Estem en plena primavera, però la pluja va jugant a l'amagatall al llarg d'aquesta estació. La pluja és la vida, l'aliment de la natura -ja ho diu el nostre refranyer-. Ben bé ho podem entendre llegint aquest poema de Josep Punsola i Vallespí. Música de pluja en la primavera.
Pluja a la muntanya
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja remulla,
verdeja la fulla,
repinta els alts xops,
i fa més llustrosa
l'esquena dels llops.
la pluja, quan crida,
és la vida.
Refà els caminals,
i els brancams malalts,
i els prats que eren morts;
i els xops creixen alts,
i els llops molt més forts.
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja, quan crida,
és la vida.
La il·lustració és d'Yuri Matsik.
3 comentaris:
El poema, encisador; la il·lustració, preciosa. Quina manera tens sempre de ficar la il·lustració que cal al poema.
Una abraçada
Joanna Mirall
Ai, la il·lustració és un dels meus punts febles. M'encanta. Penso que la poesia necessita també una companyia de color i és el meu interés procurar que el text i/o el poema i la il·lustració no es barallen, al contrari.
Besadetes
No he entés bé el poema. Em podries dir el que significa?
Publica un comentari a l'entrada