19.10.15

Otoño, solo en el parque: poesia de Manuel Machado


Què bonic passejar pel parc i gaudir del canvi de colors dels arbres, del sorollet de les fulles al caure, però... que inquietant si ens deixaren tancats dins del parc, soles, sense poder sortir. Canviarien els colors, canviaria la nostra actitud, canviaria l'emoció del passeig? Plantegeu-seu, com en aquest poema.

Otoño
(Manuel Machado)

En el parque, yo solo...
Han cerrado
y, olvidado
en el parque viejo, solo
me han dejado.
La hoja seca,
vagamente,
indolente,
roza el suelo...
Nada sé,
nada quiero,
nada espero.
Nada...
Solo
en el parque me han dejado
olvidado,
...y han cerrado.

La il·lustració és de Bomboland.