Editorial Literatura Vertical: poemes il·lustrats, en vinil, per penjar / poemas ilustrados, en vinilo, para colgar

Hui us volem presentar una nova editorial, diferent i original, que edita poesia infantil però en un suport diferent, en vinil: Literatura Vertical. La proposta es diferent al que estem acostumats, doncs es tracta de ficar poesia a la habitació dels nostres fills i filles. A l'hora de decorar les habitacions infantils ens sembla genial incloure la poesia. Així, la poesia passa des del punt de vista decoratiu a integrar-se dins de la  quotidianitat de la vida dels xiquets.

Vinils pensats perquè xiquets i xiquetes de 0 a 8 anys s'introdueixin a la lectura de manera divertida i amena i sigui una eina pedagògica per a pares i educadors, un punt de trobada entre grans i petits perquè els nostres fills aprenguin jugant. Tots ells estan disponibles en català, castellà i anglès, i darrere de cadascun dels 12 vinils de la primera col·lecció, Lluna de Caramel / Luna de caramelo.

Darrere d'aquest nou i original projecte hi ha un grup de dones joves, amants de la poesia i de la il·lustració, que se'ls ha acudit la genial idea de fer de la poesia un element més dins de l'entorn de la casa. Els poemes són de Maite Mateo. Moltes vegades hem comentat, des d'aquest blog, la importància de difondre la poesia dins de l'àmbit familiar, jugant i sentint, compartint grans i menuts. Ara, a més, podem deixar testimoni als murs, armaris, etc... 

Us fiquem un tastet dels poemes que ja hi estan a la col·lecció Lluna de caramel:

Arrels, tronc i branques,
seràs el meu arbre:
ditets que m’agafen,
cos ple de tendror,
uns ulls que floreixen
i em prenen el cor.

o

El porquet de la guardiola
fuig a menjar farigola
que li va bé per a la gola.
El vent bufa des de la mola,
i el porquet de la guardiola
corre tant que ni diu hola,
mira si és mala bestiola!

Noves propostes editorials, nous formats, nous poemes il·lustrats... comencem a prendre consciència de la importància d'enlairar la poesia infantil des de ben menudets. Aplaudim totes aquests iniciatives i els desitgem una fenomenal singladura editorial. Un regal preciós i poètics que cal tenir en compte per als recent nascuts, aniversaris, Reis Mags, etc. Doneu-li una ullada!

El romancero en Valencia, pervivencia de una tradición oral: llibre recopilatori del nostre folklore

Acaba d'editar-se el llibre de M. Amparo Rico Beltran, El romancero en Valencia, pervivencia de una tradición oral. Catálogo y estudio, que està editat pel Museu Valencià d'Etnologia-Diputació de València.Aquest és un estudi molt interessant sobre els romanços populars de la provincia de València en el que s'arrepleguen més de 500 romanços, classificats per temes i territori.

Aquests tipus d'estudi ajuden moltíssim a conèixer i difondre el nostre folklore i són força necessaris. Molts dels romaços són coneguts, però és molt curiós veure com en diferents pobles es canvia tant la versió que sembla un romanç nou.

Us fiquem un tastet: el romanç El poll i la puça, en versió de Guadassuar (tal i com apareix al llibre)

El poll i la puça     es volen casar.

-Com ens casarem,     si no tenim pa?
Respon la formiga     des del formiguer:
- Avant amb les bodes     que el pa jo el duré.

El poll i la puça     estàn preocupats:
-De pa, ja en tenim,     i vi, com ho farem?
Respon el mosquit     de dintre el celler:

- Avant amb les bodes     que el vi jo el duré.

El poll i la puça     estàn preocupats:
- De vi, ja en tenim,     i carn com ho farem?
Respon la guineu     des del galliner:

- Avant amb les bodes     que carn jo en duré.

El poll i la puça     estàn preocupats:
- De carn, ja tenim,     i músics tindrem?
Respon ara el grill     que és molt cridaner:

- Avant amb les bodes     que jo sonaré.

El poll i la puça     estàn preocupats:

- De músic tenim     ballador tindrem?
Respon el gripau     perque és molt lleuger:

- Avant amb les bodes     que jo ballaré.

El poll i la puça     estàn preocupats:

- Ballador tenim,     i amb qui ballarà?
Respon la rateta     de dins del graner:
- Lligeu-me els gatets     que jo ballaré.

Us fiquem un vídeo sobre la cançoneta, malgrat que no és de la mateixa versió.

La Guerra de los Mundos: quina por de poesia!

Sentir terror del que desconeixem és prou usual, però si ho racionalitzem se n'adonem de l'absurd de la pròpia por i açò ens fa riure. Llegiu el següent poema, de Miguel Gaya, basat en el terror que produeix  la lectura de l'obra La guerra de los mundos, de Wells (o la seua visualització cinematogràfica). És tan boig i exagerat que, en aquest cas, ens proueix a nosaltres un somriure. I és que el límit entre la rissa i la por, de vegades, té un fil molt prim.

La guerra de los mundos
(Miguel Gaya)

Oh madre que los marcianos
del Señor Wells ya no me acechen
Que los nocturnos
los embozados
no me persigan. No me maniaten
asfixien señalen con su
arma eléctrica del daño
Que los marcianos malvados
que pueden
desembarcar en medio
del terror de la noche
no me quiten lo amado
las uñas
el aliento con
bolsas de celofán
Yo no quiero
a los marcianos
del Sr. Wells
No los quiero
aquí.

La il·lustració és de Sergey.

Infant visual poetry / Poesia visual infantil

Ja feia temps que no xerraven al blog de la poesia visual. Hui ho volem fer, però en anglès. Per què no aprofitar les classes d'anglès per crear poemes visuals? En aquest cas el més important és el que volem dir i com ho diem plàsticament, en qualsevol llengua.

A la capçalera del post teniu un poema visual sobre la dutxa -shower-, del llibre Splish splash de Joan Bransfield Graham (editorial Houghton Mifflin Harcourt), amb les il·lustracions de Steve Scott. Ens pot servir de model per crear els nostres propis poemes visuals.

El abuelo de las manos grandes: poesia en homenatge als avis

Ens agraden els versos que fan referència als avis, als nostres majors. Si punxeu damunt de la imatge podreu llegir millor el poema de Luciano Saracino, il·lustrat per Sebastian Barreiro, que es tot un homenatge als seus avis: El abuelo de las manos grandes.

Defensa de l'alegria, amb poesia

Defensa de la alegria

(Mario Benedetti)

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría.

La il·lustració és d'Amélie Thiébaud

Pissiganya: revista de poesia infantil en català

Hui us volem recomanar un lloc molt interessant, d'aquests que cal afegir als nostres favorits. Parlem de la revista de poesia infantil Pissiganya.  Qui hi ha al seu darrere? Doncs dos amants de la poesia infantil, Andreu Galan i la poeta Martina Escoda (felicitacions als dos pel projecte).

Què és Pissiganya? És una revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes, en català. Si, si, heu llegit bé, està escrita per xiquets que hi participen, directament a través de les seues escoles. Poesia infantil feta per poetes infantils. El seu objectiu és fomentar la creativitat poètica i, a més, que els seus versos s'enlairen entre els propis xiquets. Ja hem dit i repetit moltes vegades al blog que cal fomentar la lectura i escriptura poètica des de menudets i anar fomentant-la al llarg de tota l'escolarització, amb il·lusió, amb estima i imaginació, jugant amb la paraula i els versos, passant-ho divertit, poc a poc però sense aturar-se. Fins que els menuts i joves no descobreixen en la seua vivència personal què és la poesia aquesta no formarà part de les seues vides i som els adults, implicats d'una o altra manera amb la seua educació, els responsables d'aquesta formació poètica.

Sembla que no i té importància, però llegir els seus poemes i els poemes dels companys, o d'altres companys desconeguts, incentiva molt la creació literària. No es tracta de crear un poema per a que a classe se'ls fique una nota, es tracta de crear la necessitat d'escriure poesia, de que aquesta ens ajude a expressar els nostres sentiments, de trobar allò que va rondinant-nos pel cap en un versos escrits per altres xiquets i xiquetes. No és fàcil trobar aquest poemaris infantils per la xarxa, així que teniu una oportunitat molt interessant de poder-ho fer.

I quin és el perquè del seu mot, Pissiganya? Es tracta d'un joc infantil que consisteix bàsicament en el següent:

Els xiquets s'asseuen a terra formant un rogle, amb les cames obertes i tocant-se, únicament, per les plantes dels peus. Llavors comencen a cantar i un dels xiquets, al ritme de la música, va tocant tots i cadascun dels peus dels jugadors. El peu que coincideix amb la darrera síl·laba de la cançó, s'ha d'amagar sota el cul. Així, el jugador que amaga els dos peus, queda eliminat del joc. El guanyador, per tant, serà qui es quede amb algun peu sense amagar.

Pis, pissiganya, oli de la ganya,

xica melinguera obri'm eixa porta.

Mare que no puc, que tinc la mà encordada.

Qui te l'encordà?

El rei i la reina que passen per ací,

amb un plat de xulles

i un barral de vi.

Passarem per Castelló,

posarem el peu dins del calaixó.

Així que us recomanem que entreu a Pissiganya i s'inscriviu (és gratuït) i comenceu a participar amb els poemes dels vostres alumnes. A més, tenen un apartat adreçat especialment als mestres on es recomanen llocs web, articles sobre poesia infantil, llibres, etc. Podem enviar també les nostres experiències poètiques i compartir-les.

A que espereu... entreu i participeu!!! Impliqueu als vostres alumnes! Aquests tipus d'experiències col·lectives, aprofitant internet i les noves tecnologies, són molt enriquidores i motivadores. Aprofitem-se i fomentem la poesia.

Papallones poètiques per celebrar el Dia de la Dona Treballadora / Mariposas poéticas para celebrar el Día de la Mujer Trabajadora

Hui, 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, volem proposar-vos una activitat poètica molt sencilla: crear papallones plenes de besades per a fer un homenatge a totes les dones que treballen: a casa, amb la ploma, amb les màquines, amb els pinzells, amb les fregones, amb el tractor, amb l'ordinador, amb el martell... Dones grans i joves que dia a dia, amb el seu treball, en casa i fora de casa, fan que totes les coses vagin bé. Dones que, de vegades, semblen portar una vida invisible, però que sense elles res seria el mateix.

Us proposem crear papallones poètiques / mariposas poéticas. L'objectiu és regalar color i poesia, recordar-se'n i agrair la gran llavor que fan les dones que tenim al nostra voltant.  És força fàcil. En primer lloc cal pensar a quina dona anem a regalar la papallona i com li diuen. Partint del seu nom escriurem uns versos amb aquesta estructura:

Una besada per a Dolors / Un beso para Dolores

la millor entre les flors / la mejor entre las flores

*

Una besada per a Violeta / Un beso para Violeta

i un perfum amb ampolleta / y un lazo para la coleta

*

Una besada per a Rosa / Un beso para Rosa

  d'abraçades olorosa / con vuelo de mariposa

*

Una besada per a Cèlia / Un beso para Celia

i de regal una camèlia / y de regalo una camelia

*

Una besada per a Maria / Un beso para Maria

i una abraçada li donaria / y un abrazo le daría

*

Una besada per a Lluïsa / Un beso para Luisa

i moltes flors per a la camisa / y muchas flores para la camisa

*

Una besada per a Susanna / Un beso para Susana

guapa, llesta i molt ufana / guapa, lista y muy ufana

Són rodolins que fem partint del nom. Podem fer tantes rimes amb els noms com papallones anem a regalar. Hi ha noms que tenen una rima difícil, així tan sols canviarem el nom de lloc per tal que puguem rimar:

Una besada a Lluïsa, la guapa, / Un beso para Luisa, la guapa,

abraçades i colors en la solapa / abrazos y colors en la solapa

 Després anem a confeccionar la papallona. Podem fer-ne de moltes maneres, però la manera més senzilla és agafar una fulla, doblar-la per la meitat, dibuixar la silueta que més ens agrade i retallar-la. Si fem el mateix, però amb tres mides, tindrem una papallona com la que surt a sota. En aquest cas podem utilitzar per a cada mida un color diferent i en el d'enmig escriurem el poema, de manera que estiga mig amagat entre les ales de la papallona. Cosim les tres capes amb una grapa i ja està.

Podem fer altres models de papallones i ficar els versos escrits al voltant de la vora de les ales.

O fer un model de cartolina i sobre les ales anar formant el poema amb lletres retallades dels periòdics.

O podem fer papallones amb papiroflèxia, o amb teles, etc... Podem fer tot allò que vulgem, amb la nostra imaginació i les nostres mans. El més important és que aprofitem cada dia per a regalar poemes i poesia, per a valorar la gran tasca que per tot el món estan portant les dones, per a reconèixer-la i agrair-la. Hui és un dia com qualsevol, però si deixem volar papallones poètiques amb besades segur que ficarem al rostre de moltes dones un gran somriure.

Li Qingzhao, poetessa xinesa del segle XI

Lavando la arena del arroyo

(Huan Xi Sha, de Li Qingzhao)

Su rostro

          como una flor de loto

se abre en una sonrisa

el humo del pato de jade del pebetero

vuela hasta su mejilla también perfumada

mirada de olas que apenas se turban

y traslucen sus pensamientos

de perfil

          con un gesto sentido

lleno de gracia y de encanto

ella escribe sobre un papel

       el secreto de su corazón:

«cuando la luz de la luna

          desvíe la sombra de todas las flores

                      ¡amor mío!

                                 regresa »

La il·lustració és de Shikakui-Hako

Una escala de poesia de la Terra a la Lluna

Un graó, dos graons, tres granos... una escaleta que puja fins a la lluna, d'estrella en estrella, fins el nocturno món de la màgia.

En un trozo de papel

(Antonio García Teijeiro)

En un trozo de papel
con un simple lapicero
yo tracé una escalerita,
tachonada de luceros.

Hermosas estrellas de oro.
De plata no había ninguna.
Yo quería una escalera
para subir a la Luna.

Par a subir a la Luna
y secarle sus ojitos,
no me valen los luceros,
como humildes peldañitos.

¿Será porque son dorados
en un cielo azul añil?
Sólo sé que no me sirven
para llegar hasta allí.

Estrellitas y luceros,
pintados con mucho amor,
¡quiero subir a la Luna
y llenarla de color!

Negra sombra: poesia d'amor de Rosalia de Castro en veu de Luz Casal

 Des de Galícia, amb la poesia de Rosalia de Castro i la veu de Luz Casal, volem compartir amb tots vosaltres aquesta preciosa cançó, un poema d'amor que ens atrapa des dels seus primers versos i acordes. Fantàstic!

Negra sombra

(Rosalia de Castro)

Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pé dos meus cabezales
tornas facéndome mofa. 

Cando maxino que es ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa. 

Si cantan, es ti que cantas,
si choran, es ti que choras,
i es o marmurio do río
i es a noite i es a aurora. 

En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.

Negra sombra
(traducció al castellà - Mónica B. Suárez Groba)

Cuando pienso que te fuiste,
negra sombra que me asombras,
a los pies de mis cabezales,
tornas haciéndome mofa.

Cuando imagino que te has ido,
en el mismo sol te me muestras,
y eres la estrella que brilla,
y eres el viento que zumba.

Si cantan, eres tú que cantas,
si lloran, eres tú que lloras,
y eres el murmullo del río
y eres la noche y eres la aurora.

En todo estás y tú eres todo,
para mí y en m misma moras,
ni me abandonarás nunca,
sombra que siempre me asombras.

La il·lustració és d'Hashimoto Reina.

Pais do carnaval: carnaval brasiler

Si hi ha un país on carnestoltes és la seua festa aquest és Brasil. La samba, el ball, el color, la música, la gent, l'alegria... qui poguera estar hui allí!

País do Carnaval

(Vice-Versos)

Atenção senhoras e senhores

Bem-vindos ao Brasil

O país do carnaval

Escute o som brasileiro

Vem que vai gostar

Do som do pandeiro

Vem se contagiar

Com a ginga do brasileiro

E depois espalhar

Pro mundo inteiro

Vem que vai entender

O que é que brasileiro tem

Vem que vai entender

Porque é que somos tão felizes

Vem que vai entender

Porque que aqui tudo é tão bonito

Porque tem carnaval

Carnaval no Brasil

Porque tem carnaval

Carnaval no país

Escute o som brasileiro

Vem que vai gostar

Do som do pandeiro

Vem se contagiar

Com a ginga do brasileiro

E depois espalhar

Pro mundo inteiro

Vem que vai entender

O que tem de belo no Brasil

Vem que aqui tem sol

Muita praia tropical

Vem que aqui

A música faz festa no país

País do carnaval

Carnaval no país

...

La il·lustració és de Crisvector.

Mujer y madre africana: versos per la llibertat, la justicia i la feminitat

Un nou poema de dones, aquesta vegada de la poetessa d'Eritrea Elisa Kidane. Versos que homenatgen a la dona africana actual, amb tots els seus problemes i patiments, i la seua situació en un món de pobresa, organització externa, manca de justícia i llibertat. Un poema de denúncia social.

Mujer y madre africana

(Elisa Kidane)

Mientras el sol ardiente

quema impetuoso tu rostro

que tratas de proteger con tus manos.

Mientras la arena

quema tus pies desnudos

que hunden sus pasos

con la esperanza de dejar huella

de una historia infinita.

Mientras el cántaro rebosante de agua

encorva tu espalda pero no tu corazón,

deseoso de apagar la sed

de los que amas.

Mientras tu vientre

esconde, nutre y protege

el enésimo fruto de tu anhelo,

de un amor más verdadero y humano...

Otros, extraños y lejanos a ti,

a tu mundo y a tus problemas,

que nunca te han visto

ni saben quién eres...

Otros hacen programas

para dirigir tu futuro

y deciden según sus esquemas

cómo y cuándo tendrás que ser Madre.

Otros, usurpando tu derecho de palabra,

pensamiento y opinión,

codifican según sus intereses tu silencio,

pisotean tu dignidad de mujer

e ignoran tu privilegio

de Madre de la Humanidad.

Entonces,

mientras el sol ardiente

quema impetuoso tu rostro,

una fuerza nueva te nace dentro

y te empuja a apresurar el paso

para dar vida a tu sueño milenario

de justicia y liberación.

La il·lustració és de Michele Cammarano.

El mundo de Frika: un blog d'una xicoteta gran poeta

La vena poètica surt quan sembrem poemes i arrelem versos en la vida quotidiana dels xiquets i xiquetes. Els primers contactes amb la poesia, des de la família, són molt importants i seguir amb el joc poètic, a l'escola i a casa, és fonamental. Allò que no difonem és difícil que surta per "generació espontània".

Hui us volem ficar un exemple de com la poesia dels xicotets gran poetes van enlairant-se per la xarxa. Doneu-li una ullada al blog El mundo de Frika, una xiqueta de 9 anys que va penjant els seus  escrits i pensaments, a més d'un preciosos acròstics. És un exemple perfecte del que ens agradaria trobar per la xarxa. Aprofitem per a felicitar a Frika i l'animem a continuar amb els seus escrits i poemes. Llegir i escriure, tot un. 

D'aquest blog hem copiat dos acròstic que us serviran de tastet poètic:

Casa
(Frika Alonso)

Cielo de risas , nubes blanditas en las que dormimos
Amor y besos en los que vivimos
Sorpresas que te envuelven mientras creces
Abrazos acogedores en los que puedes vivir

*
Abrazo

(Frika Alonso)
Amor para acogerte
Besos listos para que alguien venga
Risas sonoras y bonitas
Alguien que te espera con los brazos abiertos
Z(c)epo grande que libera a los peces que coge
Ola que te moja de la felicidad del mar

A la mesura de les teues coses: poesia de Teresa Pascual

 

Teresa Pascual és una poetessa valenciana que ens agrada molt. Dins dels poemes de dones que anem ficant aquests dies, volem hui compartir amb vosaltres un versos que ens han encantat:

A la mesura de les teues coses

(Teresa Pascual)

A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara-vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l’aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones en l’arena—
tota la sal fixada a la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vent de sal,
a la sal de la pell de les paraules...
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els dolors dels dies sense llum,
cada pam de l’espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.

La il·lustració és de Laurie Shuran Meseroll.

Señal: nou llibre de poesia juvenil de Raúl Vacas

Acabat de coure està el nou llibre de Raúl Vacas, Señal, publicat per la nova editorial santanderina Mundanalruido. Amb aquest llibre l'editorial enceta una nova col·lecció de poesia, a la que li donem la benvinguda i li desitgem moltes, moltes vendes i molts camins a nous lectors.

Els versos del llibre són un cant punyent i poètic a la solitud, a l'amor i a la mort, tres punts centrals en les nostres vides. Un llibre que feia temps esperàvem d'aquest poeta i que no ens ha decebut. Cal anar prenent nota i llegir-lo.

Les il·lustracions de Sara Morante li donen a tota l'obra un caire molt interessant, innovador i juvenil. Ens agrada!

Una lectura molt recomanable! Us fiquem un tastet del que podeu trobar a les seues pàgines (justament aquest poema ens fa pensar en els diferents dictadors-bàrbars que ara estan caient per diferents països).

La soledad del bárbaro

(Raúl Vacas)

La soledad del bárbaro es, tal vez,
la más secreta de las soledades.

Los ojos de sus víctimas, vacíos de respuestas,
son la prueba inequívoca
del odio con que sueñan a diario,
de lo inútil y oscuro de sus crímenes,
del amor disecado en su recuerdo.

Porque sólo el tiempo salvaguarda sus secretos
más íntimos e inconfesables.

Sólo la sangre adulta de sus ojos,
la rabia que heredaron de algún dios
desposeído y sin arcilla
o el llanto que jamás usaron,
les hace vulnerables a la vida.

Puede que un día de tormenta
el más humano de los bárbaros,
deje en el rostro de su víctima
su tacto arrepentido.

Tal vez una emoción o un sueño
le destrocen un día, de repente,
el cálculo perfecto.

Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños 2011

De nou a sortit la convocatòria del Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños 2011. És un dels guardons de poesia infantil més prestigiosos internacionalment, així que us animem a participar. Ens encantaria que alguns lector/lectora d'aquest blog fora el guanyador d'aquest any.

Bases

1.La presente convocatoria tiene carácter internacional. Podrán participar todos los escritores que lo deseen, sin importar su lugar de residencia o nacionalidad, con un libro de poesía en lengua española destinado a los niños.

2. Los interesados en participar en el certamen deberán enviar un libro de poesía para niños, con tema y forma libres, de entre 10 y 50 cuartillas.

3. Cada envío constará de TRES tantos engargolados, firmados con un seudónimo diferente inclusive del seudónimo literario habitual del autor. Los originales deberán ser en su totalidad inéditos.

4. Adjunto al trabajo, en un sobre cerrado, se enviará una nota informativa con:
• El nombre del autor
• Sus datos de localización (domicilio completo, teléfono y correo electrónico, en su caso)
• Una nota biobibliográfica de una cuartilla como máximo
En la parte exterior del sobre debe escribirse el seudónimo y el nombre de la obra concursante. En ningún caso se devolverán originales.

5. Las obras presentadas no deberán estar participando en otros concursos ni en espera de aprobación o dictamen para su publicación en ningún medio o soporte.

6. No hay límite de originales por concursante. Se podrá participar con el número de originales que se desee, amparado bajo distintos seudónimos. La participación en el concurso hace explícita la aceptación de estas bases.

7. El plazo límite de envío para las participaciones al premio será el viernes 1 de julio de 2011. Para los trabajos que se reciban posteriormente, se tomará en cuenta la fecha de envío.

8. Los participantes deberán enviar el material descrito al siguiente domicilio:
FUNDACIÓN PARA LAS LETRAS MEXICANAS, A. C.
Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños
Liverpool 16, Col. Juárez,
Delegación Cuauhtémoc, México, D. F.
C. P. 06600, México.

9. El jurado dictaminador estará integrado por tres personas de reconocido prestigio literario. Su composición será dada a conocer hasta la fecha de publicación del resultado y su fallo será inapelable.

10. El resultado del concurso será dado a conocer a más tardar en el mes de octubre de 2011.

11. El premio será entregado en la fecha y lugar que determine la Fundación para las Letras Mexicanas.

12. Adicionalmente, la Fundación patrocina el traslado y estadía del autor del libro ganador para la ceremonia de premiación.

13. Cualquier caso no previsto en la presente convocatoria será resuelto por la Fundación para las Letras Mexicanas.

14. El premio único e indivisible consistirá en $200,000.00 (doscientos mil pesos mexicanos) y la edición del libro en el Fondo de Cultura Económica, bajo sus características editoriales.

15. La Fundación para las Letras Mexicanas y el Fondo de Cultura Económica podrán atender la recomendación del jurado, en su caso, para la publicación de otros libros que, habiendo participado en el certamen, no hayan resultado ganadores. La contratación, en este caso, se norma por la Ley Federal de Derechos de Autor de México. 

La il·lustració és d'Hélène Terlien.

Viure per escriure o escriure per viure: poesia de Nimia Vicéns

Hui us fiquem un altre poema escrit per una poetessa, Nimia Vicéns, que ens parla del procés de l'escriptura poètica i com aquest va lligat a la pròpia vida. 

Ars

(Nimia Vicéns)

No escribo sin vivir,
por eso cuando escribo
—si es que se forma en verso lo vivido—
verso de vida es
que no lo escribo.
Mas en la esencia fina
que mana de la flor
sobre la espiga
ya no está la raíz
que le dio vida.

La il·lustració és de Zachary Flagg Baldus.

Poemario de mujeres: web de poesia de dones

Comencem el mes de març i a partir de hui, fins el proper dia 8 de març, anirem penjant poemes escrits per dones, de diferents països i èpoques, per tal de celebrar, vers a vers, el Dia de la Dona.

Volem recomanar-vos, per introduir el tema, una web que està dedicada tota a difondre poesia escrita per dones: Poemario de mujeres. Un lloc interessant que va creixent dia a dia. Doneu-li una ullada!

D'aquest lloc hem copiat els versos de la poeta gaditana Cecília Quílez Lucas.

Nana

(Cecilia Quílez Lucas)

Narciso de chocolate

caliente, raso,

deshoja tus pliegues

duros y altos,

así que el néctar

desdoble al tallo.

Devuelve al hombre

su dulce abrazo

y hazle una cuna

de pétalos blandos.

La il·lustració és de Sarah Wyman.

Cançons de carnestoltes / Canciones de carnaval

Aprofitem aquests dies de carnestoltes per cantar i ballar, també a l'escola. Al blog ja hen anat ficant moltes cançons de carnestoltes, però ací en teniu unes quantes més (en castellà i català) per seguir, amb bona marxa, el ritme d'aquesta festa.

Ya llega el carnaval

El carnaval

Carnavalito

Mi disfraz

En Carnestoltes

El carnestoltes

FELIÇ CARNESTOLTES A TOTS I TOTES !!!

FELIZ CARNAVAL A TODOS Y TODAS !!!

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell

Què estem fent malament per a que la natura no segueixa el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps rebolicat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estem obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trobem fantàstic fer-ho amb la poesia.

Què passa?

(Marc Granell)

Què passa

que ara

el riu

ja no és riu,

la pluja

no plou

i el sol

no somriu?

Què passa

que ara

l'hivern

sembla estiu,

la flor

no fa olor,

l'ocell

no té niu?

Doncs passa

que ara

ningú

ja no viu

seguint

la raó,

sinó l'or,

rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

Ensumo primavera entre el sol de febrer

Un diumenge esplèndid, bonic, assolellat. Un dia per passejar, per descobrir entre el fred de l'hivern els primers sons de la primavera. Quines ganes tenim ja de veure tot el seu rostre!

Ensumo primavera

(Isabel Barriel)

Ensumo primavera

a la brisa de ciutat,

a la vida que xiscla,

a les flors dels prats,

a la lluna que ens mira,

a l'albada que matina,

a les nits canviants.

Als núvols d'escultura,

a l'onatge del mar,

a la mirada que brilla,

al futur, a un pas.

Ensumo primavera

veient l'almanac,

que les fulles volen

i l'hivern se'n va.

La il·lustració és de Gwenda Kaczor.

Los pedos del gigante: poesia amb soroll i flaire d'humor

De pets i flaires pudents va hui el post. Aquests temes escatològics sempre fan les delícies dels menuts i provoquen un gran somriure. Aquesta vegada, a més, parlem de grans pets atronadors, doncs són d'un gegant.

Los pedos del gigante

(Carmen Gil)

Suena el pedo de un gigante

como el de siete elefantes

y se oye más que un trombón

en toda la población.

Un médico de Alicante

le ha dicho que no se aguante.

El ogro sufre de gases

y los tiene de dos clases.

Los que no huelen son gordos

y dejan a todos sordos.

Los discretos, perfumados;

y los dejan mareados.

Muy concentrado, el galeno,

le da unremedio muy bueno

al ogro chisgarabís:

siete bolitas de anís.

Esta receta brillante

alivia al pobre gigante

y le cura, con urgencia,

su ruidosa flatulencia.

La il·lustració és d'Adrian Tans.

Canción de Carnaval: per començar a animar-se cantant i ballant

Segur que esteu preparant-se per a sortir en Carnestoltes. Quina festa més divertida! La música, el ball, les disfresses, les màscares, la bona companyia... a bon ritme i poesia: Carnestoltes. Fiquem una cançoneta per començar a posar ambient (si punxeu ací la podreu escoltar). Per cert, de què és disfresseu aquest any?

El Carnaval

(I. Claudio / J. Sanjuan)

Con telas y un antifaz,
me voy a hacer un disfraz,
un gorro y una peluca,
cualquier cosa me valdrá.

No sé de qué me voy a disfrazar,
(estr.)
porque vale todo en carnaval.
(bis)

De princesa, de pirata,
Campanilla o Peter Pan,
de araña o de mariposa,
con alas para volar.

(estribillo)

La il·lustració és de Kelly Lish.

Naranja, poesia de Mahmud Darwix

Si hi ha una fruita típica de València i de l'arc mediterrani és la taronja. Per la seua forma i color, les taronges sembles xicotets sols vegetals, fiquen alegria en punts de color a l'horta valenciana. Però... millor llegiu el poema de Mahmud Darwix:

Naranja

(Mahmud Darwix)

Naranja, el sol se adentra en el mar

y la naranja es candil de agua en árboles fríos.

Naranja, el sol pare al niño dios del ocaso

y la naranja, una de sus doncellas, contempla al desconocido.

Naranja, el sol vierte su jugo en la boca del mar

y la naranja teme la boca del hambriento.

Naranja, el sol se adentra en el turno de la eternidad

y la naranja goza de la loa de su asesino:

Fruta como semilla del sol,

se pela con la mano y la boca, de sabor ronco,

de perfume locuaz, de jugo borracho...

Su color es único,

se lo presta al sol durmiente.

Su color es su sabor: agridulce,

rico en energía de luz y vitamina C.

¡No peligra la poesía

si balbucea, o porque yerre

magníficamente en los símiles!

La il·lustració és de Vito Cano.

Lluvia de colores y poesía / Pluja de colors i poesia

Per aquestes terres està sent un hivern sec, ventós... la pluja quasi ha passat de puntetes per ací.; però ja tenim ganes de retrobar-se amb la primavera (tal vegada molt més plujosa). Comencem a donar-li la benvinguda a la pluja, que fica colors i versos a la primavera.

La lluvia tiene un pincel

(Luz del Olmo)

La lluvia tiene un pincel
y quiere pintar un cuadro.
El cuadro de despedida
al invierno frío y largo.

Nubes grises difuminan
el rojo de ciertos llanos
y el verde que está meciendo
las canciones de los pájaros.

Modelan algunos surcos
lágrimas de despedida.
La sonrisa va naciendo
en busca de nueva vida.

Si tengo cierta tristeza
puedo llorar y llorar,
que un cuadro de primavera
el agua me va a pintar.

La il·lustració és de Jeff Rogers.

Poesia i il·lustració des de Brasil: un cant a la imaginació i la fantasia

Ja hem vist en altres post d'aquest blog com, de vegades, els il·lustradors s'inspiren en poemes i poetes que els agrada per crear la seua obra. 

Des de Brasil, Maria Cininha -una il·lustradora que ens encanta- s'ha inspirat en els versos de l'escriptora brasileira Sylvia Orthof i la seua poesia Janelas encantadas, per crear una preciosa il·lustració. Què us sembla? Imaginació, colors i poesia a ritme brasiler.

Janelas encantadas

(Sylvia Orthof)

Fada Sempre-Viva mora numa casa que também é fada:
é uma casa-fada com janelas encantadas.
As janelas abrem-se sobre
paisagens que imaginamos.

A janela daqui
mostra um lugar
cheio de borboletas.

A janela dali mostra um céu estrelado,
com lua, dragão
e astronauta.

A janela do meio mostra o pensamento.
E como o pensamento é coisa de repente,
a janela abre para o branco.
Quem olhar por ela pensa o que quer.

La traducció, aproximada, de la poesia és:

Finestres encantades

(Sylvia Orthof)

Fada Sempre-Viva viu en una casa que també és de fades:
és una casa-fada amb finestres encantades.
Les finestres s'obren a
paisatges que ens imaginem.

La finestra d'ací
mostra un lloc
ple de papallones.

La finestra d'allà mostra un cel estrellat,
amb la lluna, el drac
i l'astronauta.

La finestra d'enmig mostra el pensament.
I com que el pensament és cosa de sobte,
La finestra s'obri en blanc.
Qualsevol que busque pense el que vulga.

 
La il·lustració és de Maria Cininha.