Les primeres paraules que els diem i cantem als nostres fills/es són les cançons de bressol. Bressolar-se amb el suau cant de la mare o del pare és deixar-se acoronar a la porta dels somnis. Al blog he anat pujant moltes cançons de bressol -nanas- en diferents llengües i de diferents cultures i hui volem avantçar-se amb un poema preciós, de Lucía Solana Pérez, que la futura mare pot anar recitant mentre viu la dolça espera.
Poesia connectada pel cordó umbilical. Aquest post volem dedicar-lo a dos futures mamàs, Àngela i Núria, per a que la poesia niue al seu interior.
Poesia connectada pel cordó umbilical. Aquest post volem dedicar-lo a dos futures mamàs, Àngela i Núria, per a que la poesia niue al seu interior.
La espera
(Lucía Solana Pérez)
Verde, blanco y verde.
Olivo, cal y viñedo.
Verde, blanco y verde.
Cactus, pared y romero.
Verde, blanco y verde.
Esperanza, amor y verso.
Verde, blanco y verde.
A mi hijo
yo espero.
Les il·lustracions són de Carla Pott.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada