9.3.17

Las ALAS del AVECEDARIO: llibre de poesia infantil d'Antonio Rubio


Si escoltem en silenci, a la vora dels parcs, dels jardins, dels boscos... amb l'orella guaitant... anem descobrint tota una sèrie de cantants amb plomes que van anunciant la primavera. Són els ocells els que li fiquen melodia al mes de març, així que hui volem xerrar d'ells i amb ells. Cóm? Doncs utilitzant el llenguatge de la poesia, universal i harmoniós.

De poesia en sap molt Antonio Rubio i ara, a més, hem descobert que també és un ornitòleg poeta doncs acaba d'editar el llibre La ALAS del AVECEDARIO, publicat per Factoria K de Libros. Estem davant d'un abecedari poètic d'ocells, un avecedari. De l'A a la Z anirem descobrint espècies de tot tipus, de les més comuns a les més exòtiques. 26 aus que, vers a vers, anem coneixent: cóm són, què mengen, cóm juguen, on viuen, què fan per la nit... molta informació que passeja entre les estrofes de cada poema.


(Hirundo Rustica)
Una golondrina
y otra golondrina
se ejercitan en el vuelo
de los aires y la rima:
golo-golo, espalda negra,
golo-golo, golontrina,
golo-golo, pechiblanca,
ave alfarera que trisa
y corta el aire acrobàtica
con su cola tijerita.

I enceta el poemari, amb la lletra "A"...

Avestruz
(Struthio Cameluso)

Empieza avestruz con ave
Eso cualquiera lo sabe
¿Pero es ave?
Si no vuela,
aunque sus alas extienda.
Tiene patas de escalera
para dar grandes carreras.
Pescuezo de lengua y media.
Y cuando un peligro acecha
siempre esconde la cabeza.
(...)

Anem repassant les lletres, poc a poc, entretenint-se en la musicalitat dels versos, escoltant el refilet del seu cant, gaudint del joc de les paraules i s'aturem en...

Mirlo
(Turdus Merula)

En mitad del jardín cantaba un mirlo,
y al instante me pongo a describirlo:
traje negro con brillo,
lindo pico amarillo,
saltitos de claqué... ¡Hay que aplaudirlo!

(Y el mirlo,
mirlibustero,
enlutado y pinturero,
casi se quita el sombrero.)



Segur que més d'un xicotet lector/a descobrirà ocells desconeguts entre aquest avecedari tan meravellós. A més, les il·lustracions de Rebeca Luciani, a cavall entre la descripció informativa de les aus i la plasmació poètica-artística, arrodoneixen el poemari. Molt xules i boniques.

Acabem com cal, amb la última lletra del abecedari, la Z, i l'últim d'aquest avedari, el...

Zorzal
(Turdus Philomelos)

Ave cabal, el zorzal,
canta cantos sin igual,
e imita cantos de otros
con mucha fidelidad.

El zorzal,
aunque os parezca fatal,
debo decir sin tardar,
que sujeta caracoles
con su pico u los golpea
contra un duro pedernal.

Es una tarea sin parar:
partir conchas como almendras
para poder merendar.

Su cuerpo está moteado
xon manchas aquí y allá
de pequeños corazones.
¡Qué traje tan singualr!

Y es pariente de los tordos
y los mirlos, y además
usa el zorzal z y z
en su nombre musical.

Perfecto para cerrar
las alas de mi alfabeto
con z y z en zig-zag,
zarza, zarzillo y zorzal.

Un llibre perfecte per obrir les ales a la primavera i escoltar d'una altra manera el cant dels ocells, entre versos. Molt recomanable.


Cap comentari: