Hay dias que pasan
sin haber llegado
otros
que no se van nunca
De vegades a l'hora de difondre la poesia no se n'adonem de la gran importància que té el seu contingut. A la poesia podem aplegar per la musicalitat, per la rima, pel joc, pel cant, per... moltíssims motius. Però hi ha un motiu, fonamental, del que de vegades els "mediadors" no tenim en compte: el sentiment.
Quan llegim un poema hi ha moments que t'atrapen els versos. És com si allò que està passant-te, allò que no saps com explicar, que et costa comunicar, de cop i volta ho trobes en uns versos. És l'efecte espill de la literatura. A més, al reconèixer poèticament el que estem llegint açò ens fa reflexionar i la pròpia reflexió ens porta a transformar el poema en una segona lectura. I és que no hi ha un poema en si, darrere dels versos hi ha tants poemes com lectors de poesia.
Moltes vegades, a l'escola, s'analitza el que el poeta ens diu amb el poema -tenint en compte la seua biografia i l'entorn social i cultural del moment de la creació literària-. Aquest anàlisi literari és molt interessant i necessari, però de vegades constrenyem la poesia a l'anàlisi, no a la relació poema-lector i això fa que perdi el sentit, el lligam del propi lector amb la poesia... i quan no hi trobem sentit al que llegim acabem rebujant-ho.
És veritat que no tots els poemes ens aporten camins per a la reflexió, personal o col·lectiva, aleshores caldrà que els mediadors -mestres, bibliotecaris, pares, animadors a la lectura, etc.- siguen lectors i coneixedors de poesia, que tinguen un bagatge poètic, per poder-hi difondre. No hi ha receptes màgiques per aplegar a ser lector o escriptor de poesia, cal tan sols anar alliberant-la poc a poc per a que arrele entre els xiquets i joves, amb il·lusió, amb sentiment i amb coneixença d'allò que volem difondre.
Per exemple, qüestions tan interessants com el pas del temps, el seu aprofitament, la seua monotonia, la seua pròpia relativitat... tot això i més ho podem tractar amb uns breus versos, com els que encapçalen aquest post. Qui no ha gaudit tant en la preparació d'un projecte que quan aplega la seua realització és com si fos el menys important? Són dies que passen de llarg. Al contrari, hi ha dies, moments, situacions que pesen tant, que són tan doloroses o fastigoses que sembla que s'instal·len per sempre en el nostre temps, que no passen, que el temps s'ha aturat malgrat comprovar que les manilles del rellotge avancen.
Aquest efecte espill va trobant-se després de moltes lectures, des de menudets, també en la poesia.
Tot açò són reflexions en veu alta que ens encantaria debatre amb vosaltres. Què us sembla? Què opineu? És més important la forma que el contingut en la poesia infantil i juvenil? Tenen en compte els poetes aquest efecte espill en els seus lectors infantils? Ens encantaria que ens deixareu els vostres comentaris i intercanviar experiències i reflexions -gràcies per endavant-. Reprenem el
poetiqüestionari.
El fotomuntatge és d'
Erwan Frotin.
