Girassol, Giralua: poesia infantil de Leonardo B., des de Portugal

Ens ha encantat  el poema que ens ha regalat Leonardo B, des de la veïna Portugal, sobre el gira-sol, una flor que alegra els camps amb el seu groc, quasi daurat, menejant-se al voltant de l'astre rei.. Un poema original e inèdit d'aquest gran poeta. Gràcies,  un mil·lió de gràcies, Leonardo, amb el teu permís ho comparteixo amb tots els lectors del blog. Creuant l'oceà viatgen aquests gira-sol poètics ficant flaires de primavera en els camps dels infants. Ens uneix la poesia, més enllà de les barreres geogràfiques, culturals i lingüístiques. Preciós!

Girassol, Giralua

(Leonardo B.)

Tenho um girassol que fala

Que gira e dança em torno do sol;

É como a trança que trago

Enlaçada no meu cabelo cor de mel:

- Quando o chamo, é palavra que afago.

Tenho um girassol que brinca

E corre e salta as pocinhas da água do mar;

É como o tesouro que trago

Comigo, a estrela pequena que arrumo ao deitar:

- Quando adormeço já tenho um luar,

E a estrela abrigo.

Tenho um girassol dentro de mim

Que gira e dança e fala de papo cheio;

É meu irmão, minha irmã do meio

O sol que gira pequeno:

- Tenho um girassol que trago comigo,

E comigo vai, comigo veio

Para qualquer lugar.

Tenho um girassol, que gira comigo

Mesmo ao luar!

(Março 2011, 5. Leonardo B.)

La il·lustració del post és de Simona Sanfilippo