12.2.10

Cartas que vienen y van: llibre de cançons infantils



De vegades l'originalitat en la presentació d'un tema és el que va que un llibre ens agrade més. El llibre que hui us volem recomanar és un llibre de cançons infantils que es presenten com a cartes a diferents personatges.

Cartas vienen y van és de Susa Herrera y Mamá Cabra, està editat per Primerapersona i destaca per la seua atraïent innovació il·lustrativa i lúdica. Trobem 10 cançons (el llibre a més inclou un CD) que s'acompanyen de dites i refranys, embarbussaments, endevinalles. Cada cançó està dins d'un sobre, amb la seua lletra i una sèrie de recomanacions d'activitats a realitzar mentre estem escolatant. Cada sobre va dirigit a un o més animals animal diferent: elefant, os, llop, gat, polls, vaca, rateta... Les il·lustracions de María Lires li donen un encant afegit al llibre. Podem també llegir i escoltar el llibre en galleg.

Un llibre fantàstics per als prelectors i primers lectors. Molt divertit!


Yo soy la ratita curiosa,
y me gustaría saber
donde vive el señor oso,
diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo en una cueva!

Yo soy...
dónde vive el pez,
diga: ¿dónde vive usted?

Yo soy...
donde vive la serpiente,
diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo entre la hierba!

Yo soy...
donde vive la tortuga,
diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo con mi casa a cuestas!


Ja veieu que la cançó pot donar pasa a perllongar-se amb la creativitat dels nostres alumnes. Poden sorgir un grapat d'animals, relacionant-los en el lloc on viuen.

3 comentaris:

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Sembla simpàtic, i certament utilitzable. M'ha fet pensar en les "Canciones de la preguntona", de M. H. Lacau.

Petons

Sàlvia ha dit...

Ei, Gonzalo, m'agrada que hagis deixat el comentari perquè no conec la teua recomanació. Gràcies per la teua aportació.
Aquest llibret és, a més de simpàtic, molt didàctic per a realitzar les activitats a l'aula.
Besadetes carnavaleres (de què et disfresses?)

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Mmmm... Em temo que m'ha tocat disfressar-me de pencaire, que la setmana havia estat perduda per una malaltia ben bibliotecària (la lumbàlgia) i els plaços tocaven a sometent. Però mira, m'he comprat una gorra de policia que volia de feia temps («En el país de Colmena...»).

La cita és de País de Silvia, ed. Kapelusz, de fa un grapadet d'anys.

Bon cap de setmana,

Gonzalo