. Està editat per A.U.L.I. (Asociación Uruguaya de Literatura Infantil-juvenil), dins de la seua col·lecció Tente en el aire.

Versos infantils propers a l'univers de la infància per la seua temàtica i estructura: animals, cançons de bressol, les estacions de l'any, etc. Poemetes per encetar un estiu que desitgem que estiga ple de poesia.

Hoy
(Graciela Genta)

Hoy me pondré de sombrero 
una roja cacerola 
adornada con dos plumas
y veinticinco amapolas. 

Me pondré zapatos verdes, 
verdes como la escarola 
y los cordones serán 
de fucias hierbas y hojas. 

Así vestida saldré 
a jugar con las palomas 
y volaré por las nubes 
en sus alas de magnolias.

*

Luna de lata
(Graciela Genta)

La luna de lata
salió de paseo, 
los grillos le tocan 
un aire ligero. 

Y baila la luna 
entre los naranjos; 
se viste de encajes 
mientras va bailando.

 Después en puntillas 
anda por los charcos, 
se moja la enagua 
¡y hasta los zapatos! 

Y baila que baila 
entre los geranios, 
se hamaca en las rosas, 
se empina en un árbol.

¡Que luna, la luna 
de este tibio marzo! 
Se fue de paseo 
bailando… bailando.

*

Canción al pez pequeño
(Graciela Genta)

El pececito cruza 
como una flecha al agua, 
burbujitas lo anuncian 
brotando entre unas algas. 

¿Adónde va el pequeño 
pececito de plata? 
¿Qué caracol le espera? 
¿Con quién juega a la marcha? 

El pececito cruza 
como una flecha el agua; 
le quieren poner riendas 
las algas que lo abrazan. 

Pero el pez pequeñito 
se escabulle sin pausa 
y sólo son burbujas s
u carrera en el agua.



18.6.20

Les portes de la nit, poesia d'Eric Fried

 

Les portes

Si la nit
no tingués portes
d’on
vindria el dia.

I al capdavall
on aniria
si la nit
no tingués portes?

La il·lustració és de Benoît Moraillon.

16.6.20

Bailarines de ballet: poesia de Carlos Marianidis


Ales per volar, peus de puntetes, giravoltem mentre somiem. El tutú deixa una estela d'il·lusió al seu pas, mentre la música pren cos a l'interior. Les ballarines i els ballarins semblen éssers màgics, volàtils, encisants.

De puntetes, pas amunt, passat avall... li donem pas a la poesia.

Bailarines de ballet

Dícese de los que andan
sólo donde no hay suelo.
Criaturas humanas
mitad mar, mitad elfos.

Naturalezas finas
que calzan seda y sueño.
Se alimentan con música.
Habitan el misterio.

Invertebrados poetas
que escriben con sus cuerpos
una oda en el aire,
entre adagio y allegro.

Y al fin de la función,
con el teatro desierto,
ocultan bien sus alas
y emprenden el regreso.

La il·lustració és de Mike R. Baker.

15.6.20

Canción marinera, León Felipe


Anem hui a bressolar-se sobre les ones del mar i sota la volta celeste. A cada moviment ens esquitxen els poemes i nosaltres, punts d'humanitat dins del gran univers, ens deixem portar.

Poemant la mar... amb gorra de mariner i tatuatges al cor.

Canción Marinera

Todos somos marineros,
marineros que saben bien navegar.
Todos somos capitanes,
capitanes de la mar.
Todos somos capitanes
y la diferencia está
sólo en el barco en que vamos
sobre las aguas del mar.
Marinero, marinero;
marinero... capitán
que llevas un barco humilde
sobre las aguas del mar...
marinero...
capitán...
no te asuste
naufragar
que el tesoro que buscamos,
capitán,
no está en el seno del puerto
sino en el fondo del mar.

La il·lustració és de VApinx.

9.6.20

Esclata una fulla: poesia infantil de Joan Josep Roca Labèrnia


La força de la primavera és immensa, poderosa. D'allà on tot sembla mort, reviu la natura. Un cicle vital que, any rere any, es reprodueix.

Esclata una fulla

De la branca vella
d’un arbre malalt,
ha sorgit el clam
de tornar a la brega.
Amb un xic de força,
esclata una fulla,
ben tendra, poruga,
nascuda de l’ombra.
I tot s’encomana
a un nou pensament
enmig de la plana.
Poseu-me aquell verd
que, de nou proclama,
com somiar despert.

Il·lustració de José Luis Navarro García.

8.6.20

Cuando la tormenta pase y se amansen los caminos: poesia de Mario Benedetti


Estem sortint d'una pamdèmia que ens ha trastocat totalment la vida i les nostres costums. Tenim l'oportunitat de reflexionar i anar avançant cap a un món millor, amb més il·lusió i esperança, ple de pau, més just... però sembla que el núvol negre de la tormenta vaja allunyant-se i els bons propòsits resten en fum i el confinament a casa haja servit per sortir al carrer més intolerants i furiosos.

No ens agradaria que tot açò quede com un no res, quasi sense donar-li importància. De tot s'aprén i esta fatídica experiència també ens ha d'ajudar a aprendre, i un aprén per a millorar i no per a empijorar. A què si?

Ja ho deia el gran poeta Mario Benedetti...

Cuando la tormenta pase
y se amansen los caminos
y seamos sobrevivientes
de un naufragio colectivo.
Con el corazón lloroso
y el destino bendecido
nos sentiremos dichosos
tan sólo por estar vivos.
Y le daremos un abrazo
al primer desconocido
y alabaremos la suerte
de conservar un amigo.
Y entonces recordaremos
todo aquello que perdimos
y de una vez aprenderemos
todo lo que no aprendimos.
Ya no tendremos envidia
pues todos habrán sufrido.
Ya no tendremos desidia
Seremos más compasivos.
Valdrá más lo que es de todos
Que lo jamas conseguido
Seremos más generosos
Y mucho más comprometidos
Entenderemos lo frágil
que significa estar vivos
Sudaremos empatía
por quien está y quien se ha ido.
Extrañaremos al viejo
que pedía un peso en el mercado,
que no supimos su nombre
y siempre estuvo a tu lado.
Y quizás el viejo pobre
era tu Dios disfrazado.
Nunca preguntaste el nombre
porque estabas apurado.
Y todo será un milagro
Y todo será un legado
Y se respetará la vida,
la vida que hemos ganado.
Cuando la tormenta pase
te pido Dios, apenado,
que nos devuelvas mejores,
como nos habías soñado.

La il·lustració és d'Emi Haze.

25.5.20

Versos para comérselos: llibre de poesia infantil de Sagrario Pinto


Acaba de sortir d'impremta el llibre de poesia infantil Versos para comérselos, de Sagrario Pinto, amb unes requetesimpàtiques il·lustracions de Teresa Novoa, editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la col·lecció Sopa de Libros.

Poemes per a mullar pa i xuclar-se els dits. Versos sobre aliments, sobre estrís de cuina, receptes per a menjar bé, per a compartir i no oblidar. Poesia ben pastada des de la cuina, el cor de la casa. Un llibre molt recomanable per a compartir adults i menuts... mentre cuinem.

Us deixem un tastet... i bon profit!


Los huevos
(Sagrario Pinto)

Dos huevos con puntillitas
bailan en una sartén.
Clic, clac, van marcando el ritmo
 como si fuese claqué.

Sobre la pista de aceite,
¡qué bien deslizan los pies!
Y la espumadera, atenta:
¡no se vayan a romper!


Los garbanzos
(Sagrario Pinto)

A la rueda, rueda,
cuecen los garbanzos,
 pequeños, redondos,
rugosos y blancos,
dentro de la olla,
en su rico caldo.

Con dos zanahorias,
 un diente de ajo,
una cebollita
y un poco de apio,
a la rueda, rueda,
cuecen los garbanzos.

Chus, chus, cuchichean.
Y van engordando…
El garbanzo negro se huele algo raro
y, a la rueda, rueda,
se escapa de un salto.

*

Del mar
(Sagrario Pinto)

El calamar, 
que es un artista,
hace arroz negro
con su tinta.

La merluza,
muy resalada,
cocina algas
a la romana.

Y las almejas,
tan marineras,
bailan su salsa
en la cazuela.


20.5.20

Els colors de l'arc de sant Martí, poesia / Los colores del arco iris, poesía



Coloreando

Siete colores
tiene ese puente,
que el sol dibuja
el día que llueve.

Primero ROJO,
como aquí véis.
Ahora lo borro,
y quedan seis.

ANARANJADO
se va de un brinco.
Como hay dos menos,
me quedan cinco.

Con AMARILLO
hice un retrato,
y así tan solo
me quedan cuatro.

De color VERDE
es el exprés.
El tren se marcha.
Me quedan tres.

AZUL el mar
pintó un pintor.
Se fue en las olas.
Ya solo hay dos.

AÑIL es fuerte
como ninguno.
Voló hasta el cielo.
Ya sólo hay uno.

El VIOLETA
solo quedó.
Cesó la lluvia
y se borró.

La il·lustració és de Estella Guerrera.

16.5.20

Trobaversos: poemes musicats amb molt d'art / Trobaversos: poemas musicados con mucho arte

Us recomanem que li doneu una ullada ben profunda al canal de Youtube que tenen els nostres amics de Trobaversos, Un canto viajero. Trobareu un grapat de poemes fets cançons, molt boniquets, en castellà i català. Entreu, escolteu, poemeu i canteu. Apa!












11.5.20

Per nens i nenes, aplaudiments: cançó infantil de Núria Albertí i Toni Xucla

Aplaudiments per a tots els xiquets i xiquetes -il. Valentí Gubianas-

Dos mesos que xiquets i xiquetes han estat a casa, sense sortir. Són genials! Es mereixen un fort aplaudiment i un poema de Núria Albertí, fet cançoneta per Toni Xuxlà. Voleu escoltar-la? Voleu cantar-la? Per nens i nenes, aplaudiments.

Per nens i nenes, aplaudiments
(Núria Albertí)

Sempre alegres, 
imaginant, 
mil aventures 
quan sortiran. 

Dibuix de còmics, 
el joc d’espies, 
llegint molts llibres 
en aquests dies. 

Junts a la cuina 
i a netejar. 
Anglès i mates 
faran demà. 

Piquem amunt, 
piquem avall. 
Amb tots els nens 
fem aquest ball. 

Cantem tots junts 
per nenes i nens, 
posant color 
en aquests moments. 

Cantem tots junts 
al cel immens, 
pels nostres nens, 
aplaudiments! 

Llegir en veu alta, 
gimnàs abans. 
Escriure cartes. 
rentar les mans. 

Sota les taules 
muntem cabanes. 
Passem-ho bé. 
Posem-hi ganes! 

I la natura es 
pren un descans. 
La tenim neta s
ense els humans. 

Piquem amunt, 
piquem avall. 
Amb tots els nens 
fem aquest ball. 

Cantem tots junts 
per nenes i nens, 
posant color 
en aquests moments. 

Cantem tots junts 
al cel immens, 
pels nostres nens, 
aplaudiments! 

Cantem tots junts 
O-o-o 
Per nenes i nens, 
aplaudiments!






4.5.20

Marieta, voladora eixerida i poeta


Si ja heu tingut l'oportunitat de sortir al camp, segur que s'heu trobat amb més d'una marieta que, eixerides, volen per tot arreu. Nosaltres en tenim una a qui li agrada molt la poesia i que ens sol visitar al blog, semblant a aquesta del poema. 

Marieta

Amunt i avall va la marieta,
tota pintada, tota rogeta.
Compta-li les taques de l'esquena,
mira a veure si en té una setena.
Se'n va, s'escapa, no sap estar-se quieta!


La il·lustració és de Gabi Baracsi.

3.5.20

La medida de mi madre: un poema especial per al Dia de la Mare


Us desitgem a totes les mamàs un molt feliç dia, ple de besadetes i poemetes, mostra de la felicitat que cada dia de l'any repartiu entre els vostres fills i filles.

La medida de mi madre

No sé si te lo he dicho:
mi madre es pequeña
y tiene que ponerse de puntillas
para besarme.
Hace años yo me empinaba,
supongo, para robarle un beso.
Nos hemos pasado la vida
estirándonos y agachándonos
para buscar la medida exacta
donde poder querernos.

La il·lustració és de Júlia Sardà.

28.4.20

Jo em quedo a casa: poema infantil de Mar Bertrán


Ens agrada molt rebre poemes, que ens en regalen; molt més encara quan aquests són escrits per poetes infantils. Quin goig veure com la poesia s'arrela entre els infants! Des d'ací volem donar les gràcies a Mar Bertrán, una petita gran poeta de 10 anys (5è de Primària, alumna de l'escola Sant Martí, de Barcelona), que ha creat un poema requeteboniquet sobre aquesta greu situació contra el coronavirus que estem vivint. 

El seu missatge és ben clar: quedem-se a casa! Done'm les gràcies a tots i totes que, en aquests temps difícils, estan treballant a tope per a que tot surta bé. Protegim-se i protegim a la societat. Si una xiqueta ho té així de clar... els adults ho deuríem de tenir molt més. Responsabilitat. Açò passarà i esperem que amb l'ajuda de tots siga ben aviat. Tot anirà bé! I ara... necessitem la poesia més que mai.

Jo em quedo a casa
(Mar Bertrán)

El coronavirus és molt petit,
molt atrevit i gens divertit.
A metges i avis enmalalteix i mata
i a tothom que pot ataca.

Tots estem molt preocupats
i també molt estressats.
Per no contagiar ni ser contagiats
“ens quedem a casa”, estem obligats!

Tots necessitem una vacuna,
metges i científics han d’anar a una.
Tots la volem aviat
per tornar a la normalitat.

Gràcies a tota la gent
que treballa de valent
Metges, infermers, súpers i policia
aplaudim per vosaltres cada dia.

La il·lustració és de Carrie L.

24.4.20

Bolsa de plástico: reciclem i poemem

 


Qualsevol objecte pot ser poetitzat. És el poeta qui, amb el seu sentir i les seues paraules, ens obri el camí per a veure el món amb altres ulls, fins i tot l'objecte més insignificant. Tenim un exemple molt clar al poema de Karmelo C. Iribarren, La bolsa de plàstico: un problema tan greu com tenim amb l'ús i abús de les bosses de plàstic i tota la contaminació que produeixin i... llegint el poema en fa sentir certa tendresa per eixa bosseta que, solitària i reballada al carrer, somia en ser núvol. És la màgia de la poesia.

Bolsa de plástico
(Karmelo C. Iribarren)

Mírala
ahí
en mitad de la calle
sola
quieta

temerosa
de que aparezca el barrendero

soñando
con un poco de viento
para sentirse
nube.

La il·lustració és de Csil Cb.

23.4.20

Poemes de sant Jordi: llibre de poesia infantil de Joana Raspall


Va finalitzant el dia, que se'ns ha fet molt curt. Una llàstima que tot siga virtual, però hem gaudit, igualment, de la lectura. Per tancar pàgina us volem recomanar un llibre de poesia infantil de Joana Raspall, amb il·lustracions de Mercè Galí, Poemes de sant Jordi, editat per Bindi Books.

Quatre poemes infantils de la gran poetessa Joana Raspall, tots ben coneguts, però que ací apareixen publicats temàticament amb una edició ben acurada i unes fantàstiques il·lustracions, que ajuden a apropar els poemes del cavaller, la princesa i la rosa als més menudets.

Us el recomane. 

Ah! Per cert, no s'oblidem que demà també és el dia del llibre... i tota la resta dels dies de l'any i que cada dia hem d'alimentar-se d'una culleradeta de poesia.


Cuide'm els llibres: cançó de Dani Miquel per celebrar el Dia del Llibre

Una cançoneta, de Dani Miquel, per reflexionar sobre els llibres, la seua importància, el foment de la lectura, contra el pirateig llibrari i... el goig de llegir.

Gaudim junts de la poesia en el Dia del Llibre.


El drac volia ser rosa: poema i cançó infantil celebrant el Dia de Sant Jordi

El drac i la rosa -il·lustració de Kim Amate-

La música sempre acompanya la festa i les cançons són com l'espurna del pastís. Estem de festa, és sant Jordi, i anem a cantar i ballar amb tot el ritme i ganes de moure's que tenim aquests dies. Vinga, va, acompanyem al drac i a la rosa amb la dansa poètica de Núria Alberti. Fem festa!!! Poemem a sant Jordi!

El drac volía ser rosa

El drac volia ser rosa,
una rosa volia ser el drac.
Igual li passa a la rosa
i demanen l’ajuda d’un mag.

El mag parla de genètica:
hi ha coses que no poden ser.
Aquesta decisió no és pas ètica:
ho sento, però jo no ho puc fer!

El drac volia ser rosa,
una rosa volia ser el drac.
Igual li passa a la rosa
i demanen l'ajuda d'un gat.

El gat té la boca oberta:
vols dir que has viscut moltes vides?
Però una nena els alerta:
no el creieu, només diu mentides!

El drac volia ser rosa,
una rosa volia ser el drac.
Igual li passa a la rosa
i demanen l'ajuda d'un tap.

El tap proposa a la rosa
que clavi a ell al seu pal,
sentint la flaire agradosa
li ve una idea genial. 

Li diu al drac que s'apropi
i s'hi clava al final de la cua
el drac s'ompli d'amor propi
ja no distingeix l'espina de púa.

Ara el drac fa olor de rosa
la rosa forma part del drac
i el tap com qui no vol la cosa
se sent per tots dos estimat.

Podem escoltar el poema, fet cançó, d' El drac volia ser rosa i així podem cantar-ho i ballar-ho millor. Tot açò ho podem veure al llibre Roses i dracs, de Núria Albertí, amb il·lustracions de Linhart, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2009) . Històries ben especials de roses, dracs, cavallers i princeses per celebrar Sant Jordi. Inclou les partitures i un CD amb totes les cançons.

Us deixem un vídeo amb una altra cançoneta, Les roses del palau.

Aquesta rosa és una veu: poema de Marc Granell per al Dia de sant Jordi



Aquesta rosa és una veu,
és una rosa
que va nàixer per ser cant
i clau que obrirà
tots els panys i tots els punys
que encadenaven
a colps d’oblit i de por,
mudes, les goles.

2.4.20

Avions poètics: omplim el cel de poesia en aquesta quarentena /Aviones poéticos: llenemos el cielo de poesía en esta cuarentena

Avions poètics omplin el cel, des de casa -il. Christina Tsevis-

Hui, Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil, en aquests dies de quarentena- us proposem una activitat poètica, molt senzilla i que estic segura que us agradarà fer tot junts, adults i xiquetes i xiquets: Avions poètics.

Es tracta de fer avions poètics i enganxar amb cola o cinta adhesiva a les finestres i balcons aquesta vesprada, a les 18:00 hores. Per fer-los agafarem un paper rectangular (si és de colors encara millor). Podem triar un poema dels tants que hi tenim al blog i copiar-lo o crear el nostre propi poema (us recordem que també hi ha poemes que no tenen rima), més senzill o complicat en funció del nostre bagatge poètic, des dels senzills rodolins a haikus o sonets. Els creem junts, pares i mares amb els fills i filles i l'escrivim al paper o foli. Podem decorar-los i pintar-los.

Després fem un poquet de papiroflexia i creem un avió. Segur que tots ho sabem fer, però per si se us ha oblidat us deixem aquest senzill model:


En podem fer tants com vulguem i aquesta vesprada, a les 6 hores, anem a fer-los volar per casa i enganxar-los després a les finestres i balcons (perquè a l'estat d'alarma que estem no hi ha escombradors i no devem tirar res al carrer, cal ser respetuosos amb la neteja dels nostres pobles i no embrutar), un per un. Segurament no volaran molt lluny, no aplegaran al balcó d'enfront, no es remullaran amb la pluja i acabaran a les voreres, però... això no ens importa, perquè hem gaudit junts de la lectura, de l'escriptura, de la creativitat literària; s'ho em passat requetebé junts jugant amb la paraula (que és el que devem fer tots els dies de l'any).

Quan tot açò passi, com a símbol d'acomiadament d'un temps de reclusió casera i d'alliberament... és llençarem a l'aire, per a que puguen volar ben lluny.

Ens encantaria llegir els vostres poemes i veure les fotos dels vostres avions o a vosaltres llençant-los. Podeu enviar-los a info@bibliococentaina.com, nosaltres els arreplegarem tots i ho penjarem al blog.

Animeu-se a crear versos i fer-los volar per tot arreu!

Vola la poesia des de dins del cor al cel de tots -il. Anna Silivonchik-


Avioncito


Me lo trajo el aire
blanco y con renglones
en el ala un verso
que lleva mi nombre.
Ay volador
volador
¿de dónde viene este amor?

El poema és del llibre Avión que va, avión que llega. Poemas para mandar en avioncitos de papel, d'Ediciones El Eclipse.