13.8.11

Difondre la poesia infantil i juvenil: millor llegir-la o escoltar-la? Difundir la poesia infantil y juvenil: mejor leerla o escucharla?

 
La poesía oralizada tiene la capacidad de instalarse en las emociones, a diferencia de la que uno lee en silencio (Pura López Colomé, poeta mexicana)

Penseu que és així. És el mateix llegir la poesia en veu alta que en silenci? És més fàcil aplegar al oient o al lector? Què és millor per a difondre la poesia infantil, llegir-la en veu alta, fer recitals de poesia, o repartir bons poemes i deixar que apleguen en silenci? Penseu que caldria que a classe i a casa els xiquets i joves escoltaren poesia? Per què cada vegada es llig menys en veu alta? Per què un mateix poema sembla diferent quan l'escoltem que quan el llegim? Quin misteri té la veu que fa que les paraules entren més directament al sentiment? El silenci i la paraula van molt lligades en la poesia i tenen el seu propi pes, perquè no ho descobrim fins que es llig en veu alta? És la veu la clau que en obri la porta de la poesia?

Ens encantaria saber la vostra opinió i que deixareu els vostres comentaris.

La il·lustració és de Marco Cazzato.

5 comentaris:

Lídia ha dit...

Hola Sàlvia! Primer de tot, dir-te que m'agrada molt el teu bloc car és molt ric en contingut i està molt ben treballat. Felicitats! Respecte a la qüestió que planteges, dir-te que, segons el meu criteri, tot és molt important: llegir en silenci, per entendre i interioritzar el missatge o comunicat del poema (és una feina individual) i llegir-les en veu alta, on pren més pes el treball de dicció i entonació i, més, si es llegeix per a altres (és una feina que pot ser individual o col·lectiva)Ambdues coses són importants i necessàries per fer arribar i entendre la poesia. Penso que no són excloents l'una de l'altra i que ambdós mètodes s'han d'utilitzar i practicar.

Sàlvia ha dit...

Gràcies, Lídia, per les teues amables paraules i per deixar el teu comentari. Estic totalment d'acord amb el que dius, però des d'un temps aquí noto que cada vegada es llig menys en veu alta i quan es fa és puntualment.

La poesia oralitzada atrapa al lector, sembla com si les paraules prengueres cos.

Bona nit estival i moltes besadetes, guapa

Lídia ha dit...

Jo més aviat diria que, darrerament, s'estant perdent els bons hàbits com el de llegir per ex. i, el de llegir poesia, encara més donat que es substitueixen per d'altres activitats més consumistes i superficials. Tanmateix, el més important és que els bons hàbits no es perdin i que continuïn havent persones que expressin sentiments i d'altres que els valorin i comparteixin. La poesia està íntimament lligada a la sensibilitat i continua omplint el cor de les persones que en sabem apreciar el seu art i la seva literatura. Petons per a tu també!

Júlia ha dit...

La lectura en veu alta ha anat de baixa com també recitar de memòria en veu alta, cosa que es nota també en el teatre, amb els actors més joves. Hi ha alguna excepció. És una llàstima però estic tipa d'escoltar locutors que destrossen poemes en llegir-los.

nury ha dit...

Al igual que la música, la poesía también tiene su ritmo, sus silencios
y por qué no su melodía. Creo que la sensación al escuchar poesía es similar a la de escuchar música y si la lees en alto, tu voz se convierte en un instrumento musical que expresa el ritmo y la melodía interna de un poema.
Para apreciarla creo que son importantes las dos cosas.
Un saludo