28.4.09

Nana de la Baja Vega, poema per a bebés d'Annabel Martínez



Les cançonetes de bressol i els poemes per als menuts tenen un encant especial. Annabel Martínez, poeta i amiga, ens ha enviat un preciosos poemes, entre ells està aquest, Nana de la Baja Vega. Fantàstic! Gràcies, Annabel. Adormir als menuts amb la musicalitat d'aquest poema és un luxe poètic. Podeu, a més, ficar-li un ritme i cantar-la.
Bressolem els somnis dels infants.


Nana de la Baja Vega
(Annabel Martínez Zamora)

En las hojicas del árbol
para el silbido del viento,
el limonero se guarda
canciones en sus adentros.
La huerta espera la noche
para aclarar la garganta:
ranas, grillos, las hojicas,
cantan a coro hasta el alba.

Duerme mi niño chiquito,
que te arrulla el limonero,
en sueños sueñas suspiros,
dulces que toman tus dedos
blancos de azúcar de cielo,
del cielo que tú me bajas
en cada gesto dormido
que me dibuja tu cara.

La il·lustració és de Dragonfly

11 comentaris:

Annabel M. Z. ha dit...

Moltes gràcies, Dolors. És una alegria trobar-me de nou en el teu blog.

Un besot ben gran. ^^

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Jo trobo que és un gènere difícil, potser molt difícil. Perquè no soni a tòpic afegiré que ho dic ans que res per mi mateix, que no me'n surto.

Curiosament jo també m'he endut (m'he d'endur, de fet, al meu ritme de tortuga) un poema de l'Annabel que em va agradar molt i també resolia el diàleg sempre difícil de la mètrica, l'amor personal (el que vivim per les persones reals) i l'amor literari (el que intentem expressar de forma que arribi als altres sense enfarfegar).

Petons!

Anònim ha dit...

Precioso. Lola :D

Sàlvia ha dit...

Annabel, el plaer és per a mi. El poema és una preciositat (jo m'imagino cantant-ho als meus fills de menuts). Estem en contacte. Ah! Per cert, m'encanta que el pub Castillo del Rey Loco haja ficat aquest poema en el seu blog, trenca la imatge d'un pub i diu molt en possitiu del autor del blog (que suposo serà el mateix que el del pub).

Besadetes i feliç dia per a tu, Annabel

Sàlvia ha dit...

Estic totalment d'acord amb tú, Gonzalo. Sembla que tot val, perquè són xiquets menuts, però no és així. Jo, que sempre els ha cantat cançonetes de bressol als meus fills, solia recòrrer a les cançons tradicional, perquè no en trobava de xules actualitzades, d'aquelles que podia fer meus. I un poema, o "t'entra o no t'entra".

Què tal si desprès de totes les teues proves poètique me n'envies un?

Besadetes

Sàlvia ha dit...

Lola, a mi tambien me parece precioso. Procuro seleccionar mucho los poemas que voy colgando en el blog. Para airear los versos, mejor con etiqueta de calidad.

Besadetes

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Bé per mi! Però amb paciència.

Petons

Eva Ozáez ha dit...

Este poema tiene imágenes preciosas, es hermoso...

Sàlvia ha dit...

Es tan bonito que con su lectura de hace volver a la infancia y todo su entorno.

Gracias por tu comentario, Eva.

Anònim ha dit...

Preciosa nana, bonito y poético blog.
Noemí Umberto

Sàlvia ha dit...

Si, un poema fantástico para acunar los sueños. Gracias por tu amables palabras, Noemí.
Besadetes