Poemes sense diminutius, de Carles Cano

L'editorial Bromera acaba de publicar un interessant llibre de poesia infantil: Poemes sense diminutius. El seu autor és Carles Cano -amic, escriptor, mag de la paraula, amb un gran imaginari i un llarg bagatge dintre la LIJ- a qui acabem de descobrir en la seua vessant poètica. Les il·lustracions són de Paco Giménez, un dels millors il·lustradors que a l'actualitat estan creant a tot el país.

M'ha agradat el llibre, doncs no és un poemari a "l'ús". Hi podem trobar de tot un poc, com en aquest bloc: embarbussaments, endevinalles, cal·ligrames, cançons, acròstics i... molts poemes sobre les estacions, els animals, l'escola i un grapat de temes més. El llibre invita a jugar amb la poesia, el llenguatge, la rima i el ritme.

I per tal de compartir amb tots vosaltres aquesta diversitat poètica us fiquem un exemples:

La pluja cau

La pluja cau
C
a
t
a
p
l
a
u
!
Quan ix el sol,
s'asseca el món.

Quin embolic!

Ni-no! Ni-no!

Passen els bombers.

No-ni! No-ni!

La policía també.

Pi-pipí! Pi-pipí!

Hi ha un embòs fenomenal.

Mèu! Marrameu! Mèu!

Tot, per culpa d'un gat.

Bop-bop! Bop-bop!

Que, perseguit per un gos.

Cli-clic! Clic-clic!

A un semàfor puja d'un bot.

Lligaren el gos,

baixaren el gat

i aquesta història

ací s'ha acabat.