9.9.16

La espera, un poema para las futuras mamás / Un embaraç poètic


Les primeres paraules que els diem i cantem als nostres fills/es són les cançons de bressol. Bressolar-se amb el suau cant de la mare o del pare és deixar-se acoronar a la porta dels somnis. Al blog he anat pujant moltes cançons de bressol -nanas- en diferents  llengües i de diferents cultures i hui volem avantçar-se amb un poema preciós, de Lucía Solana Pérez, que la futura mare pot anar recitant mentre viu la dolça espera.

Poesia connectada pel cordó umbilical. Aquest post volem dedicar-lo a dos futures mamàs, Àngela i Núria, per a que la poesia niue al seu interior.

La espera
(Lucía Solana Pérez)

Verde, blanco y verde.
Olivo, cal y viñedo.

Verde, blanco y verde.
Cactus, pared y romero.

Verde, blanco y verde.
Esperanza, amor y verso.

Verde, blanco y verde.
A mi hijo
                               yo espero.



Les il·lustracions són de Carla Pott.