22.8.11

100 anys de Valor: centenari d'un gran folklorista valencià


Hui fa cent anys del naixement d'un gran escriptor valencià i un gran folklorista: Enric Valor. Des d'aquest raconet poètic volem unir-se al homenatge que està fent-se a la xarxa, a iniciativa del grup 1entretants (Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià) doncs ens sembla una genial idea que s'aprofite la xarxa d'internet per donar reconeixement a Enric Valor.

Pensant i repensant quin post fer, tot relacionant-ho amb la poesia i les seues diferents vessants, sobretot folklòriques, hem pensat que res millor que personalitzar-ho amb una de les seues rondalles, L'albarder de Cocentaina, on tota l'acció transcorre al nostre poble, Cocentaina.


El personatge central de la rondalla és l'albarder, però el més important és el de la dona, una forana del poble que acaba sent una bruixa. I la pista per a fer aquest xicotet homenatge ens la dona un dels refranys que apareixen al principi de la rondalla:  "Ell era d’aqueixos que creuen que el sant de més lluny fa més miracles". Doncs de bruixes i refranys anem a xerrar. En la cultura popular valenciana hi ha un grapat de llegendes i rondalles que parlen de les bruixes, moltes d'elles semblants a altres que trobem a tota Europa. En l'imaginari popular, la bruixa és una dona que ha fet un pacte amb el dimoni per aconseguir poders sobrenaturals que utilitza amb benefici propi o amb finalitats malèfiques. Aquestes supersticions populars foren recolzades i fomentades per l'Església Catòlica i les "suposades bruixes" varen acabant sent cap de turc de totes les calamitats que succeïen. En realitat, totes aquestes dones, bruixes, eren persones que no encaixaven en l'ordre social establert i a les que rebutjaven per la seua diferència.

Hui en dia el personatge de "la bruixa" ha perdut protagonisme i es mira com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantils o en festes populars. Les reconeixem per la seua vestiment, lletjor, els animals que les acompanyen -gat negre, símbol de mala sort; mussol, símbol de saviesa-, i, sobretot, pel seu vehicle de transport: la granera voladora.

El refranyer ens ha deixat testimoni d'aquest personatges. Al igual que les llegendes i les rondalles, els refranys vénen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Doncs... de bruixes i refranys, del nostre ric folklore que tan magníficament va arreplegar Enric Valor, anem a xerrar:


Dites populars i refranys de bruixes

La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
A les dotze de la nit, dimonis i bruixes sota el llit
L'infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts
Com més pa i més vi al celler, més bruixes pel carrer
Any de pluges, fora bruixes
Any de vi, any de bruixes
Per Sant Silvestre, salten les bruixes per la finestra
L'òliba viu amb les bruixes i els bruixots
Bruixes i mals surten dels hostals
Bruixes o jocs de mans, «patranyes» de xarlatans
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa
Lesa bruixes van a missa només els dilluns
El divendres és fill d'una bruixa, per això arruixa
No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt
Les bruixes són a l'ampolla
Bruixa o bruixot, del celler a l'hostalot 
Bruixots i curanderos, papadinerus
Cap bruixa s'atura on hi ha ferradura
Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot
Qui creu en bruixes, no creu en Déu
El ric tornar pobre, o metge, o bruixot, o alcavot
Bruixes i jocs de mans, patranyes de xarlatans
Qui es vesteix al revés, no el toquen les bruixes 

En aquest blog ja hem fet altres referències a Enric Valor, però hui és un dia especial, un aniversari que cal celebrar tots junts, sobretot amb els xiquetes i xiquets, per anar passant el testimoni de la nostra memòria, de la nostra cultura, que gràcies a persones com Enric Valor es manté viva. Quede el post com a xicotet testimoni del nostre reconeixement públic a la persona i obra d'Enric Valor. 

8 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ja ho pots ben dir que t'han ajudat les bruixes!

Un article deliciós, en el to de tot el blog!

1entretants ha dit...

Sàlvia, moltes gràcies per unir-te a l'homenatge a Enric Valor! Salutacions!

Sàlvia ha dit...

Un homenatge més que merescut. Cal tenir sempre encesa la llum de la nostra cultura, difondre-la i passar el testimoni als xiquets i xiquetes. Aquest homenatge blocaire em sembla genial!

Besadetes i "que les bruixes us acompanyen", hui serà per a vosaltres un dia atrafegat i les graneres volaran sense parar, d'un lloc a l'altre del ciberespai.

REMEI ha dit...

tu sempre al capdavant, serà veritat que existeixen les bruixes???, emhorabona per l'article dedicAT A L'ANIVERSARI D'EIXE GRAN ESCRIPTOR NOSTRE - ENRIC VALOR-, "bruixeta de cocentaina"...

Teresa Ribera ha dit...

Sort en tenim dels aires i ventets de les bruixes que del sud ens fan arribar els mots d'Enric Valor, en aquest cas. Gràcies, com sempre, des de Folgueroles

Sàlvia ha dit...

Remei, de bruixes i refranys està ple el nostre folklore, paraules que volen damunt de graneres màgiques despentinant a tots els xiquets i xiquetes i als grans d'esperit màgic (com el teu).

Besadetes des de els flaires de les herbes màgiques de la Mariola

Sàlvia ha dit...

Ei, Teresa! Espero que estigues passant un meravellós estiu. Per ací tenim revoloteig màgic amb encanteris de paraules amb flaires potents que s'escampen per tot arreu, especialment a Folgueroles.

Un abraç solar i un beset amb gelat de crema catalana per a refrescar.

Oreto Doménech ha dit...

Les bruixes m'agraden molt i molt, però encara més el teu apunt i els dibuixos, tan ben triats. La teua feina i estima per la literatura és admirable, Sàlvia. Gràcies a les coses màgiques que fas cada dia als teus blogs, al Twitter i al Facebook, gràcies a això, saps què ha passat? Donc que les bruixes i les fades s'han estimat!!! Molts besets!!

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.