Dia Internacional del Llibre Infantil, 2 d'abril 2007

Com tots els anys, l'IBBY (International Board on Books for young people), celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil el dia 2 d'abril, tot i aprofitant per a commemorar el naixement de l'escriptor danés Hans Christian Andersen.

Cada any és un país membre d'aquesta organització l'encarregat d'editar el cartell anunciador i el missatge adreçat a tots els xiques i les xiquetes del món. Enguany, el país encarregat ha estat Nova Zelanda; el cartell és de l'il·lustrador Zak Waipara i el missatge de Margaret Mhy.

MISSATGE
No podré oblidar mai com vaig aprendre a llegir. Quan era una nena, les paraules em corrien davant dels ulls com petits escarabats fugissers. Però jo era més intel·ligent que elles. Vaig aprendre a reconèixer-les sense que importés la seva veloç carrera. Al final, vaig poder obrir llibres i entendre tot allò que hi havia escrit. Vaig ser capaç de llegir contes, acudits i poemes jo sola.
Per descomptat que va haver-hi sorpreses. La lectura va donar-me poder sobre els contes i d’alguna manera també va donar als contes poder sobre mi. Mai no n’he pogut escapar. Això forma part del misteri de la lectura.
Un obre un llibre, acull les paraules i la història, que és bona, esclata a l’interior nostre. Aquells escarabats que corren en línia recta d’un costat a l’altre de la pàgina en blanc es converteixen primer en paraules i després en imatges i successos màgics. Tot i que certes històries semblin no tenir res a veure amb la vida real... tot i que es transformin en sorpreses de tot tipus i estirin les seves possibilitats d’un costat a l’altre, com una goma elàstica, al final els contes que són bons ens tornen a nosaltres mateixos. Són fets de paraules i tots els éssers humans volem tenir aventures amb les paraules.
Quasi tothom comença com a oient. Quan som bebès les nostres mares i els nostres pares juguen amb nosaltres, ens reciten rimes, ens toquen els dits dels peus (aquest és el pare, aquesta és la mare...) o aplaudeixen amb nosaltres (palmes palmetes...). Els jocs amb paraules ressonen en veu alta i, com a infants, els escoltem i riem amb ells. Després aprendrem a llegir la tinta negra sobre el full blanc, i fins i tot quan llegim en silenci una certa veu hi és present. De qui és aquesta veu? Pot ser la teva pròpia veu, la veu del lector. Però és més que això. És la veu de la història parlant des de l’interior del lector.
Per descomptat que hi ha maneres diferents de contar històries avui dia. Les pel·lícules i la televisió tenen històries a explicar encara que no usin el mateix llenguatge que els llibres. Els autors que treballen en guions de televisió o cinema sovint usen poques paraules: «Que les imatges expliquin la història», diuen els experts. Veiem televisió amb altres, però quan llegim quasi sempre estem sols.
Vivim una època en què el món és ple de llibres. Forma part de la travessia del lector trobar, entre la jungla dels escrits, alguna història que salti de manera màgica... alguna història tan emocionant i misteriosa que el transformi. Crec que cada lector viu per al moment en què la paraula quotidiana canvia per deixar pas a una nova broma, a una nova idea, a una nova possibilitat amb una nova veritat donada pel poder de les paraules. «Sí, és veritat» diu una veu en el nostre interior. «Et reconec!», quina emoció llegir!

Podem llegir-ho també en castellà, euskera i gallec.