Abrir un libro es... poesía de Ana Drennen

Hui us recomanem la lectura d'un blog on, entre altres textos, hi a un bon grapat de poemes infantils: Los Yurumíes. L'edita Adriana Lis, des de la Pampa Argentina. La majoria de poemes són d'Adriana i també inclou poesía d'altres escriptors, com d'Ana Drennen de qui hem copiat aquests versos sobre el llibre i la lectura.

Ens agradaria que abans de llegir el poema tancareu el ulls i reflexionareu sobre el que significa per a vosaltres "obrir un llibre". Segur que hi haurà tantes possibles contestacions com lectors i lectores.

Abrir un libro

(Olga Drennen)

Abrir un libro es mirarnos

en dos espejos alados

y encontrar después de un rato

un cuento por todos lados.

El cascabel de sus hojas

suena, una, dos y tres

cuando un poema nos pone

el alma en puntas de pie.

Abrir un libro es buscar

" sésamos" o " abracadabras"

y es encontrar maravillas

en un mundo de palabras.

La il·lustració és de Shaun Tan.

Les mans i la poesia transmeten vibracions: poema d'Antoni Canu

Vibracions

(Antoni Canu)
Mans quietes rellisquen
sobre rieres de fils colorats
que condueixin a les fonts secretes
on hòmens coneixen lo llenguatge
que les engendraren.
I fan encara…
pulsar el cor,
escoltar el cant de l’aigua
que s’envolta
i el respir del fluid
que corre en les artèries de metall
per evaporar com la boira
i renàixer com l’onda de la mar.

La il·lustració és de Laura Ljungkvist.

Antología de poesía infantil ibeoramericana: llibre de poesia infantil digital

Hui us recomanem un llibre de poesia infantil que podem llegir tot en format pdf. Antología de la Poesía Infantil Iberoamericana está editat per la Biblioteca Nacional de Perú i surt d'un interessant projecte que aquesta biblioteca presenta a l'Asociación de Bibliotecas Nacionales de Iberoamerica per tal de fomentar la lectura de la poesia infantil i donar a conèixer, conjuntament, a un grapat de poetes dels diferents països iberoamericans. El llibre inclou tres poetes i tres poemes diferents per a cadascún d'aquests països. No sols està escrit en castellà, també en portuguès (els poemes que fan referència a Brasil i Portugal). Les il·lustracions són de Guisela Chauca Vergara.

Hui per hui tenim a l'aula molts xiquets i xiquetes de molts d'aquests països, així que trobe interessant donar a conèixer la seua pròpia poesia i compartir-la a l'aula. Ens enriquim amb la diversitat.

Un tastet d'alguns d'aquests poemes:

La Marimba

(Rubén Berríos -Hondures)

Es un puente

de flores

la Marimba.

Una vaca

de música.

Un muelle

de luceros

donde pescan

los niños

esperanzas

y sueños.

*

Caracol

(Héctor Collado - Panamà)

Cara, cara

caracol

piel de luna

alma sol.

Armadura 

 y armazón

ramadura

ramazón.

Sol y luna,

luna y sol,

mar y arena

caracol.

*

Alba

(R. Olivares Figueroa - Veneçuela)

Señora amapola,

sal del ababol,

lávate la cara,

con agua de olor,

ponte tu vestido

de rojo crespón,

peina tus cabellos,

que ha salido el sol.

Te dejo una poesía... guárdala

Te dejo una poesía

(María Fer Castro)

Te dejo una poesía,
que sabe a primaveras,
que viene de mi alma,
que tiene lo que esperas:
un poco de nostalgia,
un poco de esperanza,
la lluvia que me llena
de música con su agua...

Te dejo una poesía
que te abraza en las noches,
te canta y te consuela,
te consuela y te canta,
y te trae la fragancia
de mi lejana tierra,
y te lleva mis palabras
y en tu pelo se enreda...

Te dejo una poesia
que pinta las sonrisas,
que te llena de rosas
que te abraza y te besa,
y es mi sombra en tu casa
y es mi huella en tus pasos,
es caricia en tu rostro
y es mi beso en tu espalda....

La il·lustració és de Christian Ward.

Creación del Premio Nacional de Poesía Joven "Miguel Hernández"

 

Retrat de Miguel Hernández (1935), de Benjamín Palencia

 

El Consells de Ministres va aprovar el dia 15 d'octubre un acord pel que es crea el  Premio Nacional de Poesía Joven "Miguel Hernández", que reconeixerà l'obra publicada en l'any anterior per un autor menor de 31 anys. El premi està dotat econòmicament amb 20.000 euros. La convocatòria i concessió del premi correspondrà al Ministeri de Cultura, que definirà les bases i la composició del jurat i la resta d'aspectes relatius a la seua organització en la pròxima convocatòria de 2011. La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, anuncià la creació d'aquest premi en l'acte d'inauguració de l'exposició Miguel Hernández. 1910-2010. La sombra vencida, a la Biblioteca Nacional, que podem visitar fins al dia 21 de novembre de 2010.

Este año 2010 se celebra el centenario del nacimiento del poeta Miguel Hernández, cuya vida y obra han marcado la historia de nuestras letras en el siglo XX. En este aniversario, en el que se ha rehabilitado definitivamente su figura en España resulta oportuno reconocer que la poesía sigue siendo la voz para que los jóvenes creadores expresen, como hizo él, sus anhelos, sentimientos o compromisos, assenyala la referència del Consell de Ministres.

 

En Espanya s'editen 2.700 títols de poesia espanyola i hispanoamericana i una part important d'ells està escrita per joves poetes, es tan profusa la actividad editorial que no todos los poetas logran ser conocidos.

Una bona notícia que esperem doni una empenta a la jove poesia i un reconeixement a la gran llavor que molts poetes i poetesses estan realitzant a l'actualitat.

Cenicienta, no escarmienta: poesia de Guillermo Saavedra

De vegades, quan el conte acaba, s'imaginem com continua la vida dels protagonistes. Què serà de la Blancaneus sense els nanets? Acabaran els tres porquets vivint junts? Seguirà la Caputxeta, ja adolescent, portant el seu abric vermell? I la Ventafocs, que farà? Llegiu el següent poema i ho sabreu.

Cenicienta, no escarmienta
(Guillermo Saavedra)

¿Se acuerdan de Cenicienta,
esa pequeña harapienta
cuyas hermanas mugrientas
la trataban de sirvienta?

Pues bien, una vez casada
con el príncipe y mudada
a su palacio en Posadas
no cambió nada de nada.

Se le metió en la cabeza
el furor por la limpieza
y sale a barrer las piezas
con su traje de princesa.

Por la mañana temprano,
con un cepillo de mano,
rasquetea a los enanos
del jardín y a los gusanos
que salen a ver que pasa
los lleva hasta la terraza
para sacarles la grasa
con un trocito de gasa.

Limpia ventanas y pisos
con el piolín de un chorizo
fabricado por un suizo
coloradito y petiso.

Lava ropa, seca platos,
lustra botas y zapatos,
por la tarde baña patos
mientras encera a los gatos.

El príncipe Sinforoso,
se empezó a poner nervioso
cuando él se pone mimoso
ella se va a planchar osos.

Y es probable que algún día
le diga: “Querida mía
no soportó esta manía”
vete a bañar a tu tía.

La il·lustració és de Michel Tcherevkoff.

No te detengas, de Walt Whitman: mantenim la il·lusió en el futur a cop de versos

En aquesta època de crisi que estem passant -no sols econòmica- ens sembla molt adient la lectura de poemes com el de Walt Whitman. Els versos encoratgen a continuar, a tenir esperança, a somiar, a no deixar-se abatre, a continuar mirant més enllà... a recuperar la il·lusió. Què us sembla?

No te detengas

(Walt Whitman)

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tu puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
"Emito mis alaridos por los techos de este mundo",
dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros:
Los "poetas vivos".
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas ...

La il·lustració és d'Annette Mangseth. 

Canta tus canciones favoritas: música, letras y vídeos de las canciones

En la web de Chile crece contigo hi ha un apartat adreçat a cançons infantils, Canta tus canciones favorita. Hi trobem quatre CDs de cançons infantils, que podem descarregar-se la lletra i la música, i algunes de les cançonetes tenen també un vídeo animat. Els discs i el llibre s'han regalat a les escoles infantils de Xile i ara, gracies a internet, podem nosaltres accedir a este material musical i poètic tan interessant.

- Lugar de paz amorosa. Música de estimulación prenatal

- Canciones para crecer contigo. Música para la estimulación del lenguaje

- Juguemos en el campo. Juegos musicales para la primera infancia

- Cuentos para cantar contigo. Cuentos musicales para la primera infancia

A la web que us hem indicat podeu a més escoltar la cançó. Les il·lustracions són de Sandra Conejeros, il·lustradora de Cuentos para cantar contigo.

Com escriviu els poemes? Inspiració o tècnica? Les muses en el procès d'escriure poesia

 

Què penseu de les muses? És veritat que existeixen? D'on ve la inspiració que ens fa escriure bells poemes? Ens interessa saber la vostra opinió, com a poetes i poetesses, sobre el procés d'escriptura. Penseu que és bo escriure tots els dies, ficar-se davant del paper en blanc o la fulla de word perquè sols així surt la inspiració? Sou dels que abans d'escriure deixeu que el poema repose dies i dies al vostre cap? Una vegada escrit el poema, soleu donar molts retocs? És millor deixar que el poema, una vegada creat, emmudisca en un calaix o arxiu de l'ordinador per a desprès passar el procés de relectura i possibles retocs?  Soleu tenir un racó a casa especial per a escriure o sou dels que porteu una llibreteta sembre damunt per a quan us ve la inspiració? Abans de publicar-lo (en un llibre, en el blog, etc.) soleu donar-lo a altra persona per a que us done l'opinió? ...? Cóm escriviu els vostres poemes?

Ens interessa molt la vostra opinió, perquè sabem que aquest blog és llegit per molts poetes, i ens agradaria conèixer les peculiaritats de cadascú de vosaltres, tot pensant que les vostres paraules poden animar als xiquets i joves a escriure. De vegades no valorem lo suficient aquest procés, ni les diferents parts del mateix; però a la vegada es sol exigir a l'aula l'elaboració de nombrosos textos poètics i, de vegades, el resultat passa perquè els xiquets i joves comprenguen la diferent metodologia que cada escriptor utilitza.

Al llarg d'aquest curs que s'enceta proposarem, en diferents articles, l'escriptura de poemes i em sembla molt important escoltar la vostra veu. S'animeu a deixar el vostre comentari?

La il·lustració és de Breeann Veenstra. 

Children's Halloween Poetry and Songs: enllaços de poesia i cançons per a l'aula

 It's Halloween (Debbie Terry)

Cal aprofitar qualsevol esdeveniment i festa per a gaudir de la poesia i de les cançons i ara tenim ben prop la festa del Dia de Difunts, que en anglès és Halloween; així hem pensat que tal vegada seria interessant introduir la poesia en anglès en aquests dies. Si el que necessiteu són il·lustracions per acompanyar els poemes i cançons us recomanem que punxeu ací i en trobareu un bon grapat (del blog d'il·lustració que també editem, Pinzellades al Món)

Links of poems and children's Halloween music

-Alphabet-soup

-The Holiday Spot

-DLTK's Holiday Activities for Kids

-Canteach

-Halloween songs

-Halloween treats

-Scary Poems

-Spookified Songs

I us fiquem un poemeta per anar obrint bocs (acompanyat del trio d'esquelets cantors) 

Skeleton Xylophone
Ding, dang, dong!
Crackle a little song!
Use your bones
As xylophones
One went crack, what’s wrong?

 

I una proposta d'activitat: per què no fem un acròstic de Halloween?. Podem agafar qualsevol de les paraules que populars d'aquesta festa i intentar escriure algun poemeta en anglès, com per exemple sleeping, pumpkin, ghost, monster, bat, witche, black cat, eskeleton, vampire, trick or treat, etc... Us fiquem un exemple, basant-se en la pròpia paraule "Halloween":

Halloween is dark and gloomy,
And a scary trick or treat,
Lots of children scaring adults,
Lovely costumes to wear,
On the table a scary pumpkin,
White ghosts all round,
Eek a witch by a cauldron,
Enough of all the costumes, they are scary,
Night time is scary on Halloween.

Zumo de granada y un tic tac. Cuerpoemas II: llibre de poesia sobre el cos humà

Ens ha encantat el nou llibre que ha editat Juan Kruz Igerabide, Zumo de granadas y un tic tac. Cuerpoemas II, de l'editorial Pearson Alhambra (dins de la seua col·lecció Serie Morada), amb unes fantàstiques il·lustracions d'Elena Odriozola.

Tots els poemes del llibre giren al voltant del cos humà. És com si amb els versos es formara un trencaclosques anatòmic que, al llarg de la lectura del llibre, anaren forman un tot, un cos que pren vida. Trobe molt original la manera de presentar els poemes des del punt de vista de les estrofes i del contingut.  La musicalidad dels poemes s'uneix a una gran sensibilitat i certs tocs d'humor. Un llibre molt interessant per endinssar-se en l'anatomia humana amb la poesia.

Cuerpoema

(Juan Kruz Igerabide)

Mi cuerpo es un poema

que se deja mimar,

un saquito de huesos

que me cruje al rimar.

Mi cuerpo es un espejo

que se deja mirar

un reflejo de la luna

que tirita al brillar.

Mi cuerpo es un poema

que se deja hilar,

un rollito de carne

que se lee al girar.

*

Cuerpoema

(Juan Kruz Igerabide)

Cuando me corto el pelo

en otoño

voy deshojándome

*

La trompa de Eustaquio

(Juan Kruz Igerabide)

Un tobogán

del oído a la garganta

baja a rataplán.

Se llama Eustaquio

Si me sueno las narices,

Eustaquio agarra su trompa

y toca marchas felices

*

Cuerpoema

(Juan Kruz Igerabide)

Cuando me río,

un delfín en mis tripas

salta del mar

*

Adivinanza tajú-tajú

(Juan Kruz Igerabide)

Traquetea por la tráquea

con un runrún acotorrado

un tren que transporta oxígeno

popr un túnel embarrado

cruza bronquios como ramas

y bronquíolos de emparrado

hasta las uvas de los alvéolos

con motor descacharrado.

Silba, arranca el tren, tose...

¡La que me he agarrado!

Alfa y Omega: principi i fi de la vida en un sonet de Manuel Machado

Alfa y Omega

(Manuel Machado)

Cabe la vida entera en un soneto

empezado con lánguido descuido,

y apenas iniciado ha transcurrido

la infancia, imagen del primer cuarteto.

Llega la juventud con el secreto

de la vida, que pasa inadvertido,

y que se va también, que ya se ha ido,

antes de entrar en el primer terceto.

Maduros, a mirar a ayer tornamos

añorantes, y, ansiosos, a mañana,

y así el primer terceto malgastamos.

Y cuando en el terceto último entramos

es para ver con experiencia vana

que se acaba el soneto... Y que nos vamos.

La il·lustració és de Yevgenia Nayberg.

Top ten de Refranys Catalans: els 10 refranys més populars

Fa un temps us varem parlar de la genial idea que va tenir Víctor Pàmies de fer un llistat dels refranys catalans que hui en dia són més coneguts i utilitzats per tot el territori del països catalans: Top Ten de Refranys. Passat un temps, i després d'un grapat de col·laboracions que els bloguers han fet, podem conèixer quins són aquests refranys. Teníem interès, i també curiositat, per veure els resultats. Hui ja els podem llegir a la seua web... i "els guardonats són...":

Top Ten de Refranys Catalans

1.- Qui no vulgui pols que no vagi a l'era

2.- Al maig, cada dia un raig

3.- No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

4.- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot

5.- A la taula i al llit, al primer crit

6.- Cel rogenc, pluja o vent

7.- Per Nadal, cada ovella al seu corral

8.- Tal faràs, tal trobaràs

9.- Qui dia passa, any empeny

10.- A l'estiu tota cuca viu

Molt curiós veure els resultats d'aquesta vivència actual dels refranys. Hem comprovat que alguns dels que vàrem enviar estan entre aquests 10 principal. I és que, malgrat el tipus de vida actual, tan diferent del d'abans, els refranys continuen tenint el seu sentit i formen part dels nostres diàlegs. Com hem comentat moltes vegades al blog, són pessics de saviesa popular que perviuen al llarg del temps.

Felicitem a Víctor Pàmies pel seu projecte i per la gran tasca que està portant endavant dins del camp de la paremiologia. Una tasca que ajudarà, sense dubte, a conèixer millor els nostre ric folklore i a difondre'l a les properes generacions.

Vida escolar... resta temps per a jugar?

 

De vegades omplint tant i tant l'agenda dels xiquets i les xiquetes que no tenen ni temps per a jugar. És que ja no se'n recordem de quan érem menuts? El joc és molt important per als menuts i al menys cal dedicar tots els dies una estoneta i si compartim el joc amb ells encara millor. El temps de joc és necessari i, recordem, que la poesia i el llenguatge també poden convertir-se en un joc.

Vida escolar

(Fernando Almena)

Afortunado escolar,

a las siete se levanta

y antes que den las diez

sueña que sueña en su cama.

Una hora goza de bus,

siete de cole, algo largas,

sin contar la hora de inglés,

tampoco la de gimnasia.

No menos de tres consume

entre comida y lavada,

y en acabar los deberes

dos le resultan escasas.

¡Alegre vida escolar!

¡Cuánto tiempo queda libre

al niño para jugar!

La il·lustració és de Sonja Wimmer.

¡Y de repente llegó el otoño! / I de sobte vingué la tardor!

Semblava que l'estiu no volgués dir adéu; però ara ja, per fi, ha entrat la tardor!

Nanas y canciones de cuna, de Lucía Solana

Mi niño sueña

(Lucía Solana Pérez)

                                     Debajo de la cama,

zapatillas.

                         Sobre ella,

almohadón.

                                            Dentro de las sábanas,

mi niño sueña.

*

Canción de cuna

( Lucía Solana Pérez)

A la ea, ea,

                         tu sueño 

                                              ya tiene cuna.

A la ea, ea,

                 allá,

                                          en la Luna.

A la ea, ea,

                       duerme

                                     lucero.

A la ea, ea,

                              en el regazo

                                                  de mis versos.

*

El sueño

(Lucía Solana Pérez)

El sueño 

                                            ha venido a visitar

                              a mi niña.

                  Y detrás de las orejas

                                            le hará cosquillas.

-¡Ay! ¡Ay!

                                                  Que no quiero dormir.

                                             ¡Ay!, que no quiero

                                           soñar con luceros.

El sueño 

                                              ha venido a visitar

                                 a mi niña.

     Y la llevará

                                                     en su concha de nácar.

-¡Ay! ¡Ay!

                                                    Que no quiero dormir.

                                               ¡Ay!, que no quiero

                                              soñar con luceros.

El sueño

                                              ha traído a mi niña

                                                   su collar de lágrimas.

-¡Ay!

                                        Que si quiero, 

                                       que si quiero.

         Soñar y soñar 

                                    tus sueños.

La il·lustració és de Victoria Alessandrello.

Parelles desparelles: activitat per escriure, llegir i cantar poesia / Parejas disparejas: actividad para escribir, leer y cantar poesía

La poesia és un joc i hui us proposem anar saltant entre les paraules, però no entre qualsevol paraula, entre paraules que per la seua fonètica o per la similitud de les lletres que la conformen van fent parelles, que en realitat no són parella. Per exemple, pensem en una paraula que canviant-li una lletra canvia totalment de sentit, com "oCa" i "oLa", o "caSa" i "caLa", o "peT" i "peS", o "Col" i "Sol", o "beC" i "bes", o "cOr" i "cAr",... i així hem podem trobar un grapat, com apareixen en aquest poema de David Chericián:

Ronda de las disparejas

(David Chericián)

Parejas, parejas
que no son parejas:

El como y la coma,
el cuento y la cuenta,
el trompo y la trompa
el medio y la media,
el palo y la pala,
el cepo y la cepa,
el rato y la rata,
el peso y la pesa,
el ojo y la hoja,
el ceño y la seña,
el bote y la bota,
el ruedo y la rueda,
el gamo y la gama,
el seno y la cena,
el palmo y la palma,
el cierre y la sierra,
el limo y la lima,
el verso y la berza,
el libro y la libra,
el puerto y la puerta,
el poste y la posta,
el penco y la penca,
el costo y la costa,
el cuenco y la cuenca,
el paso y la pasa,
el cerdo y la cerda,
el caso y la casa,
el cuerdo y la cuerda,
el tumbo y la tumba,
el velo y la vela,
el rumbo y la rumba,
el suelo y la suela,
el bate y la bata,
el cero y la cera,
el plato y la plata,
el pero y la pera—

¡Parejas, parejas 

que no son parejas!

Us proposem que feu la vostra ronda de parelles desparelles/ parejas disparejas. Escrivim a la pissarra, entre tots els alumnes, un llistat de paraules, seguint els exemples que us hem ficat abans, i després fem el nostre poema (podem escriure'n en altres llengües, com per exemple en anglès). Hi hauran tants versos com xiquets hi ha a la classe, incloent el primer vers que serà del mestre o de la mestra. Una vegada escrit podem fer una lectura col·lectiva o individual, o que cadascú vaja llegint el seu versi li continue el company/a del vers següent. Si la lectura la fem marcant diferents ritmes (lent, ràpid, rap, flamenc,...) segur que us divertireu. Un joc poètic per escriure, llegir i recitar o cantar. Podem crear tants poemes com vullgam. S'animeu!!!

La il·lustració és d'Alice Welliger.

Poemas desde el faro: blog d'Aurelio González Ovies

Us volem recomanar que li doneu una llarga mirada al blog del poeta Aurelio González Ovies, Poemas desde el faro. Són pessics de poesia que ens poden ajudar a despertar la nostra pròpia creativitat i la dels xiquets i xiquetes.

El lenguaje es mágico,
cógele los trucos
y podrás cambiar
las leyes del mundo.

La poesia és com un far que ens enlluerna dia a dia pel gran mar de la quotidianeitat, que ens ajuda a obrir-se camí.

Manual de instrucciones

(Aurelio González Ovies)

Se necesita poco

para poeta:

un lapicero blando

y una libreta.

Para ser pensador

muy poca cosa:

corazón y cabeza

más que de sobra.

Para ser entusiasta

se necesita

poner agua a soñar

en la mesita.

Para ser matemático

debes fijarte:

pequeño más pequeño

suman grande.

También podrás hacerte

feliz y obrero,

y construir muy alto

tu propio reino.

La primera il·lustració és de Vladstudio i la segona de Francisco Pimiango.

Poesia en iPad: Poet's Pad

Les noves tecnologies van entrant en la poesia a corre-cuita.  Per exemple, ara els usuaris de la famosa tauleta iPad poden descarregar-se una de les aplicacions que estan disponibles -això si, en anglès- Poet's Pad. Segons ens diuen:

"¿No puedes encontrar la palabra o frase correcta? ¿Te has quedado sin inspiración? Poet's Pad es la herramienta de escritura definitiva para tu iPad gracias a su generador de ideas basado en emociones. Escoge tu estado anímico y te ofreceremos todo tipo de palabras y frases acordes que puedes ir anotando en las notas adhesivas virtuales a pie de pantalla para posteriormente añadirlas a tu poema."

 

El software també inclou nombrosos diccionaris: de la llengua, de sinònims i antònim, de rima i una gravadora per a capturar les nostres idees parlades i que no se'ns escape ni una. El processador de text incorporat se encarrega, a més, de reconèixer diferents estrofes de la nostra composició, donant-nos la opció de reordenar-les una vegada articulades. Tot per 10 dòlars. La inspiració al serveis de la tecnologia o la tecnologia al servei de la inspiració. Curiós.

Adivinanzas y trabalenguas: libro para jugar con el lenguaje

Hui us volem recomanar un nou llibre d'endevinalles, Adivinanzas y trabalenguas, publicat pel Circulo de Lectores, però també per l'editorial Edelvives. El llibre té una interessant selecció del nostre folklore oral. Endevinalles i embarbussament que podem fer, de les vesprades d'aquesta tardor, un especial dia de jocs i rialles per a tota la família. Les il·lustracions de Natasha Rosemberg ajuden a que el llibre tinga una millor proximitat als xiquets i xiquetes.

Us fiquem un tastet...

Adivinanzas:

Casa con dos cuartos, nueva cada mes,

llena está de gente,

adivíname quien es.

(La luna)

*

Pico de cuerno, 

ala de ave, 

rodillas atrás

y anda adelante.

(La gallina)

*

¿Cuál será, será el último pez?

(El delfín)

*

Por las mañanas y las tardes crece,

pero a mediodía desaparece.

(La sombra)

*

Por el pico, pica,

y por la cabeza

saca la tripa.

(La aguja de coser)

*

Es una señora

muy exigente,

cada cuatro horas

quiere hincar el diente.

(El hambre)

*

Es un gran señorón:

tiene verde sombrero

y pantalón marrón.

(El árbol)

*

He aquí una cosa

que todos lo toman

y nadie lo roba.

(El sol)

*

Allí van dos,

uno se moja

y el otro no.

(El paragüas)

*

¿Cuál es la cosa

que encima de todo se posa?

(El pensamiento)

Trabalenguas:

Un burro comía berros,

y el perro se los robó,

el burro lanzo un rebuzno,

y el perro al barro cayó.

*

En el juncal de Junqueira

juntaba juncos Julián.

Juntose Juan a juntarlos

y juntos juntaron más.

*

Yo soy Diego y nada digo,

si digo o no digo, soy Diego;

pero si Diego soy, yo lo digo,

digo que si lo digo, soy Diego.

*

Qué col colosal colocó en el local el loco aquel.

Qué colosal col coloco el loco aquel en el local.

*

Si porque te quiero quieres

que te quiera mucho más,

más de lo que quieres quiero,

¿qué más quieres?, ¿quieres más?

*

-¿Usted no nada nada?

-No; yo no traje traje.

*

Los cojines de la reina.

Los cajones del sultán.

¡Qué cojines!

¡Qué cajones!

¿En qué cajonera van?

*

Hoy ya es ayer

y ayer es oy,

ya llegó el día,

y hoy es hoy.

*

Pepe Peña

pela papa,

pica piña,

pita un pito,

pica piña,

pela papa,

Pepe Peña.

La il·lustració és d'Anabela Dias.

Filiberto, el drac cantant: poesia de Liliana Cinetto

Pobre drac Filiberto! Li agrada cantar, però... les seues flames espanten al públic. 

El dragón Filiberto

(Liliana Cinetto)

El dragón Filiberto 

quiere dar un concierto
e invita a sus amigos
a escucharlo cantar
pues ha ensayado tanto
en su clase de canto
que cree que está listo
para un gran recital.

Nadie falta a la cita
en un claro del bosque.
Filiberto nervioso
se dispone a cantar.

Pero entonces ocurre
que enormes llamaradas
le salen por la boca
sin poderlo evitar
y le quema las plumas
a un gorrión distraído,
le chamusca la oreja
a un conejo haragán.

A una ardilla coqueta
se le enciende el vestido
y le incendia la cola
a un zorro charlatán.

Todos los invitados
huyen despavoridos
y el pobre Filiberto
¡BUAH! se pone a llorar.

Patalea en el suelo
y no tiene consuelo:
-No hay caso.¡Qué fracaso!
Nunca podré cantar.

Al verlo deprimido
y descorazonado
una vieja lechuza
lo quiere consolar
y le dice en secreto
que le dará un consejo
para que sin peligro
pueda por fin cantar.

Otra vez Filiberto
organiza un concierto
aunque no es en el bosque
sino en otro lugar.

Pues siguiendo el consejo
de la lechuza sabia
dentro de una bañera
el dragón cantará.

Y así mientras lo escuchan
cantar bajo la ducha
el dragón Filiberto
su sueño cumplirá.

La il·lustració és de César Samaniego.

Viure i sentir la poesia: visió poètica de María Eloy-García

 La quotidianitat de la poesia, el seu sentit de viure-la en tot moment, per tot arreu... la realitat vista amb ulls poètics... així ho veu i ho viu la poetessa malaguenya María Eloy-García. Podem veure un exemple al seu poema La cajera Muriel. Us recomanem el seu llibre Cuanto dura cuando (El Gaviero Ediciones).

La cajera Muriel

(María Eloy-García)

estoy pensando en la cajera sedente 

ella es lo verdadero de la sincronía del mundo 

con su rayo láser ávido de códigos 

me murmura complacida las ofertas 

y cómo suma los dígitos arrastrando 

entre lo dócil y el hastío 

el tesoro precioso de mi dulce integral 

a través de la máquina que le computa 

el precio exacto de toda mi tarde 

dice tres 

y nunca nunca fue este número más mágico 

la cajera extraordinaria teclea el sumatorio 

de la monotonía y dice tres 

y mira entonces justo antes de que se produzca 

el cotidiano milagro de que mi dulce integral 

sea mío para siempre 

de repente ella mira otra tarde 

sale de lo mío a lo del otro 

le susurra las mismas ofertas 

le marca el tetrabrik con el ojo de su láser 

abriendo en fin el cajón místico del hiper 

con un movimiento suyo de mercado 

los billetes ordenados repiten la cara de ella sin gestos 

y me voy por esas puertas 

que se abren sólo con el aura 

dejándola mientras su láser que suena 

va marcando otra tarde.

La il·lustració és de Xavi Sepúlveda.

Convocatòria del III Certamen de Literatura L’Aljamia: Haikus

El consell de redacció de Llibres de L’Aljamia, per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari, ha decidit organitzar el III Certamen de Literatura L’Aljamia. En aquesta segona edició la modalitat triada és el Haiku. Us animem a participar! Trobem interessant tots aquests esdeveniments literaris que s'organitzen a les xarxes socials i que ajuda a descobrir a molts autors novells.

Bases:

1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.

2. L’obra es penjarà en el mur del grup L’Aljamia (en Facebook).

3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres “El joc” (Brosquil Edicions) i “L’altura i les circumstàncies” (Llibres de L’Aljamia), de Vicent Penya. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog “Un riu” (http://unriu.blogspot.com/) publicació digital de microtextos.

4. Les obres es penjaran en el mur de l'Aljamia (al facebook) abans del 31 d’octubre del 2010.

5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.

6. El veredicte s’emetrà abans del 5 de novembre del 2010.

7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.

8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.

 

La fotografia és de Anton and Nina.

También me gusta el amor: poesia de Claribel Alegría

También me gusta el amor

(Claribel Alegría)

También me gusta el amor
al que le cierran la puerta
el que entra por la ventana
volando sobre una cuerda. 

La il·lustració és d'Astrid Yskout.

Publicitat i poesia / Publicidad y poesía

Mireu com, fins i tot, la poesia aplega a la publicitat. Què curiós!

Poemes de tardor per començar octubre

Varem començar el mes de setembre inaugurant-lo amb poemes de la tardor / poemas del otoño. Ara volem fer el mateix al mes d'octubre (il. de Gabee Meyer)

Tardor

(Jordi Pinyol i Mercadé)

Bufa el vent

despullant els arbres

Una catifa de fulles seques

ens recorda que ha arribat

Canvien els colors

Canvien els sons

Canvia la claror

Tot d'una

ens adonem

que és temps de tardor

*

Tardor

(Núria)

Espirals de fulles

grogues

vermelles

lluents.

Giren perdudes

encalçant-se

abraçant-se,

lliscant

pel pendent.

*

Tardor

(Assumpta)

La tardor a la ciutat

representa en miniatura

un troçet de la natura

però és tardor de veritat!

*

Mantells de foc

(Alba Panisello)

Us esperava feia hores

sense cap pressa ni neguit,

sabent que no fallaríeu

al vostre encontre complit.

Ara cobriu camps i boscos

amb el vostre color enrogit.

Aquest versos tardorencs estan copiats del llibre Versos de tardor, un llibre digital (que podem trobar a Issuu) editat  per Petròpolis, a cura de JM Tibau, que us recomanem li doneu una llegida. Este llibre recull les obres presentades a un concurs en línia realitzat al bloc Tens un racó dalt del món i el bloc Els 5 sentits, en què els participants havien de crear un poema inspirat en la tardor, dins de les activitats de la Tardor Literària de Tarragona. És curiós com quasi tots els poemes fan referència a la caiguda de les fulles, deixant de banda altres elements propis de la tardor.

La il·lustració és d'Hedekel.

Open publication - Free publishing - More poesia