Hui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un dels més gran escriptors del segle XX, un poeta universal. Des d'aquest raconet volen donar-li un merescut homenatge emprant la seua pròpia ploma, deixant que els seus versos continuen obrint-se pas, donant veu a les paraules que ens han deixat forta empremta per a que altres caminants les recullen en el seu viatge.
- El meu poble i jo
- (Salvador Espriu)
- A la memòria de Pompeu Fabra,
- Mestre de tots.
- (Salvador Espriu)
- Bevíem a glops
- aspres vins de burla
- el meu poble i jo.
- Escoltàvem forts
- arguments del sabre
- el meu poble i jo.
- Una tal lliçó
- hem hagut d'entendre
- el meu poble i jo.
- La mateixa sort
- ens uní per sempre:
- el meu poble i jo.
- Senyor, servidor?
- Som indestriables
- el meu poble i jo.
- Tenim la raó
- contra bords i lladres
- el meu poble i jo.
- Salvàvem els mots
- de la nostra llengua
- el meu poble i jo.
- A baixar graons
- de dol apreníem
- el meu poble i jo.
- Davallats al pou,
- esguardem enlaire
- el meu poble i jo.
- Ens alcem tots dos
- en encesa espera,
- el meu poble i jo.
Roser Caño, des del seu blog, Antaviana, ha fet una convocatòria per a que aquest esdeveniment tinga ressò a la catosfera. Una idea molt bona a la que ens volem unir. Doneu-li una ullada als blocaires participants.
La il·lustració és de Laura Medei.
3 comentaris:
Sàlvia, sabia que també hi series. Gràcies. :-)
No podia faltar en aquest homenatge catosfèric al que estic segura s'hauran sumat un grapat de blocaires.
De vegades, fets com aquests, modestos però amb el cor en la mà, fa que reviven les paraules d'un gran escriptor i Salvador Espriu és un "gran entre els grans" que cal llegir i rellegir.
Tornes a estar molt enfeinat. Que vagi molt bé el dia.
Besadetes
Ja ho pots ben dir. Encara no en surto d'una que ja sóc en una altra. I una cua de coses per atendre!!
Sort que m'he acostumat a dormir poc. :-)
Publica un comentari a l'entrada