 |
| Passejant l'hivern (il. Vladimir Golub) |
Hivern
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible
2 comentaris:
Posats a l'hivern, en temps de Nadal,
permeteu-me participar, en aquestes dades, amb aquest poema:
El Nen Jesuset
El Nen Jesuset,
peladet de fred,
comença un hivern
dintre l'establia.
Corre Sant Josep,
corre per l'indret,
trobarà prou llenya
per guarir Maria?
Molt a poc a poc,
comença la flama
i el cel s'engalana
enmig del gran goig.
I no trobo més,
dintre d'aquest dia,
que fred de Maria,
neguit de Josep.
Però hi ha un Minyó
que, plorant, segella:
l'acord amb la terra,
d'un Déu Poderós,
un Déu que anuncia:
el portar-se bé,
el tenir també
noves d'alegria.
I per tot Betlem,
nou hivern penetra,
vestiu-me, amb ametlla,
un dolç ple de mel.
Joan Josep Roca Labèrnia
L'hivern m'agrada,...
Gràcies Sàlvia,
una gran abraçada, per cada dia, per un poema, per aquesta estona que m'ajuda a comença el dia:)) avui he vingut per la nit,
Publica un comentari a l'entrada