23.4.17

Dos poemes per celebrar sant Jordi... amb rialles i poesia



Us desitgem un feliç Dia de Sant Jordi, entre roses i llibres, lectors/es i escriptors/es. Alè de primavera es respira entre parades de llibreters i editorials. Les paraules s'escolten entre rialles i queden penjades a les orelles, els colors de les portades dels llibres es barregen amb el de les roses. Les cames resisteixen llargues passejades entre les casetes, però els ulls no es cansen mai de mirar, de buscar, de trobar. 

El cavaller, cansat de tant lluitar, s'ha assegut elegantment en un banc, al costat d'una princesa que llig un llibre de poemes, mentre un drac menut i un poc acobardat per tanta gentada, treu la seua flama darrere d'un grapat de llibres. Tots tres acaben arraulits junts, després de comprar molts llibres, i compartint lectures. Els heu vist, per casualitat?

Mentre els busqueu... nosaltres compartim un versos sobre aquest gran Dia de Sant Jordi i el Dia del Llibre que estem segures que us encantaran. A més, us invitem a donar-li una ullada al grapat de llibres infantils i juvenils sobre sant Jordi, la princesa i el drac per si de cas us abelleix fer una tria i regalar-ne.

L'alè de primavera

L'alè de primavera
s'ha instaurat avui al carrer:
els llibres prenen vida
i les roses són milers.

Passegen les princeses
i els dracs pels papers;
amb elegants cavallers
a l'escola omplen parets.

Quina festa especial:
Jocs Florals i poesies,
contes, llegendes i alegria!

Quina festa especial:
a la classe, poesies,
contes, llegendes i alegria!.


Sant Jordi del futur

Ei, tu!
La pregunta és:
farem festa de Sant Jordi
el 2093?
Sí o no?
Jo no ho sé!
Només penso en el futur
quan no sé què fer.
Les ciutats seran de plàstic,
tot serà molt diferent,
farem festa de Sant Jordi
el 2093?
Ei, tu!
La pregunta és:
Hi haurà gent que s'enamori
el 2093?
Sí? No?
Jo no ho sé!
Només penso en el futur
quan no sé què fer.
Les ciutats seran de plàstic,
tot serà molt diferent,
Jo t'enviaré la rosa
per internet.
(I un llibre, també)

Les il·lustracions són de Valentí Gubianas.

Cap comentari: