Tres poemes infantils de Nadal: el camell, l'arbre i un regal especial

El camell despistat 
(Núria Freixa)

Un camell m'ha preguntat

cap on era l'establia.

Portava "mel i mató, panses i

figues, nous i olives".

Jo l'estrella li he indicat,

ella li farà de guia.

També duia molts regals i anava

ple de joguines.

He pogut llegir el meu nom

en una que sobreeixia.

El seu somriure i el meu

s'han volgut fer companyia.

L'arbre de Nadal 
(Tomàs Garcés)
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.


Un regal especial 
(Francesca Aubanell)
El regal que jo desitjo
tenir per aquest Nadal
no portarà llaç de vellut
ni vermell, ni groc, ni blanc,
no durà embolcall de seda
ni transparent ni brillant
no anirà dintre una capsa
ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
ni nom, ni cap detall
a l'estil dels bons desitjos
tot de llum vindrà folrat,
una llum brillant, intensa
que el món anirà il.luminant
aturant-se allí on la misèria,
injustícia, guerra i fam
fueteja la canalla
sense escoltar el seu reclam.
I amb aquest regal màgic
a la fi potser aribarà
rialles, alegria i esperança,
pau i felicitat.

La il·lustració és de Gabriele Antonini.