3.1.11

Mans que volen com ocells, que atrapen com branques, que acaricien als ocells i arbres


De les constants visites que fem al blog de Bibliopoètiques, hem llegit aquest preciós poema de Montserrat Abelló que volem compartir amb tots vosaltres.

Envejo els ocells

Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.

Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.

Vull mans
i no vull ales!

La il·lustració és de Sigrid Martínez.

5 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Està molt clar que no hem d'envejar res del que tenen els altres. El millor per nosaltres és ser tal com som...
Besadetes,
M. Roser

fina ha dit...

Sàlvia
mira el correu hi ha un ninotet
bona nit

fina ha dit...

Sàlvia,
mira el teu correu, t'he enviat unes imatges..
bonanit

Sàlvia ha dit...

Les mans són màgiques, com les persones. Estic d'acord amb tu, M. Roser.
Besadetes

Sàlvia ha dit...

Fina, ja l'he llegit! Estem en contacte.
Besadetes