Sembrar la pau, regar-la, veure com creix, anar mimant-la... és extraordinari. De vegades sembla que la violència, en totes les seues cruels vessants, s'assenyore en la nostra societat: en la família, a les aules, a l'esport, a la política. No ens agrada gens, però gens, la violència. Així, volem tenir tot un jardí de pau, amb flors que l'adornen amb els seus colors i bells vestits, i escoltant el cant dels ocells per melodia i acompanyament musical.
Volem la pau al nostre jardí, el jardí de tots: la Terra!
Volem la pau al nostre jardí, el jardí de tots: la Terra!
El jardín de la paz
En el jardín de la paz
hay flores de mil colores,
son anhelos de ideales
que alegran los corazones.
Están verdad y alegría,
el perdón y la amistad,
sueños que paran la guerra,
está solidaridad.
También afecto y nobleza,
sinceridad y utopía,
compartir, honor, ayuda,
respetarse y valentía.
El que labra este jardín
no tiene oficio ni edad;
sólo basta el corazón
para cuidar a la paz.
En el jardín de la paz
ha brotado la ilusión,
se regó con esperanza
y ha salido mucho amor.
En el jardín de la paz
hizo una paloma el nido,
cada uno de sus pichones
lleva una rama de olivo.
La il·lustració és de Jing Jing Tsong.
2 comentaris:
El jardi de la Pau segur que és meravellós...jo en vull un d'igual que aquest, perquè també vull la Pau...
Besadetes,
M. Roser
Compartim el jardí, val? perquè les dos ja compartim el voler la pau.
Bon i llarg cap de setmana, guapetona
Publica un comentari a l'entrada