El blog de Poesia Infantil i Juvenil rep el segell "Buena Práctica-Leer.es" del Ministeri d'Educació: Moltes gràcies!

Hui ens hem alçat amb una molt bona notícia que volem compartir amb tots els lectors d'aquest blog, doncs també esteu implicats. Desde Leer.es -Centro Virtual del Ministerio de Educación per millorar la lectura en totes les àrees i en tots els formats- ens han concedit el reconeixement de "Sello Buena Práctica-Leer.es", un segell de qualitat educativa molt important que, mensualment i des del passat més d'abril, atorga per donar suport, reconeixença i recolzament als espais web que fomenten la lectura.

Aquest blog està editat des de la Biblioteca Pública de Cocentaina -venim del món de l'Administració Local i de Cultura-, però des d'un principi té per objectiu fomentar la lectura, en general, i més concretament la poesia infantil i juvenil i això no és possible sense la implicació dels centres escolars, les famílies i les biblioteques.  Són quasi cinc anys que portem enlairant la poesia: recomanant llibres, articles, blogs, webs, recursos, activitats; ficant poemes en moltes llengües, compartint el nostres descobriment poètics, intentant donar-li a la poesia un caire lúdic, divertit, que siga senzill per enganxar als xiquets i joves... Tot per a que la poesia entre a les aules, a casa, a les biblioteques i es visqui.

Sabem que la poesia infantil i juvenil resta encara com "la ventafocs" de la LIJ, però el nostre objectiu és que dia a dia, poc a poc, comence a tenir el paper que es mereix. I això no podria ser sense vosaltres, lectors i seguidors del blog, xiquets i joves que gaudiu de la poesia, sense els adults -mestres, pares, bibliotecaris, animadors a la lectura- que fomenteu la lectura del blog i ens ajudeu a implicar als xiquets i joves. Així que, com he comentat al principi, és un "premi" que ens mereixem compartir tots i totes.

Sonen les campanetes al ritme de la poesia (il·lustració d'Arunas Zylis)

Però de vegades, cara la pantalla de l'ordinador, amb el teclat als dits, se sent la solitud de l'internauta i el pensament s'embolica... serà de profit açò que proposem? li interessarà a algú? s'aplicarà a les aules? aplegarà als xiquets? ...? Dubtes que, estic segura, tenen els bloguers i blogueres. Però quan es rep una notícia com la de hui el dubtes s'esborren i te n'adones que a l'altra banda de la pantalla no sols hi ha molta gent que segueix el blog, també hi ha una reconeixença oficial per part de la més alta institució pública educativa, el Ministeri d'Educació, de la llavor que estem fent. Amics i amigues, ho reconec, això m'ha emocionat, i molt. Gràcies, gràcies, gràcies.

Felicito als altres blogs, superinteressants, que també han rebut aquest segell. Doneu-los una miradeta i ho comprovareu.

El segell aquest de Buena Práctica-Leer.es es concedeix...

A partir del mes de abril, el Centro Virtual Leer.es concederá la distinción “Buena práctica Leer.es” a aquellas propuestas didácticas encaminadas al desarrollo de la competencia en comunicación lingüística que utilicen la Red para su difusión y que merezcan ser destacadas.

El premio consistirá en el sello acreditativo como el que se reproduce arriba. Quienes lo consigan podrán insertarlo en un lugar visible de su blog o página web. También recibirán un diploma nominal acreditando esta buena práctica y tendrán preferencia para asistir a todas las actividades organizadas por el Centro Virtual leer.es, siempre que se dirijan al colectivo del que forman parte.

Cinco modalidades

Se premiarán las buenas prácticas que se realicen en alguna de estas cuatro modalidades:

•Aulas de Educación Infantil y de Educación Primaria.

•Aulas de Educación Secundaria.

•Bibliotecas escolares.

•Trabajos de colaboración entre centros.

•Otros ámbitos (bibliotecas públicas, asociaciones, fundaciones, etc.).

Criterios de valoración

Para otorgar el distintivo se tendrá en cuenta:

•La calidad de las experiencias en relación con el desarrollo de la competencia en comunicación lingüística y el compromiso personal de los niños y jóvenes con la lectura.

•La integración en el currículo.

•La implicación de la comunidad educativa.

•La relación con las diferentes competencias básicas

Quiénes son candidatos

El sello Buena práctica Leer.es no es un certamen al que haya que presentarse bajo determinados requisitos. El equipo de Leer.es tendrá en cuenta aquellas experiencias que se difundan en la red y a las que tengamos acceso.

Pero se nos puede informar de aquellas experiencias –propias o ajenas- que se consideren merecedoras de ser tenidas en cuenta. (Se utilizará la pestaña Contacta de la página principal de Leer.es o el correo leer.es@educacion.es)

 

Periodicidad y publicación de los premios

El sello Buena práctica Leer.es se otorgará mensualmente, a partir de abril de 2011, a experiencias correspondientes a las cuatro modalidades que se han indicado.

Se anunciarán los premios dentro de la primera semana de cada mes en El blog de leer.es, en Facebook y en Twitter.

GRÀCIES, GRÀCIES, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER AQUEST GRAN PREMI I RECOLZAMENT EDUCATIU DEL BLOG!!!

Defensem la paraula / Defendemos la palabra

El lèxic s'enriqueix llegint, escrivint i xerrant (il·lustració Amy Martino.)

Sembla que hui en dia, amb tota aquesta velocitat en que corren les paraules pels telèfons i internet, tenim poc respecte per la paraula, malgrat que siga tota una paradoxa. Cada pensament, cada idea, cada acció, cada sentiment... té la seua pròpia paraula que el descriu. El nostre lèxic (català, castellà, gallec, asturià, euskera) és ric en paraules i, quasi sense adonar-se'n estem destrossant-lo. 

Sovint tenim converses entre els xiquets i joves i es nota molt aquesta manca de vocabulari. Es veritat, i us asseguro que això es nota molt, que hi ha una marcada diferència entre xiquets i joves lectors i els que no ho són. Caldrà seguir en aquest camí de foment lector i anar un pas més enllà: escriure, expressar allò que volem dir correctament i, a més, que aplegui el missatge a l'interlocutor. Una cosa és abreujar un missatge de SMS i altra no tenir paraules, donar sempre els mateixos circumloquis per tal d'expressar allò que volem dir. Defensem la paraula, parlada i escrita, és el suport de tot el nostre coneixement i de la nostra cultura. La poesia ens pot ajudar molt amb tota la seua gran riquesa i contingut.

Cada idea, cada concepte té la seua pròpia paraula (il·lustració de Robert Woodstock)

Llegiu aquest poema de Gabriel Guasch, expressa el que vull dir molt millor que amb les meues paraules:

Tinguem respecte
a la paraula que malda per ser exacta,
com acròbata
quan pendula a l'espai
en busca de punt just
i la xarxa
no l'eximeix de caure.
És meteorit balder, camí d'extinció,
el pensament
que no sap trobar nom.

(Gabriel Guasch)

Primer beso: poesia infantil d'Elsa Bornemann

Hi ha besades especials que sempre queden ben dintre del nostre cor, enfilades als records. Per exemple, el primer bes. Ai, l'amor! Sorgeix en el moment més inesperat, des de la infància.

Primer beso

(Elsa Bornemann)

En este cofrecito
tengo guardado
el único besito
que tú me has dado.

Voló por tu ventana
hacia la siesta.

Hoy cumple una semana;
le haré una fiesta.

Un regalo es su sueño;
no te lo olvides.

No soy yo pedigueño...

¡Es él quien pide!

Tu regalito espera.

Se su invitada,
porque lo que él quisiera
no cuesta nada...

Que le traigas con ganas
otro besito...

¡Hoy cumple una semana
de estar solito!

La il·lustració és de Berk Ozturk.

Plastilina i versos per moldejar el cel: poesia per jugar i crear

Plastilina del cielo

(Natalia Pacheco Sevilla)

¡Cómo se divierte el cielo

jugando con plastilina!

Ahora moldea una cara,

ahora le pone melena.

-¡Huy,

se le cayó la nariz,

una oreja y otra oreja!

-Ya es un globo solitario.

-O tal vez... una cometa.

Con plastilina de guata,

con algodones de cera,

el cielo sigue jugando

con simpáticas caretas.

Y te divierte mirarlo

en las mañanas de azúcar

y en las tardes de canela.

La il·lustració és d'Adam Quest.

La poesia en les aules?, article de Paloma Sánchez / ¿La poesía en las aulas?

 Petit llibre, molts poemes, gran lectora (il. de Svetlana Rumak-Светлана Румак)

Ens ha encantat el article que Paloma Sánchez Ibarzábal, parlant de la poesia infantil i la seua necessitat d'introduir-se en l'escola. Está publicada en Culturamas i us la reproduim ací:

¿Leer poesía?  article Paloma Sánchez  

En un sistema educativo que, en su aplicación, busca fórmulas, utilidades, y sobre todo, resultados inmediatos, no es de extrañar que la poesía no tenga prácticamente cabida, o como mucho, se restrinja su “uso” (y abuso) al apoyo de ciertas materias escolares.

Si hoy en día a un profesor se le pregunta qué es lo que determina la elección de determinadas lecturas para sus alumnos, las respuestas son casi siempre las mismas: que enseñen valores, que les enseñen conceptos relacionados con otras asignaturas, motivar a la lectura… Está bien, es una buena pretensión, y si se consigue, es ya un gran logro. Pero, ¿deben ser exclusivamente estas motivaciones las que condicionen los primeros contactos del niño con la literatura? ¿Por qué no ir más allá? ¿Por qué no ser más audaces, más valientes, en nuestros objetivos frente a su educación artístico-literaria?

Últimamente, la preocupación por inculcar valores está llevando al educador a un abuso del uso de los libros de referencia (esos didácticos que educan en valores). No es que sea malo, no lo es. Pero limitar la literatura a la que enfrentamos al niño exclusivamente a los referentes es como si, llevado al terreno culinario, siempre les diéramos de comer proteínas, eliminando de nuestra dieta todo lo demás. Bien, las proteínas son necesarias. Pero lo demás también. Así, entre uno de los alimentos imprescindibles en toda buena “dieta lectora” que pretenda verdaderamente nutrir el espíritu, la poesía es uno de los fundamentales. Y sin embargo, la más olvidada. Pero… ¿por qué?

En primer lugar, porque a la poesía difícilmente puede encontrársele justificación frente a esas exigencias utilitarias que se nos imponen desde el sistema educativo, más interesado en dirigir que en motivar hacia la búsqueda del propio camino. Sí, la poesía asusta al educador porque su lectura no tiene una practicidad definida dentro de la escuela. No nos muestra modelos de comportamiento, diáfanos y asumibles que puedan ser fácilmente explicados y aplicados al alumno. No induce, ni aconseja, ni enseña concepto alguno. No propicia ni facilita el abordaje de problemas de actualidad. Por lo que, según las expectativas del sistema vigente, no sirve, digámoslo claro, para nada.

“¿Para qué sirve la poesía?”  Le preguntaron a Borges. “La rosa es sin porqué”, contestó él, parafraseando al místico Angelus Silesius. Es decir, no necesita justificar su existencia con ningún “para…” que le dé sentido: se justifica a sí misma por el hecho de ser, sin más.

Pero,  ¿será esta sencilla, inteligente y, por supuesto, provocadora respuesta lo suficientemente convincente para el educador? Y siendo así, ¿cómo debería plantearse desde la escuela el contacto del niño con la poesía?

En primer lugar, cambiando la mentalidad de los adultos con respecto al uso de la literatura infantil en general. Las fórmulas mágicas para la inculcación de valores no existen, ni pueden ser, desde luego, patrimonio de los escritores para niños. La literatura infantil no puede limitarse a servir de pantalla donde se proyecten todas las expectativas de los maestros o padres con respecto a la inculcación de valores o la socialización. No puede convertirse en “una literatura de fórmulas o de pastillitas educativas” para que los niños “se traguen” las normas sociales y los valores que deseamos transmitirles. Al menos, no puede reducirse exclusivamente a eso.

Así, el educador debe hacerse consciente de que la apreciación del arte, la sensibilización artística en sí misma, es ya un valor deseable y necesario para el crecimiento espiritual y emocional del individuo. Y en este sentido, hay que reconocer que la poesía es un campo magnífico que debería ser continuamente transitado por cualquier niño a lo largo de toda su infancia.

Pero cambiar de mentalidad también supone cambiar el criterio a la hora de abordar la poesía. La poesía no es un problema de matemáticas. Hay que vivirla, sentirla, disfrutarla, dejarse tocar por ella, que nos penetre, que nos convulsione…

Según los estudios realizados al respecto por la Asociación educativa Red Escolar “el problema surge cuando se intenta (precisamente) escolarizar la poesía”. Es decir, cuando se intenta presentarla como uno presenta cualquier otra asignatura, intentando razonarla, explicarla, comprenderla y buscándole una practicidad fuera de su propio ámbito de disfrute sensorial y emotivo.

Así, es una conducta muy habitual que en los pocos momentos en los que se presta atención a la poesía dentro del aula, aquélla sólo se convierta en un mero vehículo de apoyo a otras asignaturas o aprendizajes.  Como si de ese modo el maestro justificara ante el alumno (o ante los padres, ante sí mismo o ante el sistema educativo), la propia lectura del poema. Si se están estudiando las montañas o los ríos en Conocimiento del Medio, se buscan poemas sobre ríos y montañas que sirvan para afianzar los conceptos adquiridos. Si se están estudiando los sustantivos en Lengua, tras leer un poema, se obliga a los niños a buscar los sustantivos, o los adjetivos o los pronombres. Error absoluto, que convierte la poesía en instrumento, vaciándola de su propia esencia y no-utilidad, y eliminando, con las tareas derivadas de su lectura que el adulto impone, toda la emotividad del niño que en él provocaría el poema.

 Cada poema té moltes lectures, tantes com lectors
(il. de Svetlana Rumak-Светлана Румак)

“La mejor respuesta (ante la lectura de poesía en el aula) puede ser una carcajada, o un suspiro, o una lágrima, o una mirada de intriga y desconcierto, o simplemente un silencio. Esa fertilización interior, ese estado de recogimiento en que nos sume,  a veces por unos instantes muy breves, el contacto con la belleza, tiene que ser estimado como una respuesta pedagógica de gran  valor.” (Red Escolar)

 Ni siquiera debe obligarse al niño a que intente “explicar” qué le sugiere el poema, o por qué le gusta, salvo que surja de forma espontánea. No, no hace falta saberlo todo, no hace falta saber por qué algo nos gusta o emociona. Nos gusta porque sí, sin más. Como nos gusta una rosa. O una puesta de sol. O el mar… Sin porqué.

Por todo esto,  la poesía debería revindicarse por el educador como un campo de juego, pero siendo consciente de que, al jugar,  el niño también se entrena: entrena su músculo poético, su sensibilidad,  su capacidad de visión de la realidad desde una perspectiva diferente; se entrena en un uso distinto del lenguaje, menos rígido y  académico, pues la poesía le permite enfrentarse a matices diversos e inhabituales de la palabra, a palabras inventadas, a construcciones gramaticalmente imposibles, y es por tanto, un campo de libertad de expresión maravilloso alejado de la rigidez de toda norma.

Sí, hay que ser audaz y romper con lo funcional dentro del aula: leer poesía por leer, al margen de las materias, como un espacio de descanso, un paréntesis de fiesta, para disfrutar y sentir y emocionarse. Para reír, llorar, enfadarse, asombrarse, preguntarse… Para quedarse sin palabras. Para que cada cual pueda construir su mundo poético imaginado, su mundo personal. Ser audaz para abrir una puerta al pensamiento individual, enfrentarse a un camino no trazado en los manuales, atreverse a mostrar y compartir sensaciones,  renunciar a la utilización del arte literario como formulario de recetas meramente “educativas” o enseñanza de conceptos, y aun así ser consciente de que uno está inculcando uno de los valores más delicados y sublimes que se prolongarán en el niño hasta afianzarse en su vida adulta: la sensibilidad estética. De donde se ramificarán multitud de valores, entre ellos el amor a la humanidad. Porque quien ama el arte, allí encuentra al hombre.

 Sí, leer poesía, sin más.
(la lletra en negreta és de la pròpia autora)

Què opineu?

Cançó de la lluna guarnida: poesia de Jordi Bilbeny

Cançó de la lluna guarnida

(Jordi Bilbeny)

 

La lluna, la lluna,

la lluna en un cove,

mireu-la tot d'una

com sembla més nova.

La lluna, la pruna,

pel cel relliscant,

mireu-la tot d'una

com sembla més gran.

S'ha posat corbata

i guants de pell

i d'un tros de mata

s'ha fet un joiell.

La lluna escarlata,

la lluna i l'ocell.

La lluna, l'engruna,

de pa dins la nit:

mireu-la tot d'una

com se'ns ha dormit.

La il·lustració en la que està inclòs aquest preciós poema és de Cesc Pujol.

Què li regale hui a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia / ¿Qué le regalo hoy a mamá? Un beso, una sonrisa y una poesia

Sempre al nostre costat, sempre recolzant-nos... sempre podem comptar amb la mare

(il·lustracions de Daryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels besos, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però hui, segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que hui, i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben quant les volem, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Hui volem acompanyar aquesta besada amb un poemeta infantil molt simpàtic, senzill, carregat de tendror.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 

Un bes per a la mare

(Sàlvia)

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Vols besos meus?

Vols un grapat d'abraçades?

Vols un vestit d'afecte?

Vols amors a cabassades?

Vols més abraçades?

Vols molts mims?

Vols, vols...

Què vols quan vols?

Demana,que hui t'ho regalo, 

i que un dia

el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món.

Volem un jardí de pau, amb flors, ocells i poesia

Sembrar la pau, regar-la, veure com creix, anar mimant-la... és extraordinari. De vegades sembla que la violència, en totes les seues cruels vessants, s'assenyore en la nostra societat: en la família, a les aules, a l'esport, a la política. No ens agrada gens, però gens, la violència. Així, volem tenir tot un jardí de pau, amb flors que l'adornen amb els seus colors i bells vestits, i escoltant el cant dels ocells per melodia i acompanyament musical.

Volem la pau al nostre jardí, el jardí de tots: la Terra!

El jardín de la paz

(Ramón Luque Sánchez)

En el jardín de la paz

hay flores de mil colores,

son anhelos de ideales

que alegran los corazones.

Están verdad y alegría,

el perdón y la amistad,

sueños que paran la guerra,

está solidaridad.

También afecto y nobleza,

sinceridad y utopía,

compartir, honor, ayuda,

respetarse y valentía.

El que labra este jardín

no tiene oficio ni edad;

sólo basta el corazón

para cuidar a la paz.

En el jardín de la paz

ha brotado la ilusión,

se regó con esperanza

y ha salido mucho amor.

En el jardín de la paz

hizo una paloma el nido,

cada uno de sus pichones

lleva una rama de olivo.

La il·lustració és de Jing Jing Tsong.

Pregonem: Un mercat de cançons infantils de tot el món / Pregonamos: Un mercado de canciones infantiles de todo el mundo

 Cantar junts sempre alegra l'esperit i... (il·lustració de Tamara Muller)

De vegades necessitem a l'escola  i a casa cançons infantils per cantar i ballar amb els xiquets i xiquetes. Podem tirar mà de les cançonetes que coneixem i, també, del nostre ric folklore. Però hi ha un grapat de cançons d'arreu del món a les que podem accedir a través d'internet. Cercar un tema concret per la xarxa de vegades és una tasca difícil, doncs quan busquem un tema no hi trobem (però hi ha) i altres vegades, buscant un tema que res té a veure, és quan trobem allò que buscàvem. Doncs... això m'acaba de passar i la troballa l'he trobat tan interessant que penso cal compartir-la i difondre-la.

A la web de Gencat. cat hem trobar una sèrie de materials d'experiències, portades endavant per diferents escoles. Documents que parlem de com es pot treballar la diversitat a l'aula. Per exemple, la coral infantil l’ARC, de Barcelona, va preparar un concert-espectacle, Un mercat de cançons,  que va consistir en organitzar, damunt d’un escenari, una colla de “venedors i venedores” de cançons. El text en vers convida a viatjar de sud a nord, de l’alegria a l’enyorament, de la melangia al joc. El pregó d'aquests venedors de cançons és encantador, escrit per Ester Bonal. Podeu llegir-ho punxant ací (pag. 17 i 18 del document en pdf.) i ací us fiquem una còpia en català i castellà.

Un mercat de cançons

(Ester Bonal)

Bona tarda tingueu tots, estimats espectadors,
Si heu vingut molt afamats i a més assedegats, no ens
demaneu pas raons
Aquí no us vendrem menjar, ni verdura ni melons,
Perquè a aquest mercat, senyors, no s’hi ve pas a comprar
Que només cal escoltar perquè regalem cançons

De més enllà de l’Atlàntic volarem fins al desert,
Terra del càntic dels càntics, de sol i ombra cobert
Un paratge extraordinari d’encanteris i delits
De les mil i una nits i d’algun que altre... dromedari.

Com que això de viatjar ens agrada, però també cansa,
Aquí en teniu una d’enyorança del paisatge i de la llar

O una bona passejada
ficant-se al rovell de l’ou
deixant enrere la calma
tot gaudint de l’enrenou..?
No us ho penseu dues vegades!
Teniu l’oportunitat
de visitar una ciutat,
París, Londres o Rabat.
La que sigui, tant se val,
en això són ben iguals
Trobaríeu arbres al bosc?
A ciutat hi trobareu: Un quiosc.

Tan estrès ja m’atabala, tothom corre amunt i avall
Jo us ofereixo una vall, que amor i tristesa exhala
I agrada a petits i grans.
No em voleu creure? Doncs, apa...

Ja n’hi ha prou de melangia, o acabarem tots plorant!
Si voleu cantar la meva, l’haureu de fer tot ballant
Que una sola melodia, amb el ritme va jugant

I una cançó de bressol
acomiadi l’astre sol
i encengui el ble de la lluna

que a nens de qualsevol raça
lliuri de tota amenaça

Ja és hora d’anar plegant, que l’estona ens ha fugit
I hem anat passant parades de sons que el temps ha esmunyit
I com que això ja s’acaba recollirem l’escampall
I de cançons enllaçades us en farem l’enfilall.

...ens ajuda a difondre la poesia (il·lustració de Tamara Muller)

Un mercado de canciones

(Ester Bonal)

1. Sean todos bienvenidos,
amables espectadores,
las señoras y señores
que hoy aquí han acudido.
Lamentamos informar
que si alguno vino hambriento
y para postre sediento,
no se podrá aquí saciar.
Porque en este mercadillo
no les vendemos membrillo,
ni verdura, ni jamones.
Aquí sólo hay que escuchar,
pues regalamos canciones

2. Atravesando los mares
volamos hacia el desierto,
el del cantar de los cantares
de sol y arena cubierto.
Un paraje extraordinario
de oasis, palmeras, dunas...
de noches las mil y una
y de algún que otro... dromedario!

3. Y puesto que el viajar
nos gusta, mas tambien cansa
aquí va una de añoranza
del paisaje y del hogar

4. Si la morriña os invade
y decidís regresar
también tenemos ciudades:

Madrid, Londres, Bogotá.
No importa de cúal se trate,
en esto no hay distinción.
En la ciudad hallareis
un kiosko en cualquier rincón.

5. Tanto stress, tanto bullicio,
me están sacando de quicio!
Afinad bien los oídos
que este valle es un placer,
goce para los sentidos
que Brahms escribió una vez.

6. Basta de melancolía
o acabaremos llorando.
Si queréis cantar la mía
la acompañaremos bailando,
que una sola melodía
con el ritmo va jugando

7. Ahora una canción de cuna
bajo la luz de la luna
que a niños de cualquier raza
libre de toda amenaza.

8. Es hora de terminar,
que el tiempo ya ha transcurrido
y hay que recoger los puestos
de silencio y de sonidos.
Habrá pues que despedirse
y agradecer la atención
enhebrando las canciones
que oireis a continuación.

En un altre document d'aquest mateix espai, Mes repertori, trobem un grapat de cançonetes infantils que canten xiquets i xiquetes de tot arreu, en diferents llengües. Les lletres de les cançons van acompanyades dels pentagrames, així que són fàcils d'interpretar. Doneu-li una mirada, segur que us pot interessar.

Nocions elementals de vida, escriptura i poesia: Fina García Marruz

Felicitem i li donem l'enhorabona a la poeta cubana Fina García Marruz (La Habana, 1923), guardonada amb el XX Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana, un dels més importants en les terres iberoamericanes. Hem anat llegint la seua poesia, que hem de reconèixer que desconeixíem (quants poemes i poetes ens resta per descobrir!), i hem triat aquest poema que ens encanta per la seua senzilles i per l'intimisme femení que transmet, entre peroles i cassos, cuinant-se a foc lent, com tota bona recepta, com la bona poesia.

Nociones elementales

(Fina García Marruz)

Ah, sabias cucharas,
tenedores de madera, nobles jarros,
aprenda vuestras texturas,
vuestras fieles y viejas amistades
con el fuego de la tarde
y los aposentos más íntimos de la casa,
ah, mis sobrevivientes,
os miro, extrañamente consolada
por esa fidelidad que nos olvida.

Con una chispa de sueños ponemos magia a la infancia

Espurnes, espurnes, moltes espurnes màgiques necessiten les xiquetes i xiquets per omplir els seus ulls de somriure i que, quan els acluquen, segueixen habitant el món dels seus somnis. Espurnes que cal que sembrin els adults amb molta cura, afecte i, com no, de poesia... en cada moment, dia  a dia. Estem vivint uns moments en que tothom va apressa, atrafegat i de vegades no se n'adonem que els xiquets que tenim al nostre voltant el que de veritat necessiten és el nostre temps, compartir-lo, i... unes espurnes de màgia i alegria. Segur que si donem aquestes espurnes, de màgia i de somnis, també apareixeran en la nostra vida.

Con una chispa de sueños

(Adela Sotos)

Con una chispa de sueños

voy hacer una canción

y poner sobre sus ojos

muchas caricias de amor

Con una chispa de sueños

voy a bajar las estrellas

el sol, las nubes y el cielo

y también la luna llena

Con una chispa de sueños

inventaré mil colores

dibujaré un arcoiris

llenito de ruiseñores

Con una chispa de sueños

y otra chispa de paciencia

haré que mis pequeñitos

nunca pierdan la inocencia. 

La il·lustració és d'Anne-Julie Aubry.

Ens presentem als V Premis Espiral Edublogs 2011 i ens agradaria que ens recolzareu / Nos presentamos al V Premio Espiral Edublogs 2011 y nos gustaría que nos respaldarais

Tenim una notícia que comunicar-vos a tots els lectors i lectores d'aquest blog: enguany ens presentem a la V edició dels premis Espiral de Edublogs 2011. Considerem que aquests premis són molt importants dins del món dels bloguers, sobretot, dins de l'àmbit educatiu. Van sorgir l'any 2007 i han anat prenent vol. Són un reflexe del gran dinamisme dels bloguers en educació i una oportunitat fantàstica de descobrir nous blogs, idees interessants, compartir experiències, veure el que s'està treballant a les aules. És un referent i punt de trobada en la blogosfera, no sols educativa .Any rere any hem descobert, gràcies a aquests premis, nombrosos blogs que ens han servit per ampliar el nostre horitzó personal i professional, aplicant els nous coneixements als blogs que porta la Biblioteca per ajudar a difondre'ls a l'escola, a casa, a la biblioteca.

Nosaltres no venim del món de l'educació, sinó de la cultura, i ambdós van lligats en el desenvolupament de les persones. A més, aquest blog va adreçat, sobretot, als mestres i professors per tal d'orientar-los i ajudar-los en la tasca diària de fomentar la poesia en les aules -un gènere que quasi passa desapercebut dins del currículum escolar-; també als pares, la família, primer niu de l'educació i peça clau en la mateixa; i, més directament, als xiquets i joves, motors dels seu propi desenvolupament, nadius digitals, que poden trobar un pessic de sentiment i poesia per a cada dia.

Des de que vàrem començar, allà per l'any 2006, sabem que són molts i moltes les mestres que segueixen el blog, realitzen les activitats que proposem i ens envien els resultats dels alumnes -preciosos poemes plens de frescor i sensibilitat-, compren els llibres que comentem, visiten els enllaços recomanats i ens proposen temes i poemes. Escola i biblioteca compartim objectius comuns, fomentar la lectura entre els xiquets i xiquetes, entre el joves, aleshores tenim que treballar junts i compartir i retroalimentar-se per tal que els camins lectors es troben i estiguen plens de nous lectors, assolint els seus hàbits i enlairant els sentiments a través de la paraula, dels versos, traçant camins d'expressió escrita.

Ens hem presentat als premis i ens agradaria tenir el vostre recolzament. Cóm? Doncs deixant un comentari a l'espai que té el blog dins del premis, aportant la vostra opinió sobre el blog i la seua utilitat dins del camp de l'educació i la cultura. Sembla poca cosa, però la vostra opinió, els vostres comentaris són molt importants. Us fiquem l'enllaç per a poder accedir i deixar els vostres comentaris: 

Poesia Infantil i Juvenil

http://www.espiraledublogs.org/2011/archives/3923

 
Tant si deixeu o no el comentari us agraïm -aprofitem aquest moment per tornar a dir-vos-ho- el vostre seguiment, la fidelitat en la lectura diària dels posts, el calor humà que hi ha darrere de cadascun dels comentaris i correus que en aquests 5 anys heu anat deixant, les orientacions que ens heu donat, les experiències que heu tingut a bé compartir, els poemes que ens heu enviat, la publicitat de l'espai que ens heu fet... Més encara, us agraïm que molts de vosaltres heu anat més enllà de les relacions virtuals i hem pogut estendre una amistat que, mitjançant la poesia, a estès nous fils en les relacions personals. Perquè, no s'oblidem, darrere de cada blog, de cada espai virtual, hi ha persones amb una gran feina al seu darrere, que voluntàriament comparteixen els seus coneixements i experiències, que han descobert mitjançant les xarxes socials una altra manera de treballar, col·lectivament, i que aquest treball reverteix en l'aula, en les biblioteques, a casa. Nosaltres sols fiquem un granet d'arena, amb la poesia, en aquest gran espai que tots compartim.

Gràcies a tots i totes! Sou genials!

La primera il·lustració és un muntatge que hem fet sobre el logotip dels premis Espiral Edublogs 2011. La segona il·lustració és de Robin Crower i la última de Selçuk Demirel.

Un poema per enamorar, de Paloma Sánchez

Suenan cigarras y entre todas un alegro.
Si escucharas mis poemas ya no podrías separarte de mí
el timbre es la magia de la voz
¿Se puede hacer un hombre con estos desperdicios?
una estatua
un aguacero.

El reloj de arena se vacía despacio
en los ojos, en la boca las arrugas de la risa
la resolución de una flecha que avanza
puedo jurar que el deseo me domina
te busco y juego a ser un personaje de novela
recién lavado casi húmedo

Ha amanecido y hoy la tierra brilla más que nunca.

Si escucharas mis poemas ya no podrías separarte de mí.

(Paloma Sánchez)

La il·lustració és de Lauraballa.

Cançons populars de Pasqua: celebrem-ho cantant i jugant!

Per celebrar Pasqua cal seguir les tradicions: sortir al camp, volar el catxirulo, -cometa-, jugar amb els amics, menjar-se la mona, i cantar. Hi ha moltes cançonetes populars de Pasqua per celebrar-la cantant i ballant, entre elles està La xata melindrera, que podem escoltar cantada per Paco Muñoz i una altra versió, La xata merenguera. Esperem que disfruteu de la Pasqua, us mengeu una bona "mona" i canteu molt. Passeu-ho superbé! ona Pasqua a tots i totes!

La il·lustració és de Harry Bilson.

Poesia per Sant Jordi 2011: feliç Dia del Llibre, feliç Sant Jordi... bona lectura!

Poesia per Sant Jordi 2011

View more presentations from Salvia.

FELIÇ DIA DEL LLIBRE 2011

FELIÇ SANT JORDI

BONA LECTURA A TOTS I TOTES, A GRANS I MENUTS !!!

Fem festa: regalem llibres i llegim

Preparant el Dia del Llibre 2011: els carrers s'omplin de llibres, roses i lectors

Amb sol o amb pluja... els nostres carrers estan ja preparats per a la festa del llibre. Perfums de roses i murmuri de gent, llibres per tot arreu esperant als lectors i lectores de totes les edats. Una excel·lent manera de fomentar la lectura és regalar llibres.

L'alè de primavera

(Isabel Barriel)

L'alè de primavera

s'ha instaurat avui al carrer:

els llibres prenen vida

i les roses són milers.

*

Passegen les princeses

i els dracs pels papers;

amb elegants cavallers

a l'escola omplen parets.

*

Quina festa especial:

Jocs Florals i poesies,

contes, llegendes i alegria!

*

Quina festa especial:

a la classe, poesies,

contes, llegendes i alegria!

La il·lustració és de Darryl Brown.

Les roses, protagonistes del Dia de Sant Jordi: poesia de Salvador Espriu

Les roses recordades

(Salvador Espriu)

Recordes com ens duien

aquelles mans les roses

de Sant Jordi, la vella

claror d'abril ? Plovia

a poc a poc. Nosaltres,

amb gran tedi, darrera

la finestra, miràvem,

potser malalts, la vida

del carrer. Aleshores

ella venia, sempre

olorosa, benigna,

amb les flors, i tancava

fora, lluny, la sofrença

del pobre drac, i deia

molt suament els nostres

petits noms, i ens somreia.

La il·lustració és d'Agnes Cecile.

Poesia a Sant Jordi, de Josep M. de Sagarra

 Poema a Sant Jordi

(Josep M. de Sagarra)

Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

La il·lustració és d'Iraida Llucià Bagüés.

El cavaller enamorat: un bes, una rosa i un poema de Sant Jordi

El cavaller enamorat

(Montse Ginesta)

Sóc un cavaller de ferro,

de ferro,

coure i llautó,

però tinc el cor de nata,

de nata, mèl i cotó,

i avui et porto una rosa,

una rosa

i un petó!

Muac!

La il·lustració és d'Anna Berezovskaya 

Refrandragocalendario: refranys draconians sobre els mesos de l'any

Dracs, dragones, dragonots, dragonets... tots revolotegen aquests dies esperant la lluita amb el cavaller Sant Jordi. Són dracs que també tenen el seu propi refranyer. No s'ho creeu? Doncs llegiu el Refrandragocalendario de Carlos Reviejo. Ell els coneix bé i ha arreplegat en aquest poema els refranys que els dracs tenen sobre els mesos de l'any. Humor, poesia i folklore tot amanit amb molta imaginació. Llegiu-ho i ho comprovareu!

Refrandragocalendario

(Carlos Reviejo)

El Dragón busca en enero

el calor de su brasero.

Locos febrero nos tiene,

pues con menos días viene.

El dragón que en marzo vuela

viene el viento y se lo lleva.

Mayo con sus margaritas

las praderas resucita.

Se nos acerca el verano:

lo trae junio de la mano.

Julio siega las semillas

y las pasa por las trillas.

Agosto quema de día

y por las noches resfría.

En Septiembre se nos cuela,

junto al otoño, la escuela.

Cuando llega el mes de octubre,

el dragón su cuerpo cubre.

Noviembre, cuando no llueve,

nos trae sol, hielos y nieve.

Diciembre siempre nos deja

cuando llega Nochevieja.

La il·lustració és de Dasha Gerasimova. Si voleu veure altres il·lustracions de dracs, de tipus molt diferents, visiteu Pinzellades al món.

Núria Albó, poeta... per molts anys!

La poesia, arbre de la vida. il·lustració d'Alice Mason

Núria Albó, gran poetessa catalana i garriguenca, compleix 80 anys. És una data important per celebrar. Per alguns tal vegada passe la data desapercebuda, però altres ho celebraran fent festa i gaudint de la poesia, la millor manera de festejar-ho. Així, al Festival Primavera Poética que es celebra des del 20 d'abril fins al 4 de juny de 2011 a la Garriga -Barcelona- hi ha una exposició i un recital homenatge a Núria Albó i la seua obra. Bosc de mots, l'exposició, recull obres de Miquel Andreu, Alba Ballús, Misael Alerm, Pau Gasol, Mercè Iglesias, Ester Peris, Francesca Riu, Eugeni Sans, Dani Portavella, Núria Segura, Meritxell Soler, Esteve Teixidó i Fina Tuneu. L'exposició s'inaugura el dia 20 d'abril i es pot visitar a la sala d’exposicions Andreu Dameson. Si esteu prop no s'ho podeu perdre! Felicitem als organitzadors per rendir-li a Núria un més que merescut homenatge, al que s'unim des d'aquest raconet. Doneu-li una ullada a les activitats previstes en aquest festival perquè són molt interessants.

I ara ho celebrem tots junts llegint aquest fabulós poemeta primaveral.

L'arbre i la primavera
(Núria Albó)

La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat
tots els arbres han brotat.

Ha bategat altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum

Us invitem a veure dos vídeos: el primer de xiquets i xiquetes de les escoles de la Garriga omplint el passeig del seu poble amb poemes de Núria Albó punxeu damunt l'enllaç per veure'l). El segón, una interessant entrevista a l'escriptora.

Poema de Sant Jordi: preparant la festa gran del llibre

Ja està prop el dia de Sant Jordi, dia de llibres i roses. Comencem la marxa enrere amb aquest poema que Isabel Barriel, amiga i poeta, li dedica a aquest dia. Podeu trobar més poemes de Sant Jordi, poemes sobre el llibre i poemes per al Dia del Llibre en aquest mateix blog.

Poema de Sant Jordi
(Isabel Barriel)

Vas buscant arreu poemes
que t'expliquin novetats
per reviure la festa lletrada
arreu més celebrada.

*
I sols trobes els més clàssics,
només aquells tan consagrats
que ens reciten la llegenda
i es passegen pels altars.

*

Disfressem la princesa amb modelets,
fem ballar el drac a ritme de vals!
que Sant Jordi ens duu alegria,
llibres a dojo i roses per olorar...

*

Jocs Florals amb aromes a les lletres,
i sol i pluja i hores de cultura als carrers,
les lectures col·lectives,
i a les biblioteques la vida excelsa dels humans.

*

Els autors, reis per un dia
signen llibres aquí i allà,
els editors omplen ses arques
i els llibreters fan paquetets.

*

I si no trobes més poemes
fes servir aquest d'aquí:
t'ofereix alegria per a un dia
que és seu de festa des del matí,
acoloreix tots els indrets
i musica el pas d'un munt de gent.

La il·lustració és de Gonçalo Viana. Si necessiteu il·lustrar els poemes amb dracs, princeses i el cavaller Sant Jordi cal que punxeu ací.

La huella de Lorca: còmic sobre la vida de Federico García Lorca

L'editorial Norma acaba de publicar el còmic La huella de Lorca, una novel·la gràfica -còmic- de l'il·lustrador Carlos Hernández i "El Torres" com a guionista. Trobem la biografia d'aquest gran poeta narrada amb els ulls de les persones que el varen conèixer i compartiren amb ell parts de la seua vida.

El llibre està estructurat en 12 parts, cadascuna independent cronològicament però totes inspirades en anècdotes reals de la vida de Lorca. Comença amb la fugida de Granada de la família d'Alfonsito, un personatge creat a partir de les vivències del pare de Carlos Hernández i que el dibuixant fa amic de Federico i els seus nebots, veïns de la Huerta de San Vicente en 1936.

No és una biografia a l'ús, perquè partint d'anècdotes i fets reals es construeixen xicotets relats en els que recreen fets i diàlegs hipotètics. Es nota que darrere d'aquesta obra hi ha un gran procés de documentació, que després reverteix en l'esperit lorquià que és reflexa en el text i les il·lustracions.

Una interessant i diferent manera d'apropar als joves i adults a la figura de Federico García Lorca. Molt interessant!

Miguel Hernández: los colores de la poesía: exposició d'il·lustració i poemes en Gran Canària

La poesia de Miguel Hernández té, en si mateixa, un grapat de colorit que anem descobrint a cop de vers, però ara, a més a més, hi ha una exposició Miguel Hernández: los colores de la poesía, en la que la Biblioteca Insular del Cabildo de Gran Canaria rendeix un homenatge al gran poeta oriolà (entre el grapat d'homenatges que per tot arreu es varen fer a 2010).

Aquesta exposició va ser inaugurada a les darreries de l'any passat, però ara es pot visitar a la Sala d'Exposicions del Museo de Historia de Agüimes, fins el dia 30 d'abril. La visita segur que serà molt interessant no sols per als ciutadans d'Aigüimes -Gran Canària-, també per al grapat de turistes que els visitaran en les vacances d'aquesta Setmana Santa.

L'exposició recull les creacions il·lustrades de 9 artistes que recreen pictòricament la lectura de 9 poemes de Miguel Hernández: la veneçolana Cristina Müller, la canària Rufina Santana, els  Premis Nacionals d'Il·ustració Miguel Calatayud i Pablo Amargo, Pablo Auladell, Rafael Vivas, Jaime Checa, Ramón Trigo i Víctor Jaubert. 

Si teniu l'oportunitat de visitar-la... no se la perdeu!

La poesía: definició versificada d'Abraham Peralta Vélez

Les definicions de poesia són múltiples i cada poeta, cada lector, té la seua pròpia. Al blog hem ficat ja un grapat de poemes sobre la poesia i hui us invitem a llegir aquesta bellíssima definició del poeta mexicà Abraham Peralta.

La poesia
(Abraham Peralta Vélez)

Una rana brincando en la laguna
del alma, corazón verde, colorea.
Una pelota azul como ninguna,
que bota, rebota, crea y recrea.

Una tibia y grandiosa luz de luna.
Unos grillos rebeldes en su aldea.
Una ventana, un barco, una cuna.
Eso y más es la poesía: aletea.

Poesía es aquello que vivimos,
un día muy triste o de alegría,
compartiéndolo contra todo egoísmo.

Poesía es aquello que sentimos
y pensamos, cuidemos la Poesía
y cuidaremos de nosotros mismos.

La il·lustració és d'Archan Nair.

Si me quieres, quiéreme entera... poesia de Dulce María Loynaz

Si me quieres, quiéreme entera...

(Dulce María Loynaz)

Si me quieres, quiéreme entera,
no por zonas de luz o sombra...

Si me quieres, quiéreme negra
o blanca. Y gris, y verde, y rubia,
y morena...

Quiéreme día, quiéreme noche...
¡Y madrugada en la ventana abierta!...

Si me quieres, no me recortes:
¡Quiéreme toda... 0 no me quieras!

La il·lustració és de Jim Tsinganos.