16.10.13

Nadar en agua inquietas: una aproximación a la poesía infantil de hoy, de Cecilia Bajour

 

Hui us invite a llegir un interessantísim article de Cecilia Bajour, Nadar en agua inquietas: una aproximación a la poesía infantil de hoy, ponència presentada al Congreso Iberoamericano de Literatura Infantil y Juvenil (CILELIJ) -Bogotá, el 8 de marzo de 2013. L'autora ens presenta el panorama més actual de la poesia infantil hispanoamericana i ens invita a realitzar una reflexió sobre la pròpia poesia infantil.

Que la poesía infantil sea permeable a la “otra” poesía pasa en buena medida por cómo se establecen vasos comunicantes a partir de lecturas poéticas y de reflexiones sobre el género por parte de quienes hacen y editan literatura infantil y poesía para niños hoy. No existe un único modo de ser de la poesía infantil. La apertura a múltiples formas de hibridación (de discursos, de lo viejo con lo nuevo, de los géneros literarios con los no literarios, de lo poético con lo narrativo, de lenguajes artísticos, de la propia poesía infantil con la poesía adulta, etc) que caracteriza a gran parte de la literatura infantil contemporánea también puede ocurrir en la poesía, tal como vimos en algunos ejemplos. Es apasionante detenerse a ver cómo ocurre, profundizar y abrir paso a nuevas zonas de inquietud.

La il·lustració és d'Alexander Jansson.

15.10.13

Pobre: poesia de Ángela Figuera



Pobre

No sé como ha ocurrido. Está todo tan malo,
Como suele decirse. Me he quedado muy pobre.
No tengo ni un jilguero ni una estatua.
No tengo ni una piedra para tirarla al mar.
No tengo ni una nube que me llueva por dentro.
Ni un cuchillo de plomo para cortar la rabia.

No tengo ni una mata de tomillo
Para tender el pañuelo.

(Verdad es que tampoco tengo pañuelo,
Se nota cuando lloro y mis lágrimas corren como ríos de lágrimas)

No tengo ni una tira de tafetán rosado
Para tapar las grietas del corazón. No tengo
Ni un pedazo de beso que llevarme a la boca.

Ni un poquito de sueño que llevarme a los ojos.
Ni un retazo de dios que me cubra las carnes.

Me he quedado tan pobre
Que no tengo siquiera donde caerme viva.

La il·lustració és de LenteScura.

14.10.13

Poemes de caragols / Poemas de caracoles

il·lustració de Melanie Mikecz
Sembla que la pluja no vulga vindre aquesta tardor i mentrestant el camp està ple de caragols, tots amb les banyes ben plantades i mirant al cel a veure si cauen algunes gotes. Alegrem aquest dilluns amb una selecció poètica caragolaire.

El cargol

Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
perquè surti i tregui banya
encara que faci Sol.
* 

Els cargols
(M. Vayre)

Amb la caseta a l'esquena
caminen a poc a poc,
si la pluja els treu de pena
amb el sol no van enlloc. 
(...)
*


On vas cargol,
tan carregat?
Duc la casa
o el terrat!
Que fas, cargol,
dins el jardí?
Menjo fulIes
sota un pi.

Il·lustració de Laura Watson

El cargol
Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.
*

A un caragol
(Àngel Guimerà)

Ha plogut i no fa vent.
La terra es vesteix de nit,
i dins la fosca nit ha sortita pasturar lentament.

Passeja amb gest indolent
sa caseta pel redol,
i quan passa el caragol
sobre una branca de mata
deixa una estela de plata
que brilla al llum del farol.

Il·lustració de Marie Desbons

El caracol Martín
(Maria Alicia Esaín)

Una vez en mi jardín
pasó algo extraordinario:
se vio al caracol Martín
sentado leyendo el diario.
Le pregunté preocupada:
—Oiga señor, ¿qué le pasa?
Él me dijo tristemente:
—Aquí ando, buscando casa

—¿Qué ha pasado con la suya?
—fue mi pregunta inmediata.
—La he perdido —dijo el pobre—

¡Un auto casi me mata!

—No se aflija, Don Martín
—le contestó mi hermanita
y en un momento le puso
sobre el lomo, una cajita.

Entonces el caracol
se fue a dormir muy contento
porque en lugar de una casa…

¡Tenía departamento!
*
El caracol Babacol
(Marisa Alonso)

El caracol Babacol
saca los cuernos al sol,
y duerme tranquilamente
en una hoja de col.

Una ráfaga de viento
le ha tirado de la hoja,
le lleva con mucha fuerza
rodando hecho una bola.

Metido dentro de casa
el caracol mareado,
no se atreve a salir
aunque el viento ya ha parado.

Abre los ojos despacio,
su casa no tiene daños,
con todo lo que ha rodado
se ha salvado de milagro.

Al fin asoma los cuernos
y queda maravillado,
¡todo está lleno de hojas!
lechugas, coles y nubes.

Este lugar es precioso,
le gusta para vivir,
la casa la lleva a cuestas
sólo debe decidir.

No hay mal que por bien no venga,
piensa feliz y contento,
el caracol Babacol
ya no tiene miedo al viento.



Aquel caracol
que va por el sol,
en cada ramita
llevaba una flor.

¡Que viva la gracia,
que viva el amor,
que viva la gracia
de aquel caracol!
(popular) 
*

Caracol, col, col,
caracol, caracoleiro,
¡pon os teus cornos ó sol
xa que eres tan frioleiro!
O lombo léva-la casa,
caracol, caracoleiro,
¡e deixas cintas de seda
engalanando o carreiro!
Caracol, col, col,
caracol, caracolón,
¡pon os teus cornos ó sol,
ó sol os teus cornos pon!
(popular gallega)
.

8.10.13

Vuelan las hojas con los poemas: otoño-poesía


Sobre las húmedas
callecitas
el viento juega
con las hojitas.


Hojas del árbol
que en el otoño
se va quedando
desnudo y solo.


El viento canta
mientras las lleva
por las ciudades,
campos y aldeas.


Y todos miran
cómo el otoño
teje y desteje
su alfombra de oro.


(Miguel Moreno Monroy / Holly Hatam, il.)

7.10.13

Som boletaires, amb un cistell de versos



Estem en la tardor, ha plogut i per tot arreu surten els bolets. Així, hem agafat la cistella i s'hem anat al bosc a recollir versos i bolets.

Som boletaires

Som boletaires
som cistellaires,
la nostra vida
és el rovelló.
Sentint la flaire
no triguem gaire
a tenir ple
el cistell i el sarró.

Fredolics, reigs, carreteres,
mollarics i xampinyons,
rossinyols, magencs, llanegues,
cama-secs i moixernons.

I al voltant dels pins s’albiren
rovellons i pinatells.
I al voltant de les alzines
surenys i carlets novells.

Som boletaires...

La il·lustració és de Subi. 

Podeu llegir més poemes de bolets al blog o en aquest slideshare que vàrem fer:


6.10.13

El camino a la poesía: piedras de versos de Rogelio Ramos Signes


El camino a la poesía

De estas piedras que ves
está hecho el camino a la poesía.

Con las grises, contundentes y filosas,
podrás preñar metafóricamente la tierra.
Con las negras escribirás acerca de tus deudos.
Las marrones absorberán el llanto de la letra
sin que logres entender por qué habías llorado.

Las brillantes de mica sólo enrojecerán tus manos.

Con las blancas, muy pequeñas,
es que irás poniéndole el acento a tus palabras.

4.10.13

Sonrisas de un niño: un somriure i un poema en el "Día Mundial de la Risa"

 
 Hui celebrem el Dia de la Risa -i és que hi ha dies per a tot i per a tots!-. Ens ha agradat això de celebrar un fet alegre, un sentiment tan positiu. Ens agradaria comprovar que tots i totes els que llegiu aquest post porteu un gran somriure a la boca i a la mirada; però sobretot el que més ens agradaria és veure a tots els xiquets i xiquetes del món plens de somriures, sense cap llàgima.
 
Una estoneta, un somriure i un poemeta per aquest divendres.
 
Sonrisas de un niño
(Espinete, pseud.)
 
Sonrisas de un niño
que alegran el alma
y llantos de un niño,
que alteran tu calma.Quiero...
 
Oír las risas
de “enanos pequeños”,
que suenen en mi oído,
como los jilgueros. 

No quiero que lloren. 
No quiero que sufran.
Quiero...
¡Qué alboroten! y
¡Qué armen jaleo! 

Quiero...
Que nadie en el mundo,
se atreva a callarles,
para que sus risas 
vuelen por el aire. 

Eso... 

¡Eso es lo que quiero!

La il·lustració és de Trey Hoyumpa.

Poemes viatgers: llibre de poesia infantil de Joaquina Barba


Per aquest divendres tenim una nova recomanació: Poemes viatgers, un llibre de poesia infantil de Joaquina Barba, amb unes simpàtiques il·lustracions de Noèlia Conca i publicat per Edicions Bullent.

Poemetes per als més menudets, versos que ens inviten a visitar el país dels somnis i la imaginació, un lloc on tot és possible i on podem trobar-se personatges d'allò més estranys. Un llibre molt recomanable per començar a endinsar-se en la poesia amb la nostra llengua. Us fiquem un tastet:

El tren màgic
(Joaquina Barba)

XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren que xiula
em ve a arreplegar.
Amb tanta pressa
on em portarà?

 XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren que canta
ja ha arribat,
obri la portas
perquè pugui jugar.

XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren s'atura,
he de baixar,
a l'estació dels somnis
em vull quedar.


3.10.13

Dormint-se amb poesia / Durmiéndose con poesía


El bracet de papà i mamà és l'ideal per adormir-se. Gronxar-se mimosament, lentament, deixant que les seues paraules carinyoses tanquen les parpelles, acaricien les orelletes... tot un plaer del que deuen gaudir tots els xiquets i xiquetes del món.

Si yo fuera un animal,
sería un oso pequeño
para dormirme en tus brazos
durante todo el invierno

(José Antonio Ribes)

La il·lustració és de John Bindon.

2.10.13

Poemes i cançons: llibre-disc de Jordi Gil. Presentació a la Biblioteca de Cocentaina el 3 d'octubre de 2013




La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cocentaina, la Biblioteca Municipal de Cocentaina i l'editorial Babilonia tenen el plaer d'invitar-vos a la presentació del llibre-disc del poeta i cantautor Jordi Gil, Poemes i cançons. Aquesta presentació tindrà lloc al saló d'actes de la Biblioteca Pública Municipal (Pla de la Font, n. 10, Cocentaina) el proper dijous, dia 3 d'octubre, a les 19:30. La presentació estarà a càrrec de Vicent Camps. Gaudirem de molta i bona poesia i d'excel·lents cançons d'aquest "joglar d'Alcoi".

Us fiquem un tastet del llibre, el seu poema Presentació:

Presentació
(Jordi Gil)

Bona nit i benvinguts.
Si us plau em presentaré
sóc en Jordi Gil d'Alcoi,
un joglar d'aquesos temps.

Un idealista boig,
de volta de quasi tot,
tacat de blau i de roig
segons han bufat els vents.
Tracte amb versos manifestos,
sóc del poble missatger,
denuncie les injustícies
i el sofriment de la gent,
i em preocupe de somiar
quan sóc despert.

Bona nit i benvinguts.
Escolteu el que diré:
impera la solitud
passejant pels carrers.

Els valors més arrelats
van empeltats de diners,
tot allò que es pot comprar
per al parroquià té pes.
...

1.10.13

La lectura en veu alta: recitar poesia / La lectura en voz alta: recitar poesía



Una de les millors maneres de enlairar la poesia entre els xiquets i els joves és recitar-la en veu alta. Recitar el mestre/a, els pares, els xiquets i joves. La paraula feta veu. Però llegim molt poc en veu alta i encara menys recitem. Per què?

De vegades quan els xiquets i xiquetes venen a les sessions d'animació lectora a la biblioteca els pregunte si lligen als pares en veu alta. Un percentatge molt alt de lectors infantils -que ja saben llegir- contesten "no". El motius són variats, però podem resumir-los: per a què?, tinc vergonya, a ells no els interessa el que llig, no m'escolten, ara ja sóc major i no els necessite, sempre estan rectificant el que llig, és un rotllo, això és cosa de menudets,... 

La mateixa pregunta els he fet als pares -en els taller de foment de la lectura per a pares que organitza la Biblioteca de Cocentaina- i les respostes són molt semblants a la dels xiquets, però amb unes connotacions especials: això és cosa de l'escola, ara que sap llegir és una tonteria llegir-li jo, no tinc temps, quin rotllo si no m'escolta, no sé que llegir-li, llegir en veu alta és per a gent que no sap llegir, tinc vergonya de fer el ridícul, no hem deixa perquè diu que als amics/amigues no els lligen els pares, ja és massa fadrí per contar-li contes o recitar-li poemes,...

També a l'aula està perdent-se la lectura en veu alta i la lectura coral -no està de moda?, sols ens interessa per als més menudets que no saben llegir?, la lectura és un fet individual que no devem compartir? ...?-.

Què us sembla? Estic a favor de enlairar la paraula en veu alta. Recitar i cantar poemes a casa, al col·le, a la Biblioteca. L'encís de la sonoritat de la paraula és meravellós per a fomentar la lectura. 

Us invitem a que mireu i escolteu aquest vídeo promocional que des de el govern de Xile han realitzat per tal de promoure la lectura en veu alta. Ens agradaria que ens deixareu la vostra opinió en l'apartat de comentaris. Gràcies.



30.9.13

La protesta de dilluns: poesia de Marc Granell


No m'estranya gens ni mica que el "dilluns" estiga molt enfadat. Totes les protestes recauen sobre ell, el primer dia de la setmana, el primer dia de treball o d'escola, el primer per tornar a la feina i les obligacions. Els dilluns pel matí tot són males cares i remugons. No m'estranya que hi proteste, a qui corresponga i...

La protesta de dilluns

Dilluns està ja molt fart
que la gent, només desperta,
l'insulte com si fos l'únic
culpable que hi ha a la terra
de tots els mals que al món passen
perquè s'acaba la festa.
Indignat, escriu i firma
una carta de protesta
que envia a qui correspon.
I qui correspon contesta
dient-li que la setmana
està ja del tot completa
i que el dilluns va nàixer
per sempre dilluns es queda.

La il·lustració és de Gurihiru.

29.9.13

Dulcinea, la dama encantada: poesia de Miguel Arteche


Dulcinea, la dama del Quixot, és de vegades la gran oblidada. És lo que no és, és la dama encantada.

La encantada

La encantada, la ofendida,
la trocada y trastocada,
la que a mí me mudaron
como árbol sin hojas,
como sombra sin cuerpo.
Dios sabe si es fantástica o no es fantástica,
si en el Mundo se encuentra o no se encuentra.
La que veo y se esconde,
la que los niños siempre miran,
la que jamás verán los Mercaderes,
la que aparece
y desaparece.
La que conmigo muere
y me desmuere.
La visible,
la invisible
Dulcinea.

La il·lustració és d'Álvaro Reja.

28.9.13

Libros para pequeños o grandes lectores: colección de poesía infantil de Mágicas Naranjas Ediciones


Mágicas Naranjas Ediciones, editorial argentina, té una col·lecció molt interessant de poesia infantil i juvenil: Libros para pequeños o grandes lectores de poesía. Esta col·lecció esta pensada per a fer de pont entre la poesia de grans autors argentins i els lectors infantils. No són poemes creats per als xiquets, però si versos que per la seua bellesa i contingut seran fàcilment apropiats pels xiquets.

La coordinadora de la col·lecció, Hilda Fernández Oreiro, ens ho explica en la contratapa:

Con mirada curiosa y renovada, nos asomamos a las obras de grandes poetas y descubrimos algunas perlas preciosas que, sin necesidad de traducción, queremos acercarles a los más chicos. Textos sin edad, bellos, sonoros, luminosos.

Porque poesía e infancia habitan un mismo territorio, queremos recrear ese universo mágico y lúdico, donde las palabras se encuentran con las imágenes y los nuevos lectores con los grandes poetas.

Pel seu format podem dir que són àlbum poètics il·lustrats. Cada llibre sols té un poema -de poetes i il·lustradors diferents-, amb un text introductori de l'autor/a adreçat als xiquets. Té pocs títols, però tots molts sabrosos:

-Música amable al fin de Irene Gruss, il. de Cecilia Afonso Esteves
-Peras de María Teresa Andruetto, il. de Florencia Tabbita
-Variaciones de la luz de Diana Bellessi, il. de Pablo Ramirez Arnol
-Azar y necesidad del benteveo de Alicia Genovese, il. de Martín Mykietiw
-Cartas para que la alegría de Arnaldo Calveyra, il. de Martina Fraguela   
 

Us fiquem un tastet: Peras, de Maria Andruetto, premi  Hans Christian Andersen 2012.

Peras
(Maria Teresa Andruetto / Florencia Tabbita)
Había una rosca cubierta
de azúcar, una mesa con el hule
verde y una frutera de vidrio
(por la loneta de las cortinas,el sol
sacaba tornasolados color deajenjo),
y había peras. Recuerdo los cabosrotos
y el punto negro que, en una deellas,
hace el gusano. Sé que las dosteníamos
el pelo corto y unos vestidos
almidonados.
Después algo (quizás el viento)
sonó allá afuera y mi madre dijo
que acababan de pasar
Los Reyes.

27.9.13

Versos per saltar a la corda / Versos para saltar la comba


Estem perdent els jocs de carrer perquè ara és impossible que les xiquetes i els xiquets puguen jugar-hi. Són els parcs, espais reduïts i acotats, els únics llocs urbans on es pot jugar. És una llàstima! Hem canviat les rialles i jocs, les converses i crits pel soroll dels motors i les botzines -que lleig!-.

No ens resistim a gaudir del joc i del nostre folklore. Per exemple, saltar a la corda. Malgrat que aquest tipus de jocs sembla que s'han quedat reduit al  pati del col·le o a les classes d'Educació Física, no devem de perdre totes les cançons que van afegides al joc (feu memòria, hi ha moltes). Aquest suport poètic-musical no es valora lo suficient i és el que dona ritme al joc. Ara és responsabilitat nostra anar donant a conèixer aquests jocs, que mantenen el cos en forma, i les seues cançonetes, que mantenen el ritme poètic a la ment.

Us fiquem tres exemples de pomes que animen a saltar a la corda / saltar la comba. Què, s'animeu a saltar i poetitzar?

A saltar la cuerda
(Andrés Díaz Marrero)

Zumba que zumba,
viaja zumbando.
Se alza ligera
formando un arco.

Sube la cuerda.
Se oye un silbido.
La brisa juega
con mis amigos.

Golpea el suelo.
Yo pego un brinco.
¿Quieres gozar?
¡Salta conmigo!

*

¡A la comba!
(Gloria Fuertes)

Comba, comba,
la que gane, que se ponga,
la que pierda, que se vaya.

Vaya, vaya,
la valla del corral,
el pollo sin pelar,
la niña le echa sal.

Vaya, vaya,
la arena de la playa.
La niña con la ola,
sola, sola.

Vaya, vaya,
quien pierda, que se vaya.

Comba, comba,
Quien gane, que se ponga.



Salta la cuerda

Salta, salta la cuerda
salta a más no poder,
y si al saltar te enredas
entonces vas a perder.

Salta de buena gana
salta y no te rindas…
salta, salta, salta
brinca, brinca, brinca.


Saltando la cuerda
felices seremos
vamos a la merienda
y después saltemos.

Il·lustracions de Rebecca Cool.

26.9.13

Autumn, time is coming... cançó infantil popular en anglès


Què millor que jugar amb la tardor cantant? Però anem a fer-ho en anglès. Cantem i practiquem el nostre anglès. Aquesta cançoneta popular es canta igual que Frère Jacques.

Red leaves falling
Red leaves falling
On the ground
On the ground


Autumn, time is coming
Autumn, time is coming
All around
All around


Orange leaves falling
Orange leaves falling
On the ground
On the ground


Autumn-time is coming
Autumn-time is coming
All around
All around


Brown leaves scattered
Brown leaves scattered
On the ground
On the ground


Autumn, time is now here
Autumn, time is now here
All around
All around

La il·lustració és d'Anda Cofaru.

25.9.13

Recitaaciegas, I Encuentro de Coplas de Ciego en Salamanca -28 y 29 de septiembre 2013

Ens sembla genial el projecte Reciataaciegas, la primera trobada de cobles de cec que tindrà lloc a Salamanca els propers dies 28 i 29 de setembre. Si teniu oportunitat de poder-hi assistir no s'ho perdeu! Un homenatge al Lazarillo de Tormes molt interessant, lúdic i festiu.

RECITAACIEGAS es el I Encuentro de Coplas de Ciego, que congrega a casi un centenar de actores ciegos y deficientes visuales del movimiento teatral de la ONCE, a actores profesionales y folcloristas, con la finalidad poner en valor las Coplas de Ciego, un arte que fue el modo de vida para muchos ciegos que recorrían las plazas, ferias y mercados de pueblos y ciudades desde la edad media hasta mediados el siglo XX, que a modo de actores-músicos, se convertían en los cronistas del momento, divulgando noticias cantando y recitando romances que a su vez vendían impresos, procurándose así un modo de subsistencia.

    Los días 28 y 29 de Septiembre, decenas de representaciones de romances de ciego, de forma simultánea se pondrán en escena por las inigualables calles y plazas se de la ciudad del Lazarillo de Tormes. Salamanca es el lugar elegido por la ONCE de Castilla y León, para celebrar éste encuentro cultural, artístico y festivo, pero también de reconocimiento histórico y reivindicación del papel que los ciegos jugaron como dinamizadores de la comunicación social en tiempos pasados; compartiendo con los ciudadanos de éste modo la celebración de los Aniversarios de la Ilusión, pues éste año se celebra el 75 aniversario de la fundación de la ONCE y el 25 de la creación de la Fundación ONCE.

24.9.13

En los dedos del viento: llibre de poesia infantil de Mercedes Calvo


Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil molt interessant que teníem pendent des de fa temps-: En los dedos del viento, de Mercedes Calvo, amb il·lustracions de Matías Acosta, editat per  Estrada/Grupo Macmillan.

Estem en la tardor i bufa el vent de la poesia, van ballant fulles i besades, versos rimats, amb música de brisa i sospirs cadenciosos.  El vent és el protagonista de tot el poemari; un vent que persegueix vaixells de papers, que balla sobre els pètals de les flors, que espenta als avionets, que juga amb els núvols. Les il·lustracions pinten amb colors blaus i tonalitats ocres el món vist pel vent de la poesia.

Un llibre molt recomanable! Us fiquem un tastet:

En los dedos del viento
pasan las nubes
y los globos perdidos
 que al cielo suben.
Giran veletas,
suspiros de las novias
y los poetas.
En los dedos del viento
vuelan las hojas,
cabellera de otoño
 dorada y roja.
Viaja la vida
en el polen callado
 y en la semilla.
En los dedos del viento
 se van los besos
soñando con caricias
y con regresos.
Flotan canciones
que entibian de ternura
 los corazones.
En los dedos del viento
 quiero viajar.
Él me dará alas
 para soñar.
Dedos del viento,
¡qué vuelen las palabras
 del sentimiento!


23.9.13

Crear poemes: juguem amb la repetició i la comparació / Crear poemas: jugamos con la repetición y la comparación


 Escrivim poesia, creem versos... comparant!-il·lustració de Frédéric Fiebig-

Anem a començar a crear poemes. De nou hem tornat a classe, és dilluns, i és temps de deixar volar les paraules per a que vagin enredant-se entre els cabells i els sentiments dels xiquets i xiquetes. Us proposem crear senzills poemes jugant amb la comparació i la repetició.

Utilitzem tan... com. Per parelles, en l'aula, anem a buscar adjectius i la seua correspondència amb animals, objectes, personatges, etc. Per exemple:

Tan groc com l'or o tan blau com el cel o tan ratllat com un zebra... Anirem escrivint a la pissarra totes aquestes comparacions. Després passarem a treballar-ho per parelles. Ara tan sols ens resta donar-li una forma poètica, amb un poc de ritme. Podem fer-ho de moltes maneres, per exemple utilitzant la repetició:

Tan, tan, tan negre
com un dia de febre.

o

Tan, tan tan amarillo
como mi cepillo

Provem a jugar i crear. Si cada parella fa un mini-poema i els ajuntem tots tindrem un gran poema col·lectiu.

Tan, tan, tan gran
com un elefant.

Tan, tan, tan menut
com un cuc.

Tan, tan, tan corbat
com un arc.

Tan, tan, tan dolç
com el sucre en pols.

Tan, tan, tan orellut
com un conillet pelut.

Tan, tan, tan redó 
com la lluna i el meló.

Tan, tarantan tan
jugant, cantant i comparant.


Il·lustració de Klaas Verplancke

Podem crear un tipus de poema totalment diferent canviant la repetició:

Tan amarillo, amarillo, amarillo
que tiene mucho brillo.

Tan pequeño, pequeño, pequeño
que me da mucho sueño.

Tan rugoso, rugoso, rugoso
como el abrigo del oso.

Tan volador, volador, volador
como el pájaro en la flor.

Tan bonito, bonito, bonito
como el viento silbando el pito.

Tan suave, suave, suave
que baila hasta el ave.

Tan bailongo, bailongo, bailongo
como cuando toco los bongos.

Tan poético, poético, poético
que rima con fonético.

22.9.13

Mi amor: poesia de Nada El Haye


Mi amor
(Nada El Haye / trad. Yumana Addad)

Que aquel que desea un beso coja una flor
Que el que busca un abrazo coseche un campo
Que el que oculta un secreto encienda un cirio
Que el que llora una lágrima ofrezca un corazón
Que el que dibuja un horizonte vuele aún más lejos
Que el que alcanza una estrella conquiste el cielo
Que el que toca el fuego sea atravesado por relámpagos
Cantado por los ruiseñores
Y llevado por los jilgueros
Y que las hojas del árbol acaricien su sombra
Porque mi amor es más fuerte que mi paciencia
Su pueblo invade mis palabras
Y sus fronteras
Son mi alma
.

Il·lustració de Daniela Giarratana.

21.9.13

La tardor s'ha fet poema... benvinguda la tardor


Amb un Sol esplèndid i calor hui estrenem la tardor. El dia acurta i refresquen les nit, prompte ens vestirem amb l'abric. Li donem la benvinguda a la tardor perquè hui s'ha fet poema... de la ploma de la nostra amiga Isabel Barriel.

La tardor s'ha fet poema

La tardor s'ha fet poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.

La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els nàufrags als illots.

La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.

La il·lustració és de Penelope Dullaghan.

19.9.13

L'efecte espill en la poesia infantil i juvenil: poetiqüestionari / El efecto espejo en la poesía infantil y juvenil: poeticuestionario


Hay dias que pasan 
sin haber llegado

otros
que no se van nunca

De vegades a l'hora de difondre la poesia no se n'adonem de la gran importància que té el seu contingut. A la poesia podem aplegar per la musicalitat, per la rima, pel joc, pel cant, per... moltíssims motius. Però hi ha un motiu, fonamental, del que de vegades els "mediadors" no tenim en compte: el sentiment.

Quan llegim un poema hi ha moments que t'atrapen els versos. És com si allò que està passant-te, allò que no saps com explicar, que et costa comunicar, de cop i volta ho trobes en uns versos. És l'efecte espill de la literatura. A més, al reconèixer poèticament el que estem llegint açò ens fa reflexionar i la pròpia reflexió ens porta a transformar el poema en una segona lectura. I és que no hi ha un poema en si, darrere dels versos hi ha tants poemes com lectors de poesia. 

Moltes vegades, a l'escola, s'analitza el que el poeta ens diu amb el poema -tenint en compte la seua biografia i l'entorn social i cultural del moment de la creació literària-. Aquest anàlisi literari és molt interessant i necessari, però de vegades constrenyem la poesia a l'anàlisi, no a la relació poema-lector i això fa que perdi el sentit, el lligam del propi lector amb la poesia... i quan no hi trobem sentit al que llegim acabem rebujant-ho.

És veritat que no tots els poemes ens aporten camins per a la reflexió, personal o col·lectiva, aleshores caldrà que els mediadors -mestres, bibliotecaris, pares, animadors a la lectura, etc.- siguen lectors i coneixedors de poesia, que tinguen un bagatge poètic, per poder-hi difondre. No hi ha receptes màgiques per aplegar a ser lector o escriptor de poesia, cal tan sols anar alliberant-la poc a poc per a que arrele entre els xiquets i joves, amb il·lusió, amb sentiment i amb coneixença d'allò que volem difondre.

Per exemple, qüestions tan interessants com el pas del temps, el seu aprofitament, la seua monotonia, la seua pròpia relativitat... tot això i més ho podem tractar amb uns breus versos, com els que encapçalen aquest post. Qui no ha gaudit tant en la preparació d'un projecte que quan aplega la seua realització és com si fos el menys important? Són dies que passen de llarg. Al contrari, hi ha dies, moments, situacions que pesen tant, que són tan doloroses o fastigoses que sembla que s'instal·len per sempre en el nostre temps, que no passen, que el temps s'ha aturat malgrat comprovar que les manilles del rellotge avancen.

Aquest efecte espill va trobant-se després de moltes lectures, des de menudets, també en la poesia.

Tot açò són reflexions en veu alta que ens encantaria debatre amb vosaltres. Què us sembla? Què opineu? És més important la forma que el contingut en la poesia infantil i juvenil? Tenen en compte els poetes aquest efecte espill en els seus lectors infantils? Ens encantaria que ens deixareu els vostres comentaris i intercanviar experiències i reflexions -gràcies per endavant-. Reprenem el poetiqüestionari.

El fotomuntatge és d'Erwan Frotin.

18.9.13

El pollito Lito: cançoneta per als més menudets



El pollito Lito
El pollito Lito en su cascarón
duerme tranquilito sobre su colchón.
Come la semilla, toma el biberón,
con gustito a leche, con gusto a bombón.
Le crecen las alas y quiere volar,
le crece el piquito para picotear,
le crecen las fuerzas, rompe el cascarón.
El pollito Lito ha nacido hoy.

La il·lustració és de Cally Johnson-Isaacs

16.9.13

Comença el curs, comencem a jugar amb la poesia / Empieza el curso, empezamos a jugar con la poesía

Juguem amb la poesia? -il. Giulia Tomai-

És moment de començar a jugar amb la poesia, a la par que comencem l'escola. Hi ha un bon grapat de rondes infantils que s'han convertit en clàssiques i tothom coneix, però també és veritat que hi ha moltes adaptacions geogràfiques de les mateixes.

Per exemple, Nieve que cortas patita és un d'aquests poemes encadenats que hem recitat a casa i al col·le i que cadascú té la seua "familiar" versió -a qué si?. Us fiquem aquest poema i seria interessant que el llegireu a classe i que aportareu la vostra versió. Aquests tipus de poemes són uns fantàstic exercicis mnemotècnics, a més de superdivertits.

Nieve que cortas patita
-Nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el sol es malo,
me derrite a mí.

-Sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
la nube es mala,
que me ataja a mí.

-Nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
el viento es malo,
que me lleva a mí.

-Viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo,
la pared es mala,
que me ataja a mí.

-Pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
mala es la rata
que me cava a mí.

-Rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
malo es el gato
que me come a mí.

-Gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el perro,
que me mata a mí.

-Perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el palo,
que me mata a mí.

-Palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el fuego,
que me quema a mí.

-Fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
el agua es mala,
que me apaga a mí

.-Agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el buey es malo,
el buey es malo,
que me bebe a mí.

-Buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el hombre,
que me mata a mí.

-Hombre que matas buey,
buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes ratón,
ratón que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
mala es la muerte,
que me mata a mí.

14.9.13

Estoy en la luna con la nave de la poesía


Estar en la luna

Esta mañana el maestro
un lindo cuento contó;
contó que el hombre en la Luna
de pelearse se olvidó.
Veía todo tan blanco,
tan blanco, que imaginó
cada estrella una sonrisa
y en la sonrisa el amor.
Esta mañana el maestro
sonriendo concluyó:
estar en la Luna tres veces
sirve para ver mejor. 

La il·lustració és de John Alcorn.