Les oronetes anuncien la primavera amb la seua vinguda, també la tardor i el fred amb la seua marxa. Van buscant el bon temps i això les fa viatjar ben lluny. Amb un poc de melancolia els diem adéu, fins la primavera, i els desitgem que allà on el seu vol les porte vagin enlairant també la poesia als xiquets i xiquetes.
L'oroneta
Tic-tac, tic-tac, fa el rellotge...
i cau una fulla de cada roser.
L'oroneta emprèn la volada
i m'ha dit:-Tornaré!
Ara fuig amb altres companyes
al país on el sol
tot l'hivern és més clar.
Tornarà quan els arbres rebrotin
i a la meva teulada
el seu niu refarà.
Fins que un altre tic-tac me la torni,
com l'haurè d'enyorar.
La il·lustració és de
2 comentaris:
Les sis orenetes
En el carró,
ben enfeinadetes,
hi ha sis orenetes
mig guaitant el sol.
Un núvol traïdor
els fa mala cara,
l'estiu s'acomiada
en plena tardor.
Vora la finestra,
ben a prop de l'àvia,
un minyó demana:
el tornar a la festa
del conte i del foc.
I de dalt del fil,
les sis orenetes
aprenen les presses
del voler fugir.
Les sis orenetes
En el carreró,
ben enfeinadetes,
hi ha sis orenetes
mig guaitant el sol.
Un núvol traïdor
els fa mala cara,
l'estiu s'acomiada
en plena tardor.
Vora la finestra,
ben a prop de l'àvia,
un minyó demana:
el tornar a la festa
del conte i del foc.
I de dalt del fil,
les sis orenetes
aprenen les presses
del voler fugir.
Publica un comentari a l'entrada