Sembla que a la primavera esclata l'amor com si de flors es tractara. Us regalem aquest poema d'amor, de Narcís Comadira, per acompanyar aquest goig primaveral. Desfullem els pétals de la margarida...
Aniversari amb margarides grogues
Fa un any i fa un dia només,
i ni això. Sento ara aquesta joia forta
que, amb neguit i bastarda i amb cor esbojarrat
d'adolescent, pressent per l'endemà trobar-te
nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
d'estacions madures, de setembres eterns,
on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
els records i l'espera.
No fa ni un dia encara,
encara no et conec i et tinc sabuda i vista
i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
cada dia la sang s'incendia i fulgura,
i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n'has fet un jardí de delícies:
Tenim mil anys encara, i aquestes margarides.
La il·lustració és de Maria Strati.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada