Ens ha encantat el nou llibre que ha editat Juan Kruz Igerabide, Zumo de granadas y un tic tac. Cuerpoemas II, de l'editorial Pearson Alhambra (dins de la seua col·lecció Serie Morada), amb unes fantàstiques il·lustracions d'Elena Odriozola.
Tots els poemes del llibre giren al voltant del cos humà. És com si amb els versos es formara un trencaclosques anatòmic que, al llarg de la lectura del llibre, anaren forman un tot, un cos que pren vida. Trobe molt original la manera de presentar els poemes des del punt de vista de les estrofes i del contingut. La musicalidad dels poemes s'uneix a una gran sensibilitat i certs tocs d'humor. Un llibre molt interessant per endinssar-se en l'anatomia humana amb la poesia.
Cuerpoema
(Juan Kruz Igerabide)
Mi cuerpo es un poema
que se deja mimar,
un saquito de huesos
que me cruje al rimar.
Mi cuerpo es un espejo
que se deja mirar
un reflejo de la luna
que tirita al brillar.
Mi cuerpo es un poema
que se deja hilar,
un rollito de carne
que se lee al girar.
*
Cuerpoema
(Juan Kruz Igerabide)
Cuando me corto el pelo
en otoño
voy deshojándome
*
La trompa de Eustaquio
(Juan Kruz Igerabide)
Un tobogán
del oído a la garganta
baja a rataplán.
Se llama Eustaquio
Si me sueno las narices,
Eustaquio agarra su trompa
y toca marchas felices
*
Cuerpoema
(Juan Kruz Igerabide)
Cuando me río,
un delfín en mis tripas
salta del mar
*
Adivinanza tajú-tajú
(Juan Kruz Igerabide)
Traquetea por la tráquea
con un runrún acotorrado
un tren que transporta oxígeno
popr un túnel embarrado
cruza bronquios como ramas
y bronquíolos de emparrado
hasta las uvas de los alvéolos
con motor descacharrado.
Silba, arranca el tren, tose...
¡La que me he agarrado!
1 comentari:
¡Que delicia de poesías! Gracias por la recomendación. ¿Hay un cuerpoemas I?. Saluditos otoñales.
Dolores Fernández -Vigo-
Publica un comentari a l'entrada