Preguntes al voltant del llibre i la lectura per a xiquets i joves

En el Dia del Llibre Infantil cal fer una xicoteta reflexió sobre els llibres i la lectura entre els xiquets i joves. Segons ens diuen les últimes estadístiques són els xiquets i joves els que més lliguen, és un mercat lector que està a l'alça. Però caldrà furgar un poc entre aquestes estadístiques. Si es veritat que cada vegada es publiquen més llibres infantils, també es cert que s'editen en una menor tirada i que les edicions en català estan minvant. Llegint els periòdics i les revistes especialitzades comprovem, segons diuen els propis editors, que aquest mercat no està en crisi, més bé al contrari. Els felicitem!

Però , malgrat el que ens diuen les estadístiques, se m'acudeixen una sèrie de preguntes que em permet fer en veu alta -hui estem un poc reivindicatives: Per què cada vegada són més menudetes les tirades d'un mateix títol? Per què traduïm tant i no editem als nostres? Per què hi ha llibres de literatura infantil i juvenil que es fan com a "xurros" pensant tan sols en un mercat de lectura obligada a classe? Per què les il·lustracions en colors passen a ser en blanc i negre a l'hora de publicar per a consum dels alumnes? Per què als grans magatzems venen els llibres com si foren sabates o peces de roba, sense tenir cap criteri a l'hora d'orientar als lectors o compradors? Per què les editorials menudes -però no per això menys importants- no tenen cabuda en els grans magatzems? Per què estan desapareixent les llibreries tradicionals? Per què a l'hora de regalar un llibre a un xiquet no és té cap criteri de selecció? Per què alguns pares fomenten molt l'hàbit lector quan els fills són menuts i a partir d'una determinada edat -entre quart i cinquè d'educació primària- sembla que la responsabilitat del foment lector és de l'escola? Per què sembla que tenim que tenir molta cura per a comprar una joguina i no fem el mateix en el llibres? Per què diem que els llibres són cars i amb aquesta excusa no en regalem? Per què els mateixos pares que diuen que els llibres són massa cars i no en compren no acudeixen a les biblioteques públiques on els llibres són gratuïts? Per què alguns pares no fiquen cap llibre a les mans dels menuts fins que no sàpiguen llegir? Per què no és fomenta la formació lectora dels pares? Per què cada vegada hi ha menys pressupost per a l'adquisició de documents en els biblioteques públiques? Per què no s'incrementa el número de biblioteques públiques? Per què s'inverteix tan poc en els recursos humans i tècnics, a més de documentals, en les biblioteques? Per què sens ompli la boca parlant de la "societat del coneixement" i després no es fiquen les mesures adients i la seua corresponent formació per a que aquestes paraules passen a ser formar part real de la nostra societat? Per què alguns mestres escolaritzen la lectura com a tasca particular de l'escola? Per què quan pensem en l'animació lectora centrem les campanyes en la narrativa, deixant de banda els llibres d'informació, per exemple, o la poesia? Per què no es fomenta a la par la lectura i l'escriptura? Per què a hores d'ara encara costa molt introduir les noves tecnologies aplicades a la lectura i el foment lector? Per què es "malpensa" que internet subsitueix la lectura? Per què tinc tant de per què? 

Preguntes que podem ficar sobre la taula i debatre, i passar-se dies i mesos i anys debatent-les. Està bé conversar i contrastar opinions, però com que la majoria d'aquestes preguntes tenen una senzilla contestació i les solucions són fàcils d'aplicar si les "coses" es tenen clares i hi ha voluntat real de fomentar la lectura, cal passar ja d'una a l'acció i invertir en la lectura i els seu foment, per a que dies com el de hui passen a ser una autèntica festa del llibre i no un dia per a reivindicar - o tal vegada ni això- o com un dia més per a cobrir un expedient per part de totes les institucions públiques o privades, o per particulars, i pensar que en això ja estem fent prou. 

Millor, ara, donar-li la volta a l'assumpte i gaudir d'un poema de Mª Rosa Serdio, una mestra de Pola de Laviana, Astúries, que fa ja un temps que poc a poc, sense pressa però sense aturar-se, amb bons llibres i millor formació, amb les idees molt clares de com aconseguir fer lectors, està fomentant la lectura. Del seu blog, Clase de quinto... y sexto, hem copiat aquest poema seu.

PARA TI HOY

(Mª Rosa Serdio)

Sueño un libro con orejas

que escuche todas tus penas.

Quiero un gran libro con pies

con dos poemas o tres.

Cuido mi libro sin fin,

habichuela en mi jardín.

Te escribo un libro con ojos,

lleno de magia y antojos.

Es un libro en que navego

pintando mi mundo nuevo.

¡Toma este libro! Es mi amigo.

¡Comprobarás lo que digo!

La millor manera de fomentar la lectura és llegint i compartint els temps de lectura i les lectures, aduls i xiquets i joves. 

La il·lustració és de Seonna Hong.