22.2.10

Homenatge a Salvador Espriu: un home, un poble, una llengua


Hui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un dels més gran escriptors del segle XX, un poeta universal. Des d'aquest raconet volen donar-li un merescut homenatge emprant la seua pròpia ploma, deixant que els seus versos continuen obrint-se pas, donant veu a les paraules que ens han deixat forta empremta per a que altres caminants les recullen en el seu viatge.

El meu poble i jo
(Salvador Espriu)

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Roser Caño, des del seu blog, Antaviana, ha fet una convocatòria per a que aquest esdeveniment tinga ressò a la catosfera. Una idea molt bona a la que ens volem unir. Doneu-li una ullada als blocaires participants.

La il·lustració és de Laura Medei.

3 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Sàlvia, sabia que també hi series. Gràcies. :-)

Sàlvia ha dit...

No podia faltar en aquest homenatge catosfèric al que estic segura s'hauran sumat un grapat de blocaires.
De vegades, fets com aquests, modestos però amb el cor en la mà, fa que reviven les paraules d'un gran escriptor i Salvador Espriu és un "gran entre els grans" que cal llegir i rellegir.
Tornes a estar molt enfeinat. Que vagi molt bé el dia.
Besadetes

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ja ho pots ben dir. Encara no en surto d'una que ja sóc en una altra. I una cua de coses per atendre!!

Sort que m'he acostumat a dormir poc. :-)