100 anys de Valor: centenari d'un gran folklorista valencià

Hui fa cent anys del naixement d'un gran escriptor valencià i un gran folklorista: Enric Valor. Des d'aquest raconet poètic volem unir-se al homenatge que està fent-se a la xarxa, a iniciativa del grup 1entretants (Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià) doncs ens sembla una genial idea que s'aprofite la xarxa d'internet per donar reconeixement a Enric Valor.

Pensant i repensant quin post fer, tot relacionant-ho amb la poesia i les seues diferents vessants, sobretot folklòriques, hem pensat que res millor que personalitzar-ho amb una de les seues rondalles, L'albarder de Cocentaina, on tota l'acció transcorre al nostre poble, Cocentaina.

El personatge central de la rondalla és l'albarder, però el més important és el de la dona, una forana del poble que acaba sent una bruixa. I la pista per a fer aquest xicotet homenatge ens la dona un dels refranys que apareixen al principi de la rondalla:  "Ell era d’aqueixos que creuen que el sant de més lluny fa més miracles". Doncs de bruixes i refranys anem a xerrar. En la cultura popular valenciana hi ha un grapat de llegendes i rondalles que parlen de les bruixes, moltes d'elles semblants a altres que trobem a tota Europa. En l'imaginari popular, la bruixa és una dona que ha fet un pacte amb el dimoni per aconseguir poders sobrenaturals que utilitza amb benefici propi o amb finalitats malèfiques. Aquestes supersticions populars foren recolzades i fomentades per l'Església Catòlica i les "suposades bruixes" varen acabant sent cap de turc de totes les calamitats que succeïen. En realitat, totes aquestes dones, bruixes, eren persones que no encaixaven en l'ordre social establert i a les que rebutjaven per la seua diferència.

Hui en dia el personatge de "la bruixa" ha perdut protagonisme i es mira com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantils o en festes populars. Les reconeixem per la seua vestiment, lletjor, els animals que les acompanyen -gat negre, símbol de mala sort; mussol, símbol de saviesa-, i, sobretot, pel seu vehicle de transport: la granera voladora.

El refranyer ens ha deixat testimoni d'aquest personatges. Al igual que les llegendes i les rondalles, els refranys vénen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Doncs... de bruixes i refranys, del nostre ric folklore que tan magníficament va arreplegar Enric Valor, anem a xerrar:

Dites populars i refranys de bruixes

La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa

A les dotze de la nit, dimonis i bruixes sota el llit

L'infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot

Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts

Com més pa i més vi al celler, més bruixes pel carrer

Any de pluges, fora bruixes

Any de vi, any de bruixes

Per Sant Silvestre, salten les bruixes per la finestra

L'òliba viu amb les bruixes i els bruixots

Bruixes i mals surten dels hostals

Bruixes o jocs de mans, «patranyes» de xarlatans

Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa

Lesa bruixes van a missa només els dilluns

El divendres és fill d'una bruixa, per això arruixa

No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt

Les bruixes són a l'ampolla

Bruixa o bruixot, del celler a l'hostalot 

Bruixots i curanderos, papadinerus

Cap bruixa s'atura on hi ha ferradura

Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot

Qui creu en bruixes, no creu en Déu

El ric tornar pobre, o metge, o bruixot, o alcavot

Bruixes i jocs de mans, patranyes de xarlatans

Qui es vesteix al revés, no el toquen les bruixes 

En aquest blog ja hem fet altres referències a Enric Valor, però hui és un dia especial, un aniversari que cal celebrar tots junts, sobretot amb els xiquetes i xiquets, per anar passant el testimoni de la nostra memòria, de la nostra cultura, que gràcies a persones com Enric Valor es manté viva. Quede el post com a xicotet testimoni del nostre reconeixement públic a la persona i obra d'Enric Valor.