Sota la pluja i el paraigües de colors anem jugant i botant pels bassals. Sota la pluja... tornem a la infància, a riure's sense saber e per què, a parlar des del cor, a estimar sense res a canvi, a sentir fins extrems insospitats, a viure sense pensar en l'endemà. Records que ens porta la pluja i que la poesia ens ajuda a expressar...
Sota la pluja
Riure com un xiquet, sense pensar
en com caurà la meua risa.
Parlar com un xiquet, sense mesurar
cada paraula amb la certesa de dir
per ser i no mai per estar.
Volar com un xiquet valent,
sota la pluja, estimant sense mida
ni guany. Tastar els efectes secundaris
de la tendresa congènita i gratuïta
del besar. Guardar en el calaix primer
dels records primers, les sensacions
viscudes i convidar a tots, a tot estar
i caure a plom sobre la vida.
cada paraula amb la certesa de dir
per ser i no mai per estar.
Volar com un xiquet valent,
sota la pluja, estimant sense mida
ni guany. Tastar els efectes secundaris
de la tendresa congènita i gratuïta
del besar. Guardar en el calaix primer
dels records primers, les sensacions
viscudes i convidar a tots, a tot estar
i caure a plom sobre la vida.
La il·lustració és de YongHee Kim.
2 comentaris:
Moltes gràcies, Dolors. Un bes càlid entre tant de fred.
Gràcies a tu per ser tan generós compartint la teua poesia.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada