17.8.11

Nana de la luna: poema nocturn i màgic


Nana de la luna
(Raúl Héctor de Robles)

Si cierra los ojos la luna
viajera,
se duermen contentas las calles
de tierra. 


Si empieza su sueño la luna
de lirio,
se entornan los ojos detrás
de los vidrios. 


Si tiende su sábana la luna
nochera,
se tapan los gatos que viven
en vela. 


Si en sus buenas noches la luna
bosteza,
el pueblo la imita cerrando
las puertas. 


Si sobre las tejas la luna
se acuesta,
la gente desteje sus dulces
quimeras. 

La il·lustració és de Pavel Tatarnikov.

1 comentari:

fina ha dit...

Hola Sàlvia¡¡
Preciosa il·lustraió i preciós poema.
Com va l'estiu? sembla q. ara fa calor...
et passo un enllaç on trobaràs un nen q. regar llibres¡¡¡
besadetes..
http://www.neo-planete.com/2011/07/20/conte-a-ecouter-tino-dans-la-maison-des-animaux