16.1.17

Sota la pluja, riures i poemes en record de la infància



Sota la pluja i el paraigües de colors anem jugant i botant pels bassals. Sota la pluja... tornem a la infància, a riure's sense saber e per què, a parlar des del cor, a estimar sense res a canvi, a sentir fins extrems insospitats, a viure sense pensar en l'endemà. Records que ens porta la pluja i que la poesia ens ajuda a expressar...

Sota la pluja

Riure com un xiquet, sense pensar
en com caurà la meua risa.
Parlar com un xiquet, sense mesurar
cada paraula amb la certesa de dir
per ser i no mai per estar.
Volar com un xiquet valent,
sota la pluja, estimant sense mida
ni guany. Tastar els efectes secundaris
de la tendresa congènita i gratuïta
del besar. Guardar en el calaix primer
dels records primers, les sensacions
viscudes i convidar a tots, a tot estar
i caure a plom sobre la vida.

La il·lustració és de YongHee Kim. 

2 comentaris:

vicent camps ha dit...

Moltes gràcies, Dolors. Un bes càlid entre tant de fred.

Sàlvia ha dit...

Gràcies a tu per ser tan generós compartint la teua poesia.

Besadetes