31.7.08

Xops, poema de Bernat Artola


Camí entre xops, Toni Bra

Xops

Vora la sèquia marjalera
de borinots i samarucs,
el xops s'apleguen en renglera
i encar tremolen de porucs.
En l'aigua, espill, la imatge sura,
i al fang de llim negre del fons
es fa les ondes la Natura
amb les anguiles i escurçons.

30.7.08

Pirata i poeta: solcant la poesia entre els llibres


Y entre líneas un pirata
(Zandra Montañez Carreño, Bogotà-1957)
Hace años, muchos años
y sobre el viejo anaquel,
se encontraba el libro aquel
con muchos cuentos de antaño.

Con una señal marcada,
la página del pirata,
que con casaca escarlata
emprendió dura emboscada.

Quería ver a su amada,
la bruja Marina Puerto
que lo dejó medio tuerto
por ir cortejando a un hada.

Se fue la bruja Marina
con el pirata Merlín
de uno a otro confín,
de la antártica a la China.

Con tibias y calavera
izó bandera el pirata,
porque nadie le arrebata,
una bruja parrandera.

Por el margen se lanzó
hasta un punto seguido
en busca de aquel bandido,
que su bruja le quitó.

Fue tal su desilusión
y su furia tan siniestra
que no pudo hacer la siesta
ni tocar su bandoneón.

Sacó iracundo su espada,
se trepo por los renglones
y vocales a empujones
lanzó contra la portada.

La eñe se le enfrentó
y le dijo: ¡¡bandolero!!
con varias letras te espero
abajo en otro renglón.

Y el pirata barba roja,
el más bravío y valiente,
en el párrafo siguiente
saltaba a la pata coja.

Las consonantes armadas
con varios puntos y comas,
se escondieron tras las lomas
en un cuentico de hadas.

De una página a otra
armó tremendo revuelo
y rompió los espejuelos
de la arañita Carlota.

Asusto a los tres cerditos
al brincar desde el bajel
con ese grito tan cruel:
¡¡¡Qué los aplasto gorditos!!!

Esa pobre viejecita
sin nadita que comer
le dijo: -vamos a ver
¿Capitán qué necesita?-

- Busco a mi bruja Marina
para surcar siete mares,
le he traído estos collares
y una colonia argentina.

- ¿Pero de dónde has llegado?-
preguntó el gato con botas.
Hay que ver lo que alborotas,
que hasta me siento ofuscado.

- He venido de un poema,
de un inmenso galeón
donde toco el bandoneón
y no hay niño que me tema.

Y en una estrofa sin par,
he surcado el mundo entero
en mi temible velero
con buen viento y buena mar.

Todo el libro avasallado
pues nadie sabía nada
de la bruja condenada
que un tal Merlín se ha llevado.

Barba Roja se marchó
con dos puntos y una tilde
y con el hada Cleotilde
que una vez él cortejó.

Con su casaca escarlata
y sus botas de charol,
se embarcó nuestro pirata
hacia un poema de amor.

La il·lustració és d'Alan Clarke.

28.7.08

Castillos en la arena, poesia infantil de Marisol Perales


Castillos de arena
(Marisol Perales)

En el mar hay muchos peces
que nadan sin descansar
y también hay muchas olas
para saltar y jugar.

Me divierto en vacaciones
y en la orillita del mar
hago castillos de arena
que el agua se llevará.
La il·lustració és de Patricia Keeler.

25.7.08

Nova poesia als Estats Units: poemes i poetes

Si volem saber que esta coent-se avui en dia en poesia als Estats Units doneu-li una ullada a Nueva poesía de los Estados Unidos, article publicat a la revista Casa del tiempo, que edita la Universitat Autonoma Metropolitana de Mèxic.


I també el llibre Líneas conectada. Nueva poesía de los Estados Unidos, editat per April Lindner i que podem llegir en format digital.

Una ullada, també imprescidible, a Poèticas i la seua antologia sobre aquests poetes nord-americans.

Libros
(Andrei Codrescu)

la muerte
me cubre con su fino polvillo
yo amo los gruesos libros viejos.
ellos se parecen
a los obesos cuerpos gastados
que despiertan del sueño
cubiertos de huellas dactilares
surcados por el caracol
que deja rastros babosos
brillantes.
yo deseo leer
del mismo modo que amo:
saltando de espejo en espejo
igual que una gota de aceite
más y más lejos de mi muerte.
pero debo aclarar que dios
por razones diversas
nos entrega para propio uso
libros gordos cuerpos gordos
y si no es por medio de metáfora
que puedo decir de estas imágenes
que me asedian.
La il·lustració és d'Ashley David Chic.

24.7.08

Albert Ràfol-Casamada, poeta del color

Signe d'aire. Obra poètica, 1939-1999, d'Albert Ràfol-Casamada (Barcelona, 1923), editat per Proa és una recopilació de tota l'obra poètica d'aquest fantàstic pintor i poeta. És un llibre de poesia per a viatjar al llarg de tot l'estiu. Poemes sense edat, per a grans i menuts. Poemes plens de colors, d'olors, de sabors... línees, espais, barreja de pintura i poesia.
Una lectura imprescindible!

Piscina i arbres
Ofici rialler
el sol entre les fulles
Joc de blau i del verd
Amb peus de vent
camina l'aigua
Esclata un groc roent
i salta
-espurneja foc blanc
i es multiplica el paisatge.
*
Bosc
Les papallones són blanques
de vegades tenen un toc de groc
Les formigues de cap lluent i vermell
s'arrapen a la punta dels dits
A l'onbra gronxadissa dels pins
trenàven cristalls i herbes
La pinassa s'esqueixa sota els peus
Quin cami prendre?
De bon matí
prendria el camí malva
Quan el sol és ben alt
el blau més viu i l'ardorós silenci
A la nit
el negre d'ala espessa
Coneixiem algunes sargantanes
i moltes llagostes
El cant de la cigala és groc de ginesta
*
Calcomania daurada
calcomania daurada
amb fons
de jardí ombrejat
jardí ombrejat
amb fons
de papallona groga
papallona groga
amb fons
de gira-sol
gira-sol
amb fons
d'aigua de rosa
aigua de rosa
amb fons
de calcomania daurada
*
Blava penombra
blanca petxina
tèbia remor
distància freda
volen les veus
cremor de sol
ratlles de gel
color del dia
batec de goig
flames o mots
a frec de llavi
somni o poema

Jitanjáforas: poesia infantil con humor / Jitanjàfores: llegim-ne i creem-ne

I si aquest estiu llegim poesia, per què no aprofitem també per a crear-ne? Us proposem jugar amb les paraules i crear nous poemes d'una forma molt imaginativa. Inventem-se i escrivim "jitanjàfores" (no sabem si en català s'escriu corrèctament així, doncs ho hem consultat i no ens surt la paraula; en castellà s'anomenen "jitanjáforas").
Jitanjáfora és una forma de fer poesia on el més important és el joc de paraules, reals o inventades, i el sense sentit o irracionalitat de les oracions. Val tot, incloent la prosa poètica. L'origen d'aquest paraula surt del poeta cubà Mariano Brull i el seu poema Leyenda:
Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveolea jitanjáfora
liris salumba salífera.
...

El terme l'agafà el poeta Alfonso Reyes i des d'aleshores queda acunyat com un divertiment poètic, un disbarat amb humor. La jitanjáfora es va fer tan popular als anys trenta del segle XX que la RAE l'acceptà com a paraula. Todos, a sabiendas o no, llevamos una jitanjáfora escondida como alondra en el pecho, ens diu Alfonso Reyes.

Luís Javier Eguren Gutiérrez, al seu llibre Aspectos lúdicos del lenguaje. La jitanjáfora, problema lingüístico (Universidad de Valladolid, Secretariado de publicaciones e intercambio editorial) ens dona tres definiciones:

- Es pura irracionalidad, una voz inventada, sin ningún significado lógico, es un modo de poetizar, más valiente todavía.
- Denominamos un conjunto heterogéneo de hechos del lenguaje creados en toda lengua y en todo tiempo especialmente por los poetas y por los niños, situados en una indeterminada área prelingüística, los cuales se caracterizan por la ausencia caso total de significado lógico o contextual, que es sustituido por un complejo grupo de significados emocionales, rítmicos y pictóricos, y cuya finalidad nuclear es el juego con los sonidos del lenguaje.
- Voces de nuevo cuño sin significado conceptual el las que se juega con el sonido.

Hi ha una versemblança entre jitanjàfores i limericks, doncs aquests últims són, d'alguna manera, el seus antecedents; o millor dit, un símil europeu anterior a elles. Però, mentre les jitanjàfores són més lliures en la seua construcció, els limericks necessiten de la rima i la mètrica, malgrat que tenen en comú el disbarat lingüístic.

Tenim exemples per tot arreu. En els jocs infantils acompanyats de cançonetes es solen utilitzar les jitanjàfores:

Una, do, li, tuá, oso fete, colorete, de la limentá.

Sero bai, torne stai, díe míe, compañíe, seri maco, tico taco, ori bara, buru sau, yaba ribe, yoco loso, este mira por todo mun, napa saye de armasau, boi tres tiros, foi no fu.

I en les fòrmules per a tirar sort:


Una doli tuá
de la limentuá
osofete colorete
una doli tuá…
Pisa pisuela
color de ciruela,
vía vía o este pie,
no hay de menta ni de rosa
para mi querida esposa
que se llama doña Rosa.

Els mags solen utilitzar-la al realitzar els seus trucs:

Abracadabra

Frastraslafra sagrapa el calimestrol.

I també hi ha cançons infantils, algunes d'elles molt conegudes, jugant amb les jitanjàfores:

Super cali fragilistico espialidoso...
Un esplèndit exemple de jitanjàfora ens el mostra Emilio Ballagas, amb el seu Poema de la Ele

Tierno glú-glú de la ele
ele espiral de glú-glú.
En glorígolo aletear:
palma, clarín, ola, abril...
Tierno la-le-li-lo-lu,
verde tierno, glorimar...
ukelele...balalaika...
En glorígoro aletear,
libre, suelto, saltarín,
¡ tierno glúglú de la ele!
I el de Rafael Alberti:
El diablo liebre,
fiebre,notiebre,
sepilitiebre,
y su comitiva,
chiva,
estiva,
silipitriva,
cala,
empala,
desala,
traspala,a
puñala
con su lavativa.
Aprofitem per a recomanar-vos el llibre Antología Poética Jitanjáfora, d'Ediciones Sinmar (2000, col·lecció Jitanjáfora nº1)

Doncs bé, ara que ja sabem que són les jitanjàfores provem a inventar-se'n. Us asseguro que és un joc poètic molt, molt divertit; a més d'un recurs didàctic Excel·lent per tal que els xiquets descobreisquen que la poesia és pot convertir en un autèntic joc.

La il·lustració és de Luciana Feito.

23.7.08

El poema nu, de Josep Planaspachs


EL POEMA NU; [II]

No em fa por la blancúria del paper
quan s'acosta el moment de reflectir
la vida imaginable. Certament,
tots som miratges nus d'un altre espai
que reviu dols viscuts. Costa poc témer
el naufragi del seny: de bon matí
bastim taüts amb mots incongruents.
Tots els versos naixents són assassins,
metralladores del polit, pautat
paper net amb tinta irreal... Rebels.
Només deu ratlles, i el poema viu.
La il·lustració és de Steve Dininno.

Poemas por la paz, web de poesia amb poemes per la pau


Hem trobat un lloc ple de poemes per la pau, poemes sobre el poder desgarrador de la guerra sobre les persones, sobre les seues conseqüències. Un lloc molt interessant, Poemas por la paz, que està editat dins de la web de la UNED.

Efecto colateral
(Ángela Ibáñez, Used -Zaragoza, 1957)
Yo soy un simple
efecto colateral
un pequeño suceso,
útil en su momento,
del que se pasa
sin más.
Un accidente
prescindible
cuando pierde
su utilidad.
Nadie nunca notó
que yo, como todos,
era un ser único
y excepcional.

Yo fui emisario,
yo fui un calvario,
yo fui solamente un soldado.
De muerte.
De la vida.
Solamente nada.

22.7.08

Canciones para dormir (nanas ) / Cançons per anar a dormir


A la web d' Ishara. Mundo Ilusión podeu trobar moltes cançons infantil: per a dormir, per a viatjat, per a jugar... Les més originals són les cançons de bressol.

NANA DEL COCO
Coco, coco

de cara negra,

noche de luna,

no asustes a mi niña,

que está en la cuna.


Coco, coco,

de cara negra,

negro carbón,

lávate la cara

con agua y jabón.


Coco, coco,

de cara limpia,

ancha sonrisa,

juega al corro

con estas niñas.


La il·lustració és de Claudia Moya.

Poema d'amor, de Pedro Salinas


PARA VIVIR NO QUIERO
(Pedro Salinas)
Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
¡Qué alegría más alta:
vivir en los pronombres!

Quítate ya los trajes,
las señas, los retratos;
yo no te quiero así,
disfrazada de otra,
hija siempre de algo.

Te quiero pura, libre,
irreductible, tú.
Sé que cuando te llame
entre todas las gentes
del mundo,
sólo tú serás tú.

Y cuando me preguntes
quién es el que te llama,
el que te quiere suya,
enterraré los nombres,
los rótulos, la historia.

Iré rompiendo todo
lo que encima me echaron
desde antes de nacer.
Y vuelto ya al anónimo
eterno del desnudo,
de la piedra, del mundo,
te diré:
“Yo te quiero, soy yo.”


La il·lustració és d'Isabel Bouttens.

21.7.08

La poesia infantil y los niños, article de Liliana Cinetto

Liliana Cinetto, gran amiga i poeta, té un interessant article parlant de la poesia i els xiquets, En busca de la poesia perdida. Us recomanem que li doneu una ullada.



L'article pertany a una ponència presentada en la taula redona "Panorama actual de la Literatura Infantil y Juvenil desde la mirada de los escritores", durant les 2ª Jornades de promoció de la lectura, organitzades per la Secretaría de Educación del Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires -Argentina, 2001-.
Aprofitem per a gaudir d'uns dels seus poemes:
LA FUENTE
(Liliana Cinetto)
En la vieja plaza
la fuente cantaba.
Con palabras húmedas.
Con palabras de agua.
La fuente cantaba.
El viento al oírla
bailaba y bailaban
pájaros y flores
cuando la escuchaban.
La fuente cantaba
con gotas de música
que se derramaban
dejando en el aire
su canción mojada.

La il·lustració pertany a Wyanne.

El grill: poetifauna estiuenca

El grill cantor, de Toni Bra


Molts són els animalets i animalots que poblen les nits i els dies de l'estiu. El grill, amb tota la seua musicalitat (impertinent la majoria de vegades, sobretot quan volem descansar) és un d'aquests animalets que ens acompanya els dies de més calor. Hi ha molts poemes i cançonetes dels grills i hem fet una selecció d'alguns d'aquest grills poètic:

El grillito cri cri cri
Nunca supe dónde estaba,
nunca en el jardín lo vi,
pero todos escuchamos
al grillito cri cri cri.
Estará bajo algún árbol
o quizá cerca de mí,
donde canta cuando llueve,
el grillito cri cri cri.
Vivirá por la terraza
o metido en un cajón,
igual vive en la azotea,
escondido en un rincón.
Nunca supe dónde estaba,
nunca en el jardín lo vi,
pero todos escuchamos
al grillito cri cri
-----
El Grillo
Tengo un grillo
que es un grillo sabio,
que al decirle así;
canta, grillo mío, canta,
me contesta el pobrecillo:
cri, cri, cri, cri, cri...
-----
El grill
(Josep Carner)
Em plau d'ésser vora l'home
;sóc veí seu molt antic;
tafanejo vora els marges
i és de pau el meu xerric.
Tot sovint, d'una aigua fresca
vora el regueró m'estic;
m'enamora l'estelada
i ella, ¿escolta el que li dic?
Clar de lluna, boira fina,
si só lleig i no sóc ric,
la veu meva us acompanya;
i, al que deia, poso pic.
Ric, ric,
el que us deia és un nyic nyic;
ric ric,
ai, amic,
m'entristeixo si no ho dic.
Bona ànima que em somrigui
m'ha pagat tot el fatic;
xerricant, faig a qui trobo:
- No m'esclafis, so un amic-
Val a dir-ho: de vegades,
sense cap projecte inic
m'acosto a la llar de l'home
i és per escalfar-me un xic.
-----
Grillo
(fòrmula poètica per a trobar un objecte perdut)
Grillo, grillo,
quien se lo encuentre,
para su bolsillo.
Santa Elena,
que a la mar fuiste,
luz y clavos a buscar,
ayúdame a encontrarlo
que no puedo lograr
-----
També us recomanem la lectura del llibre El grillo y otros poemas, de Conrado Nalé Roxlo, editat per Colihue.
El grillo
(Conrado N. Roxlo)
Música porque sí, música vana
como la vana música del grillo;
mi corazón eglógico y sencillo
se ha despertado grillo esta mañana.
¿Es este cielo azul de porcelana?
¿Es una copa de oro el espinillo?
¿O es que en mi nueva condición de grillo
veo todo a lo grillo esta mañana?
¡Qué bien suena la flauta de la rana!
Pero no es son de flauta: en un platillo
de vibrante cristal de a dos desgrana
gotas de agua sonora. ¡Qué sencillo
es a quien tiene el corazón de grillo
interpretar la vida esta mañana!

20.7.08

Ser o no ser... idiota: poema de Gabriel Celaya

Molta filosofia i profuns pensaments per aquest diumenge de la mà d'un gra poeta, Gabriel Celaya.

SI LA VIDA ES JUEGO ...
(Gabriel Celaya (1911 – 1991)
Si la vida es juego, juega bien.
No hagas trampas idiotas.
Ser idiota ante la luz tan sólo es comportarse
de un modo inmoral.
Ser idiota es tan sólo ser idiota y es perder
lo único que nos queda: la dignidad.
Jugar bien
es ponerse a la altura de quien nos desafía
si es un “quien”,
y si no demostrar que somos más que un “qué”.

¿Pero lo somos? No sé

La il·lustració és d'Àlex Noriega.

Los mosquitos trompeteros: fauna poètica estiuenca



Més fauna poètica que per l'estiu revoloteja, molesta, són un autèntic incordi, però que a nivell poètic són molt simpàtics


Los mosquitos trompeteros
(Francisco Gabilondo Soler)

Los mosquitos trompeteros son llamados a formar,
!tarará, tarará!, cada quien a su lugar.
Y con sus lanzas bajo el ala comenzaron a volar,
¡tarará, tarará!, es la hora de picar.

El verano los llamó y acudieron con valor
rezumbando en las noches de calor.
Van buscando donde dar, no se cansan de atacar
los mosquitos que nos quieren picotear.

Suenan las trompetas
que dirije un moscardón.
Saludan al verano
redoblando su tambor
Un mosquito con trombón
capitan del batallón
va volando mientras
clava su aguijón.

El verano los llamó y acudieron con valor
rezumbando en las noches de calor.
Van volando sin cesar, no se cansan de picar
los mosquitos que nos quieren picotear.

Suenan las trompetas
que dirije un moscardón.
Saludan al verano
redoblando su tambor
un mosquito con trombón
capitan del batallón
va volando mientras
clava su aguijón.

La il·lustració és de Workshop & Collection.

19.7.08

Coral y espuma. Abecedario del mar: poemes per al menuts

Alma Flor Ada, Coral y espuma. Abecedario del mar, editat per Espasa-Calpe.

És un abecedari de paraules relacionades amb el mar i explicades en vers. Bonics poemes immersos en unes excel·lents il·lustracions de Viví Escrivà, tot per a que els més menuts se'n cabussen en l'oceà de les lletres.

Podem trobar poemes de cadascuna de les lletres. A : Arena, B : Ballenato, C : Caracol, D : Delfín, E : Estrella de mar, F : Faro, G : Gaviota, H : Horizonte, I : Isla, J : Jaiba, K : Kiosco de limonada, L : Luna, M : En el fondo del mar, N : Nubes, Ñ : Niños y niñas. O : Olas, P : Pulpo, Q : Querer. R : Red, S : Sol. T : Tritón. U : Uva de caleta, V : Velero, W : Wonderland, X : Golfo de México, Y : Yate, Z : Zapatilla de coral.

La A
Arena
¡Què blanca la arena,
qué suave al pisar!
¡Qué blanca, qué suave,
la arena del mar!
Podem també escoltar una cançoneta infantil que pertany a la lletra J: Jaiba, en format mp3.


boomp3.com

Poesia popular infantil y creatividad

Ara que estem a l'estiu i els xiquets surten més a jugar pels carrers, pel camp, per la serra... és un bon moment per aprofitar i recuperar jocs tradicionals. Al llibre de Rosa Huertas Gómez, Poesia popular infantil y creatividad (editat per CCS) podem trobar un grapat de jocs tradicionals infantils que s'acompanyen de poesia: cançons de rotgle, de saltar a la corda, de picar mans, ...

Tot un extens repertori que forma part del nostre folklore i que no podem deixar caure en l'oblit. A més a més, a partir d'aquests composicions poètiques podem fomentar la creativitat i el sentit lúdic de la literatura.
La majoria d'activitats estan pensades per aplicar-se en xiquets d'Educació Primària, però podem fer-les extensives per sota i per damunt d'aquestes edats.

Un llibre adreçat als adults per a que aquests difonguen els nostre folklore als xiquets. Aprofitem per a recaptar de la nostra memòria altres jocs i cançons populars, del nostre lloc, que tal vegada no surten al llibre, però que enriquirà encara més el seu contingut.

Inventem-se travallengües

Continuem jugant, ara amb els embarbussaments. Ja sabeu que és molt fàcil crear-ne. Mireu, sinò, el que ens hem inventat, tot agafant paraules que comencen per "tr" -que solen ser de difícil pronuncia:

Un sol triput, trepat i tromput

rodola trinant, tronant i triturant
mentre comprova tremolant
com anava trasmutant.


Ben segur que teniu la llengua enredrada amb la lectura del travallengües. Proveu d'inventar-se'n i ens les envieu, perfa.

El invierno, poesia infantil

Amb aquesta calor del mes de juliol ens costa fer-se a la idea que a l'altra banda de l'Equador ara estan a l'hivern. Sabem que hi ha molts lectors d'aquest blog que viuen al con sud. Per a ells, que ara estan en tota la fredor del mesos d'hivern, va adreçada aquesta poesia:

LLEGA EL INVIERNO
(Marisol Perales)
El señor invierno
se viste de blanco,
se pone el abrigo
porque está temblando.
Se va a la montaña,
se mete en el río,
y el parque y la calle
se llenan de frío.
Se encuentra a la lluvia
llorando, llorando,
y también al viento
que viene soplando.
¡Ven amigo sol!
Grita en el camino,
pero el sol no viene
porque se ha dormido.

La il·lustració és de Claudia Degliuomini.

18.7.08

La poesía es una niña: llibre de poesia infantil

La poesia és moltes coses, però Apuleyo Soto ens diu que La poesía es una niña. Així és en aquest cas, doncs és el títol del llibre que recentment ha editat CEDMA, dins la seua fantàstica col·lecció Caracol. El llibre té unes suggerents il·lustracions de Fran Bravo (la il·lustració d'aquest post pertany al llibre).


Las vacaciones
(Apuleyo Soto)
El sol ha abierto
las puertas del verano
Ya no hay escuela,
ya todo es campo.
Los colegiales,
como pájaros
hacia sus padres
se van volando
Las amapolas
pintan el patio.
El sol ha abierto
su pecho blanco
Volad, volad,
niños del barrio,
y desde el cielo
dadme la mano.



Un llibre ideal per a llegir aquestes vacances.

Poesía visual española: nou llibre de poesia

Poesía visual española (Antología incompleta) és un llibre que està recien publicat per l' editorial Calambur. El poeta valencià Alfonso López Gradolí és l'editor d'aquesta antologia.
Un llibre de consulta imprescindible per a escorcollar el que en aquests darrers anys està fent-se en poesia visual. Inclou obres de 57 poetes, cadacun d'ells amb quatre poemes. L'obra gràfica s'acompanya d'una bibliografia i una poètica per tal d'entendre millor i emmarcar la seua obra. Tal vegada la última part del llibre, amb les noves tendències, resta un poc incompleta, doncs no inclou , per exemple, el Net.Art.
Al seu contingut podem trobar des de poetes visuals molt consagrats fins a poetes novells que des de fa poc estan creant poesia visual. Destaquen entre els antologats José María Iglesias, Nieves Salvador, José Carlos Beltrán, Rafael de Cózar i Ángela Serna.

Un llibre que ens serveix com a referent de la poesia visual al nostre país.

Zumzumetgen el versos

Susurros
Susurra una estrella en el cielo
palabras de amores perdidos,
recuerdos vestidos de duelo,
vacio de seres queridos.

Susurra la madre al hijo
leyendas de mar salada,
marinero de agua dulce
en una eterna madrugada.

Susurra el lobo a la luna
versos de un poeta inerte;
desde la tumba a la cuna,
desde la vida a la muerte.

Susurran las armas en guerra,
reflejo de almas impías;
sea su sangre en esta tierra
memoria de mentes hastías.

Susurra un corazón herido
latidos de Andalucía,
porque entre sus venas corre
la sangre de la poesía.

Aquest preciós poema és de Sergio, del blog Diario de un poeta casi muerto. La fotografia és de Glenbourne.

Receta para crear un pintor: receptari poètic infantil

Per a tot hi ha receptes: per a guisar, per a pensar, per a ser feliç, per a crear, per a fer poemes, per a compartir, per a imaginar, per a... Per a pintar hem trobat una recepta que pensem pot funcionar a grans i menuts. Llegiu aquest poema hi ho comprovareu:


Receta para crear un pintor
(Marié Rojas Tamayo, Cuba 1963))

Para sentirnos pintores
No hace falta llamarnos Da Vinci o Picasso,
Más bien, necesitamos:
Tener 5 años por fuera o por dentro,
Una idea genial, incluso sin musas,
Una tarde lluviosa que no permita ir al parque,
Una vestimenta vieja y cómoda
Que pueda embarrarse a gusto
(si se coloca al revés, da buena suerte).
El espacio adecuado para nuestro despliegue,
Una lata con agua,
Colores brillantes,
Papeles, mejor aún si son poemas de otros,
Los pinceles deben ser cuatro,
No pregunten por qué…
Algo de música siempre ayuda,
Una cinta para que no molesten los cabellos,
Dos manos.
Le añaden Mucha Alegría,
Un pizca de Concentración,
Un trocito de Magia.
Y se cocina todo a fuego rápido
En el perol de los sueños.
Se sirve al momento.
No tiene efectos secundarios.
La il·lustració és de Tara Ross Studios.

17.7.08

Juguem i cantem en francès i anglès

A internet hi ha molts llocs per a que els xiquets juguen i aprenguen. Hui us volem recomanar un lloc especialment atractiu i interessant. Està en francès i s'anomena UpToTen. A més del grapat d'activitats que proposen tenen un apartat de cançons infantils, fàcilment de repetir i anar aprenent amb Boowa i Kwala, doncs de una forma atraient ens presenten amb dibuixos animats el que fan, acompanyats d'una cançoneta. La il·lustració que hem ficat pertany a La Chanson des marionnettes (La cançó de les titelles).
Ens dona també l'oportunitat de passar tot el contingut, incloses les cançons, en anglès. Una web molt, molt interessant per aprendre jugant el francès o l'anglès. La part de les cançons infantils és molt divertida (també per als adults). Doneu-li una ullada.
Una altra cançoneta de les titelles, en francès, també la podem llegir, amb partitura, a Tête a Tête a modeler.

Cos'è la rima?! Poesia infantil italiana

Molt de ritme i molta rima té aquest poema infantil en italià. Un poemeta que podem també cantar fàcilment. Aprofitem l'estiu per a conèixer altres idiomes amb els viatges que hi fem o amb la gent que ens visita. L'intercanvi cultural i idiomàtic sempre és interessant i més... amb ritme de poesia.
COS'È LA RIMA?!

Che solenne stramberia
son le rime, bimba mia!
Sarà giusto che fanciullo
faccia rima con trastullo;
ma perché pure con trullo
e persino con citrullo?
Più che giusto che ragazzo
vada in coppia con sollazzo,
con schiamazzo, con codazzo;
ma perché, anche, con pazzo?
Natural che matematica
si congiunga con grammatica,
tutta roba cattedratica.
E sta ben che l'aritmetica
stia legata con bisbetica,
ma che c'entra con l'atletica?
E se è giusto che la storia
sia amica della gloria,
e stia in coppia con memoria
non fa a pugni con baldoria?
Come c'entra mai la scuola
con bestiola e capriola,
con nocciola, gola e mola,
con le morbide lenzuola?
Si capisce che scolaro
se ne vada paro, paro,
qualche volta, con imparo
e qualche altra con somaro.
Che si uniscano studente
diligente e negligente
e lietissimo far niente.
Che, magari, alla pagella
faccia eco tremarella.
Ma perché metter gli esami
coi tegami e gli origami?
Va benissimo il problema
ed il tema col patema
ma come farci entrare anche la crema?
Son le rime, in fede mia,
la più stramba stramberia!
La il·lustració és de Curly Girl.

16.7.08

Poema d'amor, de Josep Piera


L'amor
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
té gemecs.

Per això
potser
la poesia
ve després.

(Josep Piera)

La il·lustració és de Virginia Piñón.

15.7.08

Haikus d'estiu

Del blog Escrits hem copiat aquests magnífics haikus.

Camins de ronda
vistes de mar i roca
a frec de costa.

Dos blaus es troben
a la llunyana corba,
delimitant-se.

Miro ingràvid,
gràcils, inabastables,
peixos de plata.

Aprofitem per a recomanar-vos el llibre Marea baixa. Haikus de primavera i d'estiu, una selecció i traducció a càrrec de Jordi Pagès i J.N. Santaeulàlia (d’autors com Bashoo, Shooha, Issa, Buson, Shiki, Shooha, Otsuyuu, Kyoroku, Kikaku, Sodoo, Ranko, etc.) i editat per La Magrana. Un dels seus haikus:

遠山の目玉にうつる蜻蛉かな (Issa)
tôyama no medama ni utsuru tonbo kana
Els cims llunyans
s'emmirallen dins l'ull
de la libèl·lula.


La il·lustració és de Leonor Pérez.

Canciones infantiles de Puerto Rico: un lloc amb moltes cançonetes

A la pàgina personal de Víctor Manuel Méndez hi trobem un interessant recull de cançons des de Puerto Rico, algunes d'aquestes cançons són recull de les seues tradicion i altres són de creació pròpia, com les de El flautista de Hamelín i la de Pinocho que fiquem a continuació. A la seua web podem escoltar la música per poder cantar la cançó correctament.


El flautista de Hamelín
(María L. Muñoz)
El flautista de Hamelín,
toca su flauta así:
¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!


Los ratones van detrás
del flautista de Hamelín.
¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!


Y regocijados todos,
cantan tiririrí,
porque ya no hay más ratones
en la villa de Hamelín.


¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!

La il·lustració és de Carolina Durán.

14.7.08

Frigopoema d'Isabel Barriel: Oda al frigorífic

Referent als post de Frigopoesia, Isabel Barriel ens ha deixat un poema del frigorífic que ens ha encantat i el volem compartir amb tots vosaltres. La il·lustració, Treballant en la nevera -de Mulan Tay-, mostra com ens agradaria estar en aquest moment treballant.
Oda al frigorífic /Frigopoema
Cofre gelat de porta tancada
que no pares a l’estiu
i t’esquilma la quitxalla.

Cambra pels gelats,
fàbrica de frigories
tingues sempre energia.

T'enganxaré mots rimats,
t'enganxaré poesia,
imants de vida, d'alegria...

12.7.08

Imagina't les parts del cos: cançó infantil

Dibuix impossible
(Ll.: Josep Mª Pujol, M.: Noè Rivas)

Si tu vols pots dibuixar,
dibuixar l'home somniat;
si tu vols imaginar
podràs fer l'home inventat.

COM ÉS? COM ÉS?
COM ÉS L'HOME INVENTAT?
COM ÉS? COM ÉS?
QUE A MI EM FA MAL EL CAP!

El melic pot ser quadrat,
les orelles al revés,
sis culets en un costat
i vuit braços de través.

Les dents de color blau cel,
un ull groc, l'altre vermell;
pots pintar-li lila el pèl
i un nas verd sota el clatell.

COM ÉS? COM ÉS?
COM ÉS L'HOME INVENTAT?
COM ÉS? COM ÉS?
QUE A MI EM FA MAL EL CAP!

Pot tenir els peus girats,
pot tenir cinquanta pits,
amb les mans sortint pel cap
o les mans de trenta dits.

Per l'esquena pot menjar,
per la panxa pot xerrar,
pel genoll pot badallar
i pel colze esternudar.

COM ÉS? COM ÉS?
COM ÉS L'HOME INVENTAT?
COM ÉS? COM ÉS?
QUE A MI EM FA MAL EL CAP!


11.7.08

Frigopoesia: crear poemes en la porta del frigorífic

Quantes vegades ens ha passat el tindre que fer un regal original i no trobar-ne cap? Escorcollant per internet hem trobat aquesta proposta simpàtica, original i poètica, ideal per a grans i menuts: Frigopoesía. Són paraules imantades (510 paraules en un sobre) per a col·locar al frigorífic i crear els nostres poemes.
Paraules magnètiques per anar enganxant a la porta de la nevera. Molt original! Podem convertir la frigopoesia en tota una activitat i joc poètic. Per exemple, cada dia de la setmana enganxem una paraula i el diumenge, amb totes les paraules enganxades podem realitzar un poema, amb rima o sense rima. També ho podem fer cada dia.
Més maneres de jugar amb la frigopoesia aquest estiu: enganxar una paraula i buscar als nostres llibres de poesia algun poema que continga la paraula ficada; enganxar dues paraules i buscar altres paraules que hi rimen amb ella i anar creant rodolins; enganxar tres paraules i amb els seus antònims crear un poema...
Us proposem crear la vostra pròpia frigopoesia, en qualsevol llengua: una capseta (folrada de forma atractiva i cridanera) i dins, amb cartolines menudes, ficar paraules sobre un tema o temes -l'estiu, el mar, la nit, el bosc, els animals, els sentiments, etc.- Podem realitzar les mateixes activitats i en lloc d'enganxar les paraules imantades les podem ficar amb un iman o cel·lo. El més important és ser creatius, lúdics i passar-ho bé amb la poesia. Deixeu la imaginació que vole i... la resta és fàcil.

Nou concurs de poesia infantil: Premio Nacional de Poesia Charo González

S'ha creat un nou concurs de poesia infantil, el Premio Nacional de Poesía Infantil Charo González, amb la finalitat de promocionar la creació poètica per a xiquets. Ens pareix una excel·lent idea! Animeu-se a presentar-se, doncs el plaç finalitza el 20 de juliol.
Bases:

1) Podrán concurrir a este premio todos los autores, mayores de 18 años que lo deseen, con un solo poema por autor.

2) Los poemas presentados en lengua castellana, deberán ser originales e inéditos y no haber sido galardonados en otro concurso. No se admitirán aquellos poemas que sean traducción o adaptación de otros originales.

3) Se concursará con un poema, de tema libre, que tenga una extensión máxima de 60 versos.

4) Se establecen dos premios:
Primer premio: 1.500 €
Segundo premio: 500 €

5) Los originales se enviarán bajo plica. Se enviarán dos ejemplares al APARTADO DE CORREOS Nº 75, CÓDIGO POSTAL 24080 LEÓN.
El plazo de presentación finalizará el 20 de julio de 2008.

6) El jurado, que procederá a abrir la plica del ganador, una vez acordado éste, estará compuesto por especialistas en literatura infantil y críticos literarios.

7) Se publicará el poema premiado y el fallo del jurado se hará público, la primera quincena del mes de agosto de 2008.

8) Los originales no premiados no se devolverán.

9) El hecho de presentar el poema al concurso, supone la conformidad con las presentes bases.
NOTA: “enviar bajo plica” significa que hay que realizar el envío en un sobre grande, dirigido a la dirección establecida en las bases, que contenga el poema concursante, con indicación del nombre del premio o concurso y el título del poema, firmado con un seudónimo. En el mismo sobre se deberá incluir otro más pequeño y cerrado. En el exterior del sobre pequeño deberán figurar los mismos datos (nombre del premio o concurso, título del poema y seudónimo) y en su interior los datos personales del autor, dirección postal y electrónica, y teléfono.

Dirección de contacto:Conrado Blanco GonzálezCalle del reloj n º 624750 La Bañeza (León)Teléfono 987655008

La il·lustració és de Kathleen Rietz.

Escuela de nubes, poesia infantil des de Xile

Escuela de nubes
En la escuela de las nubes
quisiera estar estudiando,
para poder ir a clases
con nubes de traje blanco.
*
La sala es el cielo grande
sin puertas y sin ventanas
y nunca exigen tareas
o pasar a la pizarra.
*
Me iría por la mañana
en las alas de una mosca,
colgando de un volantín
o montando en una loica.
*
Sobre la nube más cómoda
me sentaría en seguida
para estudiar y soñar
mil cosas entretenidas.
*
Nunca más me gritarían
¡Anda en las nubes de nuevo!
pues yo diría muy claro:
las nubes son mi colegio.

La il·lustració és d'Annette Mangseth.

9.7.08

XVIII Festival de Poesia de Medellín

Aquests dies (5 al 12 de juliol) està realizant-se XVIII Festival Internacional de Poesía de Medellín. Un superfestival de poesia on participen poetes de tot el món. Aquest any hi participen un grup molt interessant i variat de poetes:


Mahbobah Ebrahimi (Afganistán), Agron Tufa (Albania), Gerhard Falkner (Alemania), Juano Villafañe (Argentina), Gasham Najafzadeh (Azerbaiján), Quamruzzaman Swapan (Bangladesh), Erik Spinoy (Bélgica), Andrei Khadanovich (Bielorrusia), Benjamín Chávez (Bolivia), Cláudio Willer (Brasil), Patrick Woodcock (Canada), Omar García (Premio Nacional de Poesía 2008, del Festival Internacional de Poesía de Medellín), Eduardo Gómez, Luz Mary Giraldo, Álvaro Marín, Germán Cuervo, Jorge Iván Grisales, Armando Orozco, Jorge Eliécer Ordóñez, Isabel García Mayorca, Gonzalo Márquez Cristo, Julio César Arciniegas, José Zuleta, Felipe Posada, Dianamar Zapata (Colombia), Kim Ki Dong (Corea del Sur), Juan Antillón (Costa Rica), Manuel García Verdecia (Premio La Gaceta de Cuba-Revista Prometeo 2008), Alex Fleites (Cuba), Jaime Quezada (Chile), Ashraf Amer (Egipto), Jorge Galán (El Salvador), Brane Mozetic (Eslovenia), Marcos Ana (España), Roberta Hill (Nación Oneida, Estados Unidos), Margo Tamez (Nación Apache, Estados Unidos), Jüri Talvet (Estonia), Marjorie Evasco (Filipinas), Bernard Noël (Francia), Alan Mills (Guatemala), Fabricio Estrada (Honduras), Mamta Sagar (India), Bassem Al Meraiby (Irak), Joseph Woods (Irlanda), Rachel Tzvia Back (Israel), Elisa Davoglio (Italia), Jared Angira (Kenia), Frank Chipasula (Malawi), Lina Zerón (México), Ghassan Zaqtan (Palestina), Francisco Ruiz Udiel (Nicaragua), Obi Nwakanma (Nigeria), Tale Næss (Noruega), Eduardo Espina (Uruguay), Arjen Duinker (Países Bajos), Ghassan Zaqtan (Palestina), Benjamín Ramón (Panamá), Gladys Carmagnola (Paraguay), Miguel Ildefonso (Perú), Eduardo Pitta (Portugal), Morela Maneiro (Nación Wayuu, República Bolivariana de Venezuela), Libeslay Bermúdez, Lyerka Bonanno, Víctor Manuel Pinto (República Bolivariana de Venezuela), Yolande Mukagasana (Ruanda), Chiqui Vicioso (República Dominicana), Zolani Mkiva (Sudáfrica), Henrik Nilsson (Suecia), Armin Senser (Suiza), Chiranan Pitpreecha, Surachai Juntimatorn (Tailandia), Gulrukhsor Safieva (Tayikistán), Juliane Okot Bitek (Uganda), Khosiyat Rustamova, Quchqor Norqobil (Uzbekistán), Nguyen Bao Chan (Vietnam), Freedom Nyamubaya (Zimbabwe).
La il·lustració és d'Ionna Galanomati.

Llibres de refranys mariners / Libros de refranes del mar

Josep-Anton Trepat, Refranys de Vora Mar, editorial Noray, col·lecció El Nostre Mar
Més val la saviesa del mariner, amb la llarga experiència naútica i cultural que porta a l'esquena que un llarg tractat de navegació. Aquesta saviesa queda reflectada als refranys. El llibre de Trepat arreplega tota aquesta experiència, volcada al llenguatge, dels vells llops de mar. Dites i refranys dels mariners de la nostra costa mediterrània,... En aquest llibre em fet unes interpretacions que acompanyen els refranys. Val a dir que no sempre s'ha trobat el sentit d'aquell qui primer va invertar-lo i, per tant, és fa difícil precisar la idea original de l'autor. Tot i així, s'ha intentat afinar la feina amb l'escandall, i fer un bon sondeig anmb les explicacions que s'han escrit.

Un llibre de consulta imprescindible, pessics de saviesa marinera que cal no perdre, doncs forma part de la nostra cultura.

Un altre llibre que us recomanem és Refranes del mar, de Benito Chereguini de Tapia, editat també per Noray. Està en castellà i a l'actualitat és un llibre exhaurit, però que podreu consultar a les biblioteques. Ambós llibres són complementaris i de consulta quasi obligada.

Podeu llegir dites i refranys del mar en aquest mateix blog.

Us fiquem alguns d'aquests refranys, ara en castellà:

A barco nuevo, capitán viejo.
A bordo no hay más cuerda que la del reloj.
A buen viento, mucha vela pero poca tela.
A clavo ardiendo, se agarra el que se está hundiendo.
A golpe de mar, pecho sereno.
A la mar me voy, mis hechos dirán quién soy.
A norte joven y a sur viejo, no les fíes el pellejo.
Agua a la entrada de la luna, o mucha o ninguna.
Alba roja, vela moja.
A mucho viento, poca vela.
A navegar el marino y a sembrar el campesino.
A piloto diestro, no hay mar siniestro.
Aprovecha la racha, que viene escasa.
A tal patrón, tal marinero.
Aunque la mar sea honda, echa la sonda.
Cada palo que aguante su vela.
Carga la nao trasera si quieres que ande a la vela.
Cielo rojo al amanecer, el mar se ha de mover.
Con más mar, más vela.
Cuando agua venga antes que viento, prepara aparejo a tiempo.
Cuando la vela azota el palo, malo.
Cuando sopla norte oscuro, quédate al abrigo de cabo seguro.
Delfines que mucho saltan, viento traen, y calma espantan.
De la carta al timón, al revés la corrección.
De navegar apercibido, nadie se ha arrepentido.
De remeros novatos, boga ranchera.
Deberás amarrar pensando que has de desamarrar.
Después de perdido el barco, todos pilotos.
Donde hay patrón, no manda marinero.
Ea, ea, que el que no embarca no se marea.

8.7.08

La poesia del mar, en la revista cultural Litoral

Estem molt mariners aquest mes de juliol. Poesia, poemes, endevinalles, refranys, cançons de la mar... Us volem recomanar un monogràfic que ens dona una àmplia visió poètica del mar.

Es tracta de La poesia del mar, editat per la revista Litoral (n. 231-232). L'índex del seu contingut és el següent:

Palabras previas, Lorenzo Saval
El mar, y nada más, José A. Mesa Toré
El mar y la poesía medieval castellana, José Luis González Vera
Ensayo de una simbología del mar en la poesía hispánica de la Edad Moderna, Francisco Fortuny
El influjo del mar en la lírica, Rafael Cansino-Assens
Antología del mar
Peces
, José Antonio Garriga Vela

L'obra és una amplia mostra de com els poetes en llengua castellana han expresat el tema marí. Són prop de 300 poetes espanyols i hispanoamericans acompanyats d'altres artistes gràfics.

Botella al mar
(Mario Benedetti)
Pongo estos seis versos en mi botella al mar
con el secreto designio de que algún día
llegue a una playa casi desierta
y un niño la encuentre y la destape
y en lugar de versos extraiga piedritas
y socorros y alertas y caracoles.
*
(Federico García Lorca)
El mar es
el Lucifer del azul.
El cielo caído
por querer ser la luz.
¡Pobre mar condenado
a eterno movimiento,
habiendo antes estado
quieto en el firmamento!
Una revista interessant per la seua lectura i des del punt de vista didàctic.

Poemes i cançons de la mar salada, llibre de poesia infantil

Poemes i cançons de la mar salada és un llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que inclou un CD amb cançons al voltant del mar i la temàtica marinera.

El llibre inclou una ácurada selecció de poemes amb remor d'ones marineres i oloreta a sal. Poemes adreçats als lectors infantils de diferents poetes: Teodor Llorente, Miquel Ferrà, Costa i Llobera, Apel·les Mestres, Joaquim Folguera, Bonaventura Carles Aribau, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Víctor Balaguer i Joan Maragall. Per les seues pàgines naveguen vaixells, peixos, somnis...

Joan Carles Martínez Prat ha musicat alguns d'aquests poemes i n'ha fet unes cançons tenyides de blau i amb un regust mariner, per a cantar sense pressa: Viatge nupcial, Vistes al mar, Mar blava, adéu, Avui el mar..., Davant del temporal, Palamòs, Les onades escumegen..., Mar grisa, escuma blanca, Notes de Deià.

Un llibre per a compartir lectura i poesia a la vora del mar.

7.7.08

Los tesoros del agua: gotas de poesía para todos

Seguint el comentari del post anterior, l'Expo de Sarragossa ha editat un llibret, Los tesoros del agua. Miguel Moltó, Comissari General de la UE per a l'Expo de Sarragossa, ens diu: La cultura del agua, la poesía del agua. Hemos pedido un poema sobre el agua y la Unión Europea a 11 poetas. Los resultados están recogidos aquí. Lean, disfruten, reflexionen y participen en el concurso «los tesoros del agua».

Els 11 poetes són: Luís Eduardo Aute, Carlos Valverde, Enrique Gracia Trinidad, Tano García-Page, Katy Parra, Vicente martín, Pilar Verdú del Campo, Juan Ramón Barat, Celia Bautista Iglesias, Inma Pelegrín, Nieves Álvarez Martín. Cada poeta escriu un poema, que el podem llegir en castellà, anglès i francès.

Gotas de lluvia
(Nieves Álvarez Martín, Mingorría -Ávila-, 1949)
Una a una las gotas de la lluvia
se van volviendo agua:
agua para los versos y las casas,
agua para los hombres y los peces,
agua para los árboles frutales,
para los sueños
agua.
Europa está lloviendo
su voz sobre las alas del progreso,
su voz sobre los círculos del hambre,
su voz sobre las ciénagas,
sobre todas las voces,
sobre el alma del mar.
¿Cuándo lloverás tú?



Nubes

(Inma Pelegrín, Lorca -Murcia-, 1969)
Algunos días juego
a distinguir las nubes y nombrarlas,
a imaginar que siguen
caminos invisibles que recorren
de par en par la tierra.

Esta nube que hoy
en el cielo de Europa se dibuja
no entiende las fronteras y mañana,
en África o América, otros hombres
la mirarán con sed.

Pasajeros de un barco
al que llamamos mundo.
Sus destinos y el mío son el mismo.
Cada gota de agua los contiene.

Concurs infantils i juvenil de poemes de l'aigua a l'Expo de Saragossa

Aquests dies està celebrant-se a Sarragossa l'Expo Universal 2008, al voltant del tema de l'aigua. Amb aquest motiu s'ha convocat un concurs de poesia adreçat a xiquets, joves i adults. Es pot concursar en castellà, anglès i francès. Ens pareix un concurs interessant, doncs l'aigua és font de vida i no estem valorant-la com cal. Mesclar aigua i poesia és una simbiosi culturalment perfecta.
Podeu consultar les bases del concurs:



BASES REGULADORAS
1.- ¿Quiénes pueden participar?
En el concurso “Los tesoros del agua” pueden participar todas las personas poetas que lo deseen, vivan en el lugar del mundo que vivan, siempre que respeten las bases del concurso.
Los poemas pueden estar escritos en una de las siguientes lenguas: castellano, inglés o francés.
Se han establecido dos categorías de acuerdo con la edad:
- Categoría Senior para mayores de 16 años.
- Categoría Junior para menores de 16 años.
2.- ¿Cuál es la forma de participar?
Se admitirán poemas del 14 de junio al 8 de septiembre de 2008.
2.1.- ¿Qué tipo de composición poética?
- Composición poética de libre elección: verso libre, haiku, soneto, lira, etc.
- Cada poema debe tener un mínimo de 3 versos y un máximo de 14.
- Tema: los tesoros del agua, el agua "Nuestra riqueza".
- Es obligatorio incluir en el poema dos palabras: agua y Europa.
2.2.- ¿Cuántos poemas se pueden enviar?
Cada persona que participe puede enviar un máximo de 5 poemas, siempre que cada uno de ellos corresponda a uno de los 5 apartados del Pabellón de la UE en la Expo. No se puede enviar más de un poema por apartado, pero se puede participar con un solo poema inspirado en los 5 apartados.
No se mantendrá correspondencia con los concursantes y las obras no premiadas serán destruidas al finalizar el concurso.
A medida que se vayan seleccionando, los mejores poemas se irán colgando en la página web de la Representación de la Comisión Europea en España y del Parlamento Europeo.
2.3- ¿Qué enviar?
Cada concursante debe enviar dos documentos:
- En uno de ellos incluirá el poema, con su título, la categoría a la que participa (senior o junior) y el apartado en el que quiere concursar (A, B, C, D o E)
- En el otro documento incluirá los datos personales: título del poema, nombre y apellidos, lugar de residencia, e-mail y teléfono de contacto.
2.4.- ¿Dónde y/ cómo enviarlo?
Se puede concursas de la forma siguiente:
- Por e-mail a la siguiente dirección: lostesorosdelagua@e-cons.net
- Por correo postal a la siguiente dirección:
Concurso de poemas “Los tesoros del agua”
Escuela Europea de Consumidores
C/ Nicolás Salmerón nº 7
39009 Santander, Cantabria, España.
- Directamente en el Pabellón de la UE en EXPOZARAGOZA 2008.
3.- ¿Qué premios se pueden obtener?
Para cada categoría se establecen los siguientes premios:
Un PRIMER PREMIO:
- Viaje a Bruselas acompañado de una persona, diploma acreditativo y publicación del poema en una obra colectiva.
Diez ACCESIS:
- Diploma acreditativo y publicación del poema en una obra colectiva.
4.- ¿Cuándo será el acto de entrega de premios?
- En la fecha y lugar que oportunamente se comunicará a los ganadores, se convocará un acto público para la entrega de premios.
- La noticia será recogida en la página web de la Representación de la Comisión Europea para España.
5.- ¿Cuál será la composición del Jurado?
- El jurado estará compuesto por poetas de reconocida trayectoria. Sus nombres se harán públicos en el momento de conocer el veredicto.
- El veredicto del jurado será inapelable.
6.- Aceptación de las bases.
La participación en este concurso, supone la aceptación de las Bases. Las incidencias que puedan plantearse en los supuestos no previstos en las mismas serán resueltas por las entidades organizadoras del mismo.
La il·lustració és de Curly Girl.

Sirenita, poesia infantil des de Cuba

Si hi ha un personatge marí a l'imaginari de tots els xiquets aquest és la sireneta. Des de la poesia grega fins als nostres dies les sirenes i el seu cant han donat pas a la creació de multitud de poemes. Llàstima que l'imperi Disney s'hagi fet amb el monopoli actual d'aquest personatge màgic i molts xiquets i xiquetes tan sols la coneguen per la pel·lícula i tots els llibres que s'han editat de la mateixa. Per tal de trencar l'esquema, us recomanem llegir aquest poema infantil de la sireneta, d'Enrique Pérez Díaz (al seu llibre Versos al nunca jamás, editat per Anaya), escriptor i poeta de Cuba, i amb una il·lustració de Ioanna Galanomati.


Sirenita
(Enrique Pérez Díaz)
Hay una niña sin sueño
a la orilla de la playa
es una niña muy antigua
que te piensa, que te aguarda.

Tiene ojos como el cielo
y su cabello es la sabana,
usa una cola de pez,
pero sueña como humana.

Hay una niña perdida que
no encuentra su camino,
es esa niña que teje
un beso como una barca.
Cada tarde cuando el sol
se esconde entre las olas
la niña busca en la arena,
entre redes, caracolas.

Pero, mientras anda y desanda
nunca va a encontrarse algo,
cuanto más sueña, se inventa,
su ilusión la lleva al agua.
Si tu la vieses un día,
pobre niña desvelada,
dale ese beso que anhela,
quizás de amor, una mirada.
Si tu la vieses un día,
niña sin tiempo ni edad,
dale aquel beso que sueña
y entonces verás que nunca
cómo no se desvela jamás...

6.7.08

Llibres d'endevinalles per a jugar amb la poesia: llegint i pensant

I més jocs d'endevinalles per a jugar aquest estiu. Dos llibres que faran passar hores de lectura divertides al més menuts.
El primer és de l'editorial Cadí, Endevina endevineta, amb unes simpàtiques il·lustracions de Maria Fe Quesada. Tenim endevinalles de tota mena, de fàcils i de difícils, de llargues i de curtes. Perquè facis servir la imaginació. Perquè posis a prova la imaginació dels altres.
El segon es titola Atenivedne, atenivedne i està
editat per Els Setciències. És el recull d'endevinalles que des del setembre de 1997 al juny de 1998 ens hem dit, explicat, inventat i els més important hem endevinat en el programa Endevina, endevineta de Ràdio Municipal d'Arenys de Mar...
El llibre proposa 180 endevinalles i dona 180 enganxines perquè els lectors hi trobin la seva correspondència gràfica. Cada endevinalla també inclopu un espai perquè els lectors i lectores puguin escriure la resposta i si s'animen fer-hi un dibuix.

Passeu-ho bé!

Piden silencio: poesia de Kepa Murua

Res millor que començar el diumenge amb la poesia d'un gran poeta i editor basc, Kepa Murua (Zarauz, 1962).
Amb el disc Poemas y canciones, Tasio Miranda posa música als poemes de Kepa Murua. Llegim i escoltem els poemes de Murua.

PIDEN SILENCIO
(Kepa Murua)
Las manos sirven para estrangular,

escribir un poema, poner bombas,
matar a otro, salvar a un inocente.
Las manos sirven para todo menos
para pensar.
Con las manos puedes pescar un pez,
atrapar un pájaro, tocar un cuerpo,
pedir silencio, palparte tú.
Las manos sirven para todo
menos para soñar.
Dibujar un barco, huir a nado,
volar un poco, lanzar al mar
un mensaje de socorro.
Las manos sirven para todo
menos para recordar.
Pueden ser el vivo retrato de uno
y poner a prueba a un hombre.
Las manos sirven para todo
menos para adivinar el futuro.
Puedes subir por una pendiente,
bajar un muro, escarbar un túnel.
Las manos pueden liberar
al mundo de su destino.
Pero no pueden con la vida
en el último momento.
No pueden sujetar el mundo
que se mueve sin sentido.
Las manos sirven para casi todo.
Menos para gritar.



boomp3.com

5.7.08

Premi de Poesia Jove "Pablo García Baena"

Un premi per a joves poetes que esteu a temps de participar. Es convoca aquest any per segona vegada:


II Premio de Poesía Joven "Pablo García Baena"

La Bella Varsovia (en colaboración con la Oficina para la Capitalidad Cultural “Córdoba 2016” y el Área de Cultura del Ayuntamiento de Córdoba) convoca el II Premio de Poesía Joven “Pablo García Baena”, que se regirá por las siguientes bases:

1. Podrán concursar en este premio autores que no hayan cumplido 30 años a 1 de septiembre de 2008.

2. Las obras deberán ser inéditas, escritas en castellano, y no premiadas en otros certámenes. El tema es libre, estableciéndose en 300 versos la extensión mínima de los poemarios, sin límite para la máxima. Se presentarán impresas o mecanografiadas, encuadernadas y por triplicado.

3. Las obras se presentarán bajo seudónimo o lema, que figurará en la primera página de cada ejemplar, así como en el exterior de la plica, como única identificación. En el interior de dicha plica se adjuntarán los siguientes datos: nombre y apellidos del autor, dirección postal y de correo electrónico, teléfono de contacto, breve nota biobibliográfica, y fotocopia del DNI o documento similar.

4. El plazo de presentación finalizará el 1 de septiembre de 2008. Deben remitirse por correo certificado a la siguiente dirección: La Bella Varsovia (II Premio de Poesía Joven “Pablo García Baena”). Apartado de correos 2164. 14080 - Córdoba. Serán excluidos los trabajos presentados después de fecha, siendo válida la del matasellos.

5. El jurado estará formado por cinco miembros de prestigio en el campo de la literatura, y un secretario, con voz pero sin voto, como representante de la asociación; su composición sólo se hará pública coincidiendo con la difusión de su fallo. Al jurado, que actuará con libertad y discreción, y cuyas decisiones son inapelables, corresponderá discutir y emitir el fallo, así como otorgar el premio a una sola obra o declararlo ex-aequo y/o desierto.

6. El premio estará dotado con la publicación de la obra ganadora en la colección La Bella Varsovia, con una tirada de 1000 ejemplares, interpretándose la entrega de 100 ejemplares al autor como pago de los derechos. La asociación se compromete a la distribución y promoción del libro, con su envío a prensa y crítica, y presentación en varias ciudades españolas. De igual forma, el autor participará en la edición de 2009 de Cosmopoética, dentro del apartado de poetas emergentes.

7. Los originales no premiados se destruirán tras el fallo del premio, sin que se mantenga correspondencia alguna sobre ellos.

8. El fallo se hará público durante el mes de noviembre de 2008, siendo comunicado personalmente al autor antes de su difusión en los medios. La publicación del libro ganador está prevista para febrero de 2009, y sus presentaciones tendrán lugar en los meses posteriores. El autor ganador se compromete a asistir a dichos actos.

9. El hecho de concurrir a este premio supone la total aceptación de estas bases.

Més informació en http://www.labellavarsovia.com/premio

Poemas de cuentos, de Cecilia Maurig

D'entre els fantàstics poemes que ens va enviar Cecilia Maurig hem realitzat aquest muntatge per a gaudir d'ells junt a les il·lustracions. Poemes de personatges de contes, alguns més coneguts que altres, tots ells molt eixerits i un tant disconformes amb el seu destí literari.

Llegiu-los i ho comprovareu.



Read this document on Scribd: Poemas de cuento

Natilles empolvorades de poesia, per a berenar


NATILLA PERFUMADA
(María Teresa Andruetto)

Mejor
que la leche pase
tibia,
por obra de tus manos
desde la vaca
al cuenco
asentado en tu vientre.
Si es así,
sólo bastará espesarla
a fuerza de harina
o de fécula,
mareando la blancura
con una vara
de madera.
No olvides perfumarla
con naranja seca,
con ramas de canela.
Y volverás a ser niño
cuando la comas
bajo la luna llena.

Què millor per a les vesprades d'estiu que una bon berenar, dolçet i refrescant, acompanyat de cullerades de poesia. Les natilles, mummmmmmm! Per a grans i menuts, boníssimes i millor encara si les fem a casa cuinant junts adults i menuts. Seguiu la recepta de dalt i comprovareu lo bones que estan.

La recepta és de Mª Teresa Andruetto i pertany a Coplas y recetas populares, un llibre editat per la Universitat de Rio Cuarto (Argentina).

4.7.08

Jugar amb la poesia, article de Ricard Bonmatí i un poema de Mercé Rodoreda


Hem trobat molt interessant la xerrada de Ricard Bonmatí, Jugar amb la poesia: rebre i donar llum i dolçor. La xerrada està dins d'un cicle de conferències, que la Subdirecció General de Llengües i Entorn de la Generalitat de Catalunya, sota el títol El gust per la lectura (2007-2008).


Cal prendre bona nota per al proper curs acadèmic, ficar-se les piles, i enlairar els versos entre els xiquets.

Cuca de llum
(Mercé Rodoreda)
Carregueu-me bé la pila,
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s’estila.
Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerd
per engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,
m’apagaré de seguida,
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.

Hada madrina, poesia per a una filla

Hada Madrina

Como tierna mariposa
hoy elevas tus alas…
esas que me han hecho volar
en el mundo de los sueños…
Me has tomado de la mano
y reído en tus brazos
sintiéndome muy querida
como princesita de cuento…
Hoy he descubierto
que no solamente eres hada y madrina
sino que ademas tenías guardado un secreto
y es que también eres princesa…
Porque hoy descenderás solita
como sueles hacerlo
dibujando en tu boca la más linda sonrisa
y luciendo como la más hermosa
Pero volarás acompañada
te llevará de la mano tu príncipe,
el que te ha enamorado
el que ha llenado tu corazón de cosas maravillosas
Y me siento muy feliz por eso
porque vivas el amor
ese que llevas dentro de tu corazón
ese que ha sabido amarme
Y desde hoy
te veré siempre como princesa
y tu secreto será mi secreto
y tu historia de amor, el mejor de mis cuentos…

La il·lustració és de Jennifer Emery.

Poema de amor entre la luna y el mar


IDILIO ETERNO

Ruge el mar, y se encrespa y agiganta:
la Luna –ave de luz-, prepara el vuelo
y en el momento en que la faz levanta,
da un beso al mar y se remonta al cielo.

Y aquel monstruo indomable que respira
tempestades y sube y baja y crece,
al sentir aquel ósculo suspira,
en su cárcel de rocas se estremece.

Hace siglos que de lejos
tiemblan de amor en noches estivales:
ella le da sus límpidos reflejos,
él la ofrece sus perlas y corales.

Con orgullo se expresan sus amores
estos viejos amantes afligidos.
Ella le dice: - ¡Te amo!- en sus fulgores,
El responde:-¡Te adoro!-en sus rugidos.

Ella lo duerme con su lumbre pura
y el mar la arrulla con su eterno grito,
y le cuenta su afán, y su amargura
con una voz que truena en lo infinito.

Ella, pálida y triste, lo oye y sube
por el espacio en que su luz desploma,
y velando la faz tras de la nube,
le oculta el duelo que en su frente asoma.

Comprende que su amor es imposible,
que el mal la espía en su convulso sueño,
y se contempla en el cristal movible
del monstruo azul en que retumba el trueno.

Le grita el mar:-¡ en tu fulgor me abraso!
¡no te alegues tan pronto, estrella mía,
y al descender tras de la sierra fría,
estrella de mi amor, detén el paso!.

¡Un instante mitiga mi amargura
ya que en tu lumbre sideral me bañas...!
¡no te vayas! ¿no ves tu lumbre pura
brillar en el azul de mis entrañas?

Y ella exclama en su loco desvarío:
-por doquiera la muerte me circunda;
detenerme no puedo, monstruo mío
¡compadece a tu pobre moribunda!.

¡Mi ultimo beso de pasión te envío,
mi casto brillo a tus semblante junto!
¡y en las hondas tinieblas del vacío,
hecha cadáver se desploma al punto!.

Entonces el mar, de polo a polo
al encrespar sus ondas plañideras,
inmenso, triste, desvalido y solo,
cubre con sus sollozos las riveras.

Y al contemplar los luminosos rastros
de la alba luna en el obscuro velo,
tiemblan de amor los soñolientos astros
en la profunda soledad del cielo.

Todo calla. El mar duerme y no inoportuna
con sus gritos salvajes de reproche,
y sueña que se besa con la luna
en el tálamo negro de la noche.

La il·lustració és de George Dmitriev.

Un fort aplaudiment per a Joan Margarit!


Joan Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938) ha rebut el Premi Nacional de Literatura, un guardó ben merescut per a un gran poeta. Un fort aplaudiment per a Joan! El seu poemari Casa de misericòrdia (editorial Proa, 2007) i el recital poètic-musical Paraula de jazz, que el poeta va portar a la Fira de Frankfurt han estat les peces clau per a que el jurat el distinguira amb el premi.

Us recomanem es doneu un tomb per la seua web on podreu gaudir dels seus poemes en català, castellà i anglès, a més de llegir una acurada informació sobre Joan Margarit i la seua obra poètica.

AUTORETRAT AMB MAR
(Joan Margarit)
És aquell nen callat que juga sol.
S’està darrere d’aquests ulls de vell,
resisteix l’envestida del migdia
escoltant els confusos versicles de les ones
i els crits dels cossos nus i rovellats
entrant en l’aigua freda i transparent
de la platja de còdols. Té vergonya,
va d’un a l’altre amagatall dels contes.

Dorm dintre meu, perduda criatura:
dorm dintre meu en una nit de reis
on volen en silenci les escombres
i els llops deixen petjades en la neu.
A fora el cel s’emplena d’albercocs
i el mar blau fosc de prunes es desfà
damunt dels negres ganivets de roques.

Aquest estiu d’alcohol gelat als ulls
sento la meva vida negra i groga
com la polpa d’un fruit que es va podrint
al voltant del pinyol de la memòria.
Amaga’t dintre meu, perduda criatura.
Dins de mi, protegida del migdia,
recita la rondalla del nen gris
i de la miserable bicicleta
que munta el trist ciclista del suburbi.
T’està buscant i ja és a prop d’aquí.


També us recomanem escoltar el disc de Xavier Ribalta, Xavier Ribalta canta Joan Margarit. 18 cançons fantàstiques per a escoltar a les nits d'estiu.

3.7.08

El poema que cayó a la mar, llibre de poesia infantil en bable i castellà

Deu ser la calor d'aquesta nit, però a la ment sols en ve la visió de la mar. El blog està inundant-se d'aigua salada, de colors i de brisa marina.

Us recomanem el llibre de poesia infantil El poema que cayó a la mar, d'Aurelio González Ovies, il·lustrat per Ester Sánchez Vallina. El llibre està en bable i castellà i l'ha publicat l'editorial asturiana Pintar Pintar.

El llibre és un poemari presentat com un àlbum il·lustrat. Poemes per a llegir i per a veure. Tot un mar de poemes amb peixos metàfora, adverbis coral, pops monosíl·labs, rimes amb sal... Un plaer de llibre per a gaudir aquest estiu a la vora del mar. Poesia que ens farà vibrar al só del seu ritme.


El poema que cayó a la mar
Un poema estaba tan abandonado,
se sentía tan solo, tan triste y tan mal,
que marchó del libro que sobre unas rocas
olvidó algún hombre después de pescar.
Se puso de pie sobre las mayúsculas,
se arrancó dos oes, armó unos prismáticos
y miró asombrado aquel folio azul
por el que, a lo lejos, pasaban dos barcos.
Y sin darse cuanta de que estaba alto,
y que un cangrejo enano lo intentó picar,
se agachó a rascarse la última estrofa
y cayó en picado al fondo del mar.
Desde entonces dicen que a veces los buzos
ven peces metáfora, adverbios coral,
delfines esdrújulos, pulpos monosílabos
y algas muy poéticas con rimas de sal.
Verbos caracola, tildes oxidadas,
peces parecidos a la acción de amar.
Y que de la tinta que va destiñendo
bebe el chipirón,
y bebe la jibia;
bebe el calamar.
Desde entonces cuentan que en la arena siempre
hay restos vocales, consonantes nácar,
huellas del tacón de la A y la K
y que algunas olas traen versos sueltos
que mojan los pies a la soledad.
Afirman que el fondo no es tan embustero,
desde que el poema se cayó a la mar.
Que los caballitos son más estilosos
y que el pez espada dejó de cortar.
Que alguna sirena se hizo gargantillas
cosiendo burbujas en gramatical
y que con los puntos suspensivos labran
perlas para sueños en profundidad;
y que las esponjas absorben ansiosas
zumos de adjetivos al desayunar
y que con un ritmo mucho más plateado
los bancos de anchoas salen a nadar.
Parece mentira,
pero un poema
inunda la vida de sinceridad,
cala las mentiras,
ahoga las penas.
Un poema solo, fíjate,
uno solo, puede ser plural.

Poesia del mar: onades de poemes per a l'estiu


A la web de Mag Poesia hi ha un apartat especial de poemes del mar. Molt i bons poemes de petits i grans poetes, onades de poesia infantil. D'aquest lloc hem copiat aquests poemes:


SEMPRE QUE VEIG LA MAR
(Cèlia Viñas )
I sempre que veig la mar
sent que a l’esquena m’hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.

I sempre que veig la mar
la pell s’escata salada,
i la trena pentinada
verda d’algues, es desfà.

I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.

Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.

LA MAR
(Joan Alegret)
Ets noia trèmula
i vella reganyosa:
cantes o brames.
Mirall immens en calma
o irosa galopada.

DAMUNT MON VAIXELL
(Joan Salvat-Papasseit)
Damunt mon vaixell
l’arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.

La il·lustració és de Kellie Charlton.

1.7.08

Endevinalles de l'estiu: el sol

Aquest estiu us proposarem molts jocs poètics i així les neurones es refresquen i donen puntades de peu a l'avorriment. Volem començar amb les endevinalles i, com no, amb l'astre rei de l'univers: el sOl.
Ací teniu unes quantes endevinalles del sol, però ens agradaria que se n'inventareu d'altres i ens les escriguéreu a l'apartat de comentaris. Quantes més, millor!

Una taronja gegant,
que pel cel va rodolant.
Què és?
*
Que és allò que tothom pren
i ningú no s' emporta?
*
Sóc l'estrella més gran,
per la nit dorc
i pel dia vaig ballant
*
Fa llum sense ser un llum
a vegades ens crema,
al capvespre dorm
i al matí ens desperta.
*
Qui és el qui es lleva
més de matí del món
i de vespre
és el primer que s' adorm?
*
Diuen que sóc el rei, i no tinc regne;
diuen que sóc ros, i no tinc cabells;
diuen que camine, i no em moc;
i arreglo rellotges sense ser rellotger.
Qui sóc?
*
Enlluerna més que un cresol
i de vegades ens crema,
per la nit s'apaga
i pel dia es desperta.
Què és?
*
Em diuen turista del firmament
doncs a tots visito
en algun moment.
Qui sóc?
*
Em llevo, et desperto,
t'escalfo, et faig llum,
si un núvol em tapa
tot queda com fum.
*
Vola com un ocell
i mai no es fa vell.
*
Quan ell volta
tot ho fa alegrar;
el veiem però no el podem mirar
i quan se'n va a dormir
tot ho fa entristir.
*
Quan ell s’aparta: el cerquem,
i si s’acosta massa: marxem.
*
Un pa bullent, lluent,
que alegra a tota la gent.
*
No hi ha res més trist
que un estiu sense ell.
Què és?
*
Una cosa al·leluia
que es fica dins el riu
i no es mulla
*
Redó, redonet com un botonet
i qui em troba a l'estiu
ha de ficar-se barret.
*
Quina cosa és eixa cosa
que es remulla en el riu
i no és banya?
*
Una gran bombeta
penjada al cel
que de dia balla
i per la nit es fica un vel.
*
La il·lustració és de Thierry Mazzeo.

Aquesta remor que se sent: poema políticament incorrecte de Martí i Pol












Aquesta remor que se sent
(Miquel Martí i Pol)

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui –diuen- irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

En aquest temps que vivim, tan "políticament correcte", ens agrada que les paraules i els versos lluiten per obrir-se pas a empenteig entre la realitat i no el que ens volem fer veure. Martí i Pol ho tenia molt clar i la seua poesia es testimoni. Perquè... la remor persisteix.
Aquest poema ha estat musicat per Salvador Brotons. La il·lustració pertany a NOCLON.

Dites i refranys del mar, amb brisa mediterrània

Encetem juliol amb dites i refranys del mar. Ben cert que en aquest moment hi ha gent en la platja, o navegant pel mar i gaudint de la brissa i les ones. No és el nostre cas, doncs estem fent feina, però no per això deixem d'imaginar tot el relacionat amb el mar.
Si us interessen les dites i refranys de juliol les teniu en aquest mateix blog í al blog Refranyer Temàtic. Si el que us interessen són els refranys sobre l'estiu també els podeu trobar en aquest raconet de la web.



A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa.
A la mar, per un peix no s’hi coneix.
A mala mar no hi val bon mariner.
A mar boja, pit i fora.A mar boja, testa serena.
Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria.
Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell.
Amb bona mar tothom és mariner.
Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més savi s’erra.
Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre.
Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc.
Bord bordeja i el mar mareja.
Com més mar, més peix.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar.
El bon any entra pel mar.
El mar és molt bonic mirat de lluny.
El mar, com més té, més brama.
El que la mar dóna, la mar s’ho emporta.
Els trons i la mar ensenyen de resar.
En agost, bull la mar i bull el most.
En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs.
Gavines en terra, temporal a la mar.
Gota a gota el mar s'esgota.
L’aigua de mar és medecina.
La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res.
La mar dóna cent per un.
La mar en calma molt enganya.
La mar no vol jocs.
Lluna clara mar en calma.
Mar blanca, pluja a manta.
Mar roja, vent o pluja boja.
Parlar de la mar és un mai no acabar.
Si la mar bufa fort, senyal de vent nord.

A més, us recomanem que consulteu el post en aquest blog sobre llibres de refranys mariners.

La il·lustració és de PixelBoy Studio.