2.5.07

Els pares i el foment de la lectura


Un dels plaers que proporciona aquest bloc és conèixer a persones a les que ens uneix afinitats lectores, poètiques i de foment de la lectura: poetes, mestres, bibliotecaris... i pares.

Després de molts anys ficada en l'animació lectora considere que els pares són el pilar fonamental del foment lector, la llavor lectora que ells germinen té els seus fruits en la creació del hàbit lector en els seus fills. És a casa on es donen les primeres passes cap a la lectura, doncs l'oralitat és fonamental per endinsar-se a l'imaginari de la paraula. També he pogut comprovar que no és tracta de que a casa hi hagin molts llibres, que els pares dediquen molta estona a llegir les seues pròpies lectura... tot açò són factors que estimulen a llegir, però el que de veritat estimula més a la lectura és l'actitud positiva que els pares tenen davant la lectura.

Fiquem un exemple -en negatiu-: el xiquet/a demana per al Reis Mags de regal uns llibres; aplega el dia de Reis i descobreix que hi ha inclòs més joguines de les que s'esperava, però... no hi ha cap llibre. Per què? Un altre exemple: El pare o la mare angoixats perquè el fill/a té sis anys i encara no s'ha soltat a llegir. Açò sol produir una situació familiar i escolar molt estressant per a tots i, més encara, per al xiquet/a. Aplega el moment que el xiquet/a llig, decodifica paraules, domina la tècnica amb certa soltura i, aleshores, tot s'acaba... ja no comparteixen la lectura amb el fill/a, se li mana llegir en veu baixa i a la seua habitació, se'ls oblida anar a la biblioteca...i, a la fi, descarreguen tot el pes del foment lector en l'escola. Per què? O també l'actitud dels pares que rebugen els llibres amb molta il·lustració perquè no serveixen. Per a què tenen que servir els llibres?

Ara fiquem un exemple en positiu: pares no lectors, amb una formació acadèmica escasa, ambós treballent i tenen poc temps, però tots els dies tenen una estoneta per acoronar als seus fills amb una lectura, inventada o llegida, amb molt de sentiment i il·lusió. Pares i fills compateixen uns moments màgics, comparteixen sentiments, comparteixen lectures que els uneixen amb llaços d'afectivitat al voltant de la paraula i la comunicació entre ells i entre ells i l'autor. Això fa lectors.


He comprovat que molts pares lligen aquests bloc i fomenten la poesia als seus fills. Chapeau per ells. Com deia una de les activitats que varem treballar a la biblioteca de Cocentaina, Una estoneta, un poemeta -ja us contarem altra vegada de què va aquesta activitat- mereix la pena un minut gaudint que mitja hora avorrint. Val la pena tan sols llegir-los un poema amb sentiment, amb il·lusió i gaudint pares i fills de la seua lectura, que per obligació recitar un poema amb desgana, a corre-cuita i sense implicar-se en la seua lectura. L'actitud s'imita i el sentiment de plaer es busca.

Se m'han acudit aquestes reflexions per què hem rebut poemes de pares, adreçats als seus fills, i els volem compartir amb tots vosaltres. També per què volem animar-vos als pares a que es convertiu en poetes, lectors i escriptors, començant per la poesia infantil. Tal vegada us ajude a descobrir el poeta que porteu dintre i que lluitava per sortir, sense donar-li fins ara una oportunitat.

Esperem els vostres poemetes, en castellà o català. Però sobretot esperem que gaudiu de la lectura amb els vostres fills. És un plaer que no es pot explicar, que cal experimentar.

2 comentaris:

Sàlvia ha dit...

Us recomane que li doneu una ullada a aquest bloc de pares. Molt bo: ells lligen i fomenten la lectura.
http://nosotrasleemos.bitacoras.com

Exemples com aquests són els que us comentavem en línies anteriors.

Unknown ha dit...

Yo soy una de las madres que acude a las reuniones de nosotrasleemos y que este año he escrito algunos de los textos más recientes en el blog (precisamente son aquellos que no van firmados). Siempre me ha gustado leer y puedo presumir de haber inculcado a mi hija mayor el saludable hábito de la lectura. Hace tan sólo dos años prefería ver la tele a leer pero desde hace año y medio lee desenfrenadamente, cena rápidamente para después pasarse hasta una hora entera leyendo en la cama. Ha leido libros que yo leía cuando tenía 14 años.Después de leerlos hace la ficha correspondiente para el cole y en casa dibuja los personajes de sus libros preferidos. Este año le he montado su propio blog y va publicando asiduamente.
http://anabelarellano.blogspot.com
Yo por mi parte deciros que os descubrí en el mes de mayo buscando dichos sobre ese mes y que en un post en mi blog os puse un link. Saludos y buena lectura