28.1.11

Poesía por la paz / Poesia per la pau


Hui us volem  recomanar la lectura de dos poemes que, des de punts de vista diferents, ens parlen de la guerra i de la pau, de la violència i de l'alegria, de la foscor i dels colors. Versos que colpegen directament ben a dintre.

Anunci d’una casa on ningú no vol viure

L’han saquejada tants de cops
i gent amb tantes cares
que no hi fa res saber
qui és l’autor dels crims:
podríem ser nosaltres.
Ara només el sol saqueja unes paraules
sense frontisses ni llindars
i enfonsa portes sense pany.
A dins hi viuen dones
plenes de veus que han emmudit
i no saben com estimar-les:
reguen les pedres,
cusen regals per als absents
i t’ofereixen signes,
cendres, pluja del cel.
Llegeix-me: sóc l’anunci d’una casa
on ningú no vol viure.
No tens amb què comprar-la: benvingut. 


Besos sin balas
(Antonio García Teijeiro)
I
Balas en vuelo,
besos sin alas.
Alas en duelo,
besos con balas.

II
Besos dormidos,
besos sin alas.
Besos traidores,
besos con balas.

III
Besos que vuelan,
besos con alas.
Besos que brillan,
besos sin balas.

IV
Besos que viven,
besos con alas.
Besos con alas,
Besos sin balas.

La il·lustració és de Sam Weber.

4 comentaris:

Igor ha dit...

Qué bones les dos...
I quines ilustracions, excelents...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

La Pau es mereix que la poesia li faci un monument...però crec que ha de ser un monument alegre, amb paraules d'esperança, d'amor, de tolerància...amb molts colors i moltes flors i totes les coses més boniques del món!!!
Besadetes per a tothom, però especialment,pels que volen viure en pau i no poden.
M. Roser

Vicent Maganer Ripoll ha dit...

M'encanta la primera, ja que es amb la nostra llengua, és molt bonic, amb un missatge molt clar:
Més val una mala casa a la que dir que es la nostra llar, a una casa luxosa, gris.
Una abraçada!

Sàlvia ha dit...

Quina llàstima que al segle XXI estigam encara reivindicant la PAU, és com un cercle viciós que arrossega la història de la humanitat. Però sempre hi ha veus que des de la poesia, des de la pintura, des de la música... cadascú en el seu camp, s'alcen per aturar la violència i la barbàrie.

Salutacions i besadetes a tots tres.