4.9.13

Solo: poesia de Blaga Dimitrova



Es creem els reis de l'univers, el melic del món, éssers que estem en la cúspide de l'evolució. Persones intel·ligents, capaços de viatjar per l'univers, de crear noves vides, de... Som únics, excepcionals, genials, però de vegades ens manca un poc d'adonar-se'n de la nostra solitud, fruit del nostre comportament envers la resta del món.

Som nosaltres mateix els que ens segreguem de la resta de la natura, s'aïllem, la malbaratem. La solidaritat, el perdó, l'empatia, el respecte... són trets que caracteritzen a la humanitat i que devem tenir sempre present. La natura és dadivosa, molt condescendent amb nosaltres, així que cal ser també generosos amb ella.

Solo
(Blaga Dimitrova) 

El árbol perdona al viento
que le saquea las hojas
y le abraza con ramas.
El ave perdona a la nube
que se traga al sol
y la saluda con alas.
La ola perdona a la piedra
que le impide el salto
y la envuelve en caricias.
Sólo el hombre no perdona
al aire, al agua, a la piedra,
a ninguna criatura terrestre.
Persigue a todo con ensañamiento.

Y solo está en el universo.

La il·lustració és de Skizo.


1 comentari:

Leonardo B. ha dit...


[o perdão é da dom natureza humana, que o próprio ser humano esquece ou quer esquecer... ainda que muitos, os que se dizem Homens, não o esqueçam nunca; está na sua natureza...]

um abraço,

Lb