2.4.11

2 d'abril de 2011, Dia Internacional del Llibre Infantil / 2 de abril de 2011, Día Internacional del Libro Infantil

Hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil, una oportunitat excel·lent per a llegir llibres i compartir lectures, per a visitar llibreries i biblioteques, per a regalar llibres, també llibres de poesia infantil i àlbums poètics. Com sabeu, cada any l'IBBY encarrega a un país el missatge i el cartell per a difondre la lectura entre els xiquets i xiquetes. Aquest any li ha correspost a Estònia: l'escriptora i responsable del missatge és Aino Pervik i l'il·lustrador i creador del cartell és Jüri Mildeberg.
Fem festa! Llegim tots junts, menuts, joves i adults! 
Missatge adreçat a tots els infants del món

«Quan l'Arno va arribar a l'escola amb el pare, ja havien començat les classes.»
En el meu país, Estònia, quasi tothom coneix aquesta frase de memòria. Així comença un llibre. El títol del llibre és Primavera, fou publicat el 1912 i va escriure'l Oskar Luts (1887-1953), un escriptor estonià.
Primavera narra la vida dels infants d'una escola rural d'un poble al final del segle XIX a Estònia. Oskar Luts va escriure sobre els seus anys escolars. L'Arno en realitat és el mateix Oskar Luts en la seva infantesa.
Els investigadors estudien documents antics sobre els quals escriuen la història. Els llibres d'història parlen d'esdeveniments que han passat alguna vegada. En els llibres d'història no s'entén gaire bé com era la vida de la gent senzilla d'aquella època.
No obstant això, els llibres anomenats costumaris recorden fets que no trobem en els documents històrics, per exemple què pensava un noiet com l'Arno quan fa cent anys anava a l'escola. El llibre recorda els somnis dels infants, els seus dubtes, gustos i aficions. També recorda els pares dels nens, com haurien volgut ser ells i tot allò que volien per al futur dels seus fills.
Per descomptat que avui dia també es poden escriure llibres de temps passats i que sovint són apassionants. Però en realitat, un autor d'ara no sent les olors, els gustos, els temors i les preferències dels temps remots. Ell ja sap què ha succeït, tot allò que el futur amagava a les persones d'aleshores.
Els llibres recorden l'època en què han estat escrits. Amb les novel·les de Charles Dickens sabem què li semblava, a un infant, la veda als carrers de Londres a mitjan segle XIX, quan Oliver Twist s'hi passejava. A través dels ulls de David Copperfield – que eren els mateixos ulls de Dickens- nosaltres també veiem tota mena d'individus que vivien en l'Anglaterra de mitjan del segle XIX, quines eren les relacions entre ells i quines eren les idees i emocions en què es fonamentaven. Com David Copperfield és també Charles Dickens, el qual no ha hagut d'inventar res; simplement ho sabia.
Els llibres ens fan saber què sentien realment Tom Sawyer, Huckleberry Finn i el seu amic Jim quan navegaven pel Mississipí al final del segle XIX, en el moment que Mark Twain en narrava les aventures: ell coneixia amb profunditat el pensament de la gent de la seva època sobre els altres, perquè hi convivia. Era un d'ells.
Les obres literàries que han estat escrites en la seva època, quan les persones d'aleshores encara vivien, són les que de manera més autèntica parlen de la gent del passat. El llibre recorda.»
(Aino Pervik, Estònia.
Traducció de Guillermina Gea)


Mensaje dirigido a todos los niños del mundo

“Cuando Arno llegó a la escuela con su padre, las clases ya habían comenzado”.
En mi país, Estonia, casi todo el mundo conoce esta frase de memoria. Así comienza un libro. El título del libro es Primavera, se publicó en 1912 y fue escrito por el escritor estonio Oskar Luts (1887-1953).
Primavera narra la vida de los niños de una escuela rural de un pueblo de finales del siglo XIX en Estonia. Oskar Luts escribió de sus años escolares. Arno es en realidad el mismo Oskar Luts en su niñez.
Los investigadores estudian documentos antiguos y escriben libros de historia según éstos. Los libros de historia hablan de sucesos que han tenido lugar alguna vez. En los libros de historia uno no entiende bien cómo era la vida de la gente corriente de aquella época.
Sin embargo, los libros históricos costumbristas recuerdan hechos que no hallamos en los documentos históricos, como por ejemplo lo que pensaba un chiquillo como Amo cuando hace cien años iba a la escuela. El libro recuerda los sueños de los niños, sus dudas, sus gustos y sus aficiones. También recuerda a los padres de los niños, cómo ellos hubieran querido ser y lo que deseaban para el futuro de sus hijos.
Por supuesto que hoy en día también se puede escribir libros de tiempos pasados y estos son a menudo apasionantes. Pero en realidad, un autor de ahora no siente los olores, los sabores, los temores y los gustos de los tiempos remotos. Él sabe ya lo que ha sucedido, lo que el porvenir tenía velado a la gente de entonces.
Los libros recuerdan la época en la que han sido escritos.
Con las novelas de Charles Dickens sabemos qué le parecía a un niño la vida en las calles de Londres a mediados del siglo XIX, cuando Oliver Twist se paseaba por ellas. A través de los ojos de David Copperfield –que eran los mismos ojos de Dickens– también nosotros vemos toda clase de tipos que vivían en la Inglaterra de mediados del siglo XIX, cuáles eran las relaciones entre ellos y cuáles eran las ideas y emociones en las que se fundamentaban. Como David Copperfield es en gran medida el mismo Charles Dickens, este no ha tenido que inventar nada; él simplemente sabía.
Los libros nos dan a conocer lo que realmente sentían Tom Sawyer, Huckleberry Finn y su amigo Jim al navegar a lo largo del Mississippi a finales del siglo XIX en el momento en que Mark Twain narraba sus aventuras: él conocía profundamente lo que la gente de su época pensaba de los demás, porque él mismo vivía entre ellos. Él era uno de ellos.
Las obras literarias que han sido escritas en su misma época, cuando la gente de entonces aún vivía, son las que hablan de manera más auténtica de la gente del pasado.
El libro recuerda.