19.11.15

Dites populars i refranys sobre l'alegria


A mal temps, bona cara, això ens diu el refranyer i aquests dies estan sent un poc grisos, tristos i rebolicats. Així que volem ser positives i plantar-li cara al dolor i a la por i ho volem fer amb la saviesa del refranyer popular que clarament ens diu que l'alegria ens dona salut i vida.

Refranys i dites populars sobre l'alegria

Alegre com un gíngol
Alegre com un pinsà
Alegre com unes castanyoles
Alegre de cascos
Alegria amagada, candela apagada
Alegria de batafaluga
Alegria secreta, alegria incompleta
 Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra!
Alegria, però no amb desmesia
Alegria, que es sostre es crema!
Alegries i pesars arribaran sense que les busques
Alegries o tristeses porten al cementiri
Allà on hi ha diners, hi ha alegria, i allà on no n'hi ha hi ha porqueria.
Allà on hi ha pèl, hi ha alegria
Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida
Amb la rialla a la boca
Amb panxa buida no hi ha alegria
Anar-se'n cul batut i cara alegre
Any de sol, any d'alegria
Aranya de dia, carta o alegria.
Com de la nit al dia, del pescar a l'alegria
D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat
De rialles, en vénen ploralles
Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria
Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs
Després d’una alegria ve sempre una tristor
Dia d’alegria, vespra és de pesar
Diumenge esponsalla, dilluns alegria i el dimarts baralla. 




Diumenge massa alegre, setmana trista.
El bestiar va alegre, aviat plourà
El cantar vol alegria i el plorar vol tristor
El dilluns, alegria de l'amo i tristor del treballador; i dissabte, alegria del treballador i l'amo tristor.
El rei s'alegra d'una flor, i en haver-la olorada, la tira
El vellet, per un jorn d'alegria, té un any de plors
El vi i el sol fan posar alegre
Els convidats, l'alegria fan... però és quan se'n van
Els fideus fan estar alegre quaranta-vuit hores
Estar boig d'alegria
Estar content com un all
Estar content com unes pasqües
Estar més alegre que una missa amb orgue 

Felicitació sense cistella, ni el cos engrossa, ni el cor alegra
Ha tingut un goig sense alegria
Hi ha quatre menes de borratxera: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota
L'alegria allarga la vida
L'alegria cura
L'alegria del conill
L'alegria dura poc a casa del pobre
L'alegria és medicina
L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre
L'endemà de Nadal, sant Esteve; a la casa on no hi ha pa, ningú està alegre
La cirera té el cor trist, i la cara alegre
La llum dels ulls és l’alegria de l’ànima
La mort del porc és una de les tres alegries de l'home
La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu
La sal és desgràcia, el vi és alegria
Llançar les campanes al vol
L’alegria del jove és el vigor i la força
L’alegria està en lo bon viure
Menja calent i beu fred i faràs anys alegret
Més alegre que un collar de cascavells
Molt alegra, allò que sense treballar aplega
No hi ha alegria amb malaltia
No hi ha nóvia sense plors ni mort sense rialles 



On hi ha pèl hi ha alegria, i on hi ha mata hi ha patata.
Perquè passi el sentiment hi ha d'haver alegria i bon aliment
Planta, sembra i cria i viuràs amb alegria
Plorant i rient, creix la gent
Pobrets i alegrets
Quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala
Quan l'amo va a l'hort, se n'alegren dos: el xiquet i el gos
Quan naix un xiquet, fins els barandats s'alegren
Quan s'alegra el pastor, ploren les bèsties
Quedar cul batut i cara alegre
Qui canta els seus mals espanta
Qui cria, té alegria
Qui s’alegra per Nadal, plora per Sant Joan
Rient i plorant, es fa la gent gran
Riu, riu, i ton pare (o ta mare) et durà un niu
Riure per davall del nas
Salut i alegria, guapa sang cria
Salut i alegria, la bellesa cria
Salut, diners i alegria, són bona mercaderia
Sant Joan, alegria de menuts i grans
Sant Joan, alegria de xics i grans
Ser alegre com un picarol
Ser de la broma
Si necessites un bon metge, fia't d'aquests tres: alegria, repòs i dieta moderada
Si tens alegria t'allargues la vida
Sols un mal porta alegria, i és aquest : la mal... vasia.
Tindre alegria sense goig
Tindre el vi alegre
Tros, que alegra el cos
Un pet és l’alegria del pobret
Uns ploren i altres riuen, açò és el món
Vinya vora teularia, per l'amo poca alegria.


 Les il·lustracions són de Valeria Petrone.

18.11.15

El patio de mi casa es muy particular... versión poética de una canción infantil clásica


Qui no sap la cançoneta El patio de mi casa? Tal vegada és una de les més populars entre les cançons infantils; doncs ara hem descobert una versió poètica de la mateixa que ens ha encantat i que volem compartir amb vosaltres. A més, podem cantar-la seguint el mateix ritme que la cançó popular.


El patio
El patio de mi casa
es muy particular:
cuando llueve se moja
igual que los demás.

Se moja, por supuesto
–se tiene que mojar–,
pero da unos naranjos
con frutas de verdad.

Se cortan esas frutas
–se tienen que cortar–,
y así los naranjitos
florecen más y más.

El patio de mi casa
es un verde lugar,
con un olor muy fino,
mojado y vegetal.

Pequeñas mariposas,
de rara calidad,
en las mañanas tibias
lo saben visitar.  

Y un pájaro amarillo,
que llega y que se va,
parece que a las rosas
les hablara del mar.

Les digo y les repito:
¡no hay otro patio igual!
Si quieren conocerlo
se los puedo mostrar.

En su gramilla suave
las orugas están
comiendo margaritas,
comiendo sin hablar.

Y las ramas del mango,
que cantan do, re, fa,
con el bejuco nuevo
ya hicieron amistad.

El patio de mi casa
es muy particular:
cuando hace sol se alegra
igual que los demás.  

La il·lustració és d'Emanuele Luzzati. 

16.11.15

Caen hojas de otoño teñidas de poesía / Cauen fulles de tardor tenyides de poesia



Malgrat la calor que està fent pel aquest Llevant mediterrani, que sembla més primavera que tardor, les fulles dels arbres van canviant de color i, poc a poc, lentament, tímidament, van caient. Estem en tardor i la catifa de fulles seques no pot faltar, com tampoc ho pot fer la poesia per tots els carrers.

Las hojas de otoño
(Graciela Genta)

Las hojas de otoño
el viento las lleva.
¡Qué viaje amarillo!
¡Qué alfombra ligera!
Yo voy por la calle
dorada y serena,
y cruje el otoño
con voz de hojas secas.

*

Otoño travieso
(Graciela Genta)

Tijerita traviesa
del viento
que en su mano
el otoño empuñó
y con ella cortó
las hojitas
que a la tarde
de oro vistió.

*

Lluvia de otoño
(Graciela Genta)

La tierra sedienta
se bebe la lluvia
que desborda suave
de una copa gris.
En un barco frágil
viajan hojas secas
un viaje de otoño
por mapas de zinc.


Les il·lustracions són d'Anna Silivonchik. 

14.11.15

Te voy a dar un beso, con sabor a verso


Una, dos, tres... besades i més besades d'amor per omplir aquest dia tot el nostre cor. Però hi ha molt tipus de besades, com descriu el següent poema. I vosaltres, quin tipus de besos donareu hui?

Te voy a dar un beso

Te voy a dar un beso
despatarrado.
Un beso con dientes de conejo.
Un beso con talco de maicena.
Un beso que se mueva en espiral.
Te voy a dar un beso
anaranjado.
Un beso con patas de perdiz.
Un beso con sabor a caramelo.
Un beso que no sepa estornudar.
Te voy a dar un beso
morrocotudo.
Un beso con olor a yerbabuena
Un beso con pescuezo de avestruz.
Un beso enamorado
que no se canse nunca de besar.

La il·lustració és de Kürti Andrea.

12.11.15

La rumba de les castanyes: cantem i ballem al ritme de les castanyes torrant-se



A la rica rica castanya!!! Anem a cantar i ballar amb La rumba de les castanyes que ens canta El pot petit.

Podem llegir la lletra de la cançó en la imatge que hi ha ací baix (punxeu al damunt que es fa més gran) i també la seua música per a poder-la interpretar.


11.11.15

Adivina, adivinanza, tengo un... en la panza


Alas, escamas
y resplandor,
por fuelle tengo
mi corazón.

Vivo en los cuentos:

¿sabes quién soy?

La il·lustració és de Bee Willey.

10.11.15

Carta a Gepeto: versos des de l'amistat



Sembla que quan la balena es va empassar a Pinotxo es va iniciar una gran amistat entre ells que s'acabat convertint-se en un poema:


Carta a Gepeto
 
Papá (dos puntos) te escribo
desde una barriga buena.
Es una triste ballena
con el corazón cautivo.
Manda acuse de recibo
o una carta, con un pez.
Voy a quedarme otro mes
pues no tiene quien la quiera.
Es por eso de madera
su corazón... ¿No me crees?

La Il·lustració és de Quetin Greban.

7.11.15

Lee! Los libros te esperan... también los poemas / Llig! Els llibres t'esperen... tambè els poemes


Dissabte, un llarg cap de setmana per a llegir. Quin plaer! Podem revisar els llibres que tenim pendents entre les prestatgeries de casa o apropar-se a la biblioteca i triar-ne un grapat. Ocupar el temps d'oci llegint i compartint la lectura amb els xiquets i xiquetes és genial.

Vinga, animeu-se a llegir i ja ens conteu la vostra lectura, els llibres estan buscant-vos...

Los libros te buscan...
(autora de Cuentitos en Verso)

Reposan los libros
en la estantería
todos ellos llenos
de sabiduría.

Las sesudas ciencias,
los dulces poemas,
los refranes sabios,
cuentos y leyendas.

Están quietecitos
día a día esperan
que, en algún momento
los busques y leas.

Te hablarán de viajes,
de ciencias, de letras,
de historias de lejos
y también de cerca.

Sin prisa, sin ruido
los libros te esperan.


Les il·lustracions són de Vanessa Prezoto.

5.11.15

Enlairem l'alegria de la tardor amb poesia



Sembla que a la tardor tot va tornant-se gris, però... tot al contrari. Donem testimoni amb este simpàtic poema infantil:

Si en otoño me subiera
a un barquito de madera
navegaría en las hojas
que vuelan hacia tu acera.

Si en otoño me trepara
a tibios rayos de sol,
llenaría tu ventana
con flores de girasol.
(C. Muscarsel)

La il·lustració de Jaume Gubianas.

2.11.15

Mientras me quede voz hablaré de los muertos: poesia per al Dia de Difunts



Totes les ànimes de la gent que estimo són enmig dels estels
Anna Akhmàtova

Hui celebrem el Dia de Difunts, una data molt arrelada en la nostra tradició. És un dia especial per al record dels nostres difunts, familiars i amics, però també per a recordar-se'n i donar veu a tots els morts que sota les repressions de les dictadures -passades i presents-, els conflictes bèl·lics -de plena actualitat, malauradament-, les migracions forçades per a sobreviure -el Mediterrani està convertint-se en una gran tomba-, acaben convertint-se en números a les estadístiques, sense anar més enllà. Pensem en totes les persones i famílies que han tingut i tenen familiars desapareguts i que no saben on està el seu cos mort, pensem en el seu gran patiment i volem solidaritzar-se amb elles amb el poema de Marisa Peña...

Mientras me quede voz
hablaré de los muertos
tan quietos, tan callados,
tan molestos.

Mientras me quede voz
hablaré de sus sueños,
de todas las traiciones,
de todos los silencios,
de los huesos sin nombre
esperando el regreso,
de su entrega absoluta
de su dolor de invierno.

Mientras me quede voz
no han de callar mis muertos.

La il·lustració és de Greg Spalenka.

31.10.15

T'ofereixo un somni, compartim-lo amb la poesia




Oferiment
He pogut atrapar un somni
 abans que el sol es fongués,
 l’empresono amb paraules
 per quedar-me’l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa,
 però és tan gran per a mi,
que, si vols… si tu volguessis,
el podríem compartir.

La il·lustració és de Dolores Pardo Vialola

28.10.15

El fantasma Pixallits / El fantasma Quememeo: projecte d'àlbum poètic il·lustrat a Verkami. Col·laborem-hi!



El fantasma Pixallits és un projecte d'àlbum poètic il·lustrat del nostre amic, mestre i poeta, Andreu Galán i l'il·lustrador Luis Demano. Adreçat, sobretot, a xiquets d'educació infantil i primària en què es tracta d'una manera divertida i desacomplexada allò de "fer-se pipí" al llit. Aquest poema surt del llibre de poesia infantil Qui no sap riure no sap viure per a prendre consistència en solitari. Per a sortir a la llum necessita la vostra ajuda a Verkami.

El llibre, doncs, ofereix un cert descàrrec als infants de caire humorístic i, per descomptat, terapèutic, ja que es personalitza en Pixallits la “responsabilitat” de la malifeta per culpa de la qual els pares, de vegades, renyen els seus fills quan, estranyament, el llit es banya... 

L'àlbum, a part d'unes il·lustracions enormement tendres, divertides i suggeridores compta amb un pòster-calendari adjunt perquè els nens puguen controlar l'evolució del seu pipí, o, altrament dit, de si Pixallits ha tingut la mala pensada de fer-los una visita aquella nit o no...

Tal i com vàrem fer amb el nostre anterior llibre, hem decidit tornar a col·laborar amb Andana Editorial, ja que és tota una garantia de confiança i faena ben feta. El motiu d'haver-nos decidit per verkami, tot i tenir una editorial al darrere, és que, donat que les il·lustracions són tan entranyables, hi volem afegir, a més a més, un pòster-calendari de regal amb què els infants puguen interactuar amb Pixallits, així com crear un marxandatge específic que acompanye el projecte. I, és clar, tot això encareix el nostre somni...


Un conte poètic superdivertit per al que us demanem la vostra aportació a Verkami, perquè, a més,  volen també editar-ho en castellà, El fantasma Quememeo.

A què espereu! És un magnífic projecte que necessita el nostre recolzament per aplegar a totes les orelletes dels xiquets i xiquetes.


27.10.15

Olor de tardor: poema fet cançó per a gaudir de la tardor i la castanyada


Estem acabant el mes d'octubre i ja fa molta olor de tardor. Aviat vindrà la castanyada i l'oloreta serà encara millor. Què riquíssimes les castanyes torrades. Nosaltres des d'ací volem compartir amb vosaltres esta Olor de Tardor (punxeu al damunt i escoltareu la cançoneta).


Olor de tardor

Vora del foc,
l'avi explica contes
mentre cauen les fulles
i es va fent fosc.

Peten castanyes
i el gos s'espanta
i des de la cuina
se sent bona olor.

Olor de tardor,
de fulles, de pomes
i olor de fum.
Olor de tardor,
panellets i castanyes
a la vora del foc.


Els vidres s'entelen,
a fora fa fred
i l'àvia ens crida:
- Veniu a sopar!

Tota la família
al voltant de la taula
fem la castanyada
cada any per tots sants.


Les il·lustracions de les castanyes són d'Hanka Nováková.

26.10.15

Música del otoño: poesía de Alicia Morel / Música de la tardor...shhh!


Sabem que cada estació de l'any té els seus propis colors, olors, sabors i música. Cal estar atents als sorolls de la tardor, la fricció de les fulles al caure tenen un ritme especial, molt poètic. Shhh! Escoltem la música de la tardor i la seua melodia agonitzant...

Música del otoño

Oigo una música
dulce y triste.
Son las hojas secas
que cantan,
es el aire cansado
que canta.
son los frutos maduros
que cantan.
En los granados
ríe la granada
una risa colorada.
En las higueras
ríen los higos
una risita arrugada.
Oigo una música
dulce y triste.
Es el otoño que canta. 

La il·lustració és de Mélanie Grandgirard.

24.10.15

En el Dia de la Biblioteca... un poema al llibre / En el Día de la Biblioteca... un poema al libro



Hui és el Dia de les Biblioteques i res millor que celebrar-ho llegint, acudint a les biblioteques per a llegir. Ho celebrem amb un poema, una oda al llibre, una pregaria.

Oración al Libro
(Gastón Figueira)

¡Oh libro, amigo mío
que ennoblece mi camino:
guíame por la vida,
eres mi buen hermano!
Calma esta inagotable
sed de saber.
De tu fuente de luz
dame a beber.
Hazme como tú, claro,
generoso, profundo,
abierto al infinito
llamamiento del mundo.
De la vida el misterio
tú me harás conocer.
De la ignorancia, sálvame.
El saber es poder.
¡Ah, guarda entre tus páginas,
con humano fervor,
mis horas de alegría
mis horas de dolor.
Guíame por la vida,
se mi hermano,
oh libro, hermoso libro
que ennobleces mi mano

La il·lustració és de Rick Nease.

23.10.15

Números i poesia


El números i la poesia tenen una interessant relació, els números i les persones també. Últimament sembla que tot gire al voltant dels números, de les xifres, però sembla que hem deixat de banda a la poesia. No volem que siga així, volem la poesia sempre present en la nostra vida, com en aquest poema de Alfonso Aguado.

 Los números

El uno es el anzuelo para que piques y me leas.
El dos el patito feo, la soledad de dos.
El tres el número perfecto, alegre.
El cuatro la silla de la discusión.
El cinco lo tienen mis pies, mis manos.
El seis la media docena deseosa de ser completa.
El siete es mi número de la suerte.
El ocho las gafas con las que te observo.
El nueve erótico, del seis enamorado.
Y el cero nada sin la compañía de los otros.

La il·lustració  és de Massif.

21.10.15

Gotas de lluvia, gotas de poesía / Gotes de pluja, gotes de poesia



Per ací no plou molt així que aquests dies estem de festa perquè està plovent. Ens agraden les gotes de pluja, veure con regalimen pels vidres de la finestra, escoltar el seu sorollet colpejant el paraigües i banyar-se els cabells quan ens agafa desprevengudes. Ens agrada la pluja que cau finament com les paraules d'un vers.

Una tardor sense pluja ni poesia és menys tardor.

 La lluvia
(El ángel caído, pseudònim)

Gota tras gota la lluvia te moja,
la lluvia se ríe y a veces se enoja,
la lluvia me canta y me entretiene
y gota tras gota se va como viene.

Las ranas le cantan, le cantan los grillos,
que lindos los cantos de bosques y ríos,
es una gran fiesta, que gran sinfonía
pero aunque me moje, !que bonito día!

Tocando despacito para que la vea
a mi ventana se asoma la dulce embustera,
burlona saluda y me dice que espera,
aunque cuando se enoja pone cara fea.

La lluvia me moja, me moja y salpica,
la lluvia es mi amiga,
!que cosa mas rica!

La il·lustració és de Nerina Canzi.

19.10.15

Otoño, solo en el parque: poesia de Manuel Machado


Què bonic passejar pel parc i gaudir del canvi de colors dels arbres, del sorollet de les fulles al caure, però... que inquietant si ens deixaren tancats dins del parc, soles, sense poder sortir. Canviarien els colors, canviaria la nostra actitud, canviaria l'emoció del passeig? Plantegeu-seu, com en aquest poema.

Otoño
(Manuel Machado)

En el parque, yo solo...
Han cerrado
y, olvidado
en el parque viejo, solo
me han dejado.
La hoja seca,
vagamente,
indolente,
roza el suelo...
Nada sé,
nada quiero,
nada espero.
Nada...
Solo
en el parque me han dejado
olvidado,
...y han cerrado.

La il·lustració és de Bomboland.

18.10.15

El barquito de papel navega por el mar de la poesía



El barquito de papel

Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.

Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel!
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.

Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.

Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf

Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.

Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.

Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf

15.10.15

Roba un poema: activitat per a jugar amb la poesia i els títols dels llibres / Roba un poema: actividad para jugar con la poesía y los títulos de los libros

Creem poemes d'entre els títols dels llibres
 Hi ha tantes coses que es poden fer amb la poesia! Hi ha tantes que de vegades ens sorprèn quan escoltem dir no sabem què fer amb la poesia. Les activitats poètiques, més enllà d'analitzar el poema, poden ser nombroses i, per lògica, variades. Podem copiar-ne o inventar-se'n, però la qüestió és jugar amb els versos, deixar que els poemes s'arrelen entre els xiquets i joves, fer sentir la poesia.

Per exemple, ens ha encantat la idea que proposa la Biblioteca Pública de Girona, Roba un Poema, dins de les activitats que estan realitzant-se Què fem a les biblios (Catalunya). Es tracta de crear un poema, de tres versos, amb els títols dels llibres de la biblioteca (serveixen els llibres d'infantils i els d'adults) i fer una foto amb el títol i el seu llom. És com si robarem els versos d'entre els llibres de la biblioteca per tal de crear un poema.

Poema robat als llibres de la Biblioteca de Cocentaina

Míralo de esta manera:
un día más,
escrito en el cuerpo

És evident que els poemes resultants no tenen una gran qualitat literària, però amb aquesta activitat podem descobrir com de propera tenim la poesia sense adonar-se'n. Podem crear tants poemes com vulga'm, amb la quantitat de versos que ens interesse. És ben senzill. Proveu-ho a l'aula, tot aprofitant els llibres de la biblioteca escolar (podem dividir ela alumnes per grups, al principi, i després poden fer-ho ja individualment, quan coneixen bé la mecànica del joc poètic).


Lo que el día debe a la noche,
en deuda con el placer.
Todo por una chica.

Podem anar fent combinacions entre els llibres i així canvia tot el sentit del poema:


En deuda con el placer.
Míralo de esta manera: 
escrito en el cuerpo.

El més xulo és que fem la fotografia i la pengem al nostre blog i a la resta de xarxes social i així escampem llibres amb poesia (#robaunpoema)

Poema robat als llibres infantils de la Biblioteca de Cocentaina

Días de hijo.
Terrible.
¿Tienes un secreto?
S'animeu? Vinga, va, que pot resultar molt divertit! Podeu penjar-me les fotos al Facebook o al Twitter -@BiblioSalvia-.

13.10.15

Dites i refranys de les castanyes / Refranes sobre las castañas

Castanyes de tardor -il·lustració d'Anna Silivonchik-
La tardor té, entre altres coses, els seus fruits que ens deleiten. Les castanyes són pròpies de la tardor i torrades estan riquíssimes. El nostre refranyer té un grapat de refranys i dites populars de castanyes, així que hem decidit ficar-los tots en un cucurutxo i torrar-los... quin flaire més bo. En voleu? Bon profit refranyer!


Refranys de castanyes

A la tardor, bellotes i castanyes
Al novembre, castanyes
Amb castanyes, vi de Pasqües.
Any de bolets, any de castanyes,
Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes.
Castanya bullida, castanya ensopida
Castanya sencera al foc peta.
Castanya torrada i calenta escalfa les mans... i el ventre.
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.
De castanyes, qui més en pela més en menja.
Donar una castanya
El mal de migranya es cura amb castanya.
La castanya pel maig ja reganya.
Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal.
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates.
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades.
Pel novembre, castanyes i nous.
Pel novembre, cull les nogues i les castanyes.
Per l'octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
Per Sant Cebrià, castanyes a la mà.
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar.
Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc.
Per Sant Martí, castanyes i novell vi.
Per Tots Sants castanyes i per Nadal torrons.
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes.
Semblar-se com un ou a una castanya.
Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.
Treure les castanyes del foc

A la rica castaña! -il·lustració de Richolly Rosazza-

Refranes sobre las castañas

Agua de agosto, ni buen vino ni buen magosto.
Agosto mojado, castañas a cestados.
Agosto moyau, castañes cestau. (bable)
Bellotas y castañas hacen malas hilancias.
Cada cosa a su tiempo y las castañas en Adviento.
Castañas, nueces y vino son delicias por San Martino.
Castañas, nueces y vino, son la alegría…
Castaña la primera y cuca la postrera.
Calor en julio, castañas seguro.
Con castañas y vino nuevo, ya no muere el pueblo.
Castañas en Navidad saben bien y pártense mal.
Castaña la primera y nuez la postrera.
De hurtar una castaña y otra castaña, se hace la mala maña.
De la castaña al huevo; del huevo a la gallina; de la gallina al buey; del buey a la horca.
En Todos los Santos la castaña es el mejor bocado.
En diciembre se llevan las cañas, y se asan las castañas.
Enero castañaero y febrero correndero.
Fíate de castañas mozcladas, y te saltarán a la cara.
Las castañas quieren en agosto arder y en septiembre beber.
La castaña errina pequeniña y la mayuca temprana.
Mayorazo en la montaña, dos cucas y una castaña.
Noviembre es tiempo de batatas, castañas y nueces.
Noviembre es mes de castaña, bellota y nuez.
Por el Pilar las primeras castañas has de asar.
Por San Eugenio, pon las castañas al fuego.
Por San Miguel primero la nuez y la castaña después.
Por San Cebriano, castaña en mano.
Por Páscoa de Resurrección, tres cousas non teñen razón: sardiñas saladas, castañas asadas e predicación. (galego)
Relámpagos en San Juan, las castañas lo pagarán.
Sacar a alguien las castañas del fuego.
Si por San Bartolomé cae agua, las castañas salen cárrias.
Si el día de San Pedruco llueve, las castañas se pierden.
Sacar castañas del fuego con la mano del gato.

12.10.15

Històries amagades darrere de la porta de la poesia


Dins de cada casa, darrere de cada porta, s'amaguen les històries. Cada casa té els seus secrets, cada persona també.

Ales
(Joanot Bellver)

Una casa, una porta,
una dona.... una història
un pensament i un desig
un silenci...

Una porta, una dona
una història, una casa
un desig i un pensament
més silenci...

Un silenci, un desig
una història, una casa
una dona, un pensament
una porta... 

La il·lustració és d'Ilya Zomb.

10.10.15

Las hojas de otoño se tiñen de poesía / Les fulles de tardor es tenyeixen de poesia


Què boniques les fulles volant pels carrers! Què bonic els parc emb una catifa de fulles! Què bonica és la tardor! Què requetebonica és la tardor amb poesia.

Las hojas
(autor desconocido)

Entre la neblina
de la mañanita
se viene el otoño
por mi callecita.

Se sube a los árboles
y pinta las hojas:
unas amarillas
y las otras rojas.

Cuando están pintadas
las sopla un poquito
y vuelan las hojas
como pajaritos!

Y juegan las hojas
sobre la vereda
con el remolino
a la rueda rueda…

Si el viento se cansa
buscan otro juego:
juegan en la hoguera
a ser humo y fuego.

…Y en la nochecita,
entre la neblina,
las mira el otoño
parado en la esquina.

La il·lustració és de Cosei Kawa.

9.10.15

País Valencià: 9 d'octubre de 2015



Hui, 9 d'octubre, els valencians i valencianes celebrem la nostra festa i nosaltres volem compartir-la amb tots vosaltres amb dos versos d'Ovidi Montllor. Orgullosa de ser valenciana, de la nostra llengua i la nostra rica cultura.

País Valencià

Xe, collons,
què bonico! 

7.10.15

Llegir poesia, crear poesia: activitats a l'aula per a poemar / Leer poesía, crear poesía: actividades en el aula para poemar



És evident que els poetes no surten per generació espontània. Jugar i llegir poesia des de menuts, fer activitats al voltant de la poesia a casa i al col·le, sentir la poesia per pur plaer de que les paraules ens apleguen ben endins... tot això no sé si farà poetes, però estic segura que fa amants de la poesia.

Hem repetit moltes vegades en aquest blog la importància d'enlairar la poesia a classe, perquè els resultats són sorprenents. Us fiquem un exemple concret: Antonio García Teijeiro, a la seua classe de castellà en el col·legi Possumus (al barri de Teis, Vigo) ha creat un poema conjunt / poema conjunto (poema que surt d'entre tota la classe) amb els seus alumnes de 1r. d'ESO. El poema s'ha creat després de la lectura del magnífic llibre de Leo Lionni, Frederick, un cant a la poesia i a la funció dels poetes dins de la nostra societat (aprofite per a recomanar-lo si no l'heu llegit, doncs en aquests temps on sembla que tot el que no es pot vendre i comprar no és útil, tot el que surt del mecanicisme i la tecnologia és lo bo, fa falta llibres com aquest que ens inviten a la reflexió sobre la importància de la lectura y la poesia a nivell personal i social).

Leo Lionni. Fredrick. Editorial Kalandraka
Els resultat poètic es plasma en aquest poema conjunt, però segur que ha anat més enllà, sembrant en tots els xicons i xicones la llavoreta  de la poesia.

¿Quién estropea
el tiempo?
La lluvia
Las rosas
Las piedras
o el viento.
¿Quién estropea
el tiempo?
La guerra
Las penas
Los truenos
o tal vez
los pájaros
que lloran
en las duras tardes
de invierno.
Y yo lo veo
y no sé
lo que siento.

Felicitem a tots els petits poetes pels seus versos, i al seu profe, i us animen a tots vosaltres a que enceteu o continueu per aquests camins literaris on descobrireu, amb els vostres alumnes,  la importància i el plaer d'escoltar i crear la paraula feta vers. És veritat que tots no podem tenir un mestre-poeta, com Antonio García Teijeiro, però si sentim la poesia, si la vivim, podem obtenir també magnífics resultats entre els alumnes.

Animeu-se a poemar!

La il·lustració és d'Artem Chebokha.

6.10.15

Hojas secas: poesia de Dulce María Loynaz



Avança octubre i els arbres comencen a despullar-se. Carrers i places s'envaeixen de fulles seques, testimoni d'un passat primaveral i estiuenc que ens resta ja un tant llunya.

Hojas secas
(Dulce María Loynaz)

A mis pies la hoja seca viene y va
con el viento;
hace tiempo que la miro,
hecho un hilo, de fino, el pensamiento...

Es una sola hoja pequeñita,
la misma que antes vino
junto a mi pie y se fue y volvió temblando...

¿Me enseñará un camino?...

La il·lustració és de Natalie Salbieva. 

4.10.15

Adéu, oronetes... bon viatge poètic



Les oronetes anuncien la primavera amb la seua vinguda, també la tardor i el fred amb la seua marxa. Van buscant el bon temps i això les fa viatjar ben lluny. Amb un poc de melancolia els diem adéu, fins la primavera, i els desitgem que allà on el seu vol les porte vagin enlairant també la poesia als xiquets i xiquetes.

L'oroneta

Tic-tac, tic-tac, fa el rellotge...
i cau una fulla de cada roser.
L'oroneta emprèn la volada
i m'ha dit:-Tornaré!

Ara fuig amb altres companyes
al país on el sol
tot l'hivern és més clar.

Tornarà quan els arbres rebrotin
i a la meva teulada
el seu niu refarà.

Fins que un altre tic-tac me la torni,
com l'haurè d'enyorar. 

La il·lustració és de Rafik El Hariri.