Un producte molt típic de la tardor és el codony. Aquest fruit tan aspre, si li fiquem sucre, dona un resulta ríquíssim...nyam, nyam!, melmelada de codony. Des de Salamanca l'amic i poeta Carlos Blanco Sánchez ens ha regalat un bon plat d'aquesta dolça melmelada, més bona encara perquè entre els ingredients hi ha ficat versos. Voleu donar-li un tastet?
Mermelada de membrillo
La buena de mi vecina,
-que se llama Josefina-
nos quiere enseñar a hacer
mermelada de membrillo.
Poned atención chiquillos
y, así, podréis aprender:
No hace falta ser un hada
para hacer la mermelada,
pues tan sólo hay que tener
un kilogramo de azúcar,
un poco más de membrillo,
agua, un limón y... ¡a cocer!
En cuatro trozos se parten,
-hay que echarle mucho arte-
les quitáis el corazón,
que esconde negras simientes,
pegajosas, relucientes...
Hacedlo sin compasión.
Remover muy a menudo,
con la cuchara de palo.
Tal vez pueda salpicar,
por eso, tened cuidado,
pues al hacerlo, lo malo,
es que, acaso, os quemará.
Sin dejar de remover,
le echáis zumo de limón
y trituráis la cocción
que pondréis en recipientes
-mejor si son resistentes-
Aquí acabó la cuestión.
Ingredients, per si s'animeu a cuinar-ne:
- 1 kilo de codonys ja nets
- 1 kg de sucre
- Aigua
- Suc de llimona
La il·lustració és d'Ana Zurita.
6 comentaris:
Em dic Josefina (fina). Quina coincidència¡¡¡ i fa una setmana que faig codonyat...Dóna feineta però fa molta il•lusió... preparar aquesta melmelada per tot l’any...A mi em dura fins que preparo el panellets de l'any.
La Carme Ruscalleda en el seu llibre "Cuina per ser Feliç" diu que si es preparar bé, es guarda tot l'any en el calaix de la fruita de la nevera.
El codony és una fruita molt bonica, serveix per fer olor l'armari, il•lumina els dies de tardor amb el seu color groc... surt una fruita exquisida... i un codonyat...excel•lent. Anomenada la poma de Creta i el fruit de la felicitat l’amor i l’abundància. Tan sols per aquest atributs ja és maca.:)) Que tingueu una bona tardor)
Si que és una coincidència total! M'encanta!. Així que m'agradria regalar-te aquest preciós i dolç poema -segur que Carlos estarà d'acord amb el regal-.
Podem provar el teu codonyat? Malgrat ser virtualment serà tot un plaer... nyam nyam.
Fina, et desitjo una magnífica i dolça tardor i gràcies per deixar el teu simpàtic comentari.
Besadetes
Hola Sàlvia¡¡
Aquí la Fina de nou, moltes gràcies per aquest regal tant preciós i entranyable)
Si volguéssiu i m’expliquéssiu com, us podria fer arribar unes fotos, per poder penjar en aquest bloc, que és també un dels meus preferits. Així veuríeu una miqueta del laboratori culinari.
També et desitjo una tardor plena de cosetes maques. En aquesta època de l’any els arbres prenen un color particular... el terra es guarneix de catifes de fulles, les castanyes, el moniatos, les carbasses quasi tot es ataronjat.. i el codonyat també¡¡
Bona nit amiguets del poesia infantil¡¡¡ Bona nit i moltes gràcies pel regal, quina forma més maca he tingut avui per començar el dia. Moltes gràcies Salvia pel teu entranyable missatge.
petonets i abraçades.
No os lo comáis todo. Dejadme un poquito y si es de Fina, mejor que mejor. Yo lo hice ayer y no me quedó muy espeso, pero está riquísimo.
Os pringo, virtualmente, la nariz para que lo probéis.
Un beso.
Gracias a Sàlvia
y a Fina,
por saborear mis versos
en la cocina.
Gracias Carlos...¡¡¡ m'ha gustado mucho...la dedicación y tu comentario:))
Mira en el tiempo que ya llevo de relevo de la generación de mi madre, hay en mi, un deseo: recuperar cosas que si no seguimos se perderan...¡¡¡ pero hay tan poco tiempo..¡¡¡¡
He buscado, rebuscado recetas y fórmulas de todos tipos... des de quemarme los brazos... hasta estar horas y horas... experimentando aprender... hacer, rehacer y ...fórmulas de conventos... que són los artistas en estos menesteres..
Este año a mi no me ha quedado muy bien ...:(( (la de azucar)
Me ha quedado bien la parte que he hecho para las dos personas que no pueden tomar azucar..¡¡ (mi tieta y mi mamá)lo he hecho con fructosa..special.
A mi hermana con azucar moreno..un detalle natural...
el resto que he hecho con azucar normal me ha quedado poco espeso.
Truco: agar-agar, recien descubierto.¡¡¡
Un beso Carlos y a l'espera dels teus poemes...¡¡¡Gracias moltes.
Ay, esas madres que tienen recetas para todo y todas riquísimas. Mi madre también elaboraba un membrillo delicioso. Yo no tengo ni idea, pero ya veo, Fina, que tu estas hecha una especialista.
besadetes
Publica un comentari a l'entrada