21.4.21

Sant Jordi, la princesa i el drac surten de casa, però l'any passat... poesia de Núria Albertí.

 


Amb la pandèmia han canviat moltes coses, entre elles les festivitats. Sant Jordi i el Dia del llibre enguany es celebra, però amb totes les mesures necerssàries per a evitar els contagis (siguem prudents, que ja resta poquet pera sortir de la pandèmia) . Recordeu que l'any passat estàvem confinats a casa? Ara estem semi-confinats, sortim tan sols per necessitat, així que volem recuperar un poema de Núria Albertí que, amb humor, ens descriu cóm fou el confinament de sant Jordi, la princesa i el drac.


Enguany aquests tres personatges ja surten al carrer, amb mascareta i distància social (els tres estan vacunats) i podem gaudir d'una festa del llibre... un tant especial.


Sant Jordi, la princesa i el drac es queden a casa

(Núria Albertí)

 

Sant Jordi i la princesa

porten mesos confinats

amb un drac de quatre metres

amb certes necessitats.

 

El sostre és negre del fum

de muntar circuits aeris.

En Jordi li ha fet un mapa

però ell seguéis els seus criteris.

 

Juguen a fet i amagar

i el drac es pot camuflar.

Tot i que saben on és

per la gran pudor que fa!

 

Per tenir una mascota,

al drac poden passejar

i comprar i tirar la brossa.

Això sí, s’han d’alternan.

 

A en Sant Jordi, quina dèria,

li ha donat per fer pa.

Farina, aigua, oli, llevat,

sobrassada i parmesà.

 

Han fet una gran comanda

a totes les llibreries.

Quan acabi tot plegat

tindran lectura per dies!

 

La princesa ha pintat roses

i les penja al balcó.

El drac i el Jordi apaludeixin.

Sembla que facin olor!

 

La il·lustració és  d'Eli Elis.

1 comentari:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...


Permeteu-me participar amb aquest poema.

Un drac covard

M’he llevat, de bon matí,
per a lliurar a la princesa
d’un drac covard, mala fera
qui, a tothom, ha espaordit.
El manament fou sincer
i un xic desesperat:
Hi ha un drac ben afamat
qui procura menjar bé!
De vaques i de moltons,
ja no n’hi ha ni cap ni un;
aplega, menja, s’esmuny
tot dient: Hi tornaré!
Porto l’espasa, el cavall
i una llança de vint pams,
haurem de fer-ne un estrall,
d’aquells que es feien abans.
I sant Jordi aplega a plaça
quan troba les paradetes,
amb roses de totes menes
i llibres de mil colors.
Tot preguntant pel mal drac
avança entre el desconcert:
On ha de ser aquell cap verd
qui, avui, no vol lluitar?