10.10.07

Cançons i poemes dels arbres

Els arbres són una de les espècies vives que millor reflexen els pas de les estacions, sobretot els arbres de fulla caduca: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern van passant i com en una desfilada de moda -passarel·la vegetal- van canviant.

Al blog d'Amics arbres i tenen una secció que ens interessa especialment: Versos i cançons dels arbres. Hi trobem un grapat de poemes i cançons de diferents arbres. Doneu-li una ullda, doncs és molt interessant, a més d'estar tot en català -més difícil de trobar a la xarxa-. Els felicitem, des d'ací, per la llavor que estan portant endavant i per aquesta magnífica selecció.
D'entre tots els poemes i cançons sobre els arbres ens agrada, especialment, el poema de Marc Granell, L'arbre vell, docs varem realitzar una animació lectora a la biblioteca de Cocentaina basant-se en aquest poema que apareix al seu llibre, L'illa amb llunes, editat per Tabarca -aprofitem per a recomanar-vos el llibre, doncs és un poemari que agrada molt a la gent jove.

L'arbre vell
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l'arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
*
Abans n'hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s'apaga
entre el ferro i el ciment.
*
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l'estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s'arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
*
En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
*
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l'hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
*
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
*
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.

Ai, "cruda realidad" a les nostres ciutats! La il·lustració és de David Atkinson.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Un lloc interessantíssim sobre els arbres. El poema de marc Granell m'ha emocionat. Més arbres i menys cement! Charo Zoe Miñó.

romanidemata ha dit...

l'acabo de descobrir gràcies al bloc de na Luluji - el meu món, i l'he enviat l'enllaç a una escola de Dosrius, Maresme, Barcelona...
Bona feina !
salutacions

Sofia ha dit...

Un poema molt, però que molt bonic. L'he treballat a classe amb alumnes de tercer cicle de primària i els ha agradat moltíssim. Amb el vostre permís el penjaré al meu blog perquè tots puguen gaudir d'ell.
Enhorabona pel blog, és un mar de recursos!

Anònim ha dit...

ME HA GUSTADO EL POEMA PORQUE EXPRESA SUS SENTIMIENTOS,DICE LO QUE QUIERE CLARAMENTE LAS CANCIONES DEL ÁRBOL TAMBIÉN ME HAN GUSTADO PORQUE SON BONITAS

Anònim ha dit...

Me ha gustado el poema

Anònim ha dit...

EL POEMA ES MUY BONITO DEL PRINCIPIO HASTA EL FINAL

Anònim ha dit...

Hijō ni subarashii!
非常に素晴らしい!

Sàlvia ha dit...

ありがとう!

キス / Besadetes