Sons i paraules, llibre de poesia infantil en català, castellà, gallec i euskera

L'OEPLI acaba d'editar un magnífic llibre de poesia infantil amb una selecció de poemes escrits en totes les llengues del nostre país. L'edició no està a la venda, així que cal sol·licitar-la a l'organització.

Sonidos y palabras. Sons i paraules. Hotsak eta hitzak. Sons e palabras. Musicalitat poètica en totes aquestes llengues que ens agermanen i enriqueixen. Les il·lustracions de Manuel Hidalgo acaben d'arrodonir el llibre. En cadascun dels quatre apartats trobem poemes i poetes diferents. Tots els poemes estàn traduïts al castellà. En cada poema s'inclou la seua bibliografia, el llibre i l'edició d'on s'ha extret.

I de mostra aquests exemples:

CASTELLÀ:

Lo que dura un cuento

(Antonio Rubio)

El cuento

de los castaños,

dura muchos, muchos años.

*

El cuento

de los cipreses

meses.

...

CATALÀ:

Capbussons

(Olga Xirinacs)

A les roques,

sota l'aigua,

hi ha un mollet,

ric del moll

menudet,

rodonet,

amb bigotís de xinet.

...

EUSKERA

Hankak

(Juan Kruz Igerabide)

Hanka azpian ilargia:

gora egiten du argia

eta hegaldi larria

nire zapatiletan gora

korapiloetan zora-zora,

zeru goiaren altzora.

GALLEC:

Escribir

(Ana María Fernández)

Os poetas escriben

con lapis namorado,

con tinta de laranxa,

con follas de ouro branco,

e ollos de maxia, que ven cousas miudiñas.

...

Un llibre per a fomentar la poesia infantil a casa, a l'aula i a tot arreu. Un llibre que porta a llegir altres llibres de poesia infantil. Felicitem a tots els implicats en aquest projecte poètic i els animem a que continuen editant obres com aquestes.

La il·lustració és de Manuel Hidalgo.

Maternitat en espera: poemes per als fills

A través d'aquest bloc hem pogut conèixer a Carmi i Fran, dos mares que estan esperant als seus fills en adopció. Aquesta intensa i inquietant espera està plena de sentiments que els brollen a flor de pell. Ens han enviat dos poemes preciosos que volem compartir amb vosaltres. Des d'ací els donem les gràcies per comparir els poemes i els desitgem una promta abraçada als seus fills i moltes besadetes poètiques. Els poemes van dedicats a totes les famílies que, com elles, estan a l'espera de rebre als seus fills.

La rosa

Francesca (París, 25/10/2006)

Cuando veo una rosa,
te veo a tí.

¿Por qué, dirás?

Eres el ser más bello de toda mi existencia.

*

Las espinas se parecen al camino

que nos lleva hacia tí,

pero, una rosa,

incluso con las espinas

es una flor de pétalos frescos y frágiles,

una flor de extraordinaria belleza

y un olor rebosante.

*

Cuando veo una rosa,

te veo a tí.

¿Por qué, dirás?

Rosa, símbolo de nuestro amor,
símbolo de nuestra espera.

*

Si veo la vida en rosa

es gracias a tí.

A mi soñado hijo adoptado
Carmina (València, 2007)

A ti querido hijo,
a ti tan deseado.
A ti querido mío,
añorado y amado.

*
A mi hijo imaginado.
A mi hijo soñado.

*
Sin ser sangre de mi sangre,
ni un poquito de mi carne.
No nacerás de mi vientre,
ni de mi simiente.
Nacerás de mis ondas emociones,
de las entrañas de mi ser.
En este tiempo de incerteza,
en este tiempo de larga espera.

*
A mi hijo imaginado,
a mi hijo soñado.

*
Continuamos esperándote,
imaginándote y soñándote.

La il·lustració és de Wai.

Els pares i el foment de la lectura

Un dels plaers que proporciona aquest bloc és conèixer a persones a les que ens uneix afinitats lectores, poètiques i de foment de la lectura: poetes, mestres, bibliotecaris... i pares.

Després de molts anys ficada en l'animació lectora considere que els pares són el pilar fonamental del foment lector, la llavor lectora que ells germinen té els seus fruits en la creació del hàbit lector en els seus fills. És a casa on es donen les primeres passes cap a la lectura, doncs l'oralitat és fonamental per endinsar-se a l'imaginari de la paraula. També he pogut comprovar que no és tracta de que a casa hi hagin molts llibres, que els pares dediquen molta estona a llegir les seues pròpies lectura... tot açò són factors que estimulen a llegir, però el que de veritat estimula més a la lectura és l'actitud positiva que els pares tenen davant la lectura.

Fiquem un exemple -en negatiu-: el xiquet/a demana per al Reis Mags de regal uns llibres; aplega el dia de Reis i descobreix que hi ha inclòs més joguines de les que s'esperava, però... no hi ha cap llibre. Per què? Un altre exemple: El pare o la mare angoixats perquè el fill/a té sis anys i encara no s'ha soltat a llegir. Açò sol produir una situació familiar i escolar molt estressant per a tots i, més encara, per al xiquet/a. Aplega el moment que el xiquet/a llig, decodifica paraules, domina la tècnica amb certa soltura i, aleshores, tot s'acaba... ja no comparteixen la lectura amb el fill/a, se li mana llegir en veu baixa i a la seua habitació, se'ls oblida anar a la biblioteca...i, a la fi, descarreguen tot el pes del foment lector en l'escola. Per què? O també l'actitud dels pares que rebugen els llibres amb molta il·lustració perquè no serveixen. Per a què tenen que servir els llibres?

Ara fiquem un exemple en positiu: pares no lectors, amb una formació acadèmica escasa, ambós treballent i tenen poc temps, però tots els dies tenen una estoneta per acoronar als seus fills amb una lectura, inventada o llegida, amb molt de sentiment i il·lusió. Pares i fills compateixen uns moments màgics, comparteixen sentiments, comparteixen lectures que els uneixen amb llaços d'afectivitat al voltant de la paraula i la comunicació entre ells i entre ells i l'autor. Això fa lectors.

He comprovat que molts pares lligen aquests bloc i fomenten la poesia als seus fills. Chapeau per ells. Com deia una de les activitats que varem treballar a la biblioteca de Cocentaina, Una estoneta, un poemeta -ja us contarem altra vegada de què va aquesta activitat- mereix la pena un minut gaudint que mitja hora avorrint. Val la pena tan sols llegir-los un poema amb sentiment, amb il·lusió i gaudint pares i fills de la seua lectura, que per obligació recitar un poema amb desgana, a corre-cuita i sense implicar-se en la seua lectura. L'actitud s'imita i el sentiment de plaer es busca.

Se m'han acudit aquestes reflexions per què hem rebut poemes de pares, adreçats als seus fills, i els volem compartir amb tots vosaltres. També per què volem animar-vos als pares a que es convertiu en poetes, lectors i escriptors, començant per la poesia infantil. Tal vegada us ajude a descobrir el poeta que porteu dintre i que lluitava per sortir, sense donar-li fins ara una oportunitat.

Esperem els vostres poemetes, en castellà o català. Però sobretot esperem que gaudiu de la lectura amb els vostres fills. És un plaer que no es pot explicar, que cal experimentar.

Els poetes àrabs de les Illes Balears, nou llibre de poesia

Acaba de presentar-se el llibre Els poetes Àrabs de les Illes Balears, una obra editada per l'Institut d'Estudis Baleàrics. L'edició biblingüe, en català i àrab, a estat a càrrec de M. Jesús Rubiera i està il·lustrat amb fotografies de Joan Torres.

El llibre preten recuperar i donar a conèixer la literatura àrab de les Illes Balears. De tots els poetes seleccionats tan sols dos procedeixen d'Eivissa i la resta de l'Al-Andalús, poetes que durant un temps residiren a les illes i van deixar la seua empremta. Segons la professora i especialista M. Jesús Rubiera Mata, els poemes tenen dos característiques pròpies: l'absència de textos centrats en el jardi i la presència insistent del mar. Tot amb un llenguatge recargadíssim.

Promet ser molt interessant el llibre, sobretot al recuperar part d'una història literària-poètica que fins ara ens era una gran desconeguda.

El quadre, Xiquets àrabs jugant, és d'Etienne Alphonse Dinet.

Un poema para curar a los peces, llibre de poesia infantil

Entre el fabulosos llibres que té l'editorial Kókinos, avui us recomanem Un poema para curar a los peces, de Jean-Pierre Simenon i magníficament il·lustrat per Oliver Tallec.

El llibre ens conta la història d'Adrià, un nen que està molt trist perquè el seu peix favorit, León, està malalt i sols es pot curar donant-li poemes. Però que són els poemes? On pot trobar-los? Qui li'ls donarà? Adrià pregunta a tots els seus coneguts i cadascún d'ells li dona una resposta diferent, molt boniques i absurdes. Desesperat arreplega totes les respotes i les llig junt a la peixera, sense adonar-se'n que està recitant un poema.

Un preciós àlbum il·lustrat que ens parla de la poesia i el seu sentit per al xiquets. Un llibre per a contar-los al més menudets o per als primers lectors, per a que la seua lectura els ajude a descobrir, ells mateix, la poesia infantil.

La mano que mece la pluma, encontre de dones de poetes.

Ens pareix extraordinària la idea que han tingut la Universitat de Saragossa i l’Ajuntament de Jaca de realitzar un encontre poètic per a rendir homenatge a la Generació dels 50 de la poesia espanyola, reconeixement al seu compromís amb la cultura en un moment determinant de la història del nostre país. El lema és La mano que mece la pluma i les protagonistes són les dones dels poetes.

Estan reunides a Jaca les dones i companyes dels escriptors d’aquesta generació, docs han considerat que ellas son quienes pueden ofrecer un testimonio real de los movimientos culturales que se gestaron entonces y que todavía hoy perviven... facilitar el conocimiento de la obra de los escritores con los que convivieron y la repercusión que esta generación ha tenido en la expansión de la literatura en lengua española.

Olga Lucas (José Luis Sampedro); Ángeles Torres (José Hierro); Julia Sanjuán (Paco Ibáñez); Roser Bofill (Lorenzo Gomis); Asun Carandell (José Agustín Goytisolo); Sabina de la Cruz (Blas de Otero); Mª Luisa del Álamo (José Manuel Blecua Perdices); Mª García Hortelano (Juan García Hortelano); Ivonne Hortet (Carlos Barral); Pilars Ivars (Eduardo Haro Tecglen); Patricia Jacas (Arcadi Espada); Eloísa Jäger (Luis Carandell); Clara Miranda (Claudio Rodríguez); Ruth Bousoño (Carlos Bousoño); Cuca de Cominges (Pedro Gimferrer); Ana Sallés (Manuel Vázquez Montalbán) y Pilar H. Gafaell (José Mª Valverde) són les dones que hi participen en aquest encontre poètic.

Els mateixos dies -26, 27 i 28 d’abril- a la Biblioteca Municipal hi ha una exposició de llibres d’autors de la Generació dels 50. Felicitem als organitzadors d'aquest encontre i a la biblioteca municipal de Jaca. "Que cunda el ejemplo".

La il·lustració és de Jonathan Wolstenholme.

Adéu a José Watanabe, poeta

Un acomiadament, des d'aquest lloc poètic, al poeta José Watanabe, un dels millors poetes peruans del segle XX. Entre les seues obres estan Álbum de familia (1971), Historia natural (1994), Cosas del cuerpo (1999), La piedra alada (2005), Banderas detrás de la niebla (2006), etc.

Podem llegir alguns dels seus poemes i escolat-los recitar en la seua pròpia veu a la web Palabra Virtual.

De la poesia

El niño entró en la sombra de su árbol de extramuros

donde dejaba diariamente sus quehaceres de intestino.

Y si otro niño en árbol vecino se acuclillaba

y se aliviaba

brotaba entre ambos

la honrosa complicidad en la depuración

del buen animal.

Esta vez, sin embargo,

una visión suspende al niño, lo fija

con estupor

bajo su árbol:

En medio de una anterior limpieza

crecía.

Y lo estremeció la imaginación del viaje

de la pequeña menestra

a lo largo de su cuerpo, su recorrido indemne,

incontaminado

y defendiendo

en su íntimo y delicado centro

el embrión vivo.

Y en la memoria del niño,

con difícil contento,

comenzó a elevarse para siempre

la planta mínima, tu principio, tu verde banderita,

poesía.

Maria Rosal, guanyadora de "El príncipe preguntón"

Ja coneixem a la guanyadora del premi de poesia infantil El príncipe preguntón, que convoca la Diputació de Granada. L'obra premiada ha estat Conjuros y otras brujerias, de Maria Rosal Nadales.

L'autora és llicenciada en Filologia Hiapànica, professora a l'IES Francisco de los Ríos de Fernán Núñez professora associada de Literatura Infantil en la Universidad de Córdoba, a més a més de dirigir la col·lecció literària Aula de Poesía Casa del Inca. Ha escrit 13 llibres de poesia. L'últim llibre, Con voz propia, és un estudi de la poesia actual escrita per dones. Aquest és el seu primer poemari de poesia infantil.

L'obra serà publicada per l'editorial Hiperión dintre la seua col·lecció Ajónjoli, dedicada exclusivament a la poesia infantil i juvenil. El jurat del premi ha destacat la riqueza formal y el dominio del verso y las formas estróficas y su autora se inserta en la corriente contemporánea de trasgresión de los temas heredados.

Podem llegir aquest poema seua, penjat a la web de Poesia Breve.

Locus amonenus

No me basta tu piel para tenerte,

bálsamo, oscuridad, labio de arena,

turbia sublevación que me encadena

al abrazo sin alas de la muerte.

No basta mi dolor, paloma inerte,

para calmar la sed que me gangrena.

Pídeme siempre más, es tu condena,

conjuro desleal para perderte.

Porque ya no me basta con tu vida.

Porque tu sangre amaso en mi locura,

yerto mi corazón, potro sin brida.

Entrégate, desgrana tu cintura

en mis labios de sal. Lame la herida

que nos labrara Amor con desmesura.

Moltes felicitats a Maria Rosal i desitgem poder llegir prompte la seua obra.

Tu poeta está dentro de ti, un lema que fem nostre

En molts centres escolars, de qualsevol nivell educatiu, es treballa la poesia d'una o altra forma. Des d'aquest bloc de poesia infantil volem compartir amb vosaltres les experiències d'aquests col·legis que hi ha penjades a internet.

Hem descobert un lloc ple de poesia, amb el lema Tu poeta está dentro de ti, un lema que volem fer nostre. El lloc pertany al col·legi públic "Miguel Servet" de Villanueva de Sigena (Huesca). Està ple de poemes dels alumnes: poemes de colors, amb olors, per la pau, per a jugar,... cal·ligrames, poemes per a compartir amb els companys i amb tots vosaltres. Tenen un molinet màgic que els ajuda a crear poemes. Ací teniu una mostra:

LETRAS QUE HABLAN
A de águila
y de ángel
con alas.
B de barrio de Barcelona,
de balcón de barco
de burro muy bruto.
C de casa cara,
de cárcel de cristal.
D de dedo
de dado
de día
de domingo
de dónde,
que esconde
dos des.
E de Eduardo
elegante elefante.
F de falda
de fiesta.
G de gato
gordo con gafas.
G de Galicia
Hermana
Con H de humana
I de Infarto.
J que bailan
las jirafas
K de Kilos de
Luna
que Llueve
en el Mar
cualquier Noche.
Ostras
y Perlas
Que se Rompen
Solas
Tejiendo
los Últimos
Vientos con la luZ.

Molts petits poetes carregats d'humor i sentiments. És el futur que ens empenta. Els donem l'enhorabona per la llavor realitzada, tant els profes com els alumnes.

La il·lustració és de Sandrine Lhomme.

La bibliotecària de Bàssora, un llibre per al Dia del Llibre

Entre tant i tant com s'edita en aquests dies, m'havia proposat avui no recomanar cap llibre, doncs és millor que cadascu recerque entre les novetats de les llibreries i faja el seu propi descobriment. És una autèntica aventura la de triar un llibre, com un viatge del que ja gaudim mentre el planifiquem. Però no he pogut ressistir la tentació de recomanar-vos un llibre, perquè el considere especial en el dia actual -i no és de poesia-.

Jeanette Winter ha publicat a l'editorial Joventut, La bibliotecària de Bàssora. Una història real de l'Iraq (en castellà i català). És una història real, la de Alia Muhammad Baker, bibliotecària en cap de la Biblioteca Central de Bàssora, que a l'abril de 2003 se les va enginyar per rescatar el setanta per cent de la col·lecció de la biblioteca abans que s'incendies nou dies més tard.

És la història d'una dona que per damunt de les circumstàncies valora els llibres, el seu contingut, el significat de la llibertat i la paraula. És un reconeiximent de tots els amants de la lectura a dones i homes que al llarg de la història han ficat en perill la seua vida per salvaguardar la letra impresa, la memòria i la cultura d'un poble.

El llibre va adreçat a un públic infantil, amb poc text i bones il·lustracions. Però, els adults gaudirem igual de la seua lectura. Així, doncs, no podia deixar passar aquest Dia del Llibre per a informar-vos de la seua publicació al nostre país.

Antonio Gamoneda rep el Premi Cervantes, 2006

Ben cert que avui serà un dia remarcable al calendari de l'insigne escriptor i poeta Antonio Gamoneda (Oviedo, 1931) . Ha rebut de mans de Joan Carles I el guardó que l'acredita com un dels millors escriptors en llengua castellana: el Premi Cervantes 2006. El premi està dotat amb 90.430 euros i el reconeixement públic universal de l'autor i la seua obra.

Gamoneda ha realitzar un discurs d'agraïment llarg, intens, carregat de referències i de noms d'escriptors per a parlar de la influència de la pobresa en l'obra de Cervantes i en la creació en general. Els analistes l'han considerat com el discurs més profund i bell d'aquests darrers anys.

Exentos I

(1959-1960 i 2003)

Yo me callo, yo espero

hasta que mi pasión

y mi poesia y mi esperanza

sea como la que anda por la calle;

hasta que pueda ver con los ojos cerrados

el dolor que ya veo con los ojos abiertos.

Ens en alegrem de que avui, Dia del Llibre, un poeta haja rebut aquest guardó. Un fort aplaudiment de tots els lectors.

Oda al libro, de Pablo Neruda

Aquest Dia del Llibre és el més adient per a llegir el poema de Pablo Neruda -poeta xilé i Premi Nobel de Literatura en 1971- Oda al Libro (II)

Oda al libro (II)

LIBRO
hermoso,
libro,
mínimo bosque,
hoja
tras hoja,
huele
tu papel
a elemento,
eres
matutino y nocturno,
cereal,
oceánico,
en tus antiguas páginas
cazadores de osos,
fogatas
cerca del Mississippi,
canoas
en las islas,
más tarde
caminos
y caminos,
revelaciones,
pueblos
insurgentes,
Rimbaud como un herido
pez sangriento
palpitando en el lodo,
y la hermosura
de la fraternidad,
piedra por piedra
sube el castillo humano,
dolores que entretejen
la firmeza,
acciones solidarias,
libro
oculto
de bolsillo
en bolsillo,
lámpara
clandestina,
estrella roja.

Nosotros
los poetas
caminantes
exploramos
el mundo,
en cada puerta
nos recibió la vida,
participamos
en la lucha terrestre.
Cuál fue nuestra victoria?
Un libro,
un libro lleno
de contactos humanos,
de camisas,
un libro
sin soledad, con hombres
y herramientas,
un libro
es la victoria.
Vive y cae
como todos los frutos,
no sólo tiene luz,
no sólo tiene
sombra,
se apaga,
se deshoja,
se pierde
entre las calles,
se desploma en la tierra.
Libro de poesía
de mañana,
otra vez
vuelve
a tener nieve o musgo
en tus páginas
para que las pisadas
o los ojos
vayan grabando
huellas:
de nuevo
descríbenos el mundo
los manantiales
entre la espesura,
las altas arboledas,
los planetas
polares,
y el hombre
en los caminos,
en los nuevos caminos,
avanzando
en la selva,
en el agua,
en el cielo,
en la desnuda soledad marina,
el hombre
descubriendo
los últimos secretos,
el hombre
regresando
con un libro,
el cazador de vuelta
con un libro,
el campesino arando
con un libro.

La il·lustració és de Victoria Kirdy.

Bon Dia del Llibre

Regalem i regalem-se llibres en aquest dia.

(il·lustració de Mónica Barengo)

Aserrín!, de Marta Badia. Poesia infantil per al més menudets

La poesia no té barreres d'edat. De fet, el primers contactes que tenen els xiquets menudets amb la paraula és a través de la poesia. Us volem recomanar un llibre molt interessant de Marta Badia Solé i Joaquín Díaz, prologat per Miguel Delibes, Aserrín! Repertorio de mimos, juegos y canciones para los más pequeños, editat per Arola.

El llibre incorpora un CD i recopila 111 exemples del folklore castellà amb “mimos” i jocs dançats, recitats i cançons, a més de tenir una música molt adient i atractiva per als bebés.

Existeix una versió catalana, editada també per Arola, sota el títol de Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons per als infants, aquesta vegada realitzat per Marta Badia i Àngels Vidal. És una compilació de 107 propostes, procedents del folklore català. També acompanya el llibre un CD amb l’enregistrament de totes les propostes.

Els dos llibres són una proposta ideal per a tota la gent que tracten amb els més menudets: pares, familiars, educadors, ludotecaris, bibliotecaris, etc. Cada proposta té una fitxa que inclou el text, el ritme o melodia, l’explicació dels jocs, el que es treballa en cada exemple,...

A més, cal remarcar que els beneficis de la venda d’Aserrín! es destinen a la Fundació Joaquín Díaz, entitat cultural vallisoletana d’àmbit privat, sense ànim de lucre, que té per objectiu la valoració i difusió del patrimoni llegat per la tradició.

Curiositats poètiques: el poema més llarg del món

Raymond Quenau (1903-1976), gran poeta francès, ha passat a la història de la literatura universal, entre altres escrits, per haver realitzat el poema més llarg del món. Cent mille milliards de poèmes, publicat a 1961, és un llibre amb tan sols 10 pàgines, que cadascuna té un sonet. El versos tenen tots la mateixa rima i estan tallats en 14 tires. Així el número total de combinacions de sonets que es poden fer és de 10 elevat a 14, o siga, cent bilions de poemes diferents. Tota una curiositat.

Em recorda el llibre de 60.000 personajes, de Norman Messenger, publicat per l’editorial Acanto, –que aprofite per a recomanar-vos, doncs visualment les seues il·lustracions són tota una animació lectora-.

El huerto del limonar, d'Ana Pelegrín

L'editorial Edelvives acaba de publicar el llibre , El huerto del limonar. Poetas del 27, dins la seua col·lecció Adarga. La selecció de poemes està a càrrec d'Ana Pelegrín i les il·lustracions són de Rafael Vivas.

El llibre, en petit format, és una selecció acurada dels poemes de la Generació del 27, de la que enguany celebrem el seu 80 aniversari. Va adreçat a un públic infantil que pendrà contacte amb aquest grans escriptors a través dels seus poemes.

Segons Ana Pelegrín, hay una necesidad de la presencia de la poesía en el aula porque ofrece cauces para la emoción. El niño puede expresarse incorporando otras palabras y otras emociones a sus palabras y a su emoción. La enseñanza oscila entre dos pilares que la sustentan: razón y emoción. La poesía posibilita la comunicación de las vivencias y las experiencias íntimas y poéticas de los niños.

Nanas de la cebolla, de Miguel Hernández

Miguel Hernàndez, el gran poeta oriolà, escriu Nanas de la cebolla, un poema dedicat al seu fill, després de rebre a la presó la carta de la seua dona on li conta que per a subsistir tan sols poden menjar pa i cebes. És una de les cançons de bressol més boniques, crues i amb forts sentiments paternals que s'han escrit. És un poema intemporal, adreçat a gent de totes les edats, menuts i grans. És clar que la gent més menuda no entendrà completament el seu significat, però li agradarà.

Podem llegir el poema, escenificar-lo, cantar-lo, plasmar-lo gràficament... Podem escoltar-lo amb la veu de grans cantants (Enrique Morente, Joan Manel Serrat i Alberto Cortez ) o nous trovadors.

La cebolla es escarcha
cerrada y pobre.
Escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla,
hielo negro y escarcha
grande y redonda.
.
En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.
.
Una mujer morena
resuelta en luna
se derrama hilo a hilo
sobre la cuna.
Ríete, niño,
que te traigo la luna
cuando es preciso.
.
Alondra de mi casa,
ríete mucho.
Es tu risa en tus ojos
la luz del mundo.
Ríete tanto
que mi alma al oírte
bata el espacio.
.
Tu risa me hace libre,
me pone alas.
Soledades me quita,
cárcel me arranca.
Boca que vuela,
corazón que en tus labios
relampaguea.
.
Es tu risa la espada
más victoriosa,
vencedor de las flores
y las alondras
Rival del sol.
Porvenir de mis huesos
y de mi amor.
.
La carne aleteante,
súbito el párpado,
el vivir como nunca
coloreado.
¡Cuánto jilguero
se remonta, aletea,
desde tu cuerpo!
.
Desperté de ser niño:
nunca despiertes.
Triste llevo la boca:
ríete siempre.
Siempre en la cuna,
defendiendo la risa
pluma por pluma.
.
Ser de vuelo tan lato,
tan extendido,
que tu carne es el cielo
recién nacido.
¡Si yo pudiera
remontarme al origen
de tu carrera!
.
Al octavo mes ríes
con cinco azahares.
Con cinco diminutas
ferocidades.
Con cinco dientes
como cinco jazmines
adolescentes.
.
Frontera de los besos
serán mañana,
cuando en la dentadura
sientas un arma.
Sientas un fuego
correr dientes abajo
buscando el centro.
.
Vuela niño en la doble
luna del pecho:
él, triste de cebolla,
tú, satisfecho.
No te derrumbes.
No sepas lo que pasa ni
lo que ocurre.

Ens ha agradat el muntatge de video que ha realitzat Vicente Nondedeu, amb una ambientació històrica interessant per incloure-la a classe.

Endevina, endevineta...llibres d'endevinalles

Moltes vegades s’utilitzen les endevinalles entre els lectors més menuts per a introduir-los en la poesia, per la capacitat poètica i el joc que suggereixen. Però les endevinalles agraden a tothom de qualsevol edat. Un bon recurs per introduir les endevinalles a l’aula és tenir a mà llibres d’endevinalles. Sobre aquest tema cada dia hi ha més bibliografia en castellà i en català. Ara us recomanem un quants d’aquests llibres:

-AMADES, Joan. Diccionari d’endevinalles. Ed. El Mèdol (2000) . Un clàssic
-BASSA, Ramón. Cançons i endevinalles. Ed. Moll (2006)
-ARNAL, Rafael. Endevinalles. Ed. L’Eixam (2004)
-CORREIG, M.; FONS, M.; BIGAS, M. Poesies i endevinalles. Ed. Eumo (2006)
-MULLER, Gerda. Endevina, qui fa què? Ed. Corimbo (2001)
-FERRER, Vicenta. Endevina, endevineta. Ed. Comercial Denes (2003)
-MARTÍNEZ, Angela. Endevina, endevinalla. Edicions 96 (2004)
-ROMERO YEBRA, Ana María. Animals de conte. Ed. Brúixola (2003)

-CALLES, José. Adivinanzas y trabalenguas. Ed. Edelvives (2006)
-COMTE, Mercedes. El libro de oro de las adivinanzas. Ed. Añil (2003)
-SOLÍS, José Antonio. El gran libro de las adivinanzas. Ed. El Arca de Papel (2004)
-SÁNCHEZ, Gloria. Adivinanzas de animales. Ed. Alfaguara (2004)
-IGERABIDE, Juan Kruz. A tus ojos mi voz. Editores Asociados (2004)

-Mi gran libro de adivinanzas. Ed. LIBSA (2007)

La il·lustració és de Kveta Pacovska.

Una noche de dolor, poema juvenil de colpidora cruesa

I per aquest cap de setmana un bon poema carregat de sentiment que ens ha enviat, des de València, Jazmín Cárdenas Mena, de 15 anys. Comprovem com surt una nova generació de poetes.

Una noche de dolor.

Vivimos nuestro amor como un cuento de príncipes y princesas
Pero no hizo falta más de dos meses para que se destruyera.

Todo nos iba genial.
Hicimos que fuera real
el amor y la inocencia
que había inventado nuestra conciencia.

Una noche borracho llegaste,
Y en la pared, el güisqui derramaste.

Todo era gritos, ordenes, confusión.
No entendía nada cual era mi error.

Por la noche lloré.
Miedo,
dolor,
temor.
No sabía como llamar a esta emoción.
Me juré cambiar,
y no volverlo a estropear.

A la mañana siguiente me pediste perdón.
Me dijiste que había perdido la razón.

Me juraste que no volvería a suceder,
que no volverías a beber.

Empecé a llorar de la emoción.
No sabía como expresar esta sensación.
Te dije que no pasaba nada
Que ante todo te amaba.

Pasó un día normal,
pero una noche todo volvió a ser igual.
bruscamente la vida me volvió a la realidad
y yo aterrorizada volví a llorar.

No volviste en toda la noche.
Yo desesperada te busquen por mil estaciones.
Volví a casa y me quedé en un rincón
pensando en cual fue mi error.

Abriste la puerta.
Tenía en la mano una botella,
y mientras dabas tragos
yo cada vez sentía más estragos.

Me llamabas de todo,
me cogías el hombro
y me empujabas de un lado a otro

no entendía nada,
pensaba que me amabas.

No entendía porqué me pegabas.
Porqué del pelo me estirabas.

Vivía con el miedo en la piel,
en ningún momento sabía qué hacer.

Me pedías muchas veces perdón
y siempre volvía a perder la razón.

Al final no sabía qué creer,
Qué hacer.

Pasaron los mese y nada cambiaba.
Pero algo de mi falta.
Tenía un ser dentro de mi.
Iba a ser madre por fín.

Preparé una noche magnifica,
pero tu estado era el de todos los días.

Como de costumbre me pegaste
y contra la mesa me empujaste.
Yo lloraba.
Tu mirada me amenazaba
que sino callaba, me matabas.

Me decías cosas tontas como un niño,
Cosas que carecía de sentido.
Y me diste el último empujón definitivo,
que mató a tu pobre hijo.

Des d'aquest raconet poètic la felicitem i l'animem a caminar en el llarg camí de la poesia. Esperem que ens envie més poemes.

La il·lustració està baixada d'un blog mexicà amb il·lustracions força colpidores.

Convocatòria de premi de poesia juvenil: sonets

Una nova convocatòria per als joves poetes, el IV Certamen Internacional de Poesia Memorial Bruno Alzola García 2007 -Ajuntament de Peñamellera Baja, d'Asturies-. Doneu-li una ullada a les bases i animeu-se a participar:

BASES

1ª Se establecen dos categorías:
1º- Jóvenes hasta 21 años (nacidos desde el año 1986, inclusive, en adelante)
2º- A partir de 21 años (nacidos hasta el año 1985, inclusive).

Podrán participar en este certamen:
a) Todos los poetas nacionales o extranjeros que lo deseen.
b) La modalidad de la estrofa será el SONETO y estarán escritos en lengua castellana.

2ª Las obras serán presentadas, en un sobre cerrado, mediante el procedimiento de Lema y Plica (5 ejemplares) y dentro, acompañando las copias, un sobre cerrado, en cuyo exterior sólo debe figurar el lema o seudónimo, y en el interior:
a) Título del soneto.
b) Nombre del autor.
c) Fotocopia del D.N.I. identificativo.
d) Fecha de nacimiento, dirección y teléfono de contacto.

3ª Los participantes podrán enviar (al Ayuntamiento de Peñamellera Baja -Calle Mayor s/n. 33570, Panes, Principado de Asturias, ESPAÑA-; o al Restaurante LA SAUCEDA -33579, Buelles, Principado de Asturias, España-) un soneto, propio e inédito que no haya sido presentado a ningún otro concurso. En el sobre exterior sólo figurará: Certamen de Poesía Memorial Bruno Alzola García, y nuestra dirección.

4ª El jurado independiente en número de 6, estará formado por personas de contrastado prestigio literario y permanecerá secreto hasta el momento del fallo. Un representante del Certamen actuará como secretario y formará parte del Jurado. El fallo será inapelable.

5ª El ganador del certamen deberá recoger personalmente el premio salvo causas mayores o que sea extrapeninsular.

6ª Las obras ganadoras formarán parte conjunta, con sus autores y la organización de este certamen, del derecho intelectual para su divulgación y publicación.

7ª Las obras no premiadas no se devolverán a sus autores y podrán ser retiradas en nuestro establecimiento, de no ser así serán destruidas un mes después del fallo.

8ª La fecha límite para el envío de los trabajos será el día 27 de mayo de 2007. Serán considerados aquellos trabajos que, llegando posteriores al 27, estén sellados en Correos este último día.

9ª Premios:

▪ 1ª CATEGORÍA

Primer Premio: Diploma y Escultura del Certamen valorado en 300,00 €
Lote Literario valorado en 300,00 €

Segundo y Tercer Premio: Diploma Honorífico y Placa Conmemorativa

▪ 2ª CATEGORÍA

Primer Premio: 1.200,00 € y Escultura del Certamen

Segundo y Tercer Premio: Diploma Honorífico y Placa Conmemorativa

Ambos ganadores además del premio tendrán incluido el alojamiento en un hotel de la zona y manutención los días sábado 30 de junio y domingo 1 de julio.

10ª Los premios se entregarán en el Salón de plenos del Ayuntamiento de Peñamellera Baja, el día 1 de julio de 2007, a las 17 horas, en acto público.

11ª El hecho de participar en esta convocatoria implica el conocimiento y la aceptación en su totalidad de estas Bases

La primavera, d'Antonio Machado

Mariola plujosa, primavera en flor. Toni Bra

La primavera

La primavera besaba

suavemente la arboleda,

y el verde nuevo brotaba

como una verde humareda.

Las nubes iban pasando

sobre el campo juvenil...

Yo vi en las hojas temblando

las frescas lluvias de abril.

Bajo ese almendro florido,

todo cargado de flor

-recordé-, yo he maldecido

mi juventud sin amor.

Hoy, en mitad de la vida,

me he parado a meditar...

¡Juventud nunca vivida,

quién te volviera a soñar!

Antonio Machado

Generador de poemes catalans: un poema en un clic

Quin invent! Tot en un segon! A la web d'El Forat (molt d'humor) he trobat un Generador de Poemes Catalans. Tan sols cal fer un "clic" en "generar" i ens apareix un nou poema. No sé com ho han aconseguit, però és força divertit. La programació és de Ramón Forns i el grafisme de Sergi Llorens.

Ell ens presenten així el seu programari poètic inventiu: Quan els nanos de l'EGB descobreixin aquest Generador de Poemes Catalans, els premis literaris a les escoles es convertiran en un autèntic festival floral (és a dir, que o bé llencen flors, o bé plouen carbasses a mansalva). I què me'n dieu dels joves enamorats que volen arribar al cor de la seva estimada? A partir d'avui, tot home sensible no anirà mai sense dur a la butxaca, un parell de preservatius i el Generador de Poemes Catalans!

Aquest és un dels poemes que he generat:

Que cremin les flames perdudes

Abisme apaïsat

saviesa que brolla d'un paper

branca que esgarrapa el cel

que cremin les flames perdudes

com un mar de nèctar

llom d'un llibre tacat i vell

llamprea, rèmora que respira

Proveu-ho. És genial!

La il·lustració és de Bill Ledger.

Poetry children, poesia infantil per a les classes d'anglès

Tambè podem aprofitar les classes d'anglès per a jugar amb la poesia. Al més menuts us dediquem aquest poema de Kenn Nesbitt:

ABC's
A was an Archer
who shot at a frong
B was a Butcher
who kept a bulldog
C was a Captain
all covered with lace
D was a Drummer
who played with much grace
E was an Esquire
with pride on his brow
F was a Farmer
who followed the plough
G was a Gamester
who had but ill-luck
H was a Hunter
and hunted a buck
I was an Italian
who had a white mouse
J was a Jointer
and built up a house
K was a King
so might and grand
L was a Lady
who had a white hand
M was a Miser
who hoarded up gold
N was a Nobleman
gallant and bold
O was an Organ boy
who played about town
P was a Parson
who wore a black gown
Q was a Queen
who was fond of her people
R was a Robin
who perched on a steeple
S was a Sailor
who spent all he got
T was a Tinker
who mended a pot
U was an Usher
who loved little boys
V was a Veteran
who sold pretty toys
W was a Watchmen
who guarded the door
X was eXpensive
and so becam poor
Y was a Youth
who did not love school
Z was a Zany
who looked a great fool

Podem escoltar la cançó de les lletres - a ritme de rap- i els seus sons, en GenkiEnglish, i gaudir del poètic alfabet nonsense d'Edward Lear.

La il·lustració és de A. Grandowickz.

I per finalitzar...Love (doneu-li una ullada i... balleu al seu compàs).

Antologia de jove poesia gallega

Dins d'Enfocarte (revista digital de cultura) hi ha un especial, Antología de Joven Poesia Gallega, que us recomanem. Està coordinat per Noelia Sueiro.

Amb un pròleg de Teresa Seara, podem trobar la biobibliografia i poemes de Baldo Ramos (Celanova - Ourense, 1971), Yolanda Castaño (Santiago de Compostela, 1977), Anxos Romeo (A Estrada - Pontevedra, 1965), Emma Couceiro (Cospeito - Lugo, 1977), Emma Pedreira Lombardía (A Coruña, 1978), Estevo Creus (Cee - A Coruña, 1971), Estíbaliz Espinosa (A Coruña, 1974), María do Cebreiro (Santiago, 1976), María Lado (Cee - A Coruña, 1979), Marta Dacosta (Vigo, 1966), Martín Veiga (Noia - A Coruña, 1970), Miro Villar (Cee - A Coruña, 1965), Modesto Fraga (Fisterra - A Coruña, 1974), Olga Novo (Vilarmao - Pobra do Brollón, 1975), Rafa Villar (Cee - Costa da Morte, 1968) i Rafael Lema (Ponte do Porto - A Coruña, 1967).

Poesia juvenil molt bona, en gallec i castellà.

ADÁN DESEA MORIR EN EL PARAÍSO DE EVA

Miro Villar

En la naranja que filtran tus brazos

cuando me haces entrar en tu dominio,

en las peras donde agua mi designio

oculto como el mar y sus sargazos,

en manzanas del mal, en los abrazos,

anhelo ser Adán, sin raciocinio,

en la fruta sorbida en condominio,

quiero morir, hacerme mil pedazos,

en el líquido azúcar que me emanas,

que bebo poco a poco, con agrado

pues me recuerda el olor a begonia,

en las naranjas, peras y manzanas,

en la fruta y el líquido endulzado

anhelo tu sabor de macedonia.

La il·lustració és de Rafael Azofeifa.

Llibres de poesia per a joves de qualsevol edat

Us recomanem la lectura d'uns quants llibres de poesia, per a joves de totes les edats, dels que podem gaudir aquesta primavera plena de llibres:

-Rubén Pla. La cançó de bressol dels assassins. Ed. L'Emboscall

-Carmen Plaza. Tela que cortar. Ed. Torremozas

-Jorge Pimentel. En el hocico de la niebla. Ed. El Nocedal -Lima-

-Josefa Parra. La hora azul. Ed. Visor

-Daniel Aldaya. SMS (poemario para adolescentes). Ed. Calambur

-Vanessa Pérez Sahuquillo. La invención de un gato. Ed. Calambur

Una mostra, de Ruben Pla

No passava

ningú per la parada

de llibres de poemes.

Com que m’avorria,

em vaig posar

a escriure uns versets.

M’hi vaig estar

més de mitja hora

i ningúno em va destorbar.

Aquesta és una absurda

i obsessiva,

però tranquil·la

decadència del pensament.

Poesia infantil i juvenil i matemàtiques

Des de l’antiguitat la poesia i les matemàtiques han anat unides. Des de la nostra infancia també unim números i poesia. Qui no ha cantat o jugat amb els números? “Cinco lobitos…”, “Un elefante, se balanceaba…”, “Un pollet, dos pollets…”

Per als més menudets hi tenim el llibre de Jorge Luján, poeta argentí, titolat Numeralia, editat per Fondo de Cultura Económica, a la col•lecció A la orilla del viento. El breu text poètic permet que els xiquets relacionen els números amb el seu entorn. Així, el zero és un ou en equilibri, sobre el que es posa un ànec; el dos és l’aneguet lleig; el set són els nans de Blancaneu… El llibre està magníficament il•lustrat per Isol. La il·lustració de l'esquerra correspon al número 9.

I podem realitzat amb els nens més menudets una activitat, Poesia de los números.

Si voleu conèixer un grapat de poemes infantils i juvenils sobre el números, amb activitats a realitzar, cal visitar el recurs Poesia y Números, immers dintre del projecte Cifras. Molt interessant.

I, com exemple, un poema que ens ha agradat molt, de José Javier Alfaro, al seu llibre Poemímame, que està editat per Hiperión.

Un gusano
magia blanca
quiere hacer

A la una, dos y tres.

Un gusano de morera
hace un capullo de seda
y una mariposa bella
sale de él.

A las cuatro, cinco y seis.

Que el gusano
magia blanca
quiere hacer.

Siete, ocho, nueve y diez.

Per a un públic més juvenil us recomanem la lectura del poema Números locos, de Mario Maestro Marcín i Números, d’Esteban Charpentier -poeta argentí-.

Els poetes infantils volen poemes i cançons

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Jocs tradicionals i poesia infantil

Pieter Bruegel té un quadre, força conegut, on es recullen els jocs tradicionals del segle XVI. Els professors i alumnes de l’IES de FLIX ens els han recreat. Una combinació d’art, folklore infantil i recuperació de jocs tradicionals molt interessant (el document està en ppt.). l'editorial SM ha editat recentment un llibre magnífic titolat Los juegos infantiles en Bruegel, de Marie Barguirdjian Bletton. Un àlbum il·lustrat molt original.

A la web de Litoral.com i podem trobar un grapat d’aquest jocs (en castellà). Cal també llegir la tesi doctoral d’Ana Pelegrin.

De llibres sobre jocs tradicionals i populars infantils, en castellà i en català, hi ha molts. Ara us aconsellem uns quants:

-La flor de la maravilla : juegos, recreos, retahílas / Ana Pelegrín-- Madrid : Fundación Germán Sánchez Ruipérez, D.L. 1996
-A la rueda, rueda : antología de folclore latinoamericano / Pedro Cerrillo ; ilustraciones de Noemí Villamuza-- 1ª ed-- Madrid : Anaya, 2000. (Sopa de libros ; 53)
-Pito, Pito, Colorito : folclore infantil / prólogo y selección de Carmen Bravo-Villasante-- 3ª ed-- Palma de Mallorca : José J. de Olañeta, 2005
-Juegos populares : una propuesta práctica para la escuela / autores Mª A. Bustos Muñoz, [et al.]-- Alpedrete (Madrid) : Pila Teleña, 1999
-Cantares y decires : antología de folclore infantil / [recopilado por] Carlos Reviejo, Eduardo Soler-- 4ª ed-- Madrid : SM, 2001
-Folclore popular infantil : canciones, juegos, adivinanzas, acertijos, cantinelas, retahílas y trabalenguas / selección, Ana Serna Vara ; ilustraciones, Marifé González-- Madrid : Susaeta, D.L. 2001
-Cuéntame cómo jugabas : [juegos populares de la Subbética cordobesa]-- Carcabuey (Córdoba) : Mancomunidad de la Subbética, 2004 (Priego de Córdoba : Imprenta Arroyo)
-Tole, catole, cuneta / Javier Villán-- Madrid : Akal, 1999
-Tradicionari : Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya-- 1ª ed.-- Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2005-2006. Contiene: tomo 3. Els jocs i els esports tradicionals
-Tat! recull de moixaines, jocs i cançons per a infants / Marta Badia Solé, Àngels Vidal Mombrú ; pròleg de Josep Bargalló-- 2ª ed-- [Barcelona] : Arola , 2004
-Un, dos, tres, pica paret! : jocs populars i tradicionals / Josep Maria Allué. Il.lustracions Iraida Llucià-- Barcelona : La Galera, 2000
-Com es juga a... : recuperació de jocs tradicionals valencians / [Àngel Gómez i Navarro]-- Simat de la Valldigna : Fundació Jaume II el Just, D.L. 2005
-Jocs tradicionals valencians / il·lustracions Lorenzo Carbonell Zaragozá-- Silla : Centre Cultural, Ajuntament de Silla, 2004
-Jocs populars de Pasqua [Vídeo]-- [Valencia] : Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, D.L. 1997. 1 Videocasete (VHS) : son., col.

La mona de Pasqua, una festa amb molta poesia

Una de les tradicions d’avui, dia de Pasqua, per aquestes terres valencianes, és la mona. A Cocentaina començava el dia de Pasqua amb tota la xicalla cantant:



Aranyeta, aranyeta
ix del forat,
que el Nostre Senyor
ha ressuscitat.

La cançó s'acompanya d'uns gestos: tothom i fica el dit índex de la mà dreta en un punt i al finalitzar la cançó els dits s'enlairen -simbolitzant la resurrecció-.

Després, la gent gran –avis, tios, pares i padrins- regalaven als xiquets la mona de Pasqua. Una tradició que encara, sortosament, no s’ha perdut. La tradició marca sortir al camp a menjar-se la mona. La mona pot tenir un o més ous. Aquests s’han de trencar colpejant-los al cap d’ algú, repetint:

Ací em pica –portant l’ou al muscle esquerre-,

ací en cou –portant l’ou al muscle dret-

i ací el trenque l’ou –trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tota la colla.

És una fórmula que s’acompanya sempre per a trencar l’ou i, suposadament, dona sort. Es celebra també el Primer Dilluns de Pasqua i el Segon Dilluns de Pasqua –la propera setmana, que ara ja ha desaparegut al no estar al calendari laboral-.

Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals, acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore.

Celebrem-ho amb un poema d'Isabel Barriel:

Mona de Pasqua

La mona, ih, ih,

la mona és aquí.
Xocolata cremosa,

la gallina hi reposa.

Molts ous petites

d'aire farcidets...
La mona, ih, ih,

la mona és aquí.

Embarbussaments i jocs de llenguatge per aquestes vacances

Una bona manera de passar una estona en aquests ociosos dies és jugar amb el llenguatge. Per això es van crear els embarbussaments. Us recomanem unes quantes webs on hi trobareu de ben difícils:

-Trabalenguas, de Michael Reck (en català). Ja varem parlar d'aquest web en aquest bloc, però hi volem destacar que té embarbussaments de diferents països i llengües. Un lloc molt complet: en castellà, basc, gallec, francès, anglès, alemany, etc.

-Jocs de paraules, en català.

-Trabalenguas, d'Àngel (en castellà)

-Trabalenguas para niños (en castellà)

-Trabalenguas, amb imatges, activitat de llengua castellana d'una escola dels Estats Units (en castellà)

-Trabalenguas, en Pequenet, per als més menudts (en castellà)

En fiquem un, breu i fàcil:

Una boteta de vi, vi té, té tap, tap té, té tap i tapó, tap i tapo té.

La il·lustració és d'Alvaro Iglesias, que hi té un bloc amb les seues boníssimes il·lustracions titolat El Pitufo Antidisturbios.

Cançons de "Bona nit" per als menudets

Tots hi coneixem cançons per a dormir als xiquets i xiquetes. Són cançons de Bona Nit o "Canciones de cuna", un dels primer contactes dels menuts amb la poesia. De vegades se'ns ha oblidat la lletra. Per si de cas tenim un lloc a internet on estan moltes d'aquestes lletres, per tal d'actualitzar la memòria, en català. Al ritme de la poesia els menuts s'endincen al món dels somnis. Acoronar als nens amb aquests ritmes és un lligam que ens uneix al seu món.

També en tenim en castellà i en anglès.

Son, Soneta

Son, soneta, vine aquí,

a la vora del coixí,

Quan la soneta vindrà,el ..(nom)..

s’adormirà.

La il·lustració és de Grizelda Holderness.

Cançoner infantil llatinoamericà

El folklore a les terres hispanoamericanes és molt ric. Al notre país hi tenim una bona barreja de nens i joves amb una cultura de procendència hispanoamericana. Aprofitem la diversitat de les seues cançons per enriquir les aules.

Al Cancionero Folklórico y Popular de Latinoamerica hi ha un recull important de cançons. Hi ha una secció especial de cançons infantils. Tal vegada nosaltres les desconeixem, però no els alumnes o la seua família.

Cal recordar que les cançons infantil formen part del folklore i el patrimni cultural de cada poble, que cal transmetre i no perdre. Podem completar les cançons, de vegades, amb els seus jocs corresponents. Hi ha una web, Jocs infantils d'arreu del món -amb base de dades de jocs-, on hi trobarem de tot tipus i clasificats.

La il·lustració és d'Emily (The Black Apple)

Poesia infantil i juvenil gallega

Entre els llibres de poesia infantil i juvenil que ens agraden, us recomanem A poesia infantil i xuvenil en Galicia, una obra de Blanca-Ana Roig Rechou, editada per Teófilo Piñeiro Edicions.

És un estudi ben documentat que ens dona un panorama històric i evolutiu des de l'Edat Mitjana fins l'actualitat, aprofundint més en el segle XX. Un bon recull de poetes, amb la seua bio-bibliografia; des dels més rellevant fins als més desconeguts. Un llibre que cal incloure a la nostra biblioteca poètica. Ens agradaria que es realitzara un estudi semblant de la poesia infantil i juvenil d'aquestes terres.

Poesia visual juvenil, d'Agustí Calvo Galán

En altre article d'aquest blog varem parlar d'Agustí Calvo i el seu bloc de poetes. Ara us volem presentar una altra vessant del seu treball.

Ens ha enviat un dels seus poemes visual, que hem ficat en aquest post per a compartir-ho amb tots vosaltres.

Podem gaudir de la seua obra a internet en Poesia Visual on, a més a més, podem participar nosaltres o amb els nostres alumnes amb un interessant projecte, Ventanas (doneu-li una ullada). També podem visualitzar la seua poesia experimental i visual a Boek861, buscant "Agustín Calvo".

Continue pensant que en molts indrets d'aquest país la poesia visual i experimental és una gran desconeguda. Quina llàstima! A la gent menuda i jove, educada en aquest món audiovisual que estem vivint, li agrada i fàcilment connecta. Aprofitem-ho per a introduir la poesia a l'aula.

Us recomanem la lectura del seu llibre, Poemas para el entreacto, editat per l'editorial Jirones de Azul, una xicoteta editorial independent, dins de la seua col·lecció Caleidoscopio Poesia. Us fiquem uns poemes per tal d'obrir boca:

Lección

Escribir,

desordenar el abecedario

*

Autoafirmación

Este verso es un poema

*

Autor

Temo el instante sucio

de borrar letra a letra

todas las líneas escritas.

*

Intrascendencia

Mientras transcurre la poesía

se desdibuja lo que estoy escribiendo.

Diccionari de rimes, una eina per a jugar i treballar la poesia

De vegades per a escriure pomes, o per a treballar en classe la poesia, necessitem un diccionari de rimes. Ens serveix per a fer rodolins, per a crear cançons de hip-hop, per a jugar amb la poesia, etc. A internet hi tenim diccionaris de rimes que ens poden ser molt útils:

-Diccionari Regex, fent la recerca utilitzant el símbol "$" darrere la paraula (exemple, ona$). En català.

-Diccionario de rimas, M&E, on podem fer una recerca per rima assonant, consonant, número de sil·labes o començant per... Un recurs molt pràctic que ara també podem baixar-se'l i instal·lar ho al nostre ordinador. En castellà.

-Diccionario de rima español, on fem la recerca per vocals. En castellà.

-Glossari de rimes. En castellà.

Hi tenim també els següents llibres, en català i castellà:

-FERRER PASTOR, F. Diccionari de la rima. Ed. Francesc Ferrer Pastor

-RAFART COROMINAS, S. Dicionari de la rima. Edicions 62

-TEIXIDOR, J. Manual de la rima. La Busca Edicions

-SANZ RUIZ DE LA PEÑA. Iniciación a la poesía. Manual de composición y de la rima. Ed. Maxtor Librería

-MEDINA MONZÓN. Diccionario de rimas. Ed. Cardeñoso

Dia Internacional del Llibre Infantil, 2 d'abril 2007

Com tots els anys, l'IBBY (International Board on Books for young people), celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil el dia 2 d'abril, tot i aprofitant per a commemorar el naixement de l'escriptor danés Hans Christian Andersen.

Cada any és un país membre d'aquesta organització l'encarregat d'editar el cartell anunciador i el missatge adreçat a tots els xiques i les xiquetes del món. Enguany, el país encarregat ha estat Nova Zelanda; el cartell és de l'il·lustrador Zak Waipara i el missatge de Margaret Mhy.

MISSATGE
No podré oblidar mai com vaig aprendre a llegir. Quan era una nena, les paraules em corrien davant dels ulls com petits escarabats fugissers. Però jo era més intel·ligent que elles. Vaig aprendre a reconèixer-les sense que importés la seva veloç carrera. Al final, vaig poder obrir llibres i entendre tot allò que hi havia escrit. Vaig ser capaç de llegir contes, acudits i poemes jo sola.
Per descomptat que va haver-hi sorpreses. La lectura va donar-me poder sobre els contes i d’alguna manera també va donar als contes poder sobre mi. Mai no n’he pogut escapar. Això forma part del misteri de la lectura.
Un obre un llibre, acull les paraules i la història, que és bona, esclata a l’interior nostre. Aquells escarabats que corren en línia recta d’un costat a l’altre de la pàgina en blanc es converteixen primer en paraules i després en imatges i successos màgics. Tot i que certes històries semblin no tenir res a veure amb la vida real... tot i que es transformin en sorpreses de tot tipus i estirin les seves possibilitats d’un costat a l’altre, com una goma elàstica, al final els contes que són bons ens tornen a nosaltres mateixos. Són fets de paraules i tots els éssers humans volem tenir aventures amb les paraules.
Quasi tothom comença com a oient. Quan som bebès les nostres mares i els nostres pares juguen amb nosaltres, ens reciten rimes, ens toquen els dits dels peus (aquest és el pare, aquesta és la mare...) o aplaudeixen amb nosaltres (palmes palmetes...). Els jocs amb paraules ressonen en veu alta i, com a infants, els escoltem i riem amb ells. Després aprendrem a llegir la tinta negra sobre el full blanc, i fins i tot quan llegim en silenci una certa veu hi és present. De qui és aquesta veu? Pot ser la teva pròpia veu, la veu del lector. Però és més que això. És la veu de la història parlant des de l’interior del lector.
Per descomptat que hi ha maneres diferents de contar històries avui dia. Les pel·lícules i la televisió tenen històries a explicar encara que no usin el mateix llenguatge que els llibres. Els autors que treballen en guions de televisió o cinema sovint usen poques paraules: «Que les imatges expliquin la història», diuen els experts. Veiem televisió amb altres, però quan llegim quasi sempre estem sols.
Vivim una època en què el món és ple de llibres. Forma part de la travessia del lector trobar, entre la jungla dels escrits, alguna història que salti de manera màgica... alguna història tan emocionant i misteriosa que el transformi. Crec que cada lector viu per al moment en què la paraula quotidiana canvia per deixar pas a una nova broma, a una nova idea, a una nova possibilitat amb una nova veritat donada pel poder de les paraules. «Sí, és veritat» diu una veu en el nostre interior. «Et reconec!», quina emoció llegir!

Podem llegir-ho també en castellà, euskera i gallec.