Un nou mes i un nou poema de Júlia Costa: Desembre, un mes amb molta festa i il·lusió.
DESEMBRE
Molsa pels marges, sorra fina,
per dibuixar algun caminal.
Una nevada de farina
sobre el pessebre de Nadal.
-Aquest pastor, nira on el poses,
que no podrà ni caminar.
-I aquesta noia, cap on va?
-Va cap al pou, porta una gerra...
-Aquelles cases, al turó.
-Vora del riu, el pescador.
-El bon pagès, llaurant la terra.
-I aquest ninot. Ve de l’espai!
-Posa’l on vulguis! Això rai!
Un Nadal més que va passant
vora d’un ram de galzeran.
L’home dels nassos, pel carrer.
Un any s’acaba, un altre, ve.
Molsa pels marges, sorra fina,
per dibuixar algun caminal.
Una nevada de farina
sobre el pessebre de Nadal.
-Aquest pastor, nira on el poses,
que no podrà ni caminar.
-I aquesta noia, cap on va?
-Va cap al pou, porta una gerra...
-Aquelles cases, al turó.
-Vora del riu, el pescador.
-El bon pagès, llaurant la terra.
-I aquest ninot. Ve de l’espai!
-Posa’l on vulguis! Això rai!
Un Nadal més que va passant
vora d’un ram de galzeran.
L’home dels nassos, pel carrer.
Un any s’acaba, un altre, ve.
La foto, de Toni Bra, pertany a Cocentaina.
4 comentaris:
Què gracios, Salvia. Un poema del betlem. M'agraden els poemes de Julia. La foto del teu poble és ideal, pareix Betlem. Quin poble més acollidor.
Laura Huesca Ferran
Molt bonic el poema. Poema de desembre i de Nadal, poema a més ideal per als nens i nenes.
Petons des de Barcelona. Bertrà Jover
Molt bo el poema, com tots els de la Julia. Bones festes per a tothom i especialment per a tu, Salvia,
Tere Montaverner (Gandia)
Gràcies, amics i amigues.
Publica un comentari a l'entrada