EL POEMA NU; [II]
(Josep Planaspachs, 1953)
No em fa por la blancúria del paper
quan s'acosta el moment de reflectir
la vida imaginable. Certament,
tots som miratges nus d'un altre espai
que reviu dols viscuts. Costa poc témer
el naufragi del seny: de bon matí
bastim taüts amb mots incongruents.
Tots els versos naixents són assassins,
metralladores del polit, pautat
paper net amb tinta irreal... Rebels.
Només deu ratlles, i el poema viu.
La il·lustració és de Steve Dininno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada