Poesia de Luís de Camões para todos

Un nou llibre de poesia, aquesta vegada d'un gran poeta portuguès i en portuguès: Poesia de Luís de Camões para todos. El llibre està editat per Porto Editoria, dins de la seua col·lecció Oficina dos sonhos-Clàssicos, i la selecció està feta per José António Gomes, amb unes molt bones il·lustracions de Ana Biscaia.

El llibre té l'objectiu d'apropar als xiquets a la lectura d'aquest gran poeta portuguès. Així, en els poemes s'actualitzen les grafies antigues, tot guardant la rima pertinent. Una molt bona obra que us recomanem.

CANTIGA

(Luis de Camoens)

A este moto

Descalça vai para a fonte

Leanor pela verdura;

vai fermosa e não segura.

*

VOLTAS

Leva na cabeça o pote,

o testo nas mãos de prata,

cinta de fina escarlata,

sainho de chamalote;

traz a vasquinha de cote,

mais branca que a neve pura;

vai fermosa, e não segura.

Descobre a touca a garganta,

cabelos d'ouro o trançado,

fita de cor d´encarnado,

tão linda que o mundo espanta;

chove nela graça tanta

que dá graça à fermosura;

vai fermosa, e não segura.

Xot: poema del mussol

Xot

(Celdoni Fonoll)

"Xut... xut..." Xic mussol,

futboler de nit,

xuta entossudit

pro mai no fa gol.

La il·lustració de Constanze von Kitzing.

Poesia: Café Blue Mountain, de Floren Santos

Un poema-espistolar de Floren Santos per anar tastant a l'estiu el café. Gràcies pel poema, Floren.

¡Hola SORAYA!

Te escribo para liberarte

unos segundos

de la secretaria esclavitud.

Piensa en color blue mountain café,

en el café soleado de la Dori.

El café se vuelve azul

como los borrosos pensamientos de la mañana,

las letras nubes rodeando la belleza dorada que el sol pone en la mañana,

arriba,

desde la cima de la montaña,

solo se ve un mar de papeles.

Suspiro por una tierna taza de café…

blue mountain café, y unas palabras líquidas que mejoren el ritmo del estómago:

hoy hay demasiados papeles sobre la mesa y

el tiempo pasa lento como un caracol atascado en un pedazo de hoja:

no entiendo esta letra,

caligrafía administrativa,

tengo sed y otra vez la Dori me sirve café,

tomo café,

color de café,

blue mountain café,

pero la niebla insiste.

Enredadera de poetas blogger: poetes bloguers en la xarxa

Hi ha diferentes iniciatives en la xarxa on els poetes s'han anat unint per tal de donar-se a conèixer d'una millor manera. Un cas clàssic, que coneixem des del seu naiximent és Las afinidades electivas, iniciativa del bon amic i poeta Agustín Calvo Galán, un lloc on viatgem moltes vegades.

Hui us volem parlar de Enredadera de poetas blogger, una iniciativa que part de La Casa Transparente, recolçada per la Sociedad de las Indias, aprofitant l'ampli repertori de poetes que van construint Las Afinidades Electivas. Es tracta de anar arreplegant tota la poesia que està creant-se en castella i que circula per internet. Ja tenen 100 blogs, però ben cert que prompte en tindran molt més. Si editeu poesia en la xarxa tan sols es teniu que ficar en contacte amb ells i afegir-se al grup, tant si sou poetes com si feu alguna revista poètica o editeu llibres de poesia.

Es interessant la iniciativa per als poetes, però sobretot per als lectors, doncs d'una ullada poden llegir un bon grapat de poetes, alguns d'ells totalment inèdits i joves.

La il·lustració és de Conrad Roset.

Alas Cuba: blog de poesia cubana contemporània

Naveagant per la xarxa hem descobert un blog de poesia cubana contemporània: Alas Cuba. Interessant per a saber que està coent-se poèticament per l'illa cubana.

Doneu-li una ullada!

DIRECTOR DE ORQUESTA

(Abel González Fagundo)

No dejes
la batuta descuidada
los mediocres
los usurpadores
aún sin destreza
pueden en su
empecinado intento
destruir toda la sinfonía.

Luego nadie recordará la música real,
la memoria remota de lo bello.

La il·lustració és de Mónica Indelicato.

Poesia escatològica: Els petets i Poema al pedo

Als menuts i joves els agrada l'escatologia, els fa riure, crea complicitat. Per exemple, parlar de pets i esclatar una gran riallada tot és un. Doncs també hi ha poemetes dels pets. Un bon amiguet lector de la biblioteca de Cocentaina, Guillem Barceló, que va en via de fer-se escriptor, ens ha enviat aquest poemeta, El petet.

EL PETET
(Guillem Barceló)

Quan menje molt

faig un soroll

i fa olor a trol.

Jo li dic petet,

i m'agrada poquet.

En el bar o en el parc.

sempre s'escapa el prrac.

En classe o a casa

sempre em posen mala cara.

Estic fart del petet

però no el canvie

ni per un quinzet.

El petet és el meu amic

no el canvie ni per fer-me ric.

La fotografia és d' Esco & Güilmon

I també els majors tenen la seua pròpia oda al pet. Llegiu i rieu!

POEMA DEL PEDO

(autor desconegut)

El pedo es un aire ligero

que sale por un agujero

con un olor acedo,

que anuncia la llegada

de su amiga la cagada.

El pedo es un alma en pena

que a veces sopla y a veces truena;

es como el agua que se deliza,

que cuando sale nos causa risa.

El pedo es vida, el pedo es muerte,

y tiene algo que nos divierte;

el pedo es aire que cuando va soplando

todo la va fumigando.

El pedo puja, el pedo llora,

y a veces suena como tambora;

el pedo es aire, el pedo es ruido,

y a veces sale por un descuido.

El pedo es fuerte e importante,

pues le sale a toda la gente;

en este mundo el pedo cuenta,

porque todo mundo se los avienta.

Hay pedos gordos, hay pedos flacos,

segun los gruesos que sean los tacos;

el pedo tiene algo monstrouso,

si te lo aguantas te manda al pozo.

Hay pedos tristes, y los hay risueños

según el gusto que tenga el dueño

el pedo es terco, el pedo es suavecito,

y apesta cuando sale con su juguito.

Si algun pedo toca tu puerta,

no se la cierres dejala abierta,

deja que salga, déjala que gire,

deja que alguien más se lo respire.

Los pedos tienen muchos olores,

si no pregúntale a los doctores;

este poema ya ha terminado,

y ojalá ese pedo te los has echado

antes de que resultes bien cagado.

Pere Bessó: Tots els colors de l'arc de sant Martí

Un excel·lent poeta valencià: Pere Bessó. Us invitem a visitar la seua web i a donar-se una llarga i bona passejada pel seu blog on podem anar descobrint la seua obra i els seus poemes inèdits (en català i castellà). De lectura obligada per al amants de la bona poesia.

I per obrir boca un tastet:

TOTS ELS COLORS DE L´ARC DE SANT MARTÍ

(Pere Bessó)
El color és la cinta nua d’un llavi rotund,

-fashion, en diuen ara-

com una volta que ignoràs el carmesí,

i esgasrrinxàs la bona nova del maquillatge més pregonat.

Inclús l’aparent fidelitat del violeta

estroncat davant dels nostres mateixos ulls.

I més, i més: El gat negre de Ronsard a Baudelaire, Poe o Serge Gainsbourg

es llepa les potes damunt del coixí,

deixant-hi una taca de tinta,

un menut oceà fosc

com una lenta i esgrogueïda pixada!

I fora, el gori-gori improvisat del color absent:

les abelles succionant el nèctar de l’orquídia negra

o revolotejant extasiades,

com si premeditaren un assassinat sublim.

El pol·len de la memòria encén

la llarga i tortuosa espera que la nit,

com una vella cançó pelegrina,

ens du a la nostra porta.

I sagnen totes les coloraines de lluna grossa

que es passen envejoses a l’arc de sant Martí.
*

TODOS LOS COLORES DEL ARCO IRIS

(Pere Bessó)
El color es la cinta desnuda de un labio rotundo,

-fashion, lo llaman ahora-

como una bóveda que ignorase el carmesí,

y desgarrara la buena nueva del maquillaje más pregonado.

Incluso la aparente fidelidad del violeta

destroncado ante nuestros propios ojos.

Y más, y más:

¡El gato negro de Ronsard a Baudelaire, Poe o Serge Gainsbourg

se lame las patas sobre el cojín,

dejándole una mancha de tinta,

un menudo océano obscuro

como una lenta y amarillenta meada!

Y afuera, el canto de cenizas improvisado del color ausente:

las abejas succionando el néctar de la orquídea negra

o revoloteando extasiadas,

como si premeditasen un asesinato sublime.

El polen de la memoria enciende

la larga y tortuosa espera que la noche,

como una vieja canción peregrina,

nos lleva a nuestra puerta.

Y sangran todos los colorines de luna gruesa

que se pasan envidiosas al arco de san Martín.

La il·lustració és de José Ortega.

Poesia de la luna: Se inventó la luna un poeta, d'Isabel Barriel

Habitualment són els poetes els que li canten a la lluna els seus versos. En aquest cas és la lluna la que s'inventa un poeta. Us invitem a llegir aquest original poema d'Isabel Barriel.

Se inventó la luna un poeta

(Isabel Barriel)

Se inventó la luna un poeta

una noche a orillas del mar

oyendo las olas silbar

bajo un cielo plagado de estrellas.

Formulando deseos

rimó con la Tierra

el disco lunar

de armonía suprema:

-Quiero una luz especial

que haga flotar brillos en el agua,

quiero saber que la oscuridad

enmarca odiseas de piratas,

quiero ver cómo van allí tres astronautas

y dejan una huella de marca historiada.

Quiero un globo naranja

que luzca en su tez las arrugas del alma,

quiero otorgar tema a miles de leyendas,

quiero iluminación serena

cuando el sol se duerma,

quiero embelesar a los gatos

que pasean sus bigotes por los tejados,

quiero reflejos nocturnos dorados

y un registro de historias de amor

que el tiempo ancestral ha olvidado.

-Se inventó la luna un poeta

una noche a orillas del mar

oyendo las olas silbar

bajo un cielo plagado de estrellas.

Se inventó la luna un poeta.

La il·lustració és d'Heather Elder.

XIX Premi Juvenil de Poesia "Pedra de l'Encant" per a menors de 18 anys

Us animem a aprofitar aquestes vacances, tan estimulants, per a traure punta al llapis i a la vostra creativitat i anar plasmant en versos els vostres sentiments i experiències. Dins de La Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, es convoca el XIX Premi Juvenil de Poesia "Pedra de l'Encant", convocat per la Delegació Comarcal del Vallès Oriental d'Òmnium Cultural.

Resum de les bases:
Poden participar en aquest premi tots els joves menors de 18 anys, és a dir, que el dia 31 de desembre de 2009 no els hagin complert, amb obres inèdites de poesia. Cada autor només pot presentar un treball a concurs.

Extensió: de 25 a 60 versos.

Els treballs s'han de presentar per triplicat, mecanografiats a doble espai i per una sola cara, degudament relligats, i amb un títol i un lema. S'acompanyaran d'un sobre tancat o plica a l'exterior del qual constarà el títol i el lema de l'obra i, a l'interior, juntament amb una fotocòpia del DNI, el nom i els cognoms, l'adreça i el telèfon de l'autor. Els participants del Vallès Oriental faran constar que hi viuen en el sobre o plica.

Per a més informació, podeu trucar als telèfons 93 8704992 i 93 8701642.

Termini de presentació de treballs: 18/09/2009

Lliurament dels treballs
Delegació Comarcal del Vallès Oriental d'Òmnium Cultural. Carrer Espí Grau, 1. 08400 Granollers (Vallès Oriental)

Veredicte
Es farà públic la segona quinzena del mes de novembre de 2009 en el transcurs de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.

Dotació
450 euros.

La il·lustració és de Mercè López.

Canciones infantiles, versión iberoamericana: un libro de Roseli Lepique

Roseli Lepique ha escrit el llibre Canciones infantiles: versión iberoamericana -podem descarregar-se'l en pdf-, que està editat per l'Ambaixada Espanyola en Brasil. El llibre està fet amb la idea de difondre el castellà entre els xiquets brasilenys, aprofitant didàcticament les cançons. Per la seua metodologia, pel contingut i per la seua estructura en ha agradat.

Moltes vegades hem estat comentat en el blog la importància de les cançons infantils en l'aprenentatge del xiquets i xiquetes.

Podem llegir en la seua introducció:

La canción forma parte de la vida. Todos tenemos nuestras canciones favoritas: las que nos hacen recordar buenos y malos momentos, las que nos hacen llorar, las que nos hacen reír. Hay otras con las que jugamos o bailamos. Con algunas nos relacionamos. Hay canciones que aprendemos en el colegio y otras con la familia. Están también aquellas que aprendemos con los amigos y las que encontramos en Internet. Y así, de esta manera, las canciones forman la banda sonora de nuestra vida.

En este libro les presentamos canciones infantiles con sugerencias de juegos y actividades gráficas. Queremos compartir con ustedes las experiencias que vivimos con nuestros alumnos y también aportar un instrumento auxiliar a la enseñanza de la lengua española como lengua extranjera. Creemos en el poder de la música para ayudar de forma lúdica, espontánea y divertida en cualquier tipo de aprendizaje.

Nuestro propósito es que los niños aprendan español cantando, jugando, siendo felices.

Un excel·lent llibre, amb moltes cançonetes i bon contingut, per a tenir a casa o en l'escola.

Semillas del silencio: arrels d'un sentiment, poesia de Fátima Fernández

SEMILLAS DEL SILENCIO

(Fátima Fernández)

Dime,
las semillas del silencio,
¿enraízan tristezas en el alma
o marchitan en el corazón?

La il·lustració és de Claudia Emanuela Coppola.

Poesia solidària en la web: Poetas solidarios

MARIPOSAS

(Toño Jerez)

Allí, en la tarima

un niño de avanzada edad les muestra

en el lenguaje de las mariposas,

la ternura que habita junto al odio

en el silencio de la pólvora

Aquest poema i altres més els podem llegir a la web de Poetas solidarios, un lloc de poetes solidaris que han passat del vers a l'acció. Ens diuen:

Somos un grupo de poetas que se relacionan por Internet y que han decidido apostar por el lado útil de la poesía, por ese matiz contestatario que tienen también los versos, la solidaridad. Hemos decidido dar el paso, dar ese golpe en la mesa de la indiferencia. En todas las ciudades bajo la costura de asfalto late la poesía, en cada lágrima de un niño moribundo habita un sollozo que el poeta no puede dejar sin abrazo. Ser poeta no es sólo escribir o rimar versos. Ser Poeta es una forma de vida, una impostura ante la vida, ante las injusticias del mundo que todos compartimos. Poetas Solidarios es el compromiso de los poetas que han decidido ir más allá del verso, hacer que la palabra solidaridad, sea el preciso ungüento para los que no tienen voz, los desheredados de nuestro mundo, los condenados desde su nacimiento a una muerte segura. El poeta no puede permanecer ajeno al grito de los nadies, aquellos derrotados por el simple hecho de nacer en un país determinado...

Hemos elegido el apadrinamiento cómo proyecto principal, porque además del dinero queremos hacer llegar nuestro mensaje solidario al mayor número posible de niños del tercer mundo. Queremos que reciban nuestro cariño, nuestras cartas, nuestros regalos, que se sientan amados, y que puedan recibir con el dinero una buena educación, asistencia sanitaria, que puedan comer todos los días y que su comunidad tenga más recursos para que puedan salir adelante y tener una vida digna.

Doneu-li una ullada al lloc, ben cert que us interessarà.

La il·lustració és de Claudia Emanuela Coppola.

Corrandes de lluna: la lluna poètica amb el ball de les seus fases

Cada nit un conte i/o un poemeta per endolçar el somnis. Aquesta nit podem llegir un preciós poema de Maria Mercè Marçal sobre la lluna i les seues fases.

Corrandes de lluna

(Maria-Mercè Marçal)

Avui, si venia

la lluna morta,

l'amor cantaria,

que truca a la porta.

*

I si ens arribava

amb gep a Ponent,

l'amor cantaria

en quart creixent.

*

Si la lluna era

rodona i roja,

l'amor cantaria,

l'amor boja.

*

Més ai, si ve blanca,

rodona i blanca,

l'amor cantaria

que la porta tanca.

*

I si duu la lluna

un gep a Llevant,

l'amor cantaria

l'amor minvant.

La il·lustració és de Noemi Gambini. 

Una luna redonda y una estrella para mi

Una luna redonda y una estrella para mi, d'Ingrid Mennen i amb il·lustracions de Niki Daly, editat per Intermón Oxfam.
Hui us volem recomanar un llibre que té un text poètic preciós:

És un àlbum il·lustrat que ens narra la història d'un xiquet africà que veu caure una estrella fugaç justament quan està a punt de naixer el seu germanet. Tot el poble celebra i dona la benvinguda al recien nascut, però el xiquet, quan veu les grans mans de son pare que acaricia les manetes del germanet -igual les dos- sent al seu interior un gran buït, tan fosc com una nit sense lluna. Li costa compartir la paternitat fins al punt de preguntar-li al pare:

Papá, ¿de verdad también eres mi padre?.

Com hem comentat, tot el llibre està narrat amb un llenguatge poètic que ens contagia un certa màgia des de les primeres frases. En el fons del tema està la recerca del xiquet per saber quin és el seu lloc en el món. Les il·lustracions donen pas a una certa serenidad que comunica el paisatge rural de Sud-Àfrica.

Aprofitem per a recomanar-vos l'apartat de Literatura infantil y juvenil que té la web de Cultura Africana, on podeu trobar molts llibres, classificats per edats, sobre temes africans.

Romanç andalús del moriscos

Moricos, los mis moricos,

los que ganáis mi soldada,

derribédesme a Baeza,

esa villa torreada,

y a los viejos y los niños

la traed en cabalgada

y a los moros y varones

los meted todos a espada,

y a ese viejo Pero Díaz

prendédmelo por la barba,

y a aquesa linda Leonor

será la mi enamorada.

Id vos, capitán Vanegas

porque venga más honrada,

que si vos sois mandadero,

será cierta la jornada.

Adivinancero popular: les endevinalles, un joc poètic, també a la vora del mar

A la web Adivinancero podem trobar moltes endevinalles, en castellà, classificades temàticament. Endevinalles d'aliments, del cos, de la casa, de la família, d'animals, de jocs, de professions, de la roba, d'arbres, de l'univers, dels números i lletres...

Un lloc molt interessant i especialitzat que us recomanem.

I no volem deixar de ficar-vos algunes endevinalles que refrescaran aquestes vesprades d'estiu: Endevinalles del mar / Adivinanzas del mar.

Uns exemples estiuencs, del mar:

Llegamos sin cesar, una tras otra,

desde el mar a la playa a descansar.

A veces, sin embargo, más furiosas,

los barcos podemos destrozar.

(Las olas)
*

Haciendo ruido vienen,

haciendo ruido van;

y, cuando mañana vuelvan,

de igual manera se irán.

(Las olas)
*

No pienses en otras cosas,

que las tienes en el mar,

o las ves llegar furiosas,

o las ves mansas llegar.

(Las olas)

*

Sube y baja con la luna,

puede ser uno o una.

(el mar / la mar)
*

Lleva años en el mar

y aún no sabe nadar.

(La arena)
*

En mí se mueren los ríos,

y por mí los barcos van,

muy breve es el nombre mío,

tres letras tiene, no más.

(El mar)

Aprofitem per a recomanar-vos dos llibres: Rípios y adivinanzas del mar -del que ja hem comentat al blog- i Las adivinanzas del rey del mar, de Paola Ulloa, amb unes magnífiques il·lustracions de Claudia Moya -editat per Buchmann-. Ambdós són llibre d'endevinalles i que tenen al mar com a tema central. Molt divertits per anar jugant al llarg de tot l'estiu.

La il·lustració de l'encapçalament del post és de Maja Sereda.

Las olas, poesia infantil para jugar con el mar

Jugar amb les ones del mar, a botar sobre l'escuma, amagar-se sota,... un plaer de l'estiu, com la lectura d'aquest poema infantil.

Las Olas(Vicente Guerra)

Una, dos y tres
yo salto las olas
con un solo pie.
El Sol por las tardes
ya no es amarillo,
reluce brillante
como un gran anillo.
El mar con las olas
le invita a jugar
y el poquito a poco
se esconde en el mar.
Lo buscan las olas
ya se van, ya vienen,
la brisa en el juego
también se entretiene.
Yo sigo en la orilla
y juego también,
saltando las olas
con un sólo pie.

La il·lustració és de Leandro Lamas.

Los caminos del gallo Pinto, canciones infantiles: basat en el poemari de Javier Villafañe

Los caminos del gallo pinto és un CD de cançons infantils, de Coco Romero que està basat en el poemari de Javier Villafañe El pájaro pinto y otros poemas. Les magnífiques il·lustracions de la caràtula i el llibret dels disc són de María Wernike. És un disc preciós, doncs els poemes són fantàstics.

Este disco nace la tarde en que encuentro, en una librería de usados, “El gallo pinto” de Javier. Una hermosa y cuidada edición de 1947. A partir de ese momento, la belleza de los poemas, los dibujos de los niños, y el prólogo del autor, se transformaron en la veleta guiadora del camino.

Con la idea de musicalizar el libro, lentamente, surgieron las melodías, mientras comenzaba la “Hermandad Artística” con José Ríos. Con él, llevamos adelante la producción musical de la obra, con un criterio artesanal. Este trabajo se generó dentro de un clima especial que nos permitió compartir ideales inspirados en el espíritu VIillafañesco. Más tarde, naturalmente, con esa energía, fuimos convocando a músicos amigos a interesarse y participar en el proyecto; compañeros que aportaron su arte a este mundo poético-musical. A ellos les estoy profundamente agradecido.

Es mi deseo que los niños del mundo bailen nuestra murga y conozcan la poesía de Javier. Este es nuestro aporte para que eso ocurra.Coco Romero – Villa Adelina, verano 2009

Podem trobar les següents cançons infantils -la lletra de totes elles la podem llegir a la web de Coco Romero i també podem escoltar la cançoneta que dona nom al disc, doneu-li una ullada-, totes elles de Javier Villafañe, menys les dos últimes:

1. El gallo pinto
2. Canción de los tres hermanos
3. Sueño del niño negro4. Ronda de sapo y la rana5. Adivina adivinador
6. Canción de los leñadores
7. El viejo ratón
8. Cinco burritos
9. Duérmete mi niño
10. Pobre caballito
11. El romance del señor titiritero
12. La murga de Javier

El gallo Pinto

(Javier Villafañes)

Pintín Pintonero

pitando en un pito,

me dijo una tarde

que era el gallo pinto,

el de cresta roja,

el de largo pico,

plumas de colores

y cuerpo chiquito.

-Pintín Pintonero,

del buen gallo pinto

¿quiénes son los padres?

- Pintores de oficio

y con muchas pintas

pintaron al hijo.

-¿Quién es la madrina?

¿Quién es el padrino?

- Una bataraza

y un gallo vecino.

-¿Se hizo mucha fiesta

cuando fue el bautismo?

- Se bailó tres noches

a orillas del río.

Por piano una rana,

por violín un grillo.

La luna en el árbol,

la madre en el nido.

-Pintín Pintonero,

¿canta el Gallo Pinto?

-El canta que canta,

yo pito que pito.

Les il·lustracions són de María Wernicke.

Jorge de Arco guanya el Premi nacional de poesia infantil Charo González

S'ha fallat el II Premio Nacional de Poesia Infantil "Charo González". El guardó serà entregat en La Bañeza (León) el proper mes de setembre pel seu patrocinador, el Cronista Conrado Blanco. A la convocatòria s'han presentat 218 poemes d'Espanya i d'altres països -Cuba, Argentina, França, Xile i Costa Rica-.

El guardonat ha sigut l'escriptor madrileny Jorge de Arco, pel seu poema Esperanza. El segon premi ha estat per a Ignacio Sanz, per La maleta de los títeres.

Felicitem als dos guardonats i esperem prompte poder llegir aquests poemes.

La il·lustració és d'Anna Carulla.

Poesia de la luna: La señora luna, cançoneta popular

La lluna, a més de poesia, apareix en moltes cançonetes infantils, com en aquesta:

La señora luna

(canción popular infantil)

La señora luna

le pidió al naranjo

un vestido verde

y un velillo blanco.

La señora luna

se quiere casar

con un pajarito

de plata y coral.

Duérmete Natacha,

e irás a la boda

peinada de moño

y traje de cola.

La il·lustració és de Higa.

Auca del ventall: un plaer a l'estiu

Si ha ha un complement que no hi pot faltar a l'estiu és el ventall, per a homes i dones. Ecològic, artístic, històric...refrescant. Ventar-se a ritme suau, lent, és com retrobar-se l'ànima mentre l'aire ens acaricia la pell. Quan d'amor secret a ventat al llarg del temps! Quants mirades han ressaltat! Quants artistes han il·lustrat les seues varetes! M'encanta el ventall.

Hi es mereix aquesta auca que des del blog de Josep Rof, Capaltard, a poqueta nit li han fet Ramon Cuéllar i Joan Vilamala.

Auca del Ventall

1. El ventall nostres afanys

ens mostrava fa molts anys.

2. Grans pintors anomenats

pinten ventalls als retrats.

3. Amb romàntiques escènes

on hi ha dones i nenes.

4. Per a uns és cosa fùtil,

per als altres és peça ùtil.

5. A l’hivern està plegat

i a l’estiu atrafegat.

6. Els artesans del ventall,

hi fan un formós treball.

7. Barnilles molt treballa

desde nacre o fustes preuades.

8. Quan la tela té pintures,

llueix fines miniatures.

9. Amb seda o plomes de gall,

elegant és el ventall.

10. Si la dona vol seduir

un ventall ha de lluir.

11. El ventall té un bell llenguatge

que no sap el veinatge.

12. L’utilitza la minyona

per distreure’s una estona.

13. També la dona casada

si cal per fer una escapada.

14. Aquí teniu un detall

del llenguatge del ventall :

15. Obert, tapant la boqueta :

" Acostat, estic soleta! "

16. Agafa pel teu viatge

un ventall a l’equipatge.

17. …i allunyaràs la suada

si és temps de calorada.

18. Un mocador i un ventall

fa un bon servei al ball.

19. Si surts amb l’enamorat

duu el ventall al teu costat.

20. i si et causa sufocor

de moment, digues que no.

21. Un ventall gratis de fira,

dura menys que una guspira.

22. Amb un ventall al teatre

distrauràs a més de quatre.

23. Al ventall més estimat

fes-li un estoig ben brodat.

24. Recordat el temps passat

que el vent ja se t’ha emportat.

La il·lustració és de Loly & Bernardilla.

El sol i la poesia d'Eduardo Milán en el V Festival Agosto Clandestino

EL SOL, SOL DE DOS NIDOS...

(Eduardo Milán)

El sol, sol de dos nidos,

uno en la luz del día,

otro en la de la noche,

ahora bajo en calorías.

De ahí ese frío en verano,

esa tibieza en invierno,

ni primavera ni otoño.

No sabemos qué ponernos

ya que estamos habituados

a ponernos algo. El sol

sería bueno que eligiera,

que el sol tomara partido.

Aquests dies podem escoltar de la veu del propi Eduardo Milán -poeta d'Uruguai però que viu exiliat a Mèxic des de fa més de 30 anys- aquest poema i molts més en el V Festival Agosto Clandestino que es hui comença en Logroño i també en Haro, Santo Domingo de La Calzada i Arnedo, del que podem gaudir fins el proper 29 d'agost. Concerts, exposicions, recitals, edició d'uns quadernets de poesia,... una bona oferta poètica per a l'estiu.

La il·lustració és d'Andrea Haase.

Poesia infantil: el verano

Un nou poema infantil per protegir-se de la calor d'aquests llargs dies del mes d'agost, per a jugar tots els dies amb la poesia.

El verano

(Aida Berenguer)

El verano viene
con el sol jugando;
corre, corre, corre,
corre, que te alcanzo.
El verano quiere
jugar con la playa;
corre, corre, corre,
que te moja el agua.
El verano quiere
jugar con los niños;
corre, corre, corre,
corre que te pillo.
El verano viene
lleno de emociones;
corre, corre, corre,
que ya hay vacaciones.
 

La il·lustració és de Camila Fernández de Córdova.

Dites populars i refranys: la festa, la festa major, les festes d'agost

Si hi ha un mes que per excel·lència és festiu aquest és agost. Festes majors per tot arreu: música, ball, bon menjar i beure, colles d'amics, reunions familiars, descans, focs artificials, nits que es perllonguen fins la matinada... Festa!

I de festa van les dites i refranys d'aquest mes d'agost. Gràcies, una vegada més, a Víctor Pàmies, a qui li varem demanar que ens fera una selecció de refranys que parlaren de la festa, podem llegir aquesta bona selecció. Podeu llegir-ne més al Refranyer temàtic.

Visca la festa i que comence el ball dels refranys, que repiquen les paraules al llarg de tot el mes i que la música i el bon ambient siga el seny d'agost.

A darrera una festa major, aigua escaldada
A la bona festa, fes-li vespra
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A l'agost, festes per tot
A les festes treballar és perdre i no guanyar
A una part repiquen i a l'altra fan festa
Acabats els doblers, s'acaba la festa
Ai festa!
Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major
Algun dia serà la festa del nostre lloc
Aprés la festa, el goig ne resta
Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa
Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
De festa en festa, com els dolçainers
De la festa, la vespra
Del que sobre se'n fa festa
Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància
Després de festa, la gent bèstia
Després d'un dia de festa en calen tres de repòs
Després d'una festa major, pa sucat amb oli
Dia de festa, dejuni de bèstia
Dimarts, mitja festa
Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar
Diners guanyats en dia de festa fan mal profit
El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga
El dijous, festa pels bous
El que resta fa la festa
El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa
Els ximples fan la festa i els llestos la celebren
En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
Està tant de festa que no veu l'altar 

Festa de foc, no la vegis mai de prop
Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no
Festa de vila, tanca la porta i fila
Festa en dijous, setmana esguerrada
Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa
Festa sense menjar festa no fa
Festa traslladada, festa esguerrada
Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
La festa, un mateix se la fa
L'endemà de la festa, festa altra vegada
Les festes majors al ventre fan dolors
L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte
Més pugen les campanes que la festa
Més val una festa que dos diumenges
Ni grat ni gràcies, festes en diumenge
No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar
No hi ha festa que no torni
No hi ha festa sense drac
No hi ha festa sense vi
Pel gandul, tots els dies són festa
Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort
Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó
Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada
Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja
Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar
Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca
Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge
Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre
Qui no té la vespra no té la festa
Qui treballa á les festes, sempre será pobre
Qui viu, veu totes les festes de l'any
Segons el sant, el cant (o la festa)
S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner
Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada
Una festa sempre ve bé
Valdre més l'amaniment que la festa
Vestit nou, senyal de festa

Les il·lustracions són d'Antònia Bonell.

Poesia para las Vacaciones de Verano, de Ana María Romero Yebra

Vacaciones de verano

(Ana Maria Romero Yebra)

¡Tenemos vacaciones!

¡Llegó el verano!

No hay clase y el colegio

ya está cerrado.

Ni estudios ni deberes.

¡Qué divertido!

¡Poder pasar las horas

con los amigos!

Nos levantamos tarde,

desayunamos

y ya no hay que hacer nada.

¿Dónde nos vamos?

-Yo a jugar en el parque

con la pelota.

-Y yo, con otras niñas,

salto a la comba.

-Lo que a mi, sobre todo,

me gustan más,

es marcharse de viaje

con mis papás.

-Yo me voy a la playa

y estoy morena

porque nado y me tumbo

sobre la arena.

-Es mejor la piscina.

Me gusta ir

y tirarme muy alto

del trampolín.

-Pues yo prefiero el campo.

Grandes paseos

escuchndo a los mirlos

y a los jilgueros.

-A mi lo que me gusta

más del verano

es la nata y la fresa

de los helados.

-Y a mi bajo los pinos

pasar el tiempo

con un libro en las manos.

Siempre leyendo.

La il·lustració és de Juana Martínez-Neal.

Agosto, poesia per començar el mes / Agosto, poesía para empezar el mes

Comencem agost amb poesia, per a refrescar les nits estivals i alegrar els llargs dies vacacionals. A tots i totes les lectores del blog us desitgem molt bones vacances i... que la poesia sempre us acompanye.

Agosto

(Federico García Lorca / Jennifer Emery, il.)

Agosto.
Contraponientes
de melocotón y azúcar,
y el sol dentro de la tarde,
como el hueso en una fruta.


La panocha guarda intacta
su risa amarilla y dura.


Agosto.
Los niños comen
pan moreno y rica luna.

Quim Curbet: El fons i la forma

Poc a poc podrem anar llegint, tan sols en format digital pel facebook, el poemari de Quim Curbet, El fons i la forma (orles, colofons i culs de llàntia). Mentre el llibre es publica en suport paper podem anar llegint-ho, poc a poc, en format digital.

Què us sembla?

Poetas andaluces: web de poesia andalusa de tots els temps

Una web Poetas Andaluces és una web molt interessant on podem trobar, magníficament classificats, poemes i poetes andalusos de tots els temps. Un goig navegar i llegir el seu interior.

Entre altres tenen els següents apartats que us interessaran:

· Autores
· Romances
· Andalucía en Poesía
· Libro de visitas
· Música "de fondo"
· Poesía en Vídeos

A més podem fer una recerca, dins de la pròpia web, per autor i per poema. Els felicitem per la web i els agraïm publicament tota la informació que ens proporciona.

D'aquest lloc hem copiat el següent poema:

(Abbada Al Qazzaz)
Ella es luna, sol, tallo que nace

y perfume de almizcle.

Perfecta, brillante, floreciente

y aroma enamorado.

Quién la mira se prenda de ella,

pero es coto cerrado.

La il·lustració és d'Eszter Schall.

Cançó de bressol, de Lluïsa March

A la nina-nina, a la nina nit, que el meu xiquet encara no s'ha dormit... Són molt tendres i boniquetes les cançons de bressol. Són el primer pas per a endinçar-se en la paraula i la poesia. Podem repetir les cançonetes que ja coneixem, inventar-se'n o aprendre-se'n de noves. Hui us invitem a dormir-se amb aquest poema.

Cançó de bressol

(Lluïsa March)

Adorm-te, perleta,

adorm-te, cor meu,

que tots els teus somnis

jo te'ls guardaré.

No tingues mai por

de tancar els ulls,

que no et quedes sol;

jo vetle per tu.

Adorm-te, perleta,

adorm-te, cor meu,

que tots els teus somnis

jo te'ls guardaré.

Si ve algun malson

i et trenca la nit,

no t'oblides, perla,

que jo estic ací.

Adorm-te, perleta,

adorm-te, cor meu,

que tots els teus somnis

jo te'ls guardaré.

Adorm-te i somia

que has de descansar,

i quan et despertes,

amb tu em trobaràs.

Adorm-te, perleta,

adorm-te, cor meu,

que tots els teus somnis

jo te'ls guardaré.

La il·lustració és de Jon Reinfurt.

¡Vamos al circo!, llibre de poesia infantil

Ja ha sortit editat el llibre de poesia infantil ¡Vamos al circo!, de David Blanco Parra, il·lustrat per Julia Díez Velázquez. Ja sabeu que aquest poemari va ser guardonat amb el premi de poesia infantil Verso en nubes, convocat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de León.

El poemari el podem llegir també per internet. El llibre es distribuirà en biblioteques i col·legis públics.

Camino interior, poesia de Hellman Pardo des de Colombia

Camino interior
(Hellman Pardo)

Lo he hecho todo:

sembré un árbol donde no recuerdo,

escribí un libro que nadie ha leído

y tengo un hijo que nunca veo.

Lo he llorado todo:

he llorado la muerte, el amor, el destino,

la miseria, el hambre, la distancia

y ya no queda sal en ninguna lágrima.

Acaso al fin lo he escrito todo:

mil quinientos setenta y nueve poemas con treinta

y un centavos,

tres cuentos, dos ensayos, noventa y tres informes,

una renuncia,

siete cartas, once mensajes en la nevera,

tres mentiras,

cuatro grafitis, setecientas trece firmas –incluida

la de la renuncia–

Un árbol, un hijo, un libro,

un destino, un amor, una muerte,

un hastío, un dolor, una cólera,

he escrito todo mi desamparo.

La il·lustració és de Anke Weckmann.